negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Somni | somni es delita ~e son delit de foll pensament ve, ~ne pren
2 Somni | aguait ma dolor, ~sabent de cert que en ses mans he
3 Somni | cert que en ses mans he de jaure, ~temps d’avenir en
4 Somni | qui és jutjat a mort ~e de llong temps la sap e s’aconhorta ~
5 Somni | el fan morir sens un punt de record. ~Plagués a Déu que
6 Somni | que no mesclar poca part de plaer ~entre aquells mals
7 Somni | aquells mals qui em giten de saber ~com del passat plaer
8 Somni | crits mal apella. ~Plena de seny, quan amor és molt
9 PrenMe | venir sobtós un temporal ~de tempestat e temps incomportable; ~
10 PrenMe | per sobresalt qui em ve de vós, ma aimia: ~del no amar,
11 PrenMe | torn, ~sol coneixent que de mi us doneu grat. ~E fiu
12 PrenMe | mi us doneu grat. ~E fiu de vós que em sabreu bé conéixer ~
13 PrenMe | mal a paréixer, ~creeu de cert que vera amor no em
14 PrenMe | que lo sol és cald al mes de juny ~ard mon cor flac,
15 PrenMe | cos és defallint ~en poc de temps una gran part de polpa: ~
16 PrenMe | poc de temps una gran part de polpa: ~lo poc dormir magresa
17 PrenMe | aquesta aspra costa. ~Plena de seny, donau-me una crosta ~
18 PrenMe | qui em lleve l’amargor: ~de tot menjar m’ha pres gran
19 AltEAm | calor no em surt a part de fora. ~Socorreu me dins
20 AltEAm | assats fan descuberta ~part de l’afany, que tant com lo
21 AltEAm | tant com lo dir val. ~Plena de seny, dir-vos que us am
22 AltEAm | us am no cal, ~puix crec de cert que us ne teniu per
23 Vianda | perillosa fam ~e veu dos poms de fruit en un bell ram ~e
24 Vianda | vents la baten egualment, ~u de llevant e altre de ponent, ~
25 Vianda | egualment, ~u de llevant e altre de ponent, ~e dura tant fins
26 Vianda | cast estava congoixant ~de perdre lloc qui l’era delitós. ~
27 Vianda | delitós. ~Una raó fon ab ell de sa part ~dient que en ell
28 Vianda | prim moviment, ~en ell està de tot lo jutjament: ~cert
29 Vianda | jutjament: ~cert guiador és de la voluntat. ~Qui és aquell
30 Vianda | servit. ~Volenterós acte de bé és dit ~e d’aquest bé
31 Vianda | és subtil pensament, ~qui de fins pasts no el jaqueix
32 Vianda | jaqueix endurar. ~Plena de seny, no pot Déu a mi dar, ~
33 Vianda | pot Déu a mi dar, ~fora de vós, que descontent no camp: ~
34 Rei | SÍ COM UN REI, SENYOR DE TRES CIUTATS,... ~ ~Sí
35 Rei | Sí com un rei, senyor de tres ciutats, ~qui tot son
36 Rei | lo rei perdé la senyoria ~de les ciutats, sens ulla posseir, ~
37 Rei | voluntat del desposseïdor; ~de l’altra vol que no en sia
38 Rei | força, ~dos me’n jaqueix, de l’altre usar no gos. ~E
39 Rei | aquest vedat, ans n’endure de grat: ~si bé no puc remembrar
40 Rei | fon plaer del vençut ~sinó de mi, que em plau que amor
41 Rei | sos colps en mon escut. ~De fet que fui a sa mercé vengut, ~
42 Rei | en res contrast que sia de amar. ~Plena de seny, vullau-vos
43 Rei | que sia de amar. ~Plena de seny, vullau-vos acordar ~
44 Quins | cor malastruc, enfastijat de viure? ~Amic de plor e desamic
45 Quins | enfastijat de viure? ~Amic de plor e desamic de riure, ~
46 Quins | Amic de plor e desamic de riure, ~com soferràs los
47 Quins | plorant sos ulls per sobres de gran goig. ~Melodiós cantar
48 Quins | gran goig. ~Melodiós cantar de sa veu oig, ~dient: «Amic,
49 Quins | veu oig, ~dient: «Amic, ix de casa estrangera. ~En delit
50 Quins | prenent aquell qui fuig de ma rigor.» ~Ab ulls plorant
51 Quins | Ab ulls plorant e cara de terror, ~cabells rompent
52 Quins | a mals aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~Bé
53 Quins | tan ergullosa ~la voluntat de cascun amador. ~No demanant
54 Quins | plànyer: ~jo son aquell de qui es deu hom complànyer, ~
55 Quins | deu hom complànyer, ~car de mon cor la sang se’n va
56 Colguen| sien cercats ab recont de grans gestes, ~e vaja jo
57 Colguen| esquius; ~sí com d’hom mort, de mi prenen espant. ~Lo rei
58 Colguen| vull no serà mai finat: ~de mon desig no em porà guarir
59 Colguen| tots temps brota la carn de nou ~e en son menjar aquell
60 Colguen| altre lo cor, qui mai cessen de rompre, ~e llur treball
61 Colguen| vista, ~no li graesc que de terra no vista ~lo meu cos
62 Colguen| vista ~lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa ~de perdre
63 Colguen| qui de plaer no pensa ~de perdre pus que lo imaginar ~
64 Colguen| martre, ~cell qui lo cos de l’arma vol departre ~si
65 Colguen| ferm cregués que us dolríeu de se. ~Llir entre cards, vós
66 Colguen| morir per amor: ~creure de mi que só en tal dolor, ~
67 Fantas | hòmens és nit fosca ~e visc de ço que persones no tasten. ~
68 Fantas | raonable ~e que es trobàs de senyoria ceptre, ~béns guardonant
69 Fantas | sols desempare la mescla ~de lleigs desigs qui ab los
70 Fantas | Castic no em cal, puix de assaig no em tempten: ~la
71 Fantas | mundana ~puix major part de glòria sentien, ~tot enaixí
72 Fantas | minva, ~prenint aquells que de l’esperit mouen, ~qui no
73 Fantas | misteris, ~car és lo cos de l’esperit lo carçre e tant
74 Fantas | quant ha el món, gros plaer de mi llance, ~creent de cert
75 Fantas | plaer de mi llance, ~creent de cert que el gran delit me
76 Fantas | compendre, ~e quan ho dic, de mos dits me desmenten, ~
77 Lleix | arma serà trista. ~L’ull de l’hom pec no ha tan fosca
78 Lleix | hoc la color, mas no sap de la llista. ~Quant és del
79 Lleix | Quant és del cos menys de participar ~ab l’esperit,
80 LoJorn | LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR... ~ ~
81 LoJorn | CLAROR... ~ ~Lo jorn ha por de perdre sa claror: ~quan
82 LoJorn | palpebres ~e los malalts creixen de llur dolor. ~Los malfactors
83 LoJorn | mas jo, qui visc menys de par, en turment ~e sens
84 LoJorn | lo traïment cometa: ~por de morir ne de fer vida estreta ~
85 LoJorn | cometa: ~por de morir ne de fer vida estreta ~no em
86 LoJorn | donar-me ofensa. ~Plena de seny, mon enteniment pensa ~
87 SiCom | tot enaixí em cové llunyar de vós, ~car vostre gest mon
88 Sens | SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA,... ~ ~
89 Sens | DESHONESTA,... ~ ~Sens lo desig de cosa deshonesta, ~d’on ve
90 Sens | deshonesta. ~Ço que jo am de vós és vostre seny ~e los
91 Sens | vostre seny ~e los estats de vostra vida casta: ~molt
92 Sens | egual talent, ~puix mou de part que no es cansa ni
93 Sens | cos lo seu contentament. ~De vós deman la voluntat guanyada, ~
94 Sens | negun terme, ~per ço amor de mi no es partirà: ~aquella
95 Sens | no cansable verme. ~Plena de seny, mon enteniment ferme ~
96 Sens | vera amor fallirà. ~Mellor de tots hauré nom, si em conferme. ~
97 QuiNoEs| QUI NO ÉS TRIST, DE MOS DICTATS NO CUR,... ~ ~
98 QuiNoEs| Qui no és trist, de mos dictats no cur, ~o en
99 QuiNoEs| trist estat, ~e lo qui és de mals passionat ~per fer-se
100 QuiNoEs| part, e molta, és trobada ~de gran delit en la pensa del
101 QuiNoEs| gran dolor m’han vist, ~de gran delit ma arma fon companyada. ~
102 QuiNoEs| com sos fets vull veure de pregon ~mescladament ab
103 QuiNoEs| entristadament. ~Traure no pusc de mon enteniment ~que sia
104 QuiNoEs| llanguiment. ~Alguna part de mon gran delit és ~aquella
105 QuiNoEs| No es pot saber, menys de l’experiença, ~lo gran delit
106 VosQui | VÓS, QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM!... ~ ~
107 VosQui | COSTUM!... ~ ~Vós, qui sabeu de la tortra el costum! ~E
108 VosQui | obres d’amor ne beu aigua de flum, ~ans en los clots
109 VosQui | llosca, ~sos fonaments són de llagost o mosca... ~Cert
110 VosQui | Cert no mereix draps vendre de Florença! ~E coneixent la
111 VosQui | llet, ~car vostre cos és de verí replet, ~e mostren-ho
112 Veles | e prometran molts dons de cera fets, ~la gran paor
113 Veles | en lo perill no em caureu de l’esment, ~ans votaré al
114 Veles | Déu qui ens ha lligats ~de no minvar mes fermes voluntats ~
115 Veles | que tots temps me sereu de present. ~Jo tem la mort
116 Veles | departiment. ~Jo só gelós de vostre escàs voler ~que,
117 Veles | quant me vol, ~tement, fiant de tot l’avenidor! ~Jo son
118 Veles | gran cost ~i aquest esper de molts mals m’aconhorta; ~
119 Veles | los fets provaré. ~Amor, de vós, jo en sent més que
120 Veles | sent més que no en sé, ~de què la part pitjor me’n
121 Veles | pitjor me’n romandrà, ~e de vós sap lo qui sens vós
122 Veles | qui sens vós està. ~A joc de daus vos acompararé. ~
123 BeEmM | castiga, ~e pot esser ameu de tal amor. ~Si ver serà,
124 BeEmM | prec Déu que la calor ~de tots los focs creme la vostra
125 BeEmM | seny deuria haver ferea ~de fer tals fets, e gents n’
126 BeEmM | palesament serà ma vida activa ~e de parlar no tendré llengua
127 BeEmM | llengua esquiva, ~e ver parlar de si gran dolçor gita. ~Cells
128 BeEmM | causa justa, ~e planyiment de si amor ajusta, ~e rependran
129 BeEmM | consent. ~Oh folla amor, de vós no son content, ~e ja
130 BeEmM | ja molt menys dels fets de la que am. ~No sé de qui
131 BeEmM | fets de la que am. ~No sé de qui haver pus honest clam: ~
132 NoEmPr | tenint-lo cald en lo temps de la glaça ~e fresc d’estiu,
133 NoEmPr | senyor ~e concebent desalt de sa manera, ~veent molt clar
134 NoEmPr | clar que té mala carrera ~de canviar son estat en major. ~
135 NoEmPr | son aquell qui en lo temps de tempesta, ~quan les més
136 NoEmPr | vassall ~ne el venc esment de fer mai homenatge ~e en
137 NoEmPr | guardó no em fall. ~Plena de seny, lleigs desigs de mi
138 NoEmPr | Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: ~herbes no es fan
139 AlsFats| FATS COMAN TOT QUANT SERÀ DE MI,... ~ ~Als fats coman
140 AlsFats| fats coman tot quant serà de mi, ~puix só estolt de ma
141 AlsFats| serà de mi, ~puix só estolt de ma elecció: ~mon seny és
142 AlsFats| ser portat: ~só descontent de tot quant pusca fer. ~Sí
143 AlsFats| em plau ~i aquell voler de la raó és vençut, ~e si
144 AlsFats| perquè sens cor faç quant de mi vejau. ~Sí com als vents
145 AlsFats| sirvent. ~Jo fui content de sos mals sens los béns, ~
146 AlsFats| fent-me jaquir ben fer, de qui em despull? ~Aquest
147 AlsFats| acull ~e lo present és ple de gran tristor: ~aquesta ve
148 AlsFats| ve del dan avenidor, ~que de present lo tinc davant mon
149 AlsFats| poríeu fer: ~tot acte és prop de lla on és poder, ~si al
150 OhVos | perquè els ferits són forçats de sentir ~dolor del colp segons
151 OhVos | segons seran plagats. ~D’or e de plom aquestes fletxes són, ~
152 OhVos | n’aturà ~ab què em ferí, de què viure abandon. ~De fletxes
153 OhVos | de què viure abandon. ~De fletxes tals molts passats
154 OhVos | senyal, ~mas los plagats de morir són estorts. ~Ab les
155 OhVos | morir són estorts. ~Ab les de plom són hui tots sos deports ~
156 OhVos | guarit, ~puix la que am de sa plaga no es dol. ~Oh
157 AixiCom| COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,... ~ ~Així com
158 AixiCom| com cell qui es veu prop de la mort, ~corrent mal temps,
159 AixiCom| mals delir: ~desesperat de mos desigs complir, ~iré
160 Cervo | present: ~al gran repòs de mon contentament ~passar
161 Cervo | defunt. ~Davant me veig de grans dolors un munt, ~puix
162 Cervo | jorn és per mi pregat Déu ~de ço que en vós està la major
163 Cervo | tenim e no volem. ~Noves de vós saber mortalment tem, ~
164 Cervo | visc en altra dolor. ~No sé de qual costat guard que no
165 Cervo | varietat, ~car en servei seran de fermetat: ~de tals servents
166 Cervo | servei seran de fermetat: ~de tals servents vol ser amor
167 Cervo | segurtat teniu. ~Si tant de vós com voleu no confiu, ~
168 Cervo | me porta en aquest zel. ~De vostre cos no tem lo pus
169 Cervo | meu. ~Quan vos dolgués, de mal vostre em dolguí. ~Mon
170 Cervo | dolguí. ~Mon derrer bé, de vós jo guard la fi, ~quan
171 Cervo | vós jo guard la fi, ~quan de present me trob esser content, ~
172 LaGranD| esperit sent ~no sabent què de vós Déus ha ordenat. ~Car
173 LaGranD| farà canviar ~d’enteniment de ço que et volré dir: ~goig
174 LaGranD| tal per mi és: ~no sia jo de tant adolorit. ~No sé què
175 LaGranD| he temps en va despés: ~de tot quant faç, ans de fer
176 LaGranD| de tot quant faç, ans de fer me penit. ~No planc
177 LaGranD| penit. ~No planc lo dan de mon delit perdut, ~tanta
178 LaGranD| tanta és la por que em ve de son gran mal: ~tot mal és
179 LaGranD| en mi, car no em defens de tu, ~dóna’m tant mal que
180 LaGranD| en lo món e mostra què és de tu! ~Lo teu esguard no em
181 PerLoC | PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA,... ~ ~
182 PerLoC | VIDA,... ~ ~Per lo camí de mort he cercat vida, ~on
183 PerLoC | camina ~i així com cell qui de Migjorn les terres ~va encercant
184 PerLoC | terres ~va encercant per vent de tremuntana. ~Gran és mon
185 PerLoC | troba àls sinó perdre ~e de mon bé, si bé ho vull, no
186 PerLoC | perquè no sent los delits de l’Altisme ~e sent aquests
187 PerLoC | e quan se veu esser prop de l’encontre ~per gran paor
188 PerLoC | compte, ~e quan só prop de aquell apartar-me, ~com
189 PerLoC | veig obres en contrari. ~De vida i mort he certana paraula! ~
190 PerLoC | li minva, ~ço és, haver de mort un molt poc dubte. ~
191 PerLoC | més saben! ~Cascuna part de si em dóna creença, ~tant
192 PerLoC | raó que la desfaça. ~Amor de si gran raó m’ha donada, ~
193 LoVisc | haver tan gran potença ~de dar dolor e prometre plaer; ~
194 LoVisc | en mon castell era esclau de remença. ~Jo viu un gest
195 LoVisc | petjada, ~no vol, ne pot usar de camí pla; ~tornar no sap,
196 LoVisc | Doncs, dir m’heu vós ja de mi què us paria! ~Dormint,
197 LoVisc | vós lluny estar, ~car prop de vós res no em pot mal temps
198 LoVisc | pot mal temps dar ~e lluny de vós no trob res bo sens
199 PuixQue| hi esforce: ~ço fa lo pes de mes terribles colpes. ~Ans
200 PuixQue| mon cor dur amollesca: ~de semblant mal guarí ella
201 PuixQue| com lo voler he carregat de colpa. ~Ajuda’m, Déu! Mas
202 PuixQue| si follament te parle! ~De passió parteixen mes paraules. ~
203 PuixQue| obra, ~ira no et tinc ne de res no t’encolpe; ~jo son
204 PuixQue| tot és egual quant surt de ta potença, ~d’on tinc per
205 PuixQue| tu es vol iréixer. ~Amor de mal e de bé ignorança ~és
206 PuixQue| iréixer. ~Amor de mal e de bé ignorança ~és la raó
207 PuixQue| lo delit que el bon hom de tu gusta, ~fes-me’n sentir
208 PuixQue| mèrits gracia: ~dónes e tols de grat lo do sens mèrits. ~
209 PuixQue| tema? ~Si Job lo just por de Déu l’opremia, ~què faré
210 PuixQue| rebel·la: ~no és en hom de tan gran mal estima. ~Doncs,
211 PuixQue| com vull no em puc dolre ~de l’infinit damnatge, lo qual
212 PuixQue| a mi flaca excusa, ~com de mon dan, tant com és, no
213 PuixQue| basta estima. ~Fretura pas de por e d’esperança! ~Per
214 PuixQue| amostres, ~ço és defalt de nostra ignorança; ~lo teu
215 PuixQue| aquell colpable: ~ab ull de carn he fets los teus judicis. ~
216 PuixQue| Vulles dar llum a la vista de l’arma! ~Lo meu voler al
217 PuixQue| començ d’aquesta nostra, ~de què es pot dir d’aquestes
218 PuixQue| aquestes dues una. ~Així la fi de tot en tot humana ~no da
219 PuixQue| causa. ~Muiren aquells qui de tu m’apartaren, ~puix m’
220 PuixQue| flaca! ~Desig saber què de mi predestines: ~a tu és
221 PuixQue| prec que em dóns sanitat de persona ~ne béns alguns
222 PuixQue| persona ~ne béns alguns de natura i fortuna, ~mas solament
223 PuixQue| jo no tema? ~E serà quan de ta amor jo m’inflame. ~E
224 PuixQue| es pot fer sens menyspreu de la vida ~e que per tu aquella
225 PuixQue| mi totes les coses ~que de present me veig sobre los
226 PuixQue| molt menys tembrà lo fibló de la vespa. ~Prec-te, Senyor,
227 PuixQue| raó jutge. ~Aquella part de l’esperit és prompta, ~mas
228 PuixQue| doncs, tu, Senyor, al foc de fe m’acorre, ~tant que la
229 PuixQue| ànima salve, ~e pot-se fer de mi saps lo contrari. ~Si
230 PuixQue| crec a tu com volguist dir de Judes ~que el fóra bo no
231 PuixQue| no fos tornat als braços de la vida, ~mas a la mort
232 PuixQue| hagués retut lo deute ~e de present jo no viuria en
233 PuixQue| hòmens senten ~que los delits de paraís no jutgen; ~lo mal
234 PuixQue| Dóna’m esforç que prenga de mi venja: ~jo em trob ofés
235 PuixQue| colpa, ~e si no hi bast, tu de ma carn te farta, ~ab que
236 PuixQue| caritat, elles fermes. ~E de la carn, si et suplic, no
237 PuixQue| regaré les galtes ~d’aigua de plor ab les llàgremes dolces! ~
|