negrita = Texto principal
    Poesia                                    gris = Texto de comentario

  1 Somni  |      caure; ~aquell passat en mi és lo millor. ~Del temps present
  2 Somni  |     amador, ~mas del passat, que és no res e finit. ~D’aquest
  3 Somni  |         dolor ~sí com aquell qui és jutjat a mort ~e de llong
  4 Somni  |      dolor se converteix, ~doble és l’afany aprés d’un poc repòs, ~
  5 Somni  |            mas, com se’n part, l’és forçat congoixar: ~lo bé,
  6 Somni  |         Plena de seny, quan amor és molt vella, ~absença és
  7 Somni  |          és molt vella, ~absença és lo verme que la gasta, ~
  8 PrenMe |       lleva son jui: que si molt és durable, ~cercar los ports
  9 PrenMe |      aturar li val. ~Moltes veus és que el vent és fortunal, ~
 10 PrenMe |       Moltes veus és que el vent és fortunal, ~tant que no pot
 11 PrenMe |       trobat. ~Menys que lo peix és en lo bosc trobat ~e los
 12 PrenMe |        em lluny: ~pus que lo sol és cald al mes de juny ~ard
 13 PrenMe |       per son defalliment. ~Cest és amor, que mi, amant, encolpa. ~
 14 PrenMe |       tals actes fent que al cos és defallint ~en poc de temps
 15 AltEAm |      cuberta ~cella per què amor és desegual. ~
 16 Vianda |            qui llur poder d’amar és limitat, ~car no és pus
 17 Vianda |         amar és limitat, ~car no és pus que apetit brutal, ~
 18 Vianda |        molt menys defensat. ~Ell és qui venç la sensualitat. ~
 19 Vianda |        la sensualitat. ~Si bé no és en ell prim moviment, ~en
 20 Vianda |         jutjament: ~cert guiador és de la voluntat. ~Qui és
 21 Vianda |          és de la voluntat. ~Qui és aquell qui en contra d’ell
 22 Vianda |        est grosser que amor no n’és servit. ~Volenterós acte
 23 Vianda |            Volenterós acte de bé és dit ~e d’aquest bé tu no
 24 Vianda |         món pot retener, ~per mi és l’hom en tan sobiran bé ~
 25 Vianda |       sens mi esperança el reté ~és foll o pec e terrible grosser.» ~
 26 Vianda |   terrible grosser.» ~Aitant com és l’enteniment pus clar ~és
 27 Vianda |        és l’enteniment pus clar ~és gran delit lo que per ell
 28 Vianda |       ell se pren ~e son pillard és subtil pensament, ~qui de
 29 Vianda |       sobre vós los escamp; ~tot és dins vós lo que em fa desitjar. ~
 30 Rei    |       remembrar lo passat, ~molt és plasent la càrrega a mon
 31 Quins  |     allongues los jorns: ~aitant és lluny ton delitós sojorns ~
 32 Quins  |        falaguera. ~Braços uberts és eixida a carrera, ~plorant
 33 Quins  |         benauirat, ~car si l’hom és a mals aparellat ~la veu
 34 Quins  |     aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~Bé em maravell
 35 Quins  |   melodiosa. ~Bé em maravell com és tan ergullosa ~la voluntat
 36 Quins  |    amador. ~No demanant a mi qui és amor, ~en mi sabran sa força
 37 Quins  |          Per gran tristor que li és acostada, ~seca’s tot jorn
 38 Quins  |           e la tristor contra mi és ardida ~e en mon socors
 39 Quins  |          acostada ~que civilment és ma vida finida. ~Puix que
 40 Quins  |         que del tot ma esperança és fugida, ~ma arma roman en
 41 Colguen|      heretge, ~en mon esguard no és malauirat, ~car ço que vull
 42 Colguen|     aquesta em té lo setge, ~car és un verm qui romp la mia
 43 Fantas |         mon jorn clar als hòmens és nit fosca ~e visc de ço
 44 Fantas |    tempten: ~la causa llur en mi és feta nul·la. ~Sí com los
 45 Fantas |         l’esperit mouen, ~qui no és llassat, ans tot jorn muntiplica. ~
 46 Fantas |          divinals misteris, ~car és lo cos de l’esperit lo carçre
 47 Fantas |    carçre  e tant com viu ab ell és en tenebres, ~així amor
 48 Lleix  |         el coneix tal com lo qui és subtil: ~hoc la color, mas
 49 Lleix  |         sap de la llista. ~Quant és del cos menys de participar ~
 50 Lleix  |        encega, ~past d’entenents és son enteniment. ~Venecians
 51 Lleix  |         Meriu-la vós, car la qui és visible ~no es deu posar
 52 SiCom  |         va fuit pel desert ~quan és sobrat per son semblant
 53 Sens   | deshonesta. ~Ço que jo am de vós és vostre seny ~e los estats
 54 Sens   |         tot lo finit aparta: ~no és en cos lo seu contentament. ~
 55 Sens   |    voluntat guanyada, ~cella qui és en l’arma infinida; ~la
 56 Sens   |         lo niu ~que dins mon cap és llong temps que nodreix. ~
 57 Sens   |         temps que nodreix. ~Cest és aquell voler sens negun
 58 QuiNoEs|                           QUI NO ÉS TRIST, DE MOS DICTATS NO
 59 QuiNoEs|    DICTATS NO CUR,... ~  ~Qui no és trist, de mos dictats no
 60 QuiNoEs|       sia trist estat, ~e lo qui és de mals passionat ~per fer-se
 61 QuiNoEs|      empeny, ~amor ho sap, qui n’és causa estada. ~Alguna part,
 62 QuiNoEs|            Alguna part, e molta, és trobada ~de gran delit en
 63 QuiNoEs|          dolor me delita. ~Prest és lo temps que faré vida ermita ~
 64 QuiNoEs|    Alguna part de mon gran delit és ~aquella que tot home trist
 65 QuiNoEs|          sos mals, puix delit hi és promés. ~No es pot saber,
 66 QuiNoEs|   experiença, ~lo gran delit que és en lo sols voler ~d’aquell
 67 QuiNoEs|         sols voler ~d’aquell qui és amador verdader ~e ama si
 68 VosQui |          fullat. ~Mas contra açò és vostra qualitat, ~per gran
 69 VosQui |          don coneixença, ~sa faç és gran, ab la vista molt llosca, ~
 70 VosQui |        Vostre cos lleig per drap és baratat: ~vostre servir
 71 VosQui |          baratat: ~vostre servir és bo sol per a dida. ~E no
 72 VosQui |     vostra llet, ~car vostre cos és de verí replet, ~e mostren-ho
 73 Veles  |    absent, ~perquè amor per mort és anul·lats, ~mas jo no creu
 74 BeEmM  |            experiment ja del tot és errant. ~Tot amador ama
 75 AlsFats|         de ma elecció: ~mon seny és mort, a qui Déu no perdó, ~
 76 AlsFats|         tot me derrenclí. ~Ja no és temps tenir frens al voler, ~
 77 AlsFats|         frens al voler, ~malalta és ma bona voluntat ~e vaig
 78 AlsFats|         poder,  ~paralitic, quan és en peus llevat, ~a anar
 79 AlsFats|         i aquell voler de la raó és vençut, ~e si el complac
 80 AlsFats|          si el complac mon delit és perdut, ~perquè sens cor
 81 AlsFats|         vejau. ~Sí com als vents és donada la nau ~mentre és
 82 AlsFats|         és donada la nau ~mentre és debat als mariners vengut, ~
 83 AlsFats|         no l’acull ~e lo present és ple de gran tristor: ~aquesta
 84 AlsFats|           Llir entre cards, gran és lo meu delit ~mentre no
 85 AlsFats|        que poríeu fer: ~tot acte és prop de lla on és poder, ~
 86 AlsFats|       tot acte és prop de lla on és poder, ~si al voler governa
 87 OhVos  |          d’açò fiau. ~La sua pau és guerra per a mi: ~si en
 88 Cervo  |         si per la mort camí no m’és tancat. ~Esser no pusc d’
 89 Cervo  |         pusc delit haver: ~si no és tot sa, tost porà ser defunt. ~
 90 Cervo  |          tot extrem altre extrem és donant. ~Al poc estat no
 91 Cervo  |          greu. ~Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu ~de ço
 92 Cervo  |        en lloc dispost sa passió és en nós ~e lo contrast tenim
 93 Cervo  |        guard que no em crem. ~No és en vós complir lo meu delit, ~
 94 LaGranD|         Car vostre bé o mal a mi és dat, ~del que haureu jo
 95 LaGranD|          em cal plegar, ~car fet és tot quant li pot avenir: ~
 96 LaGranD|         quant li pot avenir: ~si és al cel, no es pot lo bé
 97 LaGranD|            si en infern, en foll és mon pregar. ~Si és així,
 98 LaGranD|          foll és mon pregar. ~Si és així, anul·la’m l’esperit, ~
 99 LaGranD|  majorment si en lloc tal per mi és: ~no sia jo de tant adolorit. ~
100 LaGranD|         mon delit perdut, ~tanta és la por que em ve de son
101 LaGranD|        de son gran mal: ~tot mal és poc si no és perpetual, ~
102 LaGranD|       mal: ~tot mal és poc si no és perpetual, ~e tem aquest
103 LaGranD|         merescut. ~Lo dan mortal és molt més que temut ~e tol-ne
104 LaGranD|         lo costum que dels morts és comú: ~torna en lo món e
105 LaGranD|     torna en lo món e mostra què és de tu! ~Lo teu esguard no
106 PerLoC |        vent de tremuntana. ~Gran és mon dan, segons ma complacença: ~
107 PerLoC |     complacença: ~segons lo ver, és poc lo meu damnatge. ~Jo
108 PerLoC |          si l’acordant tasta ~no és en mi, mas dolor del discorde. ~
109 PerLoC |      dolor del discorde. ~Qui no és amat i amor d’altre cobeja ~
110 PerLoC |         gran bé no li minva, ~ço és, haver de mort un molt poc
111 PerLoC |     algun bé seu ficte ~ne ell m’és bastant, sí com dabans,
112 PerLoC |         aquells ploren, ~car una és la dolor delitable; ~l’altra
113 PerLoC |          no els porta: ~als fats és dat tot quant a mi seguesca. ~
114 PerLoC |      seguesca. ~A res a fer a mi és tolt l’arbitre. ~No em trob
115 LoVisc |         que no pot senyalar, ~si és malalt, remei no li pot
116 LoVisc |        metge del món si doncs no és d’Espanya, ~qui del seu
117 LoVisc |       perquè algun tant ab delit és mesclada. ~Amor me vol e
118 LoVisc |        en contemplar qui am, qui és, què val, ~e quant més trob,
119 LoVisc |      parlar, son estat, tal qual és, ~més que esser rei del
120 LoVisc |           Bella ab bon seny, tot és poca faena ~al meu afany
121 PuixQue|    donant mort com la vida: ~tot és egual quant surt de ta potença, ~
122 PuixQue|        de mal e de bé ignorança ~és la raó que els hòmens no
123 PuixQue|        moure, ~perquè el meu cos és més que paralític! ~Tant
124 PuixQue|        que la virtut al gustar m’és amarga. ~Oh Déu, mercé!
125 PuixQue|   Revolta’m ma natura, ~que mala és per la mia gran colpa; ~
126 PuixQue|          colpa aquesta; ~torbada és la mia esperança ~e dintre
127 PuixQue|         lo do sens mèrits. ~Qual és tan just, quant més jo,
128 PuixQue|      temps no s’hi esmenta, ~lla és mostrat tot quant sentiments
129 PuixQue|   sentiments temen. ~L’arma, qui és contemplar Déu eleta, ~en
130 PuixQue|      blasfemant se rebel·la: ~no és en hom de tan gran mal estima. ~
131 PuixQue|         com de mon dan, tant com és, no m’espante; ~si el cel
132 PuixQue|        irascible t’amostres, ~ço és defalt de nostra ignorança; ~
133 PuixQue|      clemença, ~ton semblant mal és bé inestimable. ~Perdona’
134 PuixQue|       arma! ~Lo meu voler al teu és molt contrari, ~e em só
135 PuixQue|       ferma, ~e ja en mi alterat és l’arbitre. ~Tu est la fi
136 PuixQue|       totes fins termenen, ~e no és fi si en tu no termena; ~
137 PuixQue|       tot altre es mesura, ~e no és bo qui a tu, Déu, no sembla. ~
138 PuixQue|          d’home el muntes; ~d’on és gran dret del qui plau al
139 PuixQue|         aquest món se troba; ~no és vera fi, puix que no fa
140 PuixQue|          que no fa l’hom fèlix: ~és lo començ per on altra s’
141 PuixQue|         vists discordes: ~senyal és cert que en veritat no es
142 PuixQue|       Ajuda’m, Déu, car ma força és flaca! ~Desig saber què
143 PuixQue|         de mi predestines: ~a tu és present i a mi causa venible. ~
144 PuixQue|         que el major bé sus tots és delitable. ~Qual serà el
145 PuixQue|        Aquella part de l’esperit és prompta, ~mas la dels senys
146 PuixQue|         mi saps lo contrari. ~Si és així, per què, doncs, me
147 PuixQue|        no jutgen; ~lo mal sentit és d’aquell altre exemple, ~
148 PuixQue|    llàgremes dolces! ~Contricció és la font d’on emanen: ~aquesta
149 PuixQue|       font d’on emanen: ~aquesta és clau que el cel tancat nos