Poesia

 1 AlPunt |    car tots som uns e forjats d’una massa. ~Bé sabem tots
 2 AlPunt |   sovenir ~com som tots faits d’àvol marxanteria, ~e el
 3 AlPunt | deuríets advertir ~en l’estat d’hom, qui tots jorns se canvia, ~
 4 AlPunt |   esprovar o fer sa volentat ~d’açò del sieu e que és raisó
 5 AlPunt |    hai ausit, quan trespassa ~d’aicest exil, al Juí destinat, ~
 6 AlPunt |       bouer estat, ~que honor d’est món a pecats embarassa!» ~
 7 JoEmMer|     descendre, ~e cossell cre d’hom monsongier e va ~e dóna
 8 JoEmMer|  discords entremescladament, ~d’on a la fi sa dignitat és
 9 JoEmMer|       gentilesa. ~No m’assaut d’hom que haja ús d’alacrà ~
10 JoEmMer|      assaut d’hom que haja ús d’alacrà ~ne de senyor que
11 JoEmMer|       vulla el meu pendre ~ne d’advocat qui tot plet vol
12 JoEmMer|      és l’arma presa, ~lo foc d’Infern és son alleujament, ~
13 JoEmMer|  xascús segons la sua aptesa ~d’aicest dictat algun millorament, ~
14 CestFal|     tot lo trob ple de mals e d’engan, ~de vanitats, de
15 CestFal|      de vanitats, de dolors e d’afan; ~mas que eu farai
16 CestFal|    que eu farai com fa el rei d’un pagés, ~que vol-lo sieu
17 CestFal|     vull a vós ofrir, ~perquè d’est món ieu puga derenclir ~