Poesia

 1 Somni  |     demana plorant ~ha tan poc seny que no el sap contradir. ~
 2 Somni  |    crits mal apella. ~Plena de seny, quan amor és molt vella, ~
 3 PrenMe | aquesta aspra costa. ~Plena de seny, donau-me una crosta ~del
 4 AltEAm |      com lo dir val. ~Plena de seny, dir-vos que us am no cal, ~
 5 Vianda |       la perfí se guia per son seny. ~Diu més avant al cos,
 6 Vianda |     jaqueix endurar. ~Plena de seny, no pot Déu a mi dar, ~fora
 7 Rei    |     que sia de amar. ~Plena de seny, vullau-vos acordar ~com
 8 Lleix  |       cové endurar. ~Lo vostre seny fa ço que altre no basta, ~
 9 Lleix  |         tan pacific com vostre seny regeix ~subtilitats que
10 LoJorn |     donar-me ofensa. ~Plena de seny, mon enteniment pensa ~com
11 Sens   |     que jo am de vós és vostre seny ~e los estats de vostra
12 Sens   |      cansable verme. ~Plena de seny, mon enteniment ferme ~en
13 QuiNoEs|   alguna art eixits d’hom fora seny. ~E la raó que en tal dolor
14 BeEmM  |      Venus conrea? ~Mas vostre seny deuria haver ferea ~de fer
15 NoEmPr |   guardó no em fall. ~Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: ~
16 AlsFats|     estolt de ma elecció: ~mon seny és mort, a qui Déu no perdó, ~
17 LoVisc |     presoner pauruc per vostre seny. ~Lo vostre gest tots mos
18 LoVisc |    mala estrena. ~Bella ab bon seny, tot és poca faena ~al meu