Poesia

501 Himne  |                                     V ~                    UNA
502 VacaCeg|            sota del sol que crema, ~vacil·lant pels camins inoblidables,
503 VacaCeg|        llançat amb massa traça, ~el vailet va buidar-li un ull, i en
504 CantEsp|             tot ho és tot? ~Tant se val! Aquest món, sia com sia, ~
505 VacaCeg|          amb el ferm posat d’altres vegades ~ni amb ses companyes, no:
506 Flors  |             mig riuràs; mes quan me veges ~de tu a la flor, mentres
507 Excels |             endins. ~Sempre amb les veles suspeses, ~del cel al mar
508 Himne  |             gran, ~les ones veu com vénen – i els astres com se’n
509 OdaEsp |           sang inútil?  Dins de les venes – vida és la sang, ~vida
510 Himne  |             els homes s’agermanen, ~venint del mar mai més seran esclaus. ~
511 Muntan |           he vist l’aigua virginal ~venir del fosc naixement ~a regalar-me
512 Muntan |            estrany.  Jo l’ànima del vent que tot ho mou ~i la humil
513 OdaInf |      dictada ~tot quant canta en la ventada, ~tot quant brilla per l’
514 OdaInf |         parar.  I aixís sempre a la ventura, ~sens saber si lliga o
515 Muntan |         entorn ~i reia el sol en ma verdosa plana,  les gents, al lluny,
516 Himne  |            florit amb passió. ~Flor vermella en cabell negre, ~         
517 Flors  |           de parlar de l’amor meu: ~vers el gerro florit baixaré
518 OdaEsp |          ara – i pels que vindran: ~vessada és morta. ~Massa pensaves –
519 OdaEsp |            molt altrament. ~Per què vessar la sang inútil?  Dins de
520 Flors  |       omplin d’aromes davant meu la via, ~després a vora teu vindré
521 Excels |          regrés: ~no s’acaba el teu viatge, ~no s’acabarà mai més... ~  ~
522 Muntan |             l’estany ~que guaita al viatger amb ull estrany.  Jo l’ànima
523 OdaEsp |             pels d’ara – i pels que vindran: ~vessada és morta. ~Massa
524 Flors  |            via, ~després a vora teu vindré a olorar-les. ~Grat ens
525 CantEsp|        doncs, que sou aquí. ~I quan vinga aquella hora de temença ~
526 Himne  |             africanes ~          ha vingut la gran cremor, ~i els jardins
527 Muntan |           la canal ~he vist l’aigua virginal ~venir del fosc naixement ~
528 OdaEsp |      glòries – només de morts: ~has viscut trista. ~Jo vull parlar-te –
529 Himne  |            uns altres cants... ~Cap viu! Catalans, ~s’anuncia el
530 OdaEsp |             torni feconda, alegre i viva; ~pensa en la vida que tens
531 CantEsp|          sentits l’eterna pau ~i no voldré més cel que aquest cel blau. ~
532 CantEsp|            sap? ~Tot lo que veig se vos assembla en mi... ~Deixeu-me
533 OdaEsp |              has viscut trista. ~Jo vull parlar-te – molt altrament. ~