Poesia

 1 PrenMe |   encolpa. ~Ma volentat ab la raó s’envolpa ~e fan acord la
 2 Vianda |       qui l’era delitós. ~Una raó fon ab ell de sa part ~dient
 3 Vianda |       e planament desféu esta raó ~dient que el cos, ab sa
 4 QuiNoEs| eixits d’hom fora seny. ~E la raó que en tal dolor m’empeny, ~
 5 AlsFats|    plau ~i aquell voler de la raó és vençut, ~e si el complac
 6 PerLoC |       sé on té casa: ~no trob raó per què viure desitge. ~
 7 PerLoC |      creença, ~tant que no sé raó que la desfaça. ~Amor de
 8 PerLoC |     desfaça. ~Amor de si gran raó m’ha donada, ~e si desam
 9 PerLoC |      colpa. ~Ja los meus fets raó d’home no els porta: ~als
10 PuixQue|      e de bé ignorança ~és la raó que els hòmens no et coneixen. ~
11 PuixQue|       e paradís crec per fe i raó jutge. ~Aquella part de