Poesia
1 Somni | present no em trobe amador, ~mas del passat, que és no res
2 Somni | pensar me sojorn e em delit, ~mas, quan lo perd, s’esforça
3 Somni | passat present li fa tornar, ~mas, com se’n part, l’és forçat
4 PrenMe | amar, desalt ne té la via, ~mas un sol pas meu no hi serà
5 AltEAm | graons, ~me són delits, mas dóna’m passions ~la por
6 Vianda | pres, dues dones amant, mas elegesc per haver d’amor
7 Vianda | han combatut ma pensa, ~mas lo voler vers u seguir dispensa. ~
8 Rei | ciutats, sens ulla posseir, ~mas l’enemic dues li’n volc
9 Rei | amor per enemic lo sent, ~mas jamés fon que em donàs un
10 Rei | ab sa invisible llença, ~mas paren bé sos colps en mon
11 Lleix | és subtil: ~hoc la color, mas no sap de la llista. ~Quant
12 Lleix | i el tall pot bé saber, ~mas ja del gest no porà bé parlar. ~
13 Lleix | assats molt sàvies e bones; ~mas, compliment, dona Teresa
14 LoJorn | mals haguessen cobriment; ~mas jo, qui visc menys de par,
15 QuiNoEs| viure en la vida trista; ~mas jo, qui he sa glòria a l’
16 VosQui | mai en verd arbre fullat. ~Mas contra açò és vostra qualitat, ~
17 Veles | per mort és anul·lats, ~mas jo no creu que mon voler
18 Veles | mal d’amor jo só dispost, ~mas per mon fat fortuna cas
19 BeEmM | fort, e per moltes raons; ~mas també sé que la carn ha
20 BeEmM | vençau una tan gran error. ~Mas vostre cos per ventura es
21 BeEmM | fruits que na Venus conrea? ~Mas vostre seny deuria haver
22 AlsFats| mal sens bé no pot venir, ~mas jo amprenc per ell més que
23 OhVos | sol basta a fer senyal, ~mas los plagats de morir són
24 OhVos | pus baix que terra jau. ~Mas jo romanc a mort, d’açò
25 PerLoC | acordant tasta ~no és en mi, mas dolor del discorde. ~Qui
26 LoVisc | mesclar: ~jo pena en pas, mas no hi puc contrastar, ~perquè
27 PuixQue| de colpa. ~Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue, ~car
28 PuixQue| hi disponc mos passos. ~Mas jo em record que meritist
29 PuixQue| per ella no s’entrava, ~mas tant com fon començ d’aquesta
30 PuixQue| repòs a l’apetit o terme, ~mas tampoc l’hom sens ella no
31 PuixQue| corba. ~Dreçar-la vull, mas he mester ta ajuda. ~Ajuda’
32 PuixQue| alguns de natura i fortuna, ~mas solament que a tu, Déu,
33 PuixQue| per no dispost sentir-la; ~mas, per saber, un home grosser
34 PuixQue| lleigs qui et vénen contra, ~mas tots aquells que indiferents
35 PuixQue| no t’ame, ~e vull-ho fer, mas l’hàbit me contrasta; ~en
36 PuixQue| abominable. ~Catòlic só, mas la fe no m’escalfa ~que
37 PuixQue| de l’esperit és prompta, ~mas la dels senys rossegant
38 PuixQue| als braços de la vida, ~mas a la mort hagués retut lo
39 PuixQue| que en amor se funden; ~mas, tals quals són, d’aquestes
|