Poesia

 1 Somni  |    aquells amics que tenia en lo món ~e essent llong temps que
 2 Vianda |        carrer. ~Si bé complit lo món pot retener, ~per mi és
 3 Quins  |          ma arma roman en aquest món damnada. ~
 4 Fantas |         llum divina ~la llum del món conegueren per ficta, ~e
 5 Fantas |     perdurable ~tant quant ha el món, gros plaer de mi llance, ~
 6 QuiNoEs|       sent que no em cuid ser al món, ~e com sos fets vull veure
 7 QuiNoEs|          més que si d’ell tot lo món se dolgués. ~Esser me cuid
 8 Veles  |        Sol est pensar me tol del món delit, ~car, nós vivint,
 9 Veles  | convertit. ~E jo forçat d’aquest món ser eixit, ~tot lo meu mal
10 BeEmM  |         senyal no pot mostrar lo món ~e digne molt que l’hom
11 BeEmM  |        periran tots quants en lo món són. ~A mon juí, ses lleis
12 BeEmM  |           qui bastant sou per un món regir, ~porà’s bé fer que
13 OhVos  |          ells diferença ha en lo món. ~En aquell temps que primer
14 OhVos  |      trencat l’arc: jo en faç al món reports. ~Ab cor sancer
15 OhVos  |         e son esclau. ~Pau ha lo món e guerra jo tot sol,  perquè
16 AixiCom|         desigs complir, ~iré pel món vostre ergull recitant. ~
17 LaGranD|         m l’esperit, ~sia tornat món ésser en no res, ~e majorment
18 LaGranD|      morts és comú: ~torna en lo món e mostra què és de tu! ~
19 PerLoC |       Per son voler tot home del món ama ~i amar no em plau e
20 PerLoC |        son aquell qui en res del món no em ferme: ~jo am a qui
21 LoVisc |        no li pot dar  ~metge del món si doncs no és d’Espanya, ~
22 LoVisc |         mon poder. ~Sens ella al món remei no puc haver. ~Doncs,
23 PuixQue|    lligue; ~e puix que sé que lo món no em profita, ~dóna’m esforç
24 PuixQue|   conforma. ~Alguna fi en aquest món se troba; ~no és vera fi,
25 PuixQue|         el fóra bo no fos nat al món home. ~Per mi, segur havent