Índice | Palabras: Alfabética - Frecuencia - Inverso - Longitud - Estadísticas | Ayuda | Biblioteca IntraText
Alfabética    [«  »]
quant 17
quants 1
quasi 2
que 300
què 29
qui 127
quin 1
Frecuencia    [«  »]
-----
-----
345 no
300 que
253 e
237 de
198 en
Ausiàs March
Selecció

IntraText - Concordancias

que

                                               negrita = Texto principal
    Poesia                                     gris = Texto de comentario
1 Somni | pensament ve, ~ne pren a mi, que el temps passat me ~l’ 2 Somni | passat me ~limaginar, que altre no hi habita. ~ 3 Somni | ma dolor, ~sabent de cert que en ses mans he de jaure, ~ 4 Somni | amador, ~mas del passat, que és no res e finit. ~Daquest 5 Somni | aconhorta ~e creure el fan que li serà estorta ~e el fan 6 Somni | de record. ~Plagués a Déu que mon pensar fos mort ~e que 7 Somni | que mon pensar fos mort ~e que passàs ma vida en durment! ~ 8 Somni | com dona ab son infant, ~que si verí li demana plorant ~ 9 Somni | plorant ~ha tan poc seny que no el sap contradir. ~Fóra 10 Somni | millor ma dolor soferir ~que no mesclar poca part de 11 Somni | el creix ~daquells amics que tenia en lo món ~e essent 12 Somni | món ~e essent llong temps que en lo poblat no fon ~per 13 Somni | plaers li renovella, ~ que el passat present li fa 14 Somni | vella, ~absença és lo verme que la gasta, ~si fermetat durament 15 PrenMe | PREN-ME ENAIXÍ COM AL PATRÓ QUE EN PLATJA... ~  ~Pren-me 16 PrenMe | Pren-me enaixí com al patró que en platja ~ sa gran nau 17 PrenMe | incomportable; ~lleva son jui: que si molt és durable, ~cercar 18 PrenMe | durable, ~cercar los ports més que aturar li val. ~Moltes veus 19 PrenMe | li val. ~Moltes veus és que el vent és fortunal, ~tant 20 PrenMe | vent és fortunal, ~tant que no pot surtir sens lo contrari, ~ 21 PrenMe | no hi serà trobat. ~Menys que lo peix és en lo bosc trobat ~ 22 PrenMe | pendrà torn, ~sol coneixent que de mi us doneu grat. ~E 23 PrenMe | doneu grat. ~E fiu de vós que em sabreu conéixer ~e, 24 PrenMe | paréixer,  ~creeu de cert que vera amor no em lluny: ~ 25 PrenMe | vera amor no em lluny: ~pus que lo sol és cald al mes de 26 PrenMe | defalliment. ~Cest és amor, que mi, amant, encolpa. ~Ma 27 PrenMe | seguint, ~tals actes fent que al cos és defallint ~en 28 AltEAm | extrema. ~L’ignorant veu que lo malalt no crema ~e jutja’ 29 AltEAm | crema ~e jutjal sa, puix que mostra bon toc. ~Lo pacient 30 AltEAm | descuberta ~part de lafany, que tant com lo dir val. ~Plena 31 AltEAm | Plena de seny, dir-vos que us am no cal, ~puix crec 32 AltEAm | cal, ~puix crec de cert que us ne teniu per certa, ~ 33 AltEAm | per certa, ~si mostrau que us està molt cuberta ~cella 34 Vianda | fins part haja elegida ~ que el desig vers lun fruit 35 Vianda | dretament vós. ~E no cuideu que tan ignocent fos ~que no 36 Vianda | cuideu que tan ignocent fos ~que no veés vostre avantatge 37 Vianda | ab ell de sa part ~dient que en ell se pren aquesta amor, ~ 38 Vianda | mal o lo delit major, ~ que, ell content, cascú pot 39 Vianda | planament desféu esta raó ~dient que el cos, ab sa complexió, ~ 40 Vianda | limitat, ~car no és pus que apetit brutal, ~e si lamant 41 Vianda | qui en contra dell reny? ~Que voluntat, per qui el fet 42 Vianda | haver: ~tant est grosser que amor no nés servit. ~Volenterós 43 Vianda | pus clar ~és gran delit lo que per ell se pren ~e son pillard 44 Vianda | a mi dar, ~fora de vós, que descontent no camp: ~tots 45 Vianda | escamp; ~tot és dins vós lo que em fa desitjar. ~ 46 Rei | pel rei era vençut, ~fins que en les hosts contra el rei 47 Rei | volc jaquir ~dant fe lo rei que bon compte en retria ~com 48 Rei | desposseïdor; ~de laltra vol que no en sia senyor ~ne sia 49 Rei | sia senyor ~ne sia vist que li vinga en esment: ~llong 50 Rei | lo sent, ~mas jamés fon que em donàs un mal jorn ~que 51 Rei | que em donàs un mal jorn ~que en poc instant no li fes 52 Rei | força; ~los tres poders que en larma són me força, ~ 53 Rei | usar no gos. ~E no cuideu que em sia plasent mos ~aquest 54 Rei | del vençut ~sinó de mi, que em plau que amor me vença ~ 55 Rei | sinó de mi, que em plau que amor me vença ~e em tinga 56 Rei | colps en mon escut. ~De fet que fui a sa mercé vengut, ~ 57 Rei | alguazir lo mes, ~dant fe cascú que mai serà rebut ~en sa mercé 58 Rei | llealment son ofici ~ que algú dells no serà tan 59 Rei | dells no serà tan nici ~que en res contrast que sia 60 Rei | nici ~que en res contrast que sia de amar. ~Plena de seny, 61 Quins | prenc donar-te ma favor, ~que per null temps home nat 62 Quins | car jo defuig a tot home que em crida, ~prenent aquell 63 Quins | heretaments ~e daquests dons vol que sia senyor, ~cridant ab 64 Quins | maldient, sagramentejaran ~que mai amor los tendrà en son 65 Quins | o dona, a mon semblant, ~que, dolorit per amor, faça 66 Quins | llonyant. ~Per gran tristor que li és acostada, ~seca’s 67 Quins | cards, lhora sent acostada ~que civilment és ma vida finida. ~ 68 Quins | és ma vida finida. ~Puix que del tot ma esperança és 69 Colguen| són companyades ~daltre que mi en son contínuu  plant. ~ 70 Colguen| no és malauirat, ~car ço que vull no serà mai finat: ~ 71 Colguen| enterrompre ~sinó ab ço que dhaver se defensa. ~E si 72 Colguen| plasent vista, ~no li graesc que de terra no vista ~lo meu 73 Colguen| no pensa ~de perdre pus que lo imaginar ~los meus desigs 74 Colguen| complir mon delit ~serà mester que em sia dellai dit ~que d’ 75 Colguen| mester que em sia dellai dit ~que desta mort vos ha plagut 76 Colguen| departre ~si ferm cregués que us dolríeu de se. ~Llir 77 Colguen| cards, vós sabeu e jo ~que es pot fer hom morir 78 Colguen| per amor: ~creure de mi que en tal dolor, ~no fareu 79 Colguen| tal dolor, ~no fareu molt que hi doneu plena fe. ~ 80 Fantas | descobre ~los grans secrets que als pus subtils amaga ~e 81 Fantas | nit fosca ~e visc de ço que persones no tasten. ~Tant 82 Fantas | lesperit meu contempla ~que par del tot fora del cos 83 Fantas | trobats en home ~sinó en tal que la carn punt no el torbe. ~ 84 Fantas | escalfen, ~paor no em trob que jo men pogués ardre. ~Un 85 Fantas | vós, dona, se contenta, ~que no han cells qui amadors 86 Fantas | amor substança raonable ~e que es trobàs de senyoria ceptre, ~ 87 Fantas | minva, ~prenint aquells que de lesperit mouen, ~qui 88 Fantas | e per ço sent lo delit que no es cansa, ~ que ma 89 Fantas | delit que no es cansa, ~ que ma carn la vera amor no 90 Fantas | llance, ~creent de cert que el gran delit me torba ~ 91 Fantas | delit me torba ~aquell plaer que en fastig, volant, passa. ~ 92 Fantas | passa. ~Als naturals no par que fer-se pusquen ~molts dels 93 Fantas | pusquen ~molts dels secrets que la deitat s’estoja, ~que 94 Fantas | que la deitat s’estoja, ~que revelats són estats a molts 95 Fantas | primors amor a mi revela ~tals que els sabents no basten a 96 Fantas | desmenten, ~dant a parer que folles coses parle. ~Llir 97 Fantas | meu voler se tempra ~en ço que null amador sap lo tempre. ~ 98 Fantas | Ço fai amor, a qui plau que jo senta ~sos grans tresors: 99 Lleix | perquè no em torb, diré el que trob en vós. ~Tot mon parlar, 100 Lleix | hi donaran, ~e los veents que dins vós no veuran, ~en 101 Lleix | pec no ha tan fosca vista ~que vostre cos no jutge per 102 Lleix | gossers en poder explicar ~ço que mereix un bell cos e honest: ~ 103 Lleix | endurar. ~Lo vostre seny fa ço que altre no basta, ~que sap 104 Lleix | ço que altre no basta, ~que sap regir la molta subtilea. ~ 105 Lleix | vós bastà la bona pasta ~que Déu retenc per fer singulars 106 Lleix | si tan gran coneiximent ~que res no el fall que tota 107 Lleix | coneiximent ~que res no el fall que tota no es conega: ~a l’ 108 Lleix | seny regeix ~subtilitats que lentendre us nodreix ~e 109 Lleix | se troba en vós entendre ~que lo desig del cos no es pot 110 Lleix | lo meu poder no fa ~tant que pogués fer corona invisible. ~ 111 LoJorn | claror: ~quan ve la nit que expandeix ses tenebres, ~ 112 LoJorn | e sens mal fer, volgra que tost passàs. ~E daltra 113 LoJorn | E daltra part faç pus que si matàs ~mil hòmens justs, 114 LoJorn | per trair me. ~E no cuideu que el jorn me n’excusàs, ~ans 115 Sens | desitjant ser amat, ~e par-ho que no us vull deshonesta. ~ 116 Sens | us vull deshonesta. ~Ço que jo am de vós és vostre seny ~ 117 Sens | desig no basta ~sinó en ço que honestat ateny. ~Lenteniment 118 Sens | per molta part del vostre que li alta ~que em tol sentir 119 Sens | del vostre que li alta ~que em tol sentir e em fa la 120 Sens | malalta ~dun tal dormir que perd lo sentiment. ~No cessarà 121 Sens | talent, ~puix mou de part que no es cansa ni es farta, ~ 122 Sens | infinida; ~la part damor que pot ésser perida, ~en lo 123 Sens | fam ~com pot sorbir cosa que el sia dada, ~ne pren a 124 Sens | peix. ~Mon pensament mostra que m’entristeix ~quan entre 125 Sens | peix sos fills en lo niu ~que dins mon cap és llong temps 126 Sens | dins mon cap és llong temps que nodreix. ~Cest és aquell 127 Sens | es partirà: ~aquella amor que en nostra carn està ~no 128 Sens | enteniment ferme ~en ço que mai amador lo fermà, ~e 129 QuiNoEs| no cur, ~o en algun temps que sia trist estat, ~e lo qui 130 QuiNoEs| hom fora seny. ~E la raó que en tal dolor mempeny, ~ 131 QuiNoEs| habita, ~tal delit sent que no em cuid ser al món, ~ 132 QuiNoEs| delita. ~Prest és lo temps que faré vida ermita ~per mills 133 QuiNoEs| solament, ~no denegant lo do que pot donar, ~a sa tristor 134 QuiNoEs| pusc de mon enteniment ~que sia cert e molt pus bell 135 QuiNoEs| partit sa tristor gran que tot altre delit, ~puix hi 136 QuiNoEs| mon gran delit és ~aquella que tot home trist aporta, ~ 137 QuiNoEs| tot home trist aporta, ~que planyent si, lo plànyer 138 QuiNoEs| plànyer lo conforta ~més que si dell tot lo món se dolgués. ~ 139 QuiNoEs| moltes gents représ, ~puix que tant llou viure en la vida 140 QuiNoEs| experiença, ~lo gran delit que és en lo sols voler ~daquell 141 VosQui | per gran desig no cast que en vós se raiga. ~E no cuideu, 142 VosQui | raiga. ~E no cuideu, dona, que us escaiga ~que, puix 143 VosQui | dona, que us escaiga ~que, puix hagués tastat la carn 144 VosQui | pens caiga, ~e si voleu que us ne don coneixença, ~sa 145 VosQui | provada!», ~responeu tost, que per vós ho diran, ~e puix 146 VosQui | En dret damor, ha hi res que jo fer pusca? ~Tracte semblant 147 VosQui | Montbohí: ~ella us farà tot lo que féu a mi. ~No es pot saber 148 VosQui | No es pot saber l’endreç que hi trobareu! ~ 149 Veles | precs al vent tremuntanal ~que en son bufar los sia parcial ~ 150 Veles | bufar los sia parcial ~e que tots cinc complesquen mon 151 Veles | mostrarà voler tota res mal ~que sobre si atur un punt al 152 Veles | traurà al llum los secrets ~que al confés descuberts no 153 Veles | mes fermes voluntats ~e que tots temps me sereu de present. ~ 154 Veles | anul·lats, ~mas jo no creu que mon voler sobrats ~pusca 155 Veles | gelós de vostre escàs voler ~que, jo morint, no meta mi en 156 Veles | humil respost. ~Jo desig ço que em porà ser gran cost ~i 157 Veles | no els calrà donar fe ~al que amor fora mi obrarà: ~lo 158 Veles | de vós, jo en sent més que no en , ~de què la part 159 BeEmM | cau e com no es mou la que feixuga jau, ~fermant son 160 BeEmM | mostrar lo món ~e digne molt que lhom sen maravell: ~ab 161 BeEmM | més, hauré creure per ell ~que periran tots quants en lo 162 BeEmM | món regir, ~poràs fer que ameu lhome pec? ~Per acte 163 BeEmM | moltes raons; ~mas també que la carn ha esperons ~e no 164 BeEmM | Si ver serà, prec Déu que la calor ~de tots los focs 165 BeEmM | teniu en un terrible escarn ~que no vençau una tan gran error. ~ 166 BeEmM | delita ~usar dels fruits que na Venus conrea? ~Mas vostre 167 BeEmM | molt menys dels fets de la que am. ~No de qui haver 168 NoEmPr | manera, ~veent molt clar que mala carrera ~de canviar 169 NoEmPr | estat en major. ~Com se farà que visca sens dolor ~tenint 170 NoEmPr | dolor ~tenint perdut lo que posseïa? ~Clar e molt 171 NoEmPr | ho veu, si no ha follia, que mai porà tenir estat millor. ~ 172 NoEmPr | salvatge: ~solament diu que bon guardó no em fall. ~ 173 AlsFats| son mester, ~ne pren a mi, que faç lo que no em plau ~i 174 AlsFats| ne pren a mi, que faç lo que no em plau ~i aquell voler 175 AlsFats| siguent. ~Passà lo temps que fui damor content: ~si 176 AlsFats| mals sens los béns, ~per que el mal sens no pot venir, ~ 177 AlsFats| mas jo amprenc per ell més que morir: ~malament viu qui 178 AlsFats| m’estens ~així fortment que no et puc resistir, ~ix 179 AlsFats| aquesta ve del dan avenidor, ~que de present lo tinc davant 180 AlsFats| si ab cor molt ardit ~la que jo am per mi passa lo mal ~ 181 AlsFats| delit ~mentre no pens lo que poríeu fer: ~tot acte és 182 OhVos | veure es pot en les fletxes que fir, ~perquè els ferits 183 OhVos | fletxes són, ~e dun metall que s’anomena argent: ~cascú 184 OhVos | dóna son sentiment ~segons que dells diferença ha en lo 185 OhVos | lo món. ~En aquell temps que primer daquest fon, ~les 186 OhVos | lo seu poder pus baix que terra jau. ~Mas jo romanc 187 OhVos | puc ser guarit, ~puix la que am de sa plaga no es dol. ~ 188 Cervo | e tard o breu cert que deu venir ~si per la mort 189 Cervo | vostre es mou e no mostra que munt. ~E devallant, devallarà 190 Cervo | per mi pregat Déu ~de ço que en vós està la major part: ~ 191 Cervo | vós està la major part: ~que en mon voler hajau lo vostre 192 Cervo | mortalment tem, ~dubtant-me fort que no hi mostreu amor. ~Per 193 Cervo | de qual costat guard que no em crem. ~No és en vós 194 Cervo | complir lo meu delit, ~per que vós vullau complir aquell. ~ 195 Cervo | no tem lo pus prim pèl ~que en contra mi res fes ne 196 Cervo | altiu. ~La voluntat vull que pas tota en mi: ~jo celós 197 LaGranD| LA GRAN DOLOR, QUE LLENGUA NO POT DIR,... ~  ~ 198 LaGranD| DIR,... ~  ~La gran dolor, que llengua no pot dir, ~del 199 LaGranD| o mal a mi és dat, ~del que haureu jo en seré sofirent. ~ 200 LaGranD| canviar ~denteniment de ço que et volré dir: ~goig o tristor 201 LaGranD| adolorit. ~No què dir que em fartàs dhaver dit; ~ 202 LaGranD| perdut, ~tanta és la por que em ve de son gran mal: ~ 203 LaGranD| Lo dan mortal és molt més que temut ~e tol-ne part esser 204 LaGranD| de tu, ~dónam tant mal que men planga cascú, ~tant 205 LaGranD| n defén, ~romp lo costum que dels morts és comú: ~torna 206 PerLoC | perillosa riba, ~ co el malvat que en paradís vol cabre ~e 207 PerLoC | com lhom, per molta fe que haja, ~lleixa ab dolor esta 208 PerLoC | Altisme ~e sent aquests que en esta vida lleixa, ~ne 209 PerLoC | vida lleixa, ~ne pren a mi, que el delit damor lleixe ~ 210 PerLoC | amor lleixe ~ab tal dolor que no on pot cabre: ~ab 211 PerLoC | sentré païble. ~ com aquell que entrar vol en batalla ~e 212 PerLoC | batalla ~e trobas cor ans que l’experimente, ~e quan se 213 PerLoC | espatles, ~ne pren a mi, que en contra amor mesforce ~ 214 PerLoC | los cabells a mi sembla que em porten ~a fer los fets 215 PerLoC | em porten ~a fer los fets que amor me comana: ~si en vull 216 PerLoC | penja! ~Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta ~ 217 PerLoC | jo am a qui no mereix que jo lame ~e daltra part 218 PerLoC | aitant jo no mesforce ~que dón oblit en algun seu 219 PerLoC | si em dóna creença, ~tant que no raó que la desfaça. ~ 220 PerLoC | creença, ~tant que no raó que la desfaça. ~Amor de si 221 PerLoC | costumades ~vénen, per temps, que no donen congoixa. ~Si així 222 LoVisc | en Alemanya ~paralitic, que no pot senyalar, ~si és 223 LoVisc | en estrany lloc posat, ~que altre sens vós ja no em 224 LoVisc | esmaginant, viu sus mi tal poder ~que en mon castell era esclau 225 LoVisc | feble cos, e cuidara jurar  ~que un hom armat jo el fera 226 LoVisc | per seu. ~ com linfant que sap per carrer seu ~prou 227 LoVisc | perquè altri el portà, ~que ell per si no fera tal jornada. ~ 228 LoVisc | follia, ~hoc e en tan gran que jo am son desdeny, ~son 229 LoVisc | estat, tal qual és, ~més que esser rei del poble tot 230 PuixQue| PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,... ~  ~ 231 PuixQue| TU NO ABASTA,... ~  ~Puix que sens tu algú a tu no abasta, ~ 232 PuixQue| no per què no faç lo que volria, ~puix jo són cert 233 PuixQue| mes terribles colpes. ~Ans que la mort lo procés a mi cloga, ~ 234 PuixQue| Déu, puix teu vull ser, que ho vulles. ~Fes que ta sang 235 PuixQue| ser, que ho vulles. ~Fes que ta sang mon cor dur amollesca: ~ 236 PuixQue| ta pietat no trob en mi que obre. ~Tan clarament en 237 PuixQue| tos braços. ~Què faré jo, que no meresc m’ajudes, ~car 238 PuixQue| car tant com puc conec que no mesforce? ~Perdona mi 239 PuixQue| passos. ~Mas jo em record que meritist lo lladre ~tant 240 PuixQue| qui en carn visca. ~Ab tot que mal crestià per obra, ~ 241 PuixQue| encolpe; ~jo son tot cert que per tostemps obres ~e 242 PuixQue| ignorança ~és la raó que els hòmens no et coneixen. ~ 243 PuixQue| et coneixen. ~A tu deman que lo cor m’enfortesques, ~ 244 PuixQue| cor m’enfortesques, ~ que el voler ab ta voluntat 245 PuixQue| voluntat lligue; ~e puix que que lo món no em profita, ~ 246 PuixQue| voluntat lligue; ~e puix que que lo món no em profita, ~dóna’ 247 PuixQue| profita, ~dónam esforç que del tot l’abandone; ~e lo 248 PuixQue| l’abandone; ~e lo delit que el bon hom de tu gusta, ~ 249 PuixQue| rebel·le, ~haja afalac, que del tot no em contraste. ~ 250 PuixQue| contraste. ~Ajudam, Déu, que sens tu no em puc moure, ~ 251 PuixQue| perquè el meu cos és més que paralític! ~Tant són en 252 PuixQue| envellits los mals hàbits, ~que la virtut al gustar més 253 PuixQue| mercé! Revolta’m ma natura, ~que mala és per la mia gran 254 PuixQue| penitença. ~Jo tem a tu més que no et amable ~e davant 255 PuixQue| tan just, quant més jo, que no tema? ~Si Job lo just 256 PuixQue| l’opremia, ~què faré jo que dins les colpes nade? ~Com 257 PuixQue| nade? ~Com pens dinfern que temps no shi esmenta, ~ 258 PuixQue| camina? ~Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges ~ans 259 PuixQue| la vida m’abreuges ~ans que petjors casos a mi enseguesquen; ~ 260 PuixQue| terme! ~Pren-me al punt que millor en mi trobes; ~lo 261 PuixQue| por e desperança! ~Per que tu irascible t’amostres, ~ 262 PuixQue| allongue, ~e dubte molt que aquella fenesca. ~En dolor 263 PuixQue| troba; ~no és vera fi, puix que no fa lhom fèlix: ~és lo 264 PuixQue| s’acaba, ~segons lo córs que entendre pot un home. ~Los 265 PuixQue| discordes: ~senyal és cert que en veritat no es funda; ~ 266 PuixQue| e no hi cal subtilesa, ~que fora tu lo voler no s’atura. ~ 267 PuixQue| Puix te conec, esforçam que jo tame! ~Vença lamor 268 PuixQue| Vença lamor a la por que jo et porte! ~E si amor 269 PuixQue| entra, ~creix-me la por, que, tement, no peque, ~car 270 PuixQue| jo perdré aquells hàbits ~que són estats perquè no tam 271 PuixQue| han mig mort e em tolen que no visca. ~Oh senyor Déu, 272 PuixQue| visca. ~Oh senyor Déu, fes que la vida em llargue, ~puix 273 PuixQue| em llargue, ~puix me apar que envers tu jo macoste! ~ 274 PuixQue| causa venible. ~No et prec que em dóns sanitat de persona ~ 275 PuixQue| i fortuna, ~mas solament que a tu, Déu, sols ame, ~car 276 PuixQue| sols ame, ~car jo cert que el major shi causa. ~ 277 PuixQue| un home grosser jutja ~que el major sus tots és 278 PuixQue| delitable. ~Qual serà el jorn que la mort jo no tema? ~E serà 279 PuixQue| menyspreu de la vida ~e que per tu aquella jo menyspree. 280 PuixQue| jus mi totes les coses ~que de present me veig sobre 281 PuixQue| vespa. ~Prec-te, Senyor, que em faces insensible ~e que 282 PuixQue| que em faces insensible ~e que en null temps alguns delits 283 PuixQue| contra, ~mas tots aquells que indiferents se troben. ~ 284 PuixQue| pense ~e pusca haver la via que en tu es dreça; ~fes-ho, 285 PuixQue| tu els has fet no menys que jo et demane; ~per què et 286 PuixQue| demane; ~per què et suplic que dins lo cor tu m’entres, ~ 287 PuixQue| mas la fe no m’escalfa ~que la fredor llenta dels senys 288 PuixQue| apague, ~car jo lleix ço que mos sentiments senten ~e 289 PuixQue| foc de fe m’acorre, ~tant que la part que em porta fred 290 PuixQue| acorre, ~tant que la part que em porta fred abrase. ~Tu 291 PuixQue| meu ésser, ~car més me val que tostemps lescur càrcer! ~ 292 PuixQue| com volguist dir de Judes ~que el fóra bo no fos nat al 293 PuixQue| infern los hòmens senten ~que los delits de paraís no 294 PuixQue| se jutja. ~Dónam esforç que prenga de mi venja: ~jo 295 PuixQue| de ma carn te farta, ~ab que no em tocs lesperit, que 296 PuixQue| que no em tocs lesperit, que a tu sembla, ~e, sobretot, 297 PuixQue| sembla, ~e, sobretot, ma fe que no vacil·le ~e no tremol 298 PuixQue| me n’oges. ~Oh, quan serà que regaré les galtes ~daigua 299 PuixQue| emanen: ~aquesta és clau que el cel tancat nos obre. ~ 300 PuixQue| amargues, ~perquè en temor més que en amor se funden; ~mas,


Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (V89) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2007. Content in this page is licensed under a Creative Commons License