Poesia

 1 Somni  |       sojorn e em delit, ~mas, quan lo perd, s’esforça ma dolor ~
 2 Somni  |        apella. ~Plena de seny, quan amor és molt vella, ~absença
 3 Fantas | esguard lo meu voler pratica, ~quan en amar vós, dona, se contenta, ~
 4 Fantas |      no basten a compendre, ~e quan ho dic, de mos dits me desmenten, ~
 5 LoJorn |      por de perdre sa claror: ~quan ve la nit que expandeix
 6 SiCom  |       se’n va fuit pel desert ~quan és sobrat per son semblant
 7 Sens   |      foc creix la sua flamada ~quan li són dats molts fusts
 8 Sens   |       mostra que m’entristeix ~quan entre gents estic mut e
 9 QuiNoEs|       ma arma fon companyada. ~Quan simplament amor en mi habita, ~
10 VosQui |        feu, plàcia’l-vos oir: ~quan mort li tol son par, se
11 VosQui |    perdius e tortra o becada. ~Quan oïreu: «Alcavota provada!», ~
12 NoEmPr |      en lo temps de tempesta, ~quan les més gents festegen prop
13 AlsFats|      basta poder,  ~paralitic, quan és en peus llevat, ~a anar
14 Cervo  |    sens mi, lo mal creix meu. ~Quan vos dolgués, de mal vostre
15 Cervo  |        de vós jo guard la fi, ~quan de present me trob esser
16 PerLoC |      ans que l’experimente, ~e quan se veu esser prop de l’encontre ~
17 PerLoC |     fer-ne l’estret compte, ~e quan só prop de aquell apartar-me, ~
18 PuixQue| mostrarà davant tu fer excusa ~quan hauré dar mon mal ordenat
19 PuixQue|       mort jo no tema? ~E serà quan de ta amor jo m’inflame. ~
20 PuixQue|     suplic, no me n’oges. ~Oh, quan serà que regaré les galtes ~