Poesia

 1 Somni  |   Plena de seny, quan amor és molt vella, ~absença és lo verme
 2 PrenMe |  castell: ~veent lo cel esser molt clar e bell, ~creu fermament
 3 PrenMe |         lleva son jui: que si molt és durable, ~cercar los
 4 PrenMe |      contemplar amor: ~lo cos molt gras, trobant-se dormidor, ~
 5 AltEAm |     si bé mostrau que us està molt cuberta ~cella per què amor
 6 Vianda |      fornal, ~no serà plant e molt menys defensat. ~Ell és
 7 Rei    |     puc remembrar lo passat, ~molt és plasent la càrrega a
 8 Colguen|       en tal dolor, ~no fareu molt que hi doneu plena fe. ~
 9 Lleix  |     dones: ~fetes n’ha assats molt sàvies e bones; ~mas, compliment,
10 Sens   | estats de vostra vida casta: ~molt no deman, car mon desig
11 QuiNoEs|    enteniment ~que sia cert e molt pus bell partit  sa tristor
12 VosQui |      faç és gran, ab la vista molt llosca, ~sos fonaments són
13 VosQui |  tengra a consciença, ~sabent molt clar l’ensutzeada vida ~
14 Veles  |    vida ser estorta ~d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. ~
15 BeEmM  |       mostrar lo món ~e digne molt que l’hom se’n maravell: ~
16 BeEmM  |     vós no son content, ~e ja molt menys dels fets de la que
17 NoEmPr |      la calor se met, ~preant molt poc la valor del senyor ~
18 NoEmPr |   desalt de sa manera, ~veent molt clar que té mala carrera ~
19 NoEmPr |       bé que posseïa? ~Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
20 NoEmPr |      del temps perdut? ~Veent molt clar per si ser decebut, ~
21 AlsFats|      Jo el soferré, si ab cor molt ardit ~la que jo am per
22 OhVos  |       tots aquells qui ab cor molt ardent ~han bé amat, prec-vos
23 Cervo  |   pusc sinó per aquest pont. ~Molt me ve tard lo jorn tan desitjat, ~
24 Cervo  |   jorn tan desitjat, ~comprat molt car per dolorós sospir, ~
25 Cervo  |   contentar ~e mon voler porà molt menyscabar ~si el vostre
26 Cervo  |   tota en mi: ~jo só celós si molt amau a Déu! ~Dant-vos delit
27 LaGranD|   merescut. ~Lo dan mortal és molt més que temut ~e tol-ne
28 PerLoC |   lliga ~e, tal com fon, plac molt a ma natura: ~en mi no pusc
29 PerLoC |       ço és, haver de mort un molt poc dubte. ~D’aquest gran
30 PerLoC |      l’altra ab aquell poc ne molt no es companya. ~Com ne
31 PuixQue|    perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le, ~haja afalac,
32 PuixQue|        Lo meu voler al teu és molt contrari, ~e em só enemic
33 PuixQue|     meus guardes. ~Jo m’enuig molt la vida com allongue, ~e
34 PuixQue|   vida com allongue, ~e dubte molt que aquella fenesca. ~En
35 PuixQue|      jo he fet del regle falç molt corba. ~Dreçar-la vull,
36 PuixQue|    del fort lleó les ungles, ~molt menys tembrà lo fibló de