negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Somni | qui en lo somni es delita ~e son delit de foll pensament
2 Somni | del passat, que és no res e finit. ~D’aquest pensar
3 Somni | aquest pensar me sojorn e em delit, ~mas, quan lo
4 Somni | aquell qui és jutjat a mort ~e de llong temps la sap e
5 Somni | e de llong temps la sap e s’aconhorta ~e creure el
6 Somni | temps la sap e s’aconhorta ~e creure el fan que li serà
7 Somni | fan que li serà estorta ~e el fan morir sens un punt
8 Somni | que mon pensar fos mort ~e que passàs ma vida en durment! ~
9 Somni | fent-li d’enuigs report, ~e com lo vol d’algun plaer
10 Somni | amics que tenia en lo món ~e essent llong temps que en
11 Somni | durament no contrasta, ~e creure poc, si l’envejós
12 PrenMe | en platja ~té sa gran nau e pensa haver castell: ~veent
13 PrenMe | veent lo cel esser molt clar e bell, ~creu fermament d’
14 PrenMe | una àncora assats haja. ~E sent venir sobtós un temporal ~
15 PrenMe | un temporal ~de tempestat e temps incomportable; ~lleva
16 PrenMe | surtir sens lo contrari, ~e cella clau qui us tanca
17 PrenMe | peix és en lo bosc trobat ~e los lleons dins l’aigua
18 PrenMe | que de mi us doneu grat. ~E fiu de vós que em sabreu
19 PrenMe | que em sabreu bé conéixer ~e, conegut, no em serà mal
20 PrenMe | volentat ab la raó s’envolpa ~e fan acord la qualitat seguint, ~
21 AltEAm | ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’
22 AltEAm | DESIG S’ENGENDRA,... ~ ~Alt e amor, d’on gran desig s’
23 AltEAm | gran desig s’engendra, ~e esper, vinent per tots aquests
24 AltEAm | fa magrir carn tendra, ~e port al cor sens fum contínuu
25 AltEAm | cor sens fum contínuu foc ~e la calor no em surt a part
26 AltEAm | que lo malalt no crema ~e jutja’l sa, puix que mostra
27 AltEAm | llengua mal diserta: ~gests e color assats fan descuberta ~
28 Vianda | apagar sa perillosa fam ~e veu dos poms de fruit en
29 Vianda | de fruit en un bell ram ~e son desig egualment los
30 Vianda | la mar se plany greument e crida ~com dos forts vents
31 Vianda | egualment, ~u de llevant e altre de ponent, ~e dura
32 Vianda | llevant e altre de ponent, ~e dura tant fins l’un vent
33 Vianda | public: amar dretament vós. ~E no cuideu que tan ignocent
34 Vianda | enteniment a parlar no venc tard ~e planament desféu esta raó ~
35 Vianda | pus que apetit brutal, ~e si l’amant veeu dins la
36 Vianda | la fornal, ~no serà plant e molt menys defensat. ~Ell
37 Vianda | executa, ~l’atorg senyor e, si ab ell disputa, ~a la
38 Vianda | endeny: ~«Vanament vols e vans són tos desigs, ~car
39 Vianda | Volenterós acte de bé és dit ~e d’aquest bé tu no saps lo
40 Vianda | l’hom en tan sobiran bé ~e qui sens mi esperança el
41 Vianda | esperança el reté ~és foll o pec e terrible grosser.» ~Aitant
42 Vianda | lo que per ell se pren ~e son pillard és subtil pensament, ~
43 Rei | de l’altre usar no gos. ~E no cuideu que em sia plasent
44 Rei | plau que amor me vença ~e em tinga pres ab sa invisible
45 Rei | per son conseller pres ~e mon voler per alguazir lo
46 Rei | vénen grans sentiments ~e per amor pot ser hom ignocents, ~
47 Rei | pot ser hom ignocents, ~e mostre-ho jo, qui n’he perdut
48 Quins | de viure? ~Amic de plor e desamic de riure, ~com soferràs
49 Quins | a la mort qui t’espera. ~E per tos mals te allongues
50 Quins | rigor.» ~Ab ulls plorant e cara de terror, ~cabells
51 Quins | em vol donar heretaments ~e d’aquests dons vol que sia
52 Quins | los tendrà en son poder ~e, si els recont l’acolorat
53 Quins | humit qui em sosté vida, ~e la tristor contra mi és
54 Quins | tristor contra mi és ardida ~e en mon socors mà no s’hi
55 Colguen| deports; ~places, carrers e delitables horts ~sien cercats
56 Colguen| recont de grans gestes, ~e vaja jo los sepulcres cercant, ~
57 Colguen| interrogant ànimes infernades, ~e respondran, car no són companyades ~
58 Colguen| contínuu plant. ~Cascú requer e vol a son semblant, ~per
59 Colguen| buitre el menja el fetge ~e per tots temps brota la
60 Colguen| temps brota la carn de nou ~e en son menjar aquell ocell
61 Colguen| qui mai cessen de rompre, ~e llur treball no es porà
62 Colguen| que d’haver se defensa. ~E si la mort no em dugués
63 Colguen| desigs no poder-se complir, ~e si em cové mon derrer jorn
64 Colguen| donats térmens a ben amar. ~E si en lo cel Déu me vol
65 Colguen| poca mercé ~mor l’ignocent e per amar-vos martre, ~cell
66 Colguen| Llir entre cards, vós sabeu e jo sé ~que es pot bé fer
67 Fantas | que als pus subtils amaga ~e mon jorn clar als hòmens
68 Fantas | als hòmens és nit fosca ~e visc de ço que persones
69 Fantas | sent aquell desig sensible ~e l’esperit obres d’amor cobeja: ~
70 Fantas | amadors se mostren ~passionats e contra amor no dignes. ~
71 Fantas | amor substança raonable ~e que es trobàs de senyoria
72 Fantas | ceptre, ~béns guardonant e punint los demèrits, ~entre
73 Fantas | món conegueren per ficta, ~e menyspreants la glòria mundana ~
74 Fantas | enaixí tinc en menyspreu e fàstic ~aquells desigs qui,
75 Fantas | de l’esperit lo carçre e tant com viu ab ell és en
76 Fantas | amor l’esperit meu arrapa ~e no hi acull la maculada
77 Fantas | acull la maculada pensa ~e per ço sent lo delit que
78 Fantas | no basten a compendre, ~e quan ho dic, de mos dits
79 Lleix | escalf trespassen veritat, ~e sostraent mon voler afectat ~
80 Lleix | car fe no hi donaran, ~e los veents que dins vós
81 Lleix | ço que mereix un bell cos e honest: ~jóvens gentils,
82 Lleix | sabents, l’han request ~e, famejants, los cové endurar. ~
83 Lleix | n’ha assats molt sàvies e bones; ~mas, compliment,
84 Lleix | que l’entendre us nodreix ~e del cos bell sens colpa
85 Lleix | delit tot hom entenent ha ~e ocupat se troba en vós entendre ~
86 LoJorn | no cloen les palpebres ~e los malalts creixen de llur
87 LoJorn | menys de par, en turment ~e sens mal fer, volgra que
88 LoJorn | volgra que tost passàs. ~E d’altra part faç pus que
89 LoJorn | ginys jo solt per trair me. ~E no cuideu que el jorn me
90 Sens | dolorit desitjant ser amat, ~e par-ho bé que no us vull
91 Sens | am de vós és vostre seny ~e los estats de vostra vida
92 Sens | enteniment a vós amar m’empeny ~e no lo cos ab voler deshonest: ~
93 Sens | alta ~que em tol sentir e em fa la carn malalta ~d’
94 Sens | fusts perquè els aflam ~e lladoncs creix e mostra
95 Sens | aflam ~e lladoncs creix e mostra major fam ~com pot
96 Sens | presentats en ma pensa ~e, remoguts, seria’ls fer
97 Sens | quan entre gents estic mut e pensiu; ~lladoncs amor peix
98 Sens | que mai amador lo fermà, ~e si fallesc, vera amor fallirà. ~
99 QuiNoEs| temps que sia trist estat, ~e lo qui és de mals passionat ~
100 QuiNoEs| eixits d’hom fora seny. ~E la raó que en tal dolor
101 QuiNoEs| causa estada. ~Alguna part, e molta, és trobada ~de gran
102 QuiNoEs| en la pensa del trist, ~e si les gents ab gran dolor
103 QuiNoEs| no em cuid ser al món, ~e com sos fets vull veure
104 QuiNoEs| per sa cort amor me vol e em cita, ~e jo, qui l’am
105 QuiNoEs| amor me vol e em cita, ~e jo, qui l’am per si tan
106 QuiNoEs| tristor me plau abandonar ~e per tostemps viure entristadament. ~
107 QuiNoEs| enteniment ~que sia cert e molt pus bell partit sa
108 QuiNoEs| qui és amador verdader ~e ama si veent-se en tal volença. ~
109 VosQui | de la tortra el costum! ~E si no ho feu, plàcia’l-vos
110 VosQui | cast que en vós se raiga. ~E no cuideu, dona, que bé
111 VosQui | lliuràs vostre cos vil. ~E son dret nom en Joan me
112 VosQui | en Joan me pens caiga, ~e si voleu que us ne don coneixença, ~
113 VosQui | draps vendre de Florença! ~E coneixent la vostra gran
114 VosQui | muntar, en amar, cavaller, ~e sabent ell tot vostre fet
115 VosQui | servir és bo sol per a dida. ~E no cuideu filla us hagués
116 VosQui | cos és de verí replet, ~e mostren-ho vostres pèls
117 VosQui | jaquiu vostra barba criada ~e la us toleu, puix ab los
118 VosQui | llaços ~prenints perdius e tortra o becada. ~Quan oïreu: «
119 VosQui | que per vós ho diran, ~e puix per nom propi vos cridaran, ~
120 VosQui | empatxada, ~enterrogant: «Amics, e què voleu? ~En dret d’amor,
121 Veles | VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR... ~ ~
122 Veles | DESIGS COMPLIR... ~ ~Veles e vents han mos desigs complir ~
123 Veles | ab llurs amics lo grec e lo migjorn, ~fent humils
124 Veles | son bufar los sia parcial ~e que tots cinc complesquen
125 Veles | cassola en forn, ~mudant color e l’estat natural, ~e mostrarà
126 Veles | color e l’estat natural, ~e mostrarà voler tota res
127 Veles | un punt al jorn. ~Grans e pocs peixs a recors correran ~
128 Veles | peixs a recors correran ~e cercaran amagatalls secrets: ~
129 Veles | fugint al mar, on són nudrits e fets, ~per gran remei en
130 Veles | pelegrins tots ensems votaran ~e prometran molts dons de
131 Veles | confés descuberts no seran, ~e en lo perill no em caureu
132 Veles | minvar mes fermes voluntats ~e que tots temps me sereu
133 Veles | mort, d’amar perdau poder ~e sia tost en ira convertit. ~
134 Veles | tost en ira convertit. ~E jo forçat d’aquest món ser
135 Veles | poder en acte es mostrarà ~e los meus dits ab los fets
136 Veles | part pitjor me’n romandrà, ~e de vós sap lo qui sens vós
137 BeEmM | com l’aire no s’altera ~e com lo foc per feixuc pes
138 BeEmM | foc per feixuc pes no cau e com no es mou la que feixuga
139 BeEmM | senyal no pot mostrar lo món ~e digne molt que l’hom se’
140 BeEmM | soferir ~un cas tan fort, e per moltes raons; ~mas també
141 BeEmM | que la carn ha esperons ~e no us veig fre bastant a
142 BeEmM | fre bastant a retenir. ~E d’altra part, amor, per
143 BeEmM | quals honestat castiga, ~e pot esser ameu de tal amor. ~
144 BeEmM | ferea ~de fer tals fets, e gents n’han ja sospita. ~
145 BeEmM | palesament serà ma vida activa ~e de parlar no tendré llengua
146 BeEmM | tendré llengua esquiva, ~e ver parlar de si gran dolçor
147 BeEmM | mi per ma causa justa, ~e planyiment de si amor ajusta, ~
148 BeEmM | planyiment de si amor ajusta, ~e rependran natura si ho consent. ~
149 BeEmM | de vós no son content, ~e ja molt menys dels fets
150 NoEmPr | en lo temps de la glaça ~e fresc d’estiu, com la calor
151 NoEmPr | poc la valor del senyor ~e concebent desalt de sa manera, ~
152 NoEmPr | lo bé que posseïa? ~Clar e molt bé ho veu, si no ha
153 NoEmPr | festegen prop los focs ~e pusc haver ab ells los propris
154 NoEmPr | esment de fer mai homenatge ~e en tot lleig fet hagué lo
155 AlsFats| malalta és ma bona voluntat ~e vaig en lloc on no vull
156 AlsFats| voler de la raó és vençut, ~e si el complac mon delit
157 AlsFats| fet, bona fi no l’acull ~e lo present és ple de gran
158 OhVos | amor ab lo cos sangonent ~e tots aquells qui ab cor
159 OhVos | són per tres qualitats ~e veure es pot en les fletxes
160 OhVos | segons seran plagats. ~D’or e de plom aquestes fletxes
161 OhVos | plom aquestes fletxes són, ~e d’un metall que s’anomena
162 OhVos | d’or amor totes llançà ~e, desmembrat, una se n’aturà ~
163 OhVos | són hui tots sos deports ~e son poder no basta a traure
164 OhVos | jo fóra en pau, vençut e son esclau. ~Pau ha lo món
165 OhVos | son esclau. ~Pau ha lo món e guerra jo tot sol, perquè
166 OhVos | ha finit. ~Jo son plagat e no puc ser guarit, ~puix
167 AixiCom| temps, perillant en la mar, ~e veu lo lloc on se pot restaurar ~
168 AixiCom| lloc on se pot restaurar ~e no hi ateny per sa malvada
169 AixiCom| qui vaig afanys passant ~e veig a vós, bastant mos
170 Cervo | car per dolorós sospir, ~e tard o breu só cert que
171 Cervo | tant per a mon contentar ~e mon voler porà molt menyscabar ~
172 Cervo | menyscabar ~si el vostre es mou e no mostra que munt. ~E devallant,
173 Cervo | mou e no mostra que munt. ~E devallant, devallarà lo
174 Cervo | devallant, devallarà lo meu, ~e d’alt caent, no darà poc
175 Cervo | hajau lo vostre esguard, ~e prec amor vos llanç tot
176 Cervo | vos llanç tot poder seu. ~E si ho compleix, lladoncs
177 Cervo | dispost sa passió és en nós ~e lo contrast tenim e no volem. ~
178 Cervo | nós ~e lo contrast tenim e no volem. ~Noves de vós
179 Cervo | me trob esser content, ~e si em veig trist per algun
180 LaGranD| dir, ~del qui es veu mort e no sap on irà: ~no sap son
181 LaGranD| tornat món ésser en no res, ~e majorment si en lloc tal
182 LaGranD| poc si no és perpetual, ~e tem aquest no l’haja merescut. ~
183 LaGranD| mortal és molt més que temut ~e tol-ne part esser a tots
184 LaGranD| ser escut, ~fir-me lo cor e tots los senys me pren, ~
185 LaGranD| és comú: ~torna en lo món e mostra què és de tu! ~Lo
186 PerLoC | que en paradís vol cabre ~e vers infern ab cuitat pas
187 PerLoC | delit havent ab dolor lliga ~e, tal com fon, plac molt
188 PerLoC | pusc troba àls sinó perdre ~e de mon bé, si bé ho vull,
189 PerLoC | los delits de l’Altisme ~e sent aquests que en esta
190 PerLoC | que entrar vol en batalla ~e troba’s cor ans que l’experimente, ~
191 PerLoC | ans que l’experimente, ~e quan se veu esser prop de
192 PerLoC | fer-ne l’estret compte, ~e quan só prop de aquell apartar-me, ~
193 PerLoC | món ama ~i amar no em plau e d’amor són mes obres. ~Per
194 PerLoC | no mereix que jo l’ame ~e d’altra part veig obres
195 PerLoC | si gran raó m’ha donada, ~e si desam no em sia dada
196 PerLoC | fos, ja no serien hòmens. ~E per què, doncs, aquest ús
197 LoVisc | gran potença ~de dar dolor e prometre plaer; ~jo, esmaginant,
198 LoVisc | remença. ~Jo viu un gest e sentí una veu ~d’un feble
199 LoVisc | una veu ~d’un feble cos, e cuidara jurar ~que un hom
200 LoVisc | açò han feta la bugada ~e tots mos senys s’hi són
201 LoVisc | és mesclada. ~Amor me vol e fortuna em desvia: ~a tals
202 LoVisc | qui am, qui és, què val, ~e quant més trob, llavors
203 LoVisc | met en gran follia, ~hoc e en tan gran que jo am son
204 LoVisc | del poble tot francés, ~e muira prest si mon parlar
205 LoVisc | voler, lo meu voler empeny, ~e vostres ulls han mon arnés
206 LoVisc | gest tots mos actes afrena ~e mon voler res no el pot
207 LoVisc | no em pot mal temps dar ~e lluny de vós no trob res
208 PuixQue| cert haver voluntat franca ~e no sé què aquest voler m’
209 PuixQue| empatxa. ~Llevar mi vull e prou no m’hi esforce: ~ço
210 PuixQue| vals sinó al qui s’ajuda, ~e tots aquells qui a tu se
211 PuixQue| apleguen ~no els pots fallir, e mostren-ho tos braços. ~
212 PuixQue| faç via; ~girar-la vull e no hi disponc mos passos. ~
213 PuixQue| que per tostemps bé obres ~e fas tant bé donant mort
214 PuixQue| vol iréixer. ~Amor de mal e de bé ignorança ~és la raó
215 PuixQue| ab ta voluntat lligue; ~e puix que sé que lo món no
216 PuixQue| que del tot l’abandone; ~e lo delit que el bon hom
217 PuixQue| per la mia gran colpa; ~e si per mort jo puc rembre
218 PuixQue| més que no et só amable ~e davant tu confés la colpa
219 PuixQue| torbada és la mia esperança ~e dintre mi sent terrible
220 PuixQue| baralla. ~Jo veig a tu just e misericorde; ~veig ton voler
221 PuixQue| sens mèrits gracia: ~dónes e tols de grat lo do sens
222 PuixQue| visc faent vida perversa, ~e tem dellà la mort per tostemps
223 PuixQue| llonga. ~Doncs, mal deçà e dellà mal sens terme! ~Pren-me
224 PuixQue| damnatge, lo qual dubte; ~e tal dolor no la recull natura ~
225 PuixQue| natura ~ne es pot asmar, e menys sentir pot l’home. ~
226 PuixQue| menys sentir pot l’home. ~E doncs, açò sembla a mi flaca
227 PuixQue| estima. ~Fretura pas de por e d’esperança! ~Per bé que
228 PuixQue| al teu és molt contrari, ~e em só enemic pensant-me
229 PuixQue| molt la vida com allongue, ~e dubte molt que aquella fenesca. ~
230 PuixQue| mon desig no es ferma, ~e ja en mi alterat és l’arbitre. ~
231 PuixQue| on totes fins termenen, ~e no és fi si en tu no termena; ~
232 PuixQue| on tot altre es mesura, ~e no és bo qui a tu, Déu,
233 PuixQue| reposa; ~ço sent cascú, e no hi cal subtilesa, ~que
234 PuixQue| la por que jo et porte! ~E si amor tanta com vull no
235 PuixQue| apartaren, ~puix m’han mig mort e em tolen que no visca. ~
236 PuixQue| donat disposició recta ~e jo he fet del regle falç
237 PuixQue| que la mort jo no tema? ~E serà quan de ta amor jo
238 PuixQue| de ta amor jo m’inflame. ~E no es pot fer sens menyspreu
239 PuixQue| sens menyspreu de la vida ~e que per tu aquella jo menyspree.
240 PuixQue| que em faces insensible ~e que en null temps alguns
241 PuixQue| perquè sol en tu pense ~e pusca haver la via que en
242 PuixQue| dreça; ~fes-ho, Senyor, e si per temps me’n torne ~
243 PuixQue| tant com vull jo no t’ame, ~e vull-ho fer, mas l’hàbit
244 PuixQue| molts qui no et serviren ~e tu els has fet no menys
245 PuixQue| que mos sentiments senten ~e paradís crec per fe i raó
246 PuixQue| me perquè l’ànima salve, ~e pot-se fer de mi saps lo
247 PuixQue| mort hagués retut lo deute ~e de present jo no viuria
248 PuixQue| d’aquell altre exemple, ~e paradís sens lo sentir se
249 PuixQue| contra tu ab gran colpa, ~e si no hi bast, tu de ma
250 PuixQue| esperit, que a tu sembla, ~e, sobretot, ma fe que no
251 PuixQue| ma fe que no vacil·le ~e no tremol la mia esperança; ~
252 PuixQue| caritat, elles fermes. ~E de la carn, si et suplic,
253 PuixQue| me abunda, ~puix són camí e via per les altres. ~ ~
|