Poesia

 1 PrenMe |   contrari, ~e cella clau qui us tanca dins l’armari ~no
 2 PrenMe |       sol coneixent que de mi us doneu grat. ~E fiu de vós
 3 AltEAm |    Plena de seny, dir-vos que us am no cal, ~puix crec de
 4 AltEAm |         puix crec de cert que us ne teniu per certa, ~si
 5 AltEAm |     certa, ~si bé mostrau que us està molt cuberta ~cella
 6 Colguen| departre ~si ferm cregués que us dolríeu de se. ~Llir entre
 7 Lleix  |    Tot mon parlar, als qui no us hauran vista ~res no valrà,
 8 Lleix  |    subtilitats que l’entendre us nodreix ~e del cos bell
 9 Sens   |     amat, ~e par-ho bé que no us vull deshonesta. ~Ço que
10 VosQui |       no cuideu, dona, que bé us escaiga ~que, puix hagués
11 VosQui |   pens caiga, ~e si voleu que us ne don coneixença, ~sa faç
12 VosQui |      dida. ~E no cuideu filla us hagués jaquida, ~vós alletant
13 VosQui |       pèls fora mida, ~car si us jaquiu vostra barba criada ~
14 VosQui |     vostra barba criada ~e la us toleu, puix ab los pèls
15 VosQui |    propi vos cridaran, ~ja no us mostreu en l’oir empatxada, ~
16 VosQui |     emprau na Montbohí: ~ella us farà tot lo que féu a mi. ~
17 BeEmM  |     la carn ha esperons ~e no us veig fre bastant a retenir. ~
18 OhVos  |      han bé amat, prec-vos no us oblideu! ~Veniu plorant,
19 Cervo  |    esperança llançat, ~car jo us desig segons mon major bé. ~
20 Cervo  |       deman: contra mi res no us té, ~mentre el voler vostre
21 LoVisc |    dir m’heu vós ja de mi què us paria! ~Dormint, vetlant,