CEST FALS DE MÓN, NO EL PRECI UN PUGÉS...
 

Cest fals de món, no el preci un pugés,
car tot lo trob ple de mals e d’engan,
de vanitats, de dolors e d’afan;
mas que eu farai com fa el rei d’un pagés,
que vol-lo sieu e no vol sa paria,
e preça’l pauc, mas que se’n vol servir,
e, quan lo perd, no se’n dóna cosir,
sí com de re que tan pauc ha valia.

Siam senyors, pus Dieus ho ha permés,
e no metam ço que és detràs denan,
que el món és fait per al nostre coman
e nós de Dieu, qui factor de tots és.
Donques, lleixem tota ribalderia
de cobeitats e de mal far e dir;
pensam tots jorns que havem tots a morir
e no vullam res qui de pecat sia.

Bé fa que foll qui no fa bon procés
mentre vivim, e no ens torb lo Satan,
la Carn e el Món, que cerquen nostre dan,
mas que els hajam per enemics tots tres;
que el Satan vol ergull, ira, falsia,
la Carn menjar e femnes e dormir,
e el Món tresaur e pompes e gaudir:
perdut és l’hom qui vol seguir llur via.

Usem dels béns que Sieus nos ha comés:
entendiment, raisó e franc talant,
degudament los mandaments guardant,
e cossegrem lo joi que ens ha promés.
Tot l’aur del món, jovent ne perlaria,
no pot valer que no hic hajam eixir
e denant Dieu a Jui estret venir,
que mills que nós sap què-s obram tot dia.

Què val estar ducs ne coms ne merqués,
dalfins ne reis, pus que sap que morran
e-s en est món així bé soferran
dolor e mals com lo paubre sotsmés?
Reis és tots homs que per dretura es guia,
e cell caitiu qui pecat vol seguir,
e cell és rics qui domta son desir,
e paubres cell qui sec ço que volria.

Alguns diran que-s ieu dic bell no-res,
que l’aur és bos e la dignitat gran.
Ieu dic que és ver als qui bé n’usaran,
que estiers millor fora com no n’hagués;
car dignitat qui regir la saubia
sí com se tany, e l’aur bé compartir,
lo món e Dieu ne pot aconseguir:
si eu los saubés, de grat los nomnaria.

Al mal hom pren com fa a l’hom foll pres,
qui pensa pauc al jorn qui el penjaran,
e menja e beu, tot risent e trufant,
tro que ve el saig, qui breument l’ha despés.
Cell qui no vol far bé com far poria,
com vol no pot, car Dieu l’ha en assir.
Mentre podem, vullam-nos corregir
e satisfer, que aprés mort no valria.

Als faits del món vei bé tot hom entés,
mas als de Dieu grossers e-s ignorants;
e som bé certs que els faits nos seguiran,
e mals e bos, e el temps en va despés,
e quant havem farà sai romania;
per què xascús hi deu trop advertir
en far bons faits e los mals avorrir,
e fai que pec qui en son hereu se fia.

Mais val donar que mendicar tot dia,
e comandar que mandament sofrir;
però de lleu pot hom en tot fallir:
Dieu nos llaix far ço que millor ne sia.

Maires de Dieu, humil verges e pia,
per servidor me vull a vós ofrir,
perquè d’est món ieu puga derenclir
tot ço que vós desplagués si ho facia.