Poesia

 1 Fantas |       tasten. ~Tant en amor l’esperit meu contempla ~que par del
 2 Fantas |    aquell desig sensible ~e l’esperit obres d’amor cobeja: ~d’
 3 Fantas |      prenint aquells que de l’esperit mouen, ~qui no és llassat,
 4 Fantas | misteris, ~car és lo cos de l’esperit lo carçre  e tant com viu
 5 Fantas |     en tenebres, ~així amor l’esperit meu arrapa ~e no hi acull
 6 Lleix  |     menys de participar ~ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
 7 Sens   |     cansa ni es farta, ~car l’esperit tot lo finit aparta: ~no
 8 LaGranD|         semblant dolor lo meu esperit sent ~no sabent què de vós
 9 LaGranD|     jo en seré sofirent. ~Tu, esperit, qui has fet partiment ~
10 LaGranD|       Si és així, anul·la’m l’esperit, ~sia tornat món ésser en
11 PuixQue|     jutge. ~Aquella part de l’esperit és prompta, ~mas la dels
12 PuixQue|   farta, ~ab que no em tocs l’esperit, que a tu sembla, ~e, sobretot,