Poesia
1 AlPunt | sabem tots que hic havem a-s eixir ~o tard o breu, que
2 AlPunt | adés alciu e-s adés nos abraça. ~Oh vell poirit, e què
3 AlPunt | es tany colp de maça ~per acabar, o qui tenir plagat ~per
4 AlPunt | jove sa, dolor breument l’acaça, ~e mor tan lleu co el vell
5 AlPunt | esprovar o fer sa volentat ~d’açò del sieu e que és raisó
6 AlPunt | que-s ab plaser prenda l’adversitat ~e sens ergull lo bé qui
7 JoEmMer| vulla el meu pendre ~ne d’advocat qui tot plet vol empendre ~
8 CestFal| vanitats, de dolors e d’afan; ~mas que eu farai com fa
9 Domna | gran illada, ~ardit e bé afrenat ~e sufrent bé trenuitada. ~
10 Domna | Enquer hi ha plus qui m’agrada: ~senyor ben amesurat ~que
11 JoEmMer| assaut d’hom que haja ús d’alacrà ~ne de senyor que a tort
12 AlPunt | gran falsedat, ~que adés alciu e-s adés nos abraça. ~Oh
13 AlPunt | e-s en est món passar ab alegria, ~tot son voler a Dieu lleixar
14 JoEmMer| aptesa ~d’aicest dictat algun millorament, ~no guardant
15 CestFal| qui sec ço que volria. ~Alguns diran que-s ieu dic bell
16 JoEmMer| lo foc d’Infern és son alleujament, ~e Peradís hauran joiosament ~
17 Domna | esser que és dat, ~que l’àls és causa trop fada. ~E plats-me
18 JoEmMer| renya com a ca ~ne servidor altiu ab niciesa ~ne metge foll,
19 Domna | qui m’agrada: ~senyor ben amesurat ~que hom no el servesca
20 Domna | E plats-me la hivernada ~ans del sol esser llevat, ~e
21 AlPunt | e nós, plorant de fort anxietat, ~entram al món ple de gran
22 Domna | esser llevat, ~e que fos aparellada ~missa a clergue espetxat, ~
23 JoEmMer| qui no sap per què no vol apendre, ~e cell qui pot e sap com
24 AlPunt | ha tot lo cor e lo sen aplicat ~als faits del món, que
25 CestFal| corregir ~e satisfer, que aprés mort no valria. ~Als faits
26 JoEmMer| Prenga xascús segons la sua aptesa ~d’aicest dictat algun millorament, ~
27 JoEmMer| malvat fembra, força ni argent, ~car lo mal hom cové de
28 JoEmMer| si en pecat mortal és l’arma presa, ~lo foc d’Infern
29 Domna | arreada ~e cavaller ben armat ~e donzella enfressada ~
30 AlPunt | com, quan ne on, que tot arnés trespassa, ~e no hi té prou
31 Domna | donzella enfressada ~e servent arremangat ~e cavall ab gran illada, ~
32 JoEmMer| llou de gentilesa. ~No m’assaut d’hom que haja ús d’alacrà ~
33 Domna | tots jorn bada ~e no sia assegurat ~si doncs no està dins murada. ~
34 Domna | foc e fumada, ~e-s enamic assetjat, ~que haja tenir tots jorn
35 CestFal| no pot, car Dieu l’ha en assir. ~Mentre podem, vullam-nos
36 JoEmMer| valent hom qui faça gran aulesa ~per foll plaser qui dura
37 AlPunt | no el vols entendre ne-s ausir; ~mas, com a porc qui jats
38 AlPunt | faça. ~Del Paire Sant hai ausit, quan trespassa ~d’aicest
39 JoEmMer| cell qui ço fa, que-s autre vol rependre, ~e cell qui
40 JoEmMer| jutge certà, ~e no difam autrui ne digorresa ~ne lause molt
41 AlPunt | mal, ab sanitat, ~mas pus avant del terme null hom passa. ~
42 JoEmMer| per cruseltat o per mala avaresa. ~E tinc per foll qui no
43 AlPunt | sovenir ~com som tots faits d’àvol marxanteria, ~e el sútzeu
44 CestFal| far bons faits e los mals avorrir, ~e fai que pec qui en son
45 AlPunt | tal és bo com no té gran bailia ~que és fer e mal si ho
46 Domna | missa a clergue espetxat, ~baixa, que no pas cantada, ~sinó
47 AlPunt | tractant, fassent molt bal barat ~ab lo cor fals e
48 AlPunt | porc qui jats en la gran bassa ~de fang pudent, tu et bolques
49 AlPunt | que, remirant sa carn bella e grassa ~e el front polit
50 CestFal| seguir llur via. ~Usem dels béns que Sieus nos ha comés: ~
51 CestFal| el penjaran, ~e menja e beu, tot risent e trufant, ~
52 AlPunt | bons calumnia, ~que tal és bo com no té gran bailia ~que
53 AlPunt | bassa ~de fang pudent, tu et bolques en pecat, ~disent, tractant,
54 JoEmMer| tals sap dir que-s ha pauca bonesa. ~Verges humils, corona
55 AlPunt | que dits: «Er fos ieu un bouer estat, ~que honor d’est
56 JoEmMer| vassall qui em renya com a ca ~ne servidor altiu ab niciesa ~
57 CestFal| dretura es guia, ~e cell caitiu qui pecat vol seguir, ~e
58 AlPunt | foll, o pec, e los bons calumnia, ~que tal és bo com no té
59 Domna | espetxat, ~baixa, que no pas cantada, ~sinó en dia feriat ~per
60 AlPunt | d’hom, qui tots jorns se canvia, ~que el ric és baix e el
61 AlPunt | trespassa, ~e no hi té prou castell, mur ne fossat, ~e tan lleu
62 Domna | que és dat, ~que l’àls és causa trop fada. ~E plats-me la
63 Domna | trenuitada. ~E plats-me fer cavalcada ~en lloc pla e ben poblat, ~
64 Domna | e servent arremangat ~e cavall ab gran illada, ~ardit e
65 Domna | em plats ben arreada ~e cavaller ben armat ~e donzella enfressada ~
66 JoEmMer| Peradís hauran joiosament ~cells qui deçai fan de virtuts
67 CestFal| la Carn e el Món, que cerquen nostre dan, ~mas que els
68 JoEmMer| dubtós, que no el jutge certà, ~e no difam autrui ne digorresa ~
69 CestFal| e-s ignorants; ~e som bé certs que els faits nos seguiran, ~
70 JoEmMer| No par que bé tenga lo cervell sa, ~cell qui ço fa, que-s
71 AlPunt | que un pauc moment no cessa de far via, ~ne per menjar
72 JoEmMer| metge foll, no pràctic ni cient, ~ne confessor grosser e
73 AlPunt | e tal regeix una granda ciutat ~fóra millor a porquer de
74 JoEmMer| se tany que parle pla, ~clar, pauc e breu, ab dreita
75 Domna | fos aparellada ~missa a clergue espetxat, ~baixa, que no
76 CestFal| lleixem tota ribalderia ~de cobeitats e de mal far e dir; ~pensam
77 AlPunt | sap mills a qui es tany colp de maça ~per acabar, o qui
78 CestFal| món és fait per al nostre coman ~e nós de Dieu, qui factor
79 JoEmMer| en vellesa ~e qui a foll comana regiment ~ne-s a malvat
80 CestFal| que mendicar tot dia, ~e comandar que mandament sofrir; ~però
81 CestFal| dels béns que Sieus nos ha comés: ~entendiment, raisó e franc
82 CestFal| com se tany, e l’aur bé compartir, ~lo món e Dieu ne pot aconseguir: ~
83 CestFal| Què val estar ducs ne coms ne merqués, ~dalfins ne
84 JoEmMer| no pràctic ni cient, ~ne confessor grosser e negligent ~ne
85 JoEmMer| vassall que ab senyor vol contendre ~e lo bon hom que ab vil
86 AlPunt | e no pas Dieu a son vol convertir, ~car Dieu sap mills a qui
87 JoEmMer| bonesa. ~Verges humils, corona de noblesa, ~Maires de Dieu
88 CestFal| Mentre podem, vullam-nos corregir ~e satisfer, que aprés mort
89 AlPunt | grassa ~e el front polit e lo cos ben tallat, ~ha tot lo cor
90 CestFal| quan lo perd, no se’n dóna cosir, ~sí com de re que tan pauc
91 CestFal| mandaments guardant, ~e cossegrem lo joi que ens ha promés. ~
92 JoEmMer| qui degra descendre, ~e cossell cre d’hom monsongier e va ~
93 AlPunt | lo foll hom no se’n dóna cossir, ~que, remirant sa carn
94 JoEmMer| argent, ~car lo mal hom cové de far malesa. ~Senyor feleix
95 JoEmMer| degra descendre, ~e cossell cre d’hom monsongier e va ~e
96 AlPunt | comença de morir, ~e morint creix, e creixent mor tot dia, ~
97 AlPunt | morir, ~e morint creix, e creixent mor tot dia, ~que un pauc
98 JoEmMer| De gran error mou a tot crestià ~que per Infern Peradís
99 JoEmMer| perd cor de sa gent ~per cruseltat o per mala avaresa. ~E tinc
100 CestFal| ducs ne coms ne merqués, ~dalfins ne reis, pus que sap que
101 Domna | enamorada ~ab lo cors prim e dalgat, ~ab què es tinga per pagada ~
102 CestFal| Món, que cerquen nostre dan, ~mas que els hajam per
103 Domna | mainada ~segons l’esser que és dat, ~que l’àls és causa trop
104 JoEmMer| vendre; ~sol del pensar, dauria hom pel cor fendre, ~que,
105 JoEmMer| hauran joiosament ~cells qui deçai fan de virtuts empresa. ~
106 JoEmMer| no guardant mé ne mon defalliment, ~que tals sap dir que-s
107 JoEmMer| mà ~al servidor a qui la dega estendre ~e puja cell a
108 CestFal| raisó e franc talant, ~degudament los mandaments guardant, ~
109 CestFal| vol seguir llur via. ~Usem dels béns que Sieus nos ha comés: ~
110 CestFal| no metam ço que és detràs denan, ~que el món és fait per
111 CestFal| que no hic hajam eixir ~e denant Dieu a Jui estret venir, ~
112 CestFal| perquè d’est món ieu puga derenclir ~tot ço que vós desplagués
113 JoEmMer| e puja cell a qui degra descendre, ~e cossell cre d’hom monsongier
114 AlPunt | dormir, ~tro per edat mor e descreix a massa, ~tant que així
115 JoEmMer| per fill o per filla es desfà, ~e qui serveix ab la sua
116 CestFal| cell és rics qui domta son desir, ~e paubres cell qui sec
117 JoEmMer| paubres homs qui trop vulla despendre ~e de vassall que ab senyor
118 JoEmMer| e qui serveix ab la sua despesa ~e qui menaç ne que menta
119 CestFal| derenclir ~tot ço que vós desplagués si ho facia. ~ ~
120 AlPunt | mor tan lleu co el vell despoderat, ~e el vell mesquí fai lleó
121 AlPunt | trespassa ~d’aicest exil, al Juí destinat, ~que dits: «Er fos ieu
122 CestFal| permés, ~e no metam ço que és detràs denan, ~que el món és fait
123 AlPunt | son voler a Dieu lleixar deuria, ~e no pas Dieu a son vol
124 AlPunt | escassa. ~De cor preion deuríets advertir ~en l’estat d’hom,
125 JoEmMer| la sua aptesa ~d’aicest dictat algun millorament, ~no guardant
126 JoEmMer| no el jutge certà, ~e no difam autrui ne digorresa ~ne
127 JoEmMer| trop encesa ~de mal perlar, difemant e milntent, ~pausants discords
128 JoEmMer| certà, ~e no difam autrui ne digorresa ~ne lause molt hom qui el
129 Domna | assegurat ~si doncs no està dins murada. ~E plats-me l’enamorada ~
130 CestFal| sec ço que volria. ~Alguns diran que-s ieu dic bell no-res, ~
131 JoEmMer| difemant e milntent, ~pausants discords entremescladament, ~d’on
132 AlPunt | tu et bolques en pecat, ~disent, tractant, fassent molt
133 AlPunt | exil, al Juí destinat, ~que dits: «Er fos ieu un bouer estat, ~
134 JoEmMer| lent ~que en tot bé far me dó gran fortalesa. ~ ~ ~
135 AlPunt | vai al terme ordenat, ~ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, ~
136 CestFal| engan, ~de vanitats, de dolors e d’afan; ~mas que eu farai
137 CestFal| seguir, ~e cell és rics qui domta son desir, ~e paubres cell
138 CestFal| hereu se fia. ~Mais val donar que mendicar tot dia, ~e
139 AlPunt | pregui Dieu que a lui plaça ~donar-me cor e voler esforçat, ~que-s
140 Domna | e no sia assegurat ~si doncs no està dins murada. ~E
141 CestFal| qui factor de tots és. ~Donques, lleixem tota ribalderia ~
142 Domna | e cavaller ben armat ~e donzella enfressada ~e servent arremangat ~
143 JoEmMer| clar, pauc e breu, ab dreita raisó rendre, ~senes sisany
144 CestFal| Reis és tots homs que per dretura es guia, ~e cell caitiu
145 JoEmMer| vertat ofendre, ~e, fait dubtós, que no el jutge certà, ~
146 CestFal| tot dia. ~Què val estar ducs ne coms ne merqués, ~dalfins
147 JoEmMer| aulesa ~per foll plaser qui dura pauc moment, ~e de senyor
148 AlPunt | jasser ne dormir, ~tro per edat mor e descreix a massa, ~
149 Domna | tener-me el cors pagat ~ella que en serà preiada. ~Enquer
150 AlPunt | honor d’est món a pecats embarassa!» ~Eu, Peires March, pregui
151 JoEmMer| advocat qui tot plet vol empendre ~ne de vassall qui em renya
152 JoEmMer| qui deçai fan de virtuts empresa. ~Prenga xascús segons la
153 Domna | vesser foc e fumada, ~e-s enamic assetjat, ~que haja tenir
154 Domna | dins murada. ~E plats-me l’enamorada ~ab lo cors prim e dalgat, ~
155 Domna | tinga per pagada ~de mé per enamorat ~e que em faça gran ullada ~
156 JoEmMer| dóna lloc a llengua trop encesa ~de mal perlar, difemant
157 CestFal| mas que els hajam per enemics tots tres; ~que el Satan
158 AlPunt | fort és flac, e el flac sap enfortir, ~e, el jove sa, dolor breument
159 Domna | cavaller ben armat ~e donzella enfressada ~e servent arremangat ~e
160 CestFal| lo trob ple de mals e d’engan, ~de vanitats, de dolors
161 Domna | ella que en serà preiada. ~Enquer hi ha plus qui m’agrada: ~
162 CestFal| que Sieus nos ha comés: ~entendiment, raisó e franc talant, ~
163 CestFal| faits del món vei bé tot hom entés, ~mas als de Dieu grossers
164 AlPunt | plorant de fort anxietat, ~entram al món ple de gran falsedat, ~
165 JoEmMer| milntent, ~pausants discords entremescladament, ~d’on a la fi sa dignitat
166 AlPunt | Missatge cert és que la mort t’envia, ~e tu no el vols entendre
167 AlPunt | Juí destinat, ~que dits: «Er fos ieu un bouer estat, ~
168 AlPunt | monge de Grassa ~que és ergullós quan ha gran dignitat, ~
169 JoEmMer| vulla’s ab pobresa. ~De gran error mou a tot crestià ~que per
170 AlPunt | lo cor fals e la mà trop escassa. ~De cor preion deuríets
171 JoEmMer| cell qui ri com se degra escoscendre, ~ne qui per fill o per
172 AlPunt | plaça ~donar-me cor e voler esforçat, ~que-s ab plaser prenda
173 Domna | aparellada ~missa a clergue espetxat, ~baixa, que no pas cantada, ~
174 AlPunt | o qui tenir plagat ~per esprovar o fer sa volentat ~d’açò
175 CestFal| obram tot dia. ~Què val estar ducs ne coms ne merqués, ~
176 JoEmMer| al servidor a qui la dega estendre ~e puja cell a qui degra
177 CestFal| als qui bé n’usaran, ~que estiers millor fora com no n’hagués; ~
178 JoEmMer| Senyor feleix qui trop estreny la mà ~al servidor a qui
179 CestFal| eixir ~e denant Dieu a Jui estret venir, ~que mills que nós
180 JoEmMer| preiats per mi vostre Fill excel·lent ~que en tot bé far
181 AlPunt | quan trespassa ~d’aicest exil, al Juí destinat, ~que dits: «
182 CestFal| que vós desplagués si ho facia. ~ ~
183 CestFal| coman ~e nós de Dieu, qui factor de tots és. ~Donques, lleixem
184 Domna | que l’àls és causa trop fada. ~E plats-me la hivernada ~
185 CestFal| però de lleu pot hom en tot fallir: ~Dieu nos llaix far ço
186 AlPunt | entram al món ple de gran falsedat, ~que adés alciu e-s adés
187 CestFal| el Satan vol ergull, ira, falsia, ~la Carn menjar e femnes
188 JoEmMer| joiosament ~cells qui deçai fan de virtuts empresa. ~Prenga
189 AlPunt | jats en la gran bassa ~de fang pudent, tu et bolques en
190 CestFal| va despés, ~e quant havem farà sai romania; ~per què xascús
191 CestFal| dolors e d’afan; ~mas que eu farai com fa el rei d’un pagés, ~
192 AlPunt | pecat, ~disent, tractant, fassent molt bal barat ~ab lo cor
193 JoEmMer| cové de far malesa. ~Senyor feleix qui trop estreny la mà ~
194 JoEmMer| regiment ~ne-s a malvat fembra, força ni argent, ~car lo
195 CestFal| falsia, ~la Carn menjar e femnes e dormir, ~e el Món tresaur
196 JoEmMer| pensar, dauria hom pel cor fendre, ~que, tard o breu, xascú
197 Domna | pas cantada, ~sinó en dia feriat ~per far la festa honrada. ~ ~ ~
198 Domna | en dia feriat ~per far la festa honrada. ~ ~ ~
199 JoEmMer| entremescladament, ~d’on a la fi sa dignitat és lesa. ~No
200 CestFal| pec qui en son hereu se fia. ~Mais val donar que mendicar
201 JoEmMer| ne qui per fill o per filla es desfà, ~e qui serveix
202 CestFal| usaran, ~que estiers millor fora com no n’hagués; ~car dignitat
203 AlPunt | regeix una granda ciutat ~fóra millor a porquer de Terrassa. ~
204 AlPunt | senat, ~car tots som uns e forjats d’una massa. ~Bé sabem tots
205 JoEmMer| en tot bé far me dó gran fortalesa. ~ ~ ~
206 AlPunt | té prou castell, mur ne fossat, ~e tan lleu pren lo neci
207 Domna | servesca de bada, ~ardit e fran ses barat ~e que tinga gran
208 CestFal| comés: ~entendiment, raisó e franc talant, ~degudament los
209 AlPunt | carn bella e grassa ~e el front polit e lo cos ben tallat, ~
210 Domna | poblat, ~e vesser foc e fumada, ~e-s enamic assetjat, ~
211 AlPunt | és cert fait que no podem gandir ~a la greu mort e que no
212 JoEmMer| bell e-s obre malament ~e gasta el sieu per viltats o peresa. ~
213 AlPunt | vell mesquí fai lleó de son gat ~e pensa pauc en la mort
214 CestFal| el Món tresaur e pompes e gaudir: ~perdut és l’hom qui vol
215 AlPunt | terme ordenat, ~ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, ~mas
216 JoEmMer| senyor qui perd cor de sa gent ~per cruseltat o per mala
217 JoEmMer| ne sa muller no llou de gentilesa. ~No m’assaut d’hom que
218 AlPunt | hi val metgia, ~força ne geny, rictat ne senyoria, ~e
219 AlPunt | dignitat, ~e tal regeix una granda ciutat ~fóra millor a porquer
220 AlPunt | que no podem gandir ~a la greu mort e que no hi val metgia, ~
221 JoEmMer| ni cient, ~ne confessor grosser e negligent ~ne gran estat
222 CestFal| entés, ~mas als de Dieu grossers e-s ignorants; ~e som bé
223 JoEmMer| E tinc per foll qui no guarde on va ~e paubres homs qui
224 CestFal| homs que per dretura es guia, ~e cell caitiu qui pecat
225 AlPunt | e la viltat de què ens hac a noirir, ~e, naixent nós,
226 CestFal| estiers millor fora com no n’hagués; ~car dignitat qui regir
227 AlPunt | es faça. ~Del Paire Sant hai ausit, quan trespassa ~d’
228 JoEmMer| alleujament, ~e Peradís hauran joiosament ~cells qui deçai
229 JoEmMer| ne sé, ne fill, ne son heretament, ~ne sa muller no llou de
230 CestFal| e fai que pec qui en son hereu se fia. ~Mais val donar
231 Domna | trop fada. ~E plats-me la hivernada ~ans del sol esser llevat, ~
232 AlPunt | ieu un bouer estat, ~que honor d’est món a pecats embarassa!» ~
233 Domna | feriat ~per far la festa honrada. ~ ~ ~
234 JoEmMer| ha pauca bonesa. ~Verges humils, corona de noblesa, ~Maires
235 CestFal| als de Dieu grossers e-s ignorants; ~e som bé certs que els
236 Domna | arremangat ~e cavall ab gran illada, ~ardit e bé afrenat ~e
237 AlPunt | rictat ne senyoria, ~e trop incert lo jorn que deu venir, ~
238 CestFal| que el Satan vol ergull, ira, falsia, ~la Carn menjar
239 AlPunt | far via, ~ne per menjar ne jasser ne dormir, ~tro per edat
240 AlPunt | ausir; ~mas, com a porc qui jats en la gran bassa ~de fang
241 CestFal| guardant, ~e cossegrem lo joi que ens ha promés. ~Tot
242 JoEmMer| alleujament, ~e Peradís hauran joiosament ~cells qui deçai fan de
243 AlPunt | flac sap enfortir, ~e, el jove sa, dolor breument l’acaça, ~
244 CestFal| promés. ~Tot l’aur del món, jovent ne perlaria, ~no pot valer
245 JoEmMer| senyor està ~e cell qui fa joventuts en vellesa ~e qui a foll
246 CestFal| hajam eixir ~e denant Dieu a Jui estret venir, ~que mills
247 AlPunt | trespassa ~d’aicest exil, al Juí destinat, ~que dits: «Er
248 JoEmMer| fait dubtós, que no el jutge certà, ~e no difam autrui
249 JoEmMer| autrui ne digorresa ~ne lause molt hom qui el sia present, ~
250 JoEmMer| per mi vostre Fill excel·lent ~que en tot bé far me dó
251 JoEmMer| on a la fi sa dignitat és lesa. ~No par que bé tenga lo
252 CestFal| en tot fallir: ~Dieu nos llaix far ço que millor ne sia. ~
253 AlPunt | menaça. ~Dieus sap per què lleixa mal hom regir, ~o foll,
254 AlPunt | alegria, ~tot son voler a Dieu lleixar deuria, ~e no pas Dieu a
255 CestFal| factor de tots és. ~Donques, lleixem tota ribalderia ~de cobeitats
256 JoEmMer| monsongier e va ~e dóna lloc a llengua trop encesa ~de mal perlar,
257 AlPunt | despoderat, ~e el vell mesquí fai lleó de son gat ~e pensa pauc
258 Domna | hivernada ~ans del sol esser llevat, ~e que fos aparellada ~
259 JoEmMer| heretament, ~ne sa muller no llou de gentilesa. ~No m’assaut
260 CestFal| és l’hom qui vol seguir llur via. ~Usem dels béns que
261 AlPunt | March, pregui Dieu que a lui plaça ~donar-me cor e voler
262 AlPunt | mills a qui es tany colp de maça ~per acabar, o qui tenir
263 Domna | barat ~e que tinga gran mainada ~segons l’esser que és dat, ~
264 CestFal| qui en son hereu se fia. ~Mais val donar que mendicar tot
265 JoEmMer| gent ~per cruseltat o per mala avaresa. ~E tinc per foll
266 AlPunt | veus nafrat tot jorn de malaltia? ~Missatge cert és que la
267 JoEmMer| sovent ~e parla bell e-s obre malament ~e gasta el sieu per viltats
268 JoEmMer| car lo mal hom cové de far malesa. ~Senyor feleix qui trop
269 JoEmMer| comana regiment ~ne-s a malvat fembra, força ni argent, ~
270 CestFal| tot dia, ~e comandar que mandament sofrir; ~però de lleu pot
271 CestFal| talant, ~degudament los mandaments guardant, ~e cossegrem lo
272 AlPunt | ric és baix e el baix pren manentia, ~e el fort és flac, e el
273 AlPunt | embarassa!» ~Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça ~
274 AlPunt | com som tots faits d’àvol marxanteria, ~e el sútzeu lloc on la
275 JoEmMer| ab la sua despesa ~e qui menaç ne que menta sovent ~e parla
276 AlPunt | pensa pauc en la mort qui el menaça. ~Dieus sap per què lleixa
277 CestFal| fia. ~Mais val donar que mendicar tot dia, ~e comandar que
278 CestFal| jorn qui el penjaran, ~e menja e beu, tot risent e trufant, ~
279 JoEmMer| despesa ~e qui menaç ne que menta sovent ~e parla bell e-s
280 CestFal| val estar ducs ne coms ne merqués, ~dalfins ne reis, pus que
281 AlPunt | tard o breu, que no hi val mesestria. ~Breu és tot, cert, qui
282 AlPunt | vell despoderat, ~e el vell mesquí fai lleó de son gat ~e pensa
283 CestFal| Dieus ho ha permés, ~e no metam ço que és detràs denan, ~
284 JoEmMer| servidor altiu ab niciesa ~ne metge foll, no pràctic ni cient, ~
285 AlPunt | greu mort e que no hi val metgia, ~força ne geny, rictat
286 JoEmMer| senyor que a tort vulla el meu pendre ~ne d’advocat qui
287 JoEmMer| salvament, ~preiats per mi vostre Fill excel·lent ~
288 JoEmMer| aptesa ~d’aicest dictat algun millorament, ~no guardant mé ne mon
289 JoEmMer| de mal perlar, difemant e milntent, ~pausants discords entremescladament, ~
290 Domna | e que fos aparellada ~missa a clergue espetxat, ~baixa,
291 AlPunt | nafrat tot jorn de malaltia? ~Missatge cert és que la mort t’envia, ~
292 JoEmMer| millorament, ~no guardant mé ne mon defalliment, ~que tals sap
293 AlPunt | aconseguir, ~e tal humil quan és monge de Grassa ~que és ergullós
294 JoEmMer| descendre, ~e cossell cre d’hom monsongier e va ~e dóna lloc a llengua
295 AlPunt | naix, comença de morir, ~e morint creix, e creixent mor tot
296 JoEmMer| tard o breu, xascú sap que morrà, ~e si en pecat mortal és
297 CestFal| ne reis, pus que sap que morran ~e-s en est món així bé
298 JoEmMer| que morrà, ~e si en pecat mortal és l’arma presa, ~lo foc
299 JoEmMer| pobresa. ~De gran error mou a tot crestià ~que per Infern
300 JoEmMer| ne son heretament, ~ne sa muller no llou de gentilesa. ~No
301 AlPunt | e no hi té prou castell, mur ne fossat, ~e tan lleu pren
302 Domna | assegurat ~si doncs no està dins murada. ~E plats-me l’enamorada ~
303 AlPunt | poràs tu dir, ~qui et veus nafrat tot jorn de malaltia? ~Missatge
304 AlPunt | què ens hac a noirir, ~e, naixent nós, roman la maire llassa, ~
305 AlPunt | fossat, ~e tan lleu pren lo neci co el senat, ~car tots som
306 JoEmMer| ne confessor grosser e negligent ~ne gran estat no vulla’
307 JoEmMer| ca ~ne servidor altiu ab niciesa ~ne metge foll, no pràctic
308 CestFal| diran que-s ieu dic bell no-res, ~que l’aur és bos e la
309 JoEmMer| Verges humils, corona de noblesa, ~Maires de Dieu per nostre
310 AlPunt | viltat de què ens hac a noirir, ~e, naixent nós, roman
311 CestFal| los saubés, de grat los nomnaria. ~Al mal hom pren com fa
312 CestFal| mills que nós sap què-s obram tot dia. ~Què val estar
313 JoEmMer| sovent ~e parla bell e-s obre malament ~e gasta el sieu
314 JoEmMer| senes sisany e ses vertat ofendre, ~e, fait dubtós, que no
315 CestFal| per servidor me vull a vós ofrir, ~perquè d’est món ieu puga
316 AlPunt | alciu e-s adés nos abraça. ~Oh vell poirit, e què poràs
317 AlPunt | tant que així vai al terme ordenat, ~ab dol, ab gauig, ab mal,
318 JoEmMer| qui ulls ha ~e cell qui-s ou per què no vol entendre, ~
319 Domna | dalgat, ~ab què es tinga per pagada ~de mé per enamorat ~e que
320 Domna | ullada ~per tener-me el cors pagat ~ella que en serà preiada. ~
321 CestFal| farai com fa el rei d’un pagés, ~que vol-lo sieu e no vol
322 AlPunt | raisó que es faça. ~Del Paire Sant hai ausit, quan trespassa ~
323 JoEmMer| sa dignitat és lesa. ~No par que bé tenga lo cervell
324 CestFal| vol-lo sieu e no vol sa paria, ~e preça’l pauc, mas que
325 JoEmMer| menaç ne que menta sovent ~e parla bell e-s obre malament ~
326 JoEmMer| De xascun hom se tany que parle pla, ~clar, pauc e breu,
327 AlPunt | grat servir ~e-s en est món passar ab alegria, ~tot son voler
328 CestFal| soferran ~dolor e mals com lo paubre sotsmés? ~Reis és tots homs
329 JoEmMer| que tals sap dir que-s ha pauca bonesa. ~Verges humils,
330 JoEmMer| perlar, difemant e milntent, ~pausants discords entremescladament, ~
331 AlPunt | que honor d’est món a pecats embarassa!» ~Eu, Peires
332 AlPunt | pecats embarassa!» ~Eu, Peires March, pregui Dieu que a
333 JoEmMer| sol del pensar, dauria hom pel cor fendre, ~que, tard o
334 JoEmMer| que a tort vulla el meu pendre ~ne d’advocat qui tot plet
335 CestFal| pensa pauc al jorn qui el penjaran, ~e menja e beu, tot risent
336 CestFal| cobeitats e de mal far e dir; ~pensam tots jorns que havem tots
337 JoEmMer| Peradís vulla vendre; ~sol del pensar, dauria hom pel cor fendre, ~
338 AlPunt | Breu és tot, cert, qui pensar-ho saubria, ~mas lo foll hom
339 CestFal| tresaur e pompes e gaudir: ~perdut és l’hom qui vol seguir
340 JoEmMer| gasta el sieu per viltats o peresa. ~De xascun hom se tany
341 JoEmMer| llengua trop encesa ~de mal perlar, difemant e milntent, ~pausants
342 CestFal| l’aur del món, jovent ne perlaria, ~no pot valer que no hic
343 CestFal| senyors, pus Dieus ho ha permés, ~e no metam ço que és detràs
344 CestFal| comandar que mandament sofrir; ~però de lleu pot hom en tot fallir: ~
345 CestFal| servidor me vull a vós ofrir, ~perquè d’est món ieu puga derenclir ~
346 AlPunt | llassa. ~Si bé volem un petit sovenir ~com som tots faits
347 CestFal| de Dieu, humil verges e pia, ~per servidor me vull a
348 AlPunt | March, pregui Dieu que a lui plaça ~donar-me cor e voler esforçat, ~
349 AlPunt | per acabar, o qui tenir plagat ~per esprovar o fer sa volentat ~
350 JoEmMer| pendre ~ne d’advocat qui tot plet vol empendre ~ne de vassall
351 AlPunt | la maire llassa, ~e nós, plorant de fort anxietat, ~entram
352 Domna | serà preiada. ~Enquer hi ha plus qui m’agrada: ~senyor ben
353 Domna | cavalcada ~en lloc pla e ben poblat, ~e vesser foc e fumada, ~
354 JoEmMer| gran estat no vulla’s ab pobresa. ~De gran error mou a tot
355 AlPunt | adés nos abraça. ~Oh vell poirit, e què poràs tu dir, ~qui
356 AlPunt | bella e grassa ~e el front polit e lo cos ben tallat, ~ha
357 CestFal| dormir, ~e el Món tresaur e pompes e gaudir: ~perdut és l’hom
358 AlPunt | Oh vell poirit, e què poràs tu dir, ~qui et veus nafrat
359 AlPunt | ne-s ausir; ~mas, com a porc qui jats en la gran bassa ~
360 CestFal| qui no vol far bé com far poria, ~com vol no pot, car Dieu
361 AlPunt | granda ciutat ~fóra millor a porquer de Terrassa. ~Qui bé volgués
362 JoEmMer| niciesa ~ne metge foll, no pràctic ni cient, ~ne confessor
363 CestFal| sieu e no vol sa paria, ~e preça’l pauc, mas que se’n vol
364 AlPunt | embarassa!» ~Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça ~donar-me
365 Domna | pagat ~ella que en serà preiada. ~Enquer hi ha plus qui
366 JoEmMer| Dieu per nostre salvament, ~preiats per mi vostre Fill excel·
367 AlPunt | mà trop escassa. ~De cor preion deuríets advertir ~en l’
368 AlPunt | esforçat, ~que-s ab plaser prenda l’adversitat ~e sens ergull
369 JoEmMer| fan de virtuts empresa. ~Prenga xascús segons la sua aptesa ~
370 CestFal| pren com fa a l’hom foll pres, ~qui pensa pauc al jorn
371 JoEmMer| en pecat mortal és l’arma presa, ~lo foc d’Infern és son
372 JoEmMer| lause molt hom qui el sia present, ~ne sé, ne fill, ne son
373 Domna | l’enamorada ~ab lo cors prim e dalgat, ~ab què es tinga
374 CestFal| fa que foll qui no fa bon procés ~mentre vivim, e no ens
375 CestFal| cossegrem lo joi que ens ha promés. ~Tot l’aur del món, jovent
376 AlPunt | arnés trespassa, ~e no hi té prou castell, mur ne fossat, ~
377 AlPunt | en la gran bassa ~de fang pudent, tu et bolques en pecat, ~
378 CestFal| ofrir, ~perquè d’est món ieu puga derenclir ~tot ço que vós
379 JoEmMer| qui la dega estendre ~e puja cell a qui degra descendre, ~
380 CestFal| el temps en va despés, ~e quant havem farà sai romania; ~
381 CestFal| que mills que nós sap què-s obram tot dia. ~Què val
382 JoEmMer| hi vé qui ulls ha ~e cell qui-s ou per què no vol entendre, ~
383 CestFal| n dóna cosir, ~sí com de re que tan pauc ha valia. ~
384 AlPunt | ha gran dignitat, ~e tal regeix una granda ciutat ~fóra
385 JoEmMer| vellesa ~e qui a foll comana regiment ~ne-s a malvat fembra, força
386 CestFal| mas que eu farai com fa el rei d’un pagés, ~que vol-lo
387 AlPunt | se’n dóna cossir, ~que, remirant sa carn bella e grassa ~
388 JoEmMer| e breu, ab dreita raisó rendre, ~senes sisany e ses vertat
389 JoEmMer| empendre ~ne de vassall qui em renya com a ca ~ne servidor altiu
390 JoEmMer| qui ço fa, que-s autre vol rependre, ~e cell qui ri com se degra
391 CestFal| tots a morir ~e no vullam res qui de pecat sia. ~Bé fa
392 JoEmMer| vol rependre, ~e cell qui ri com se degra escoscendre, ~
393 CestFal| Donques, lleixem tota ribalderia ~de cobeitats e de mal far
394 AlPunt | jorns se canvia, ~que el ric és baix e el baix pren manentia, ~
395 CestFal| pecat vol seguir, ~e cell és rics qui domta son desir, ~e
396 AlPunt | metgia, ~força ne geny, rictat ne senyoria, ~e trop incert
397 CestFal| penjaran, ~e menja e beu, tot risent e trufant, ~tro que ve el
398 AlPunt | noirir, ~e, naixent nós, roman la maire llassa, ~e nós,
399 CestFal| e quant havem farà sai romania; ~per què xascús hi deu
400 JoEmMer| ne gran estat no vulla’s ab pobresa. ~De gran error
401 AlPunt | forjats d’una massa. ~Bé sabem tots que hic havem a-s eixir ~
402 CestFal| despés, ~e quant havem farà sai romania; ~per què xascús
403 CestFal| trufant, ~tro que ve el saig, qui breument l’ha despés. ~
404 JoEmMer| Maires de Dieu per nostre salvament, ~preiats per mi vostre
405 AlPunt | dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, ~mas pus avant del terme
406 AlPunt | que es faça. ~Del Paire Sant hai ausit, quan trespassa ~
407 CestFal| vullam-nos corregir ~e satisfer, que aprés mort no valria. ~
408 CestFal| pot aconseguir: ~si eu los saubés, de grat los nomnaria. ~
409 CestFal| car dignitat qui regir la saubia ~sí com se tany, e l’aur
410 AlPunt | tot, cert, qui pensar-ho saubria, ~mas lo foll hom no se’
411 JoEmMer| qui el sia present, ~ne sé, ne fill, ne son heretament, ~
412 CestFal| desir, ~e paubres cell qui sec ço que volria. ~Alguns diran
413 CestFal| certs que els faits nos seguiran, ~e mals e bos, e el temps
414 AlPunt | tallat, ~ha tot lo cor e lo sen aplicat ~als faits del món,
415 AlPunt | lleu pren lo neci co el senat, ~car tots som uns e forjats
416 JoEmMer| ab dreita raisó rendre, ~senes sisany e ses vertat ofendre, ~
417 AlPunt | plaser prenda l’adversitat ~e sens ergull lo bé qui breument
418 AlPunt | força ne geny, rictat ne senyoria, ~e trop incert lo jorn
419 CestFal| tan pauc ha valia. ~Siam senyors, pus Dieus ho ha permés, ~
420 Domna | cors pagat ~ella que en serà preiada. ~Enquer hi ha plus
421 JoEmMer| per filla es desfà, ~e qui serveix ab la sua despesa ~e qui
422 Domna | e donzella enfressada ~e servent arremangat ~e cavall ab
423 Domna | amesurat ~que hom no el servesca de bada, ~ardit e fran ses
424 CestFal| que tan pauc ha valia. ~Siam senyors, pus Dieus ho ha
425 CestFal| via. ~Usem dels béns que Sieus nos ha comés: ~entendiment,
426 Domna | baixa, que no pas cantada, ~sinó en dia feriat ~per far la
427 JoEmMer| dreita raisó rendre, ~senes sisany e ses vertat ofendre, ~e,
428 CestFal| e-s en est món així bé soferran ~dolor e mals com lo paubre
429 CestFal| e comandar que mandament sofrir; ~però de lleu pot hom en
430 CestFal| dolor e mals com lo paubre sotsmés? ~Reis és tots homs que
431 AlPunt | llassa. ~Si bé volem un petit sovenir ~com som tots faits d’àvol
432 JoEmMer| e qui menaç ne que menta sovent ~e parla bell e-s obre malament ~
433 Domna | ardit e bé afrenat ~e sufrent bé trenuitada. ~E plats-me
434 AlPunt | àvol marxanteria, ~e el sútzeu lloc on la maire ens tenia ~
435 AlPunt | Missatge cert és que la mort t’envia, ~e tu no el vols
436 CestFal| entendiment, raisó e franc talant, ~degudament los mandaments
437 AlPunt | front polit e lo cos ben tallat, ~ha tot lo cor e lo sen
438 JoEmMer| ne mon defalliment, ~que tals sap dir que-s ha pauca bonesa. ~
439 AlPunt | mor e descreix a massa, ~tant que així vai al terme ordenat, ~
440 Domna | em faça gran ullada ~per tener-me el cors pagat ~ella que
441 JoEmMer| és lesa. ~No par que bé tenga lo cervell sa, ~cell qui
442 AlPunt | sútzeu lloc on la maire ens tenia ~e la viltat de què ens
443 AlPunt | fóra millor a porquer de Terrassa. ~Qui bé volgués a Dieu
444 JoEmMer| cruseltat o per mala avaresa. ~E tinc per foll qui no guarde on
445 CestFal| mentre vivim, e no ens torb lo Satan, ~la Carn e el
446 JoEmMer| alacrà ~ne de senyor que a tort vulla el meu pendre ~ne
447 CestFal| tots és. ~Donques, lleixem tota ribalderia ~de cobeitats
448 AlPunt | bolques en pecat, ~disent, tractant, fassent molt bal barat ~
449 Domna | bé afrenat ~e sufrent bé trenuitada. ~E plats-me fer cavalcada ~
450 CestFal| els hajam per enemics tots tres; ~que el Satan vol ergull,
451 CestFal| femnes e dormir, ~e el Món tresaur e pompes e gaudir: ~perdut
452 CestFal| preci un pugés, ~car tot lo trob ple de mals e d’engan, ~
453 CestFal| menja e beu, tot risent e trufant, ~tro que ve el saig, qui
454 Domna | enamorat ~e que em faça gran ullada ~per tener-me el cors pagat ~
455 AlPunt | el senat, ~car tots som uns e forjats d’una massa. ~
456 JoEmMer| m’assaut d’hom que haja ús d’alacrà ~ne de senyor que
457 CestFal| que és ver als qui bé n’usaran, ~que estiers millor fora
458 CestFal| qui vol seguir llur via. ~Usem dels béns que Sieus nos
459 AlPunt | a massa, ~tant que així vai al terme ordenat, ~ab dol,
460 JoEmMer| pot e sap com bé no fa, ~e valent hom qui faça gran aulesa ~
461 CestFal| jovent ne perlaria, ~no pot valer que no hic hajam eixir ~
462 CestFal| com de re que tan pauc ha valia. ~Siam senyors, pus Dieus
463 CestFal| satisfer, que aprés mort no valria. ~Als faits del món vei
464 CestFal| ple de mals e d’engan, ~de vanitats, de dolors e d’afan; ~mas
465 CestFal| risent e trufant, ~tro que ve el saig, qui breument l’
466 CestFal| valria. ~Als faits del món vei bé tot hom entés, ~mas als
467 JoEmMer| cell qui fa joventuts en vellesa ~e qui a foll comana regiment ~
468 JoEmMer| per Infern Peradís vulla vendre; ~sol del pensar, dauria
469 CestFal| dignitat gran. ~Ieu dic que és ver als qui bé n’usaran, ~que
470 JoEmMer| rendre, ~senes sisany e ses vertat ofendre, ~e, fait dubtós,
471 Domna | lloc pla e ben poblat, ~e vesser foc e fumada, ~e-s enamic
472 AlPunt | què poràs tu dir, ~qui et veus nafrat tot jorn de malaltia? ~
473 JoEmMer| contendre ~e lo bon hom que ab vil senyor està ~e cell qui
474 AlPunt | la maire ens tenia ~e la viltat de què ens hac a noirir, ~
475 JoEmMer| malament ~e gasta el sieu per viltats o peresa. ~De xascun hom
476 JoEmMer| cells qui deçai fan de virtuts empresa. ~Prenga xascús
477 CestFal| no fa bon procés ~mentre vivim, e no ens torb lo Satan, ~
478 CestFal| el rei d’un pagés, ~que vol-lo sieu e no vol sa paria, ~
479 AlPunt | temps no es llassa. ~Si bé volem un petit sovenir ~com som
480 AlPunt | plagat ~per esprovar o fer sa volentat ~d’açò del sieu e que és
481 AlPunt | porquer de Terrassa. ~Qui bé volgués a Dieu en grat servir ~e-s
482 CestFal| paubres cell qui sec ço que volria. ~Alguns diran que-s ieu
483 AlPunt | mort t’envia, ~e tu no el vols entendre ne-s ausir; ~mas,
484 JoEmMer| salvament, ~preiats per mi vostre Fill excel·lent ~que en
485 CestFal| e pia, ~per servidor me vull a vós ofrir, ~perquè d’est
486 CestFal| havem tots a morir ~e no vullam res qui de pecat sia. ~Bé
487 CestFal| en assir. ~Mentre podem, vullam-nos corregir ~e satisfer, que
488 JoEmMer| fendre, ~que, tard o breu, xascú sap que morrà, ~e si en
489 JoEmMer| per viltats o peresa. ~De xascun hom se tany que parle pla, ~
|