Poesia

 1 PrenMe |    una àncora assats haja. ~E sent venir sobtós un temporal ~
 2 Rei    |    temps a amor per enemic lo sent, ~mas jamés fon que em donàs
 3 Quins  |      Llir entre cards, l’hora sent acostada ~que civilment
 4 Fantas |      no el torbe. ~Ma carn no sent aquell desig sensible ~e
 5 Fantas |      maculada pensa ~e per ço sent lo delit que no es cansa, ~
 6 QuiNoEs|      en mi habita, ~tal delit sent que no em cuid ser al món, ~
 7 Veles  | provaré. ~Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, ~de què
 8 LaGranD| semblant dolor lo meu esperit sent ~no sabent què de vós Déus
 9 PerLoC |       no m’alegre. ~Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit, ~
10 PerLoC |     vida mesquina, ~perquè no sent los delits de l’Altisme ~
11 PerLoC |    los delits de l’Altisme ~e sent aquests que en esta vida
12 PerLoC |       amor d’altre cobeja ~no sent gran mal, puix un terme
13 PuixQue|   parteixen mes paraules. ~Jo sent paor d’infern, al qual faç
14 PuixQue|    mia esperança ~e dintre mi sent terrible baralla. ~Jo veig
15 PuixQue|     sens ella no ha l’altra: ~sent Joan fon senyalant lo Messies. ~
16 PuixQue|       lo voler no reposa; ~ço sent cascú, e no hi cal subtilesa, ~
17 PuixQue|     delectació alta ~jo no la sent, per no dispost sentir-la; ~