Poesia

 1 AlPunt |          senyoria, ~e trop incert lo jorn que deu venir, ~com,
 2 AlPunt |          fossat, ~e tan lleu pren lo neci co el senat, ~car tots
 3 AlPunt |           pensar-ho saubria, ~mas lo foll hom no se’n dóna cossir, ~
 4 AlPunt |        grassa ~e el front polit e lo cos ben tallat, ~ha tot
 5 AlPunt |           cos ben tallat, ~ha tot lo cor e lo sen aplicat ~als
 6 AlPunt |          tallat, ~ha tot lo cor e lo sen aplicat ~als faits del
 7 AlPunt |        fassent molt bal barat ~ab lo cor fals e la mà trop escassa. ~
 8 AlPunt |         adversitat ~e sens ergull lo bé qui breument passa. ~ ~
 9 JoEmMer|           senyor vol contendre ~e lo bon hom que ab vil senyor
10 JoEmMer|     fembra, força ni argent, ~car lo mal hom cové de far malesa. ~
11 JoEmMer|        lesa. ~No par que bé tenga lo cervell sa, ~cell qui ço
12 JoEmMer|          mortal és l’arma presa, ~lo foc d’Infern és son alleujament, ~
13 CestFal|          preci un pugés, ~car tot lo trob ple de mals e d’engan, ~
14 CestFal|         se’n vol servir, ~e, quan lo perd, no se’n dóna cosir, ~
15 CestFal|       mentre vivim, e no ens torb lo Satan, ~la Carn e el Món,
16 CestFal| mandaments guardant, ~e cossegrem lo joi que ens ha promés. ~
17 CestFal|        soferran ~dolor e mals com lo paubre sotsmés? ~Reis és
18 CestFal|            e l’aur bé compartir, ~lo món e Dieu ne pot aconseguir: ~
19 Domna  |          plats-me l’enamorada ~ab lo cors prim e dalgat, ~ab