negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Somni | l’imaginar, que altre bé no hi habita. ~Sentint estar
2 Somni | millor. ~Del temps present no em trobe amador, ~mas del
3 Somni | mas del passat, que és no res e finit. ~D’aquest pensar
4 Somni | plorant ~ha tan poc seny que no el sap contradir. ~Fóra
5 Somni | millor ma dolor soferir ~que no mesclar poca part de plaer ~
6 Somni | l’ermità qui enyorament no el creix ~d’aquells amics
7 Somni | llong temps que en lo poblat no fon ~per fortuit cas un
8 Somni | gasta, ~si fermetat durament no contrasta, ~e creure poc,
9 PrenMe | vent és fortunal, ~tant que no pot surtir sens lo contrari, ~
10 PrenMe | us tanca dins l’armari ~no pot obrir aquell mateix
11 PrenMe | ve de vós, ma aimia: ~del no amar, desalt ne té la via, ~
12 PrenMe | via, ~mas un sol pas meu no hi serà trobat. ~Menys que
13 PrenMe | bé conéixer ~e, conegut, no em serà mal graïda ~tota
14 PrenMe | creeu de cert que vera amor no em lluny: ~pus que lo sol
15 PrenMe | gras, trobant-se dormidor, ~no pot dar pas en aquesta aspra
16 AltEAm | contínuu foc ~e la calor no em surt a part de fora. ~
17 AltEAm | viure poc. ~Metge escient no té lo cas per joc ~com la
18 AltEAm | cas per joc ~com la calor no surt a part extrema. ~L’
19 AltEAm | ignorant veu que lo malalt no crema ~e jutja’l sa, puix
20 AltEAm | mostra bon toc. ~Lo pacient no porà dir son mal, ~tot afeblit,
21 AltEAm | seny, dir-vos que us am no cal, ~puix crec de cert
22 Vianda | egualment los demanda, ~no el complirà fins part haja
23 Vianda | amar dretament vós. ~E no cuideu que tan ignocent
24 Vianda | que tan ignocent fos ~que no veés vostre avantatge gran: ~
25 Vianda | avantatge gran: ~mon cos no cast estava congoixant ~
26 Vianda | L’enteniment a parlar no venc tard ~e planament desféu
27 Vianda | d’amar és limitat, ~car no és pus que apetit brutal, ~
28 Vianda | amant veeu dins la fornal, ~no serà plant e molt menys
29 Vianda | venç la sensualitat. ~Si bé no és en ell prim moviment, ~
30 Vianda | enseny. ~Ab tu mateix delit no pots haver: ~tant est grosser
31 Vianda | tant est grosser que amor no n’és servit. ~Volenterós
32 Vianda | és dit ~e d’aquest bé tu no saps lo carrer. ~Si bé complit
33 Vianda | pensament, ~qui de fins pasts no el jaqueix endurar. ~Plena
34 Vianda | endurar. ~Plena de seny, no pot Déu a mi dar, ~fora
35 Vianda | fora de vós, que descontent no camp: ~tots mos desigs sobre
36 Rei | ab l’enemic, qui d’ell no es pot vantar ~mai lo vencés
37 Rei | desposseïdor; ~de l’altra vol que no en sia senyor ~ne sia vist
38 Rei | jorn ~que en poc instant no li fes pendre torn ~foragitant
39 Rei | jaqueix, de l’altre usar no gos. ~E no cuideu que em
40 Rei | l’altre usar no gos. ~E no cuideu que em sia plasent
41 Rei | n’endure de grat: ~si bé no puc remembrar lo passat, ~
42 Rei | ofici ~sí que algú d’ells no serà tan nici ~que en res
43 Quins | voluntat de cascun amador. ~No demanant a mi qui és amor, ~
44 Quins | ardida ~e en mon socors mà no s’hi troba armada. ~Llir
45 Colguen| infernades, ~e respondran, car no són companyades ~d’altre
46 Colguen| a son semblant, ~per ço no em plau la pràtica dels
47 Colguen| heretge, ~en mon esguard no és malauirat, ~car ço que
48 Colguen| malauirat, ~car ço que vull no serà mai finat: ~de mon
49 Colguen| mai finat: ~de mon desig no em porà guarir metge. ~Cell
50 Colguen| rompre, ~e llur treball no es porà enterrompre ~sinó
51 Colguen| se defensa. ~E si la mort no em dugués tal ofensa: ~fer
52 Colguen| una tan plasent vista, ~no li graesc que de terra no
53 Colguen| no li graesc que de terra no vista ~lo meu cos nuu, qui
54 Colguen| meu cos nuu, qui de plaer no pensa ~de perdre pus que
55 Colguen| imaginar ~los meus desigs no poder-se complir, ~e si
56 Colguen| mi que só en tal dolor, ~no fareu molt que hi doneu
57 Fantas | visc de ço que persones no tasten. ~Tant en amor l’
58 Fantas | aparte, ~car mos desigs no són trobats en home ~sinó
59 Fantas | en tal que la carn punt no el torbe. ~Ma carn no sent
60 Fantas | punt no el torbe. ~Ma carn no sent aquell desig sensible ~
61 Fantas | amadors s’escalfen, ~paor no em trob que jo me’n pogués
62 Fantas | dona, se contenta, ~que no han cells qui amadors se
63 Fantas | passionats e contra amor no dignes. ~Si fos amor substança
64 Fantas | bons s’embolquen. ~Castic no em cal, puix de assaig no
65 Fantas | no em cal, puix de assaig no em tempten: ~la causa llur
66 Fantas | de l’esperit mouen, ~qui no és llassat, ans tot jorn
67 Fantas | l’esperit meu arrapa ~e no hi acull la maculada pensa ~
68 Fantas | per ço sent lo delit que no es cansa, ~sí que ma carn
69 Fantas | que ma carn la vera amor no em torba. ~Pren-me enaixí
70 Fantas | qui, per muntar al bé qui no es pot perdre, ~los perdedors
71 Fantas | volant, passa. ~Als naturals no par que fer-se pusquen ~
72 Fantas | estats a molts martres ~no tan subtils com los ignorants
73 Fantas | revela ~tals que els sabents no basten a compendre, ~e quan
74 Lleix | mon voler afectat ~perquè no em torb, diré el que trob
75 Lleix | Tot mon parlar, als qui no us hauran vista ~res no
76 Lleix | no us hauran vista ~res no valrà, car fe no hi donaran, ~
77 Lleix | vista ~res no valrà, car fe no hi donaran, ~e los veents
78 Lleix | los veents que dins vós no veuran, ~en creure a mi
79 Lleix | trista. ~L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista ~que
80 Lleix | fosca vista ~que vostre cos no jutge per gentil; ~no el
81 Lleix | cos no jutge per gentil; ~no el coneix tal com lo qui
82 Lleix | subtil: ~hoc la color, mas no sap de la llista. ~Quant
83 Lleix | saber, ~mas ja del gest no porà bé parlar. ~Tots som
84 Lleix | vostre seny fa ço que altre no basta, ~que sap regir la
85 Lleix | adorm vostra perea. ~Verge no sou perquè Déu ne volc casta. ~
86 Lleix | gran coneiximent ~que res no el fall que tota no es conega: ~
87 Lleix | res no el fall que tota no es conega: ~a l’hom devot
88 Lleix | son enteniment. ~Venecians no han lo regiment ~tan pacific
89 Lleix | entendre ~que lo desig del cos no es pot estendre ~a lleig
90 Lleix | entre cards, lo meu poder no fa ~tant que pogués fer
91 Lleix | car la qui és visible ~no es deu posar lla on miracle
92 LoJorn | tenebres, ~pocs animals no cloen les palpebres ~e los
93 LoJorn | jo solt per trair me. ~E no cuideu que el jorn me n’
94 LoJorn | ne de fer vida estreta ~no em tol esforç per donar-me
95 LoJorn | vaig a la fi, si mercé no em defensa. ~
96 SiCom | gest mon esforç ha confús: ~no tornaré fins del tot haja
97 Sens | ser amat, ~e par-ho bé que no us vull deshonesta. ~Ço
98 Sens | vostra vida casta: ~molt no deman, car mon desig no
99 Sens | no deman, car mon desig no basta ~sinó en ço que honestat
100 Sens | enteniment a vós amar m’empeny ~e no lo cos ab voler deshonest: ~
101 Sens | que perd lo sentiment. ~No cessarà lo meu egual talent, ~
102 Sens | talent, ~puix mou de part que no es cansa ni es farta, ~car
103 Sens | esperit tot lo finit aparta: ~no és en cos lo seu contentament. ~
104 Sens | ésser perida, ~en lo meu cor no s’hi troba esforçada. ~Sí
105 Sens | d’altra part ma voluntat no es peix. ~Mon pensament
106 Sens | terme, ~per ço amor de mi no es partirà: ~aquella amor
107 Sens | que en nostra carn està ~no met al cor lo no cansable
108 Sens | carn està ~no met al cor lo no cansable verme. ~Plena de
109 QuiNoEs| QUI NO ÉS TRIST, DE MOS DICTATS
110 QuiNoEs| ÉS TRIST, DE MOS DICTATS NO CUR,... ~ ~Qui no és trist,
111 QuiNoEs| DICTATS NO CUR,... ~ ~Qui no és trist, de mos dictats
112 QuiNoEs| és trist, de mos dictats no cur, ~o en algun temps que
113 QuiNoEs| passionat ~per fer-se trist no cerque lloc escur: ~llija
114 QuiNoEs| habita, ~tal delit sent que no em cuid ser al món, ~e com
115 QuiNoEs| d’est viure estrany algú no es vulla dolre, ~car per
116 QuiNoEs| am per si tan solament, ~no denegant lo do que pot donar, ~
117 QuiNoEs| entristadament. ~Traure no pusc de mon enteniment ~
118 QuiNoEs| puix delit hi és promés. ~No es pot saber, menys de l’
119 VosQui | tortra el costum! ~E si no ho feu, plàcia’l-vos oir: ~
120 VosQui | qualitat, ~per gran desig no cast que en vós se raiga. ~
121 VosQui | que en vós se raiga. ~E no cuideu, dona, que bé us
122 VosQui | llagost o mosca... ~Cert no mereix draps vendre de Florença! ~
123 VosQui | és bo sol per a dida. ~E no cuideu filla us hagués jaquida, ~
124 VosQui | propi vos cridaran, ~ja no us mostreu en l’oir empatxada, ~
125 VosQui | farà tot lo que féu a mi. ~No es pot saber l’endreç que
126 Veles | que al confés descuberts no seran, ~e en lo perill no
127 Veles | no seran, ~e en lo perill no em caureu de l’esment, ~
128 Veles | Déu qui ens ha lligats ~de no minvar mes fermes voluntats ~
129 Veles | present. ~Jo tem la mort per no ser-vos absent, ~perquè
130 Veles | mort és anul·lats, ~mas jo no creu que mon voler sobrats ~
131 Veles | escàs voler ~que, jo morint, no meta mi en oblit. ~Sol est
132 Veles | delit, ~car, nós vivint, no creu se pusca fer: ~aprés
133 Veles | tot lo meu mal serà vós no veer. ~Oh Déu! per què terme
134 Veles | Oh Déu! per què terme no hi ha en amor, ~car prop
135 Veles | puix jo son viu, mon cor no mostra dol ~tant com la
136 Veles | per mon fat fortuna cas no em porta: ~tot esvetlat,
137 Veles | mals m’aconhorta; ~a mi no plau ma vida ser estorta ~
138 Veles | tost. ~Lladoncs les gents no els calrà donar fe ~al que
139 Veles | vós, jo en sent més que no en sé, ~de què la part pitjor
140 BeEmM | BÉ EM MARAVELL COM L’AIRE NO S’ALTERA... ~ ~Bé em maravell
141 BeEmM | Bé em maravell com l’aire no s’altera ~e com lo foc per
142 BeEmM | com lo foc per feixuc pes no cau e com no es mou la
143 BeEmM | feixuc pes no cau e com no es mou la que feixuga jau, ~
144 BeEmM | alta esfera! ~Major senyal no pot mostrar lo món ~e digne
145 BeEmM | contrafer en per null temps no fon. ~Vós, qui bastant sou
146 BeEmM | lleig sentiment haureu cec? ~No haveu pus excusa en lo meu
147 BeEmM | meu dir. ~Mon creure ferm no pot bé soferir ~un cas tan
148 BeEmM | que la carn ha esperons ~e no us veig fre bastant a retenir. ~
149 BeEmM | creme la vostra carn, ~si no teniu en un terrible escarn ~
150 BeEmM | un terrible escarn ~que no vençau una tan gran error. ~
151 BeEmM | sospita. ~Per tal dolor no faré vida ermita: ~palesament
152 BeEmM | vida activa ~e de parlar no tendré llengua esquiva, ~
153 BeEmM | Oh folla amor, de vós no son content, ~e ja molt
154 BeEmM | dels fets de la que am. ~No sé de qui haver pus honest
155 BeEmM | haver pus honest clam: ~per no errar, maldic-vos egualment! ~
156 NoEmPr | NO EM PREN AIXÍ COM AL PETIT
157 NoEmPr | COM AL PETIT VAILET... ~ ~No em pren així com al petit
158 NoEmPr | Clar e molt bé ho veu, si no ha follia, que mai porà
159 NoEmPr | què farà, puix altre bé no el resta, ~sinó plorar lo
160 NoEmPr | solament diu que bon guardó no em fall. ~Plena de seny,
161 NoEmPr | desigs de mi tall: ~herbes no es fan males en mon ribatge. ~
162 NoEmPr | coratge ~los pensaments no em devallen avall. ~
163 AlsFats| seny és mort, a qui Déu no perdó, ~puix al començ del
164 AlsFats| del tot me derrenclí. ~Ja no és temps tenir frens al
165 AlsFats| voluntat ~e vaig en lloc on no vull ser portat: ~só descontent
166 AlsFats| pusca fer. ~Sí com a l’hom no li basta poder, ~paralitic,
167 AlsFats| pren a mi, que faç lo que no em plau ~i aquell voler
168 AlsFats| determenar llur debat clar no gos: ~penjant lo temps,
169 AlsFats| per bé que el mal sens bé no pot venir, ~mas jo amprenc
170 AlsFats| malament viu qui en mal fer no té frens. ~Oh tu, amor,
171 AlsFats| estens ~així fortment que no et puc resistir, ~ix fora
172 AlsFats| ix fora mi, puix en plaer no gir ~ma voluntat a fer tos
173 AlsFats| ergull! ~Lleixa vassall qui no et vol per senyor! ~Quin
174 AlsFats| Aquest meu fet, bona fi no l’acull ~e lo present és
175 AlsFats| penedir: qui es penit grat no val. ~Lladoncs la mort no
176 AlsFats| no val. ~Lladoncs la mort no em serà sens delit. ~Llir
177 AlsFats| és lo meu delit ~mentre no pens lo que poríeu fer: ~
178 OhVos | ardent ~han bé amat, prec-vos no us oblideu! ~Veniu plorant,
179 OhVos | passats foren morts; ~ja no té pus què fer guerra mortal: ~
180 OhVos | sos deports ~e son poder no basta a traure sang. ~Amor,
181 OhVos | cabells; ~per fugir d’ell no cal muntar castells: ~lo
182 OhVos | finit. ~Jo son plagat e no puc ser guarit, ~puix la
183 OhVos | puix la que am de sa plaga no es dol. ~Oh folla amor,
184 OhVos | contentament; ~per ço repòs no té en l’enteniment, ~car
185 OhVos | sinó el ver l’enteniment no col. ~
186 AixiCom| lloc on se pot restaurar ~e no hi ateny per sa malvada
187 Cervo | CERVO FERIT NO DESITJA LA FONT... ~ ~Cervo
188 Cervo | FONT... ~ ~Cervo ferit no desitja la font ~aitant
189 Cervo | mon contentament ~passar no pusc sinó per aquest pont. ~
190 Cervo | venir ~si per la mort camí no m’és tancat. ~Esser no pusc
191 Cervo | camí no m’és tancat. ~Esser no pusc d’esperança llançat, ~
192 Cervo | vós deman: contra mi res no us té, ~mentre el voler
193 Cervo | voler, ~sens aquell tot no pusc delit haver: ~si no
194 Cervo | no pusc delit haver: ~si no és tot sa, tost porà ser
195 Cervo | menyscabar ~si el vostre es mou e no mostra que munt. ~E devallant,
196 Cervo | lo meu, ~e d’alt caent, no darà poc crebant, ~car tot
197 Cervo | és donant. ~Al poc estat no par l’ofensa greu. ~Mil
198 Cervo | nós ~e lo contrast tenim e no volem. ~Noves de vós saber
199 Cervo | tem, ~dubtant-me fort que no hi mostreu amor. ~Per no
200 Cervo | no hi mostreu amor. ~Per no saber visc en altra dolor. ~
201 Cervo | saber visc en altra dolor. ~No sé de qual costat guard
202 Cervo | de qual costat guard que no em crem. ~No és en vós complir
203 Cervo | costat guard que no em crem. ~No és en vós complir lo meu
204 Cervo | recau mon bé complit. ~Res no temau ne prengau en despit ~
205 Cervo | sentiu, ~sens amor sou o no sabeu què vol. ~Ferm lloc
206 Cervo | sabeu què vol. ~Ferm lloc no el té, qui d’aquest mal
207 Cervo | Si tant de vós com voleu no confiu, ~mon gran voler
208 Cervo | aquest zel. ~De vostre cos no tem lo pus prim pèl ~que
209 Cervo | present, ~res venidor trobar no es pot en mi. ~
210 LaGranD| GRAN DOLOR, QUE LLENGUA NO POT DIR,... ~ ~La gran
211 LaGranD| gran dolor, que llengua no pot dir, ~del qui es veu
212 LaGranD| del qui es veu mort e no sap on irà: ~no sap son
213 LaGranD| veu mort e no sap on irà: ~no sap son Déu si per a si
214 LaGranD| dolor lo meu esperit sent ~no sabent què de vós Déus ha
215 LaGranD| Pregant a Déu les mans no em cal plegar, ~car fet
216 LaGranD| pot avenir: ~si és al cel, no es pot lo bé expremir, ~
217 LaGranD| sia tornat món ésser en no res, ~e majorment si en
218 LaGranD| en lloc tal per mi és: ~no sia jo de tant adolorit. ~
219 LaGranD| sia jo de tant adolorit. ~No sé què dir que em fartàs
220 LaGranD| haver dit; ~si crid o call, no trob qui em satisfés; ~si
221 LaGranD| faç, ans de fer me penit. ~No planc lo dan de mon delit
222 LaGranD| mal: ~tot mal és poc si no és perpetual, ~e tem aquest
223 LaGranD| perpetual, ~e tem aquest no l’haja merescut. ~Lo dan
224 LaGranD| pren, ~farta’t en mi, car no em defens de tu, ~dóna’m
225 LaGranD| estén! ~Tu, espirit, si res no te’n defén, ~romp lo costum
226 LaGranD| és de tu! ~Lo teu esguard no em donarà espavent. ~
227 PerLoC | molt a ma natura: ~en mi no pusc troba àls sinó perdre ~
228 PerLoC | de mon bé, si bé ho vull, no m’alegre. ~Lo perdre sent,
229 PerLoC | dolç hàbit, ~del bé vinent no em trob certa fiança. ~Així
230 PerLoC | esta vida mesquina, ~perquè no sent los delits de l’Altisme ~
231 PerLoC | lleixe ~ab tal dolor que no sé on pot cabre: ~ab molta
232 PerLoC | esper lo raonable ~perquè no sé com lo sentré païble. ~
233 PerLoC | abandon mes armes. ~Dubtar no em cal si em són fetes metzines: ~
234 PerLoC | home del món ama ~i amar no em plau e d’amor són mes
235 PerLoC | si en vull fugir, portar no em poden cames. ~En tal
236 PerLoC | ab si l’acordant tasta ~no és en mi, mas dolor del
237 PerLoC | dolor del discorde. ~Qui no és amat i amor d’altre cobeja ~
238 PerLoC | amat i amor d’altre cobeja ~no sent gran mal, puix un terme
239 PerLoC | aquell qui en res del món no em ferme: ~jo am a qui no
240 PerLoC | no em ferme: ~jo am a qui no mereix que jo l’ame ~e d’
241 PerLoC | A tot mesquí un gran bé no li minva, ~ço és, haver
242 PerLoC | dubte. ~D’aquest gran bé jo no sé on té casa: ~no trob
243 PerLoC | bé jo no sé on té casa: ~no trob raó per què viure desitge. ~
244 PerLoC | En contra amor aitant jo no m’esforce ~que dón oblit
245 PerLoC | altra ab aquell poc ne molt no es companya. ~Com ne per
246 PerLoC | què, saber açò com passa, ~no sia jo lo deïdor o mestre: ~
247 PerLoC | dóna creença, ~tant que no sé raó que la desfaça. ~
248 PerLoC | m’ha donada, ~e si desam no em sia dada colpa. ~Ja los
249 PerLoC | los meus fets raó d’home no els porta: ~als fats és
250 PerLoC | a mi és tolt l’arbitre. ~No em trob res franc sinó la
251 PerLoC | costumades ~vénen, per temps, que no donen congoixa. ~Si així
252 PerLoC | donen congoixa. ~Si així no fos, ja no serien hòmens. ~
253 PerLoC | congoixa. ~Si així no fos, ja no serien hòmens. ~E per què,
254 LoVisc | Alemanya ~paralitic, que no pot senyalar, ~si és malalt,
255 LoVisc | senyalar, ~si és malalt, remei no li pot dar ~metge del món
256 LoVisc | metge del món si doncs no és d’Espanya, ~qui del seu
257 LoVisc | que altre sens vós ja no em pot dar valença. ~Jo
258 LoVisc | veu posat ~està pauruc, no sap on se té el peu; ~d’
259 LoVisc | peu; ~d’anar avant, perquè no hi veu petjada, ~no vol,
260 LoVisc | perquè no hi veu petjada, ~no vol, ne pot usar de camí
261 LoVisc | usar de camí pla; ~tornar no sap, perquè altri el portà, ~
262 LoVisc | el portà, ~que ell per si no fera tal jornada. ~Mos ulls
263 LoVisc | mesclar: ~jo pena en pas, mas no hi puc contrastar, ~perquè
264 LoVisc | desvia: ~a tals contrasts no basta mon poder. ~Sens ella
265 LoVisc | Sens ella al món remei no puc haver. ~Doncs, dir m’
266 LoVisc | parlar jo em feny! ~Vós no voler, lo meu voler empeny, ~
267 LoVisc | afrena ~e mon voler res no el pot enfrenar. ~L’hivern
268 LoVisc | estar, ~car prop de vós res no em pot mal temps dar ~e
269 LoVisc | temps dar ~e lluny de vós no trob res bo sens pena. ~
270 PuixQue| PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,... ~ ~Puix que
271 PuixQue| Puix que sens tu algú a tu no abasta, ~dóna’m la mà o
272 PuixQue| pels cabells me lleva; ~si no estenc la mia envers la
273 PuixQue| envers tu a l’encontre; ~no sé per què no faç lo que
274 PuixQue| encontre; ~no sé per què no faç lo que volria, ~puix
275 PuixQue| haver voluntat franca ~e no sé què aquest voler m’empatxa. ~
276 PuixQue| Llevar mi vull e prou no m’hi esforce: ~ço fa lo
277 PuixQue| em denuncia; ~ta pietat no trob en mi que obre. ~Tan
278 PuixQue| clarament en l’entendre no peque ~com lo voler he carregat
279 PuixQue| follament te pregue, ~car tu no vals sinó al qui s’ajuda, ~
280 PuixQue| aquells qui a tu se apleguen ~no els pots fallir, e mostren-ho
281 PuixQue| braços. ~Què faré jo, que no meresc m’ajudes, ~car tant
282 PuixQue| car tant com puc conec que no m’esforce? ~Perdona mi si
283 PuixQue| faç via; ~girar-la vull e no hi disponc mos passos. ~
284 PuixQue| lladre ~tant quant hom veu no hi bastaven ses obres. ~
285 PuixQue| espira: ~com ne per què no sap qui en carn visca. ~
286 PuixQue| mal crestià per obra, ~ira no et tinc ne de res no t’encolpe; ~
287 PuixQue| ira no et tinc ne de res no t’encolpe; ~jo son tot cert
288 PuixQue| és la raó que els hòmens no et coneixen. ~A tu deman
289 PuixQue| e puix que sé que lo món no em profita, ~dóna’m esforç
290 PuixQue| haja afalac, que del tot no em contraste. ~Ajuda’m,
291 PuixQue| Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure, ~perquè el
292 PuixQue| penitença. ~Jo tem a tu més que no et só amable ~e davant tu
293 PuixQue| just, quant més jo, que no tema? ~Si Job lo just por
294 PuixQue| pens d’infern que temps no s’hi esmenta, ~lla és mostrat
295 PuixQue| blasfemant se rebel·la: ~no és en hom de tan gran mal
296 PuixQue| mi trobes; ~lo detardar no sé a què em servesca: ~no
297 PuixQue| no sé a què em servesca: ~no té repòs lo qui té fer viatge. ~
298 PuixQue| dolc perquè tant com vull no em puc dolre ~de l’infinit
299 PuixQue| qual dubte; ~e tal dolor no la recull natura ~ne es
300 PuixQue| de mon dan, tant com és, no m’espante; ~si el cel deman,
301 PuixQue| espante; ~si el cel deman, no li dó basta estima. ~Fretura
302 PuixQue| dolor visc, car mon desig no es ferma, ~e ja en mi alterat
303 PuixQue| totes fins termenen, ~e no és fi si en tu no termena; ~
304 PuixQue| termenen, ~e no és fi si en tu no termena; ~tu est lo bé on
305 PuixQue| tot altre es mesura, ~e no és bo qui a tu, Déu, no
306 PuixQue| no és bo qui a tu, Déu, no sembla. ~Al qui et complau,
307 PuixQue| en aquest món se troba; ~no és vera fi, puix que no
308 PuixQue| no és vera fi, puix que no fa l’hom fèlix: ~és lo començ
309 PuixQue| senyal és cert que en veritat no es funda; ~per consegüent,
310 PuixQue| per consegüent, a l’home no contenta. ~Bona per si no
311 PuixQue| no contenta. ~Bona per si no fon la llei judaica: ~en
312 PuixQue| judaica: ~en paradís per ella no s’entrava, ~mas tant com
313 PuixQue| fi de tot en tot humana ~no da repòs a l’apetit o terme, ~
314 PuixQue| mas tampoc l’hom sens ella no ha l’altra: ~sent Joan fon
315 PuixQue| fon senyalant lo Messies. ~No té repòs qui nulla altra
316 PuixQue| car en res àls lo voler no reposa; ~ço sent cascú,
317 PuixQue| reposa; ~ço sent cascú, e no hi cal subtilesa, ~que fora
318 PuixQue| subtilesa, ~que fora tu lo voler no s’atura. ~Sí com los rius
319 PuixQue| E si amor tanta com vull no m’entra, ~creix-me la por,
320 PuixQue| la por, sí que, tement, no peque, ~car no pecant jo
321 PuixQue| tement, no peque, ~car no pecant jo perdré aquells
322 PuixQue| hàbits ~que són estats perquè no t’am la causa. ~Muiren aquells
323 PuixQue| mig mort e em tolen que no visca. ~Oh senyor Déu, fes
324 PuixQue| present i a mi causa venible. ~No et prec que em dóns sanitat
325 PuixQue| consegüent, delectació alta ~jo no la sent, per no dispost
326 PuixQue| alta ~jo no la sent, per no dispost sentir-la; ~mas,
327 PuixQue| serà el jorn que la mort jo no tema? ~E serà quan de ta
328 PuixQue| ta amor jo m’inflame. ~E no es pot fer sens menyspreu
329 PuixQue| sobre los muscles: ~lo qui no tem del fort lleó les ungles, ~
330 PuixQue| alguns delits jo senta, ~no solament los lleigs qui
331 PuixQue| em dolc, tant com vull jo no t’ame, ~e vull-ho fer, mas
332 PuixQue| te cost jo com molts qui no et serviren ~e tu els has
333 PuixQue| serviren ~e tu els has fet no menys que jo et demane; ~
334 PuixQue| Catòlic só, mas la fe no m’escalfa ~que la fredor
335 PuixQue| saber infal·lible? ~Torna a no res, jo et suplic, lo meu
336 PuixQue| de Judes ~que el fóra bo no fos nat al món home. ~Per
337 PuixQue| havent rebut baptisme, ~no fos tornat als braços de
338 PuixQue| lo deute ~e de present jo no viuria en dubte! ~Major
339 PuixQue| que los delits de paraís no jutgen; ~lo mal sentit és
340 PuixQue| tu ab gran colpa, ~e si no hi bast, tu de ma carn te
341 PuixQue| ma carn te farta, ~ab que no em tocs l’esperit, que a
342 PuixQue| e, sobretot, ma fe que no vacil·le ~e no tremol la
343 PuixQue| ma fe que no vacil·le ~e no tremol la mia esperança; ~
344 PuixQue| tremol la mia esperança; ~no em fallirà caritat, elles
345 PuixQue| de la carn, si et suplic, no me n’oges. ~Oh, quan serà
|