Poesia
1 Somni | aconhorta ~e creure el fan que li serà estorta ~e el fan morir
2 Somni | vol d’algun plaer servir ~li’n pren així com dona ab
3 Somni | son infant, ~que si verí li demana plorant ~ha tan poc
4 Somni | fortuit cas un d’ells se li apareix ~qui los passats
5 Somni | qui los passats plaers li renovella, ~sí que el passat
6 Somni | sí que el passat present li fa tornar, ~mas, com se’
7 PrenMe | los ports més que aturar li val. ~Moltes veus és que
8 Rei | posseir, ~mas l’enemic dues li’n volc jaquir ~dant fe lo
9 Rei | senyor ~ne sia vist que li vinga en esment: ~llong
10 Rei | jorn ~que en poc instant no li fes pendre torn ~foragitant
11 Quins | aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~Bé em maravell
12 Quins | llonyant. ~Per gran tristor que li és acostada, ~seca’s tot
13 Colguen| una tan plasent vista, ~no li graesc que de terra no vista ~
14 Fantas | muntiplica. ~Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma ~del cos
15 Sens | molta part del vostre que li alta ~que em tol sentir
16 Sens | creix la sua flamada ~quan li són dats molts fusts perquè
17 VosQui | plàcia’l-vos oir: ~quan mort li tol son par, se vol jaquir ~
18 AlsFats| fer. ~Sí com a l’hom no li basta poder, ~paralitic,
19 LaGranD| plegar, ~car fet és tot quant li pot avenir: ~si és al cel,
20 PerLoC | tot mesquí un gran bé no li minva, ~ço és, haver de
21 LoVisc | si és malalt, remei no li pot dar ~metge del món
22 PuixQue| obres. ~Ton espirit lla on li plau espira: ~com ne per
23 PuixQue| espante; ~si el cel deman, no li dó basta estima. ~Fretura
|