JO EM
MERAVELL COM NO HI VÉ QUI ULLS HA...
Jo em meravell com no hi vé qui ulls ha
e cell qui-s ou per què no vol entendre,
e qui no sap per què no vol apendre,
e cell qui pot e sap com bé no
fa,
e valent hom qui faça gran aulesa
per foll plaser qui dura pauc moment,
e de senyor qui perd cor de sa gent
per cruseltat o per mala avaresa.
E tinc
per foll qui no guarde on va
e paubres homs qui trop vulla despendre
e de vassall que ab
senyor vol contendre
e lo bon hom que ab
vil senyor està
e cell qui fa joventuts en vellesa
e qui a foll comana regiment
ne-s a malvat fembra, força ni argent,
car lo mal hom
cové de far malesa.
Senyor feleix
qui trop estreny la mà
al servidor a qui la dega estendre
e puja cell a qui degra descendre,
e cossell cre d’hom monsongier e va
e dóna lloc a llengua
trop encesa
de mal perlar, difemant e milntent,
pausants discords
entremescladament,
d’on a la fi sa dignitat és lesa.
No par que
bé tenga lo cervell sa,
cell qui ço
fa, que-s autre vol rependre,
e cell qui ri com
se degra escoscendre,
ne qui per fill o per filla es desfà,
e qui serveix ab la sua despesa
e qui menaç ne que menta sovent
e parla bell e-s obre malament
e gasta el sieu
per viltats o peresa.
De xascun
hom se tany que parle pla,
clar, pauc
e breu, ab dreita raisó rendre,
senes sisany
e ses vertat ofendre,
e, fait dubtós, que
no el jutge certà,
e no difam autrui ne digorresa
ne lause molt hom
qui el sia present,
ne sé, ne fill,
ne son heretament,
ne sa muller no llou de gentilesa.
No m’assaut
d’hom que
haja ús d’alacrà
ne de senyor que a tort
vulla el meu pendre
ne d’advocat qui tot plet vol empendre
ne de vassall qui em renya com a ca
ne servidor altiu ab niciesa
ne metge foll, no pràctic ni cient,
ne confessor grosser e negligent
ne gran estat no vulla’s ab pobresa.
De gran error
mou a tot crestià
que per Infern
Peradís vulla vendre;
sol del pensar, dauria hom pel cor fendre,
que, tard
o breu, xascú sap que morrà,
e si en pecat mortal és
l’arma presa,
lo foc d’Infern és
son alleujament,
e Peradís hauran joiosament
cells qui deçai
fan de virtuts empresa.
Prenga xascús
segons la sua aptesa
d’aicest dictat algun
millorament,
no guardant mé ne
mon defalliment,
que tals sap dir que-s ha pauca bonesa.
Verges
humils, corona de noblesa,
Maires de Dieu per nostre salvament,
preiats per mi vostre Fill excel·lent
que en tot bé far me dó gran fortalesa.
|