negrita = Texto principal
    Poesia                                    gris = Texto de comentario

  1 Somni  |         a mort ~e de llong temps la sap e s’aconhorta ~e creure
  2 Somni  |          absença és lo verme que la gasta, ~si fermetat durament
  3 PrenMe |        del no amar, desalt ne té la via, ~mas un sol pas meu
  4 PrenMe |          aigua han llur sojorn, ~la mia amor per null temps
  5 PrenMe |       Altre sens mi d’açò mereix la colpa: ~vullau-li mal com
  6 PrenMe |         encolpa. ~Ma volentat ab la raó s’envolpa ~e fan acord
  7 PrenMe |       raó s’envolpa ~e fan acord la qualitat seguint, ~tals
  8 AltEAm |     delits, mas dóna’m passions ~la por del mal, qui em fa magrir
  9 AltEAm |         sens fum contínuu foc ~e la calor no em surt a part
 10 AltEAm |        no té lo cas per joc ~com la calor no surt a part extrema. ~
 11 Vianda |       haver d’amor vida. ~Sí com la mar se plany greument e
 12 Vianda |       crida ~com dos forts vents la baten egualment, ~u de llevant
 13 Vianda |           e si l’amant veeu dins la fornal, ~no serà plant e
 14 Vianda |       defensat. ~Ell és qui venç la sensualitat. ~Si bé no és
 15 Vianda |   jutjament: ~cert guiador és de la voluntat. ~Qui és aquell
 16 Vianda |         e, si ab ell disputa, ~a la perfí se guia per son seny. ~
 17 Rei    |            lladoncs lo rei perdé la senyoria ~de les ciutats,
 18 Rei    |        en retria ~com a vassall, la renda despenent ~a voluntat
 19 Rei    |         passat, ~molt és plasent la càrrega a mon dors. ~Jamés
 20 Quins  |      davant? ~Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. ~E per
 21 Quins  |        sojorns ~com vols fugir a la mort falaguera. ~Braços
 22 Quins  |    rompent ab grans udulaments, ~la vida em vol donar heretaments ~
 23 Quins  |     horrible i dolorosa ~tal com la mort crida el benauirat, ~
 24 Quins  |         hom és a mals aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~
 25 Quins  |   maravell com és tan ergullosa ~la voluntat de cascun amador. ~
 26 Quins  |      complànyer, ~car de mon cor la sang se’n va llonyant. ~
 27 Quins  |      humit qui em sosté vida, ~e la tristor contra mi és ardida ~
 28 Colguen|     semblant, ~per ço no em plau la pràtica dels vius: ~d’imaginar
 29 Colguen|           e per tots temps brota la carn de nou ~e en son menjar
 30 Colguen|          car és un verm qui romp la mia pensa, ~altre lo cor,
 31 Colguen|          haver se defensa. ~E si la mort no em dugués tal ofensa: ~
 32 Fantas |         en home ~sinó en tal que la carn punt no el torbe. ~
 33 Fantas |        car jo tot sols desempare la mescla ~de lleigs desigs
 34 Fantas |        de assaig no em tempten: ~la causa llur en mi és feta
 35 Fantas |     causa llur en mi és feta nul·la. ~Sí com los sants sentints
 36 Fantas |        Sí com los sants sentints la llum divina ~la llum del
 37 Fantas |         sentints la llum divina ~la llum del món conegueren
 38 Fantas |       per ficta, ~e menyspreants la glòria mundana ~puix major
 39 Fantas |        meu arrapa ~e no hi acull la maculada pensa ~e per ço
 40 Fantas |        es cansa, ~sí que ma carn la vera amor no em torba. ~
 41 Fantas |           molts dels secrets que la deitat s’estoja, ~que revelats
 42 Lleix  |       com lo qui és subtil: ~hoc la color, mas no sap de la
 43 Lleix  |          la color, mas no sap de la llista. ~Quant és del cos
 44 Lleix  |         no basta, ~que sap regir la molta subtilea. ~En fer
 45 Lleix  |      casta. ~Sol per a vós bastà la bona pasta ~que Déu retenc
 46 Lleix  |    invisible. ~Meriu-la vós, car la qui és visible ~no es deu
 47 LoJorn |       perdre sa claror: ~quan ve la nit que expandeix ses tenebres, ~
 48 LoJorn |       jorn me n’excusàs, ~ans en la nit treball rompent ma pensa ~
 49 LoJorn |        tenint via dreta, ~vaig a la fi, si mercé no em defensa. ~
 50 SiCom  |   tornaré fins del tot haja fus ~la gran paor qui em tol ser
 51 Sens   |        que em tol sentir e em fa la carn malalta ~d’un tal dormir
 52 Sens   |      contentament. ~De vós deman la voluntat guanyada, ~cella
 53 Sens   |          és en l’arma infinida; ~la part d’amor que pot ésser
 54 Sens   |  esforçada. ~Sí com lo foc creix la sua flamada ~quan li són
 55 QuiNoEs|       eixits d’hom fora seny. ~E la raó que en tal dolor m’empeny, ~
 56 QuiNoEs|        trobada ~de gran delit en la pensa del trist, ~e si les
 57 QuiNoEs|      puix que tant llou viure en la vida trista; ~mas jo, qui
 58 VosQui |                VÓS, QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM!... ~  ~
 59 VosQui |                Vós, qui sabeu de la tortra el costum! ~E si
 60 VosQui |          que, puix hagués tastat la carn gentil, ~a mercader
 61 VosQui |  coneixença, ~sa faç és gran, ab la vista molt llosca, ~sos
 62 VosQui |        de Florença! ~E coneixent la vostra gran fallença, ~volgué’
 63 VosQui |    jaquiu vostra barba criada ~e la us toleu, puix ab los pèls
 64 Veles  |        faent camins dubtosos per la mar: ~mestre i ponent contra
 65 Veles  |      retorn. ~Bullirà el mar com la cassola en forn, ~mudant
 66 Veles  |        molts dons de cera fets, ~la gran paor traurà al llum
 67 Veles  |        sereu de present. ~Jo tem la mort per no ser-vos absent, ~
 68 Veles  |          no mostra dol ~tant com la mort, per sa extrema dolor. ~
 69 Veles  |        més que no en sé, ~de què la part pitjor me’n romandrà, ~
 70 BeEmM  |          no cau  e com no es mou la que feixuga jau, ~fermant
 71 BeEmM  |        jau, ~fermant son lloc en la pus alta esfera! ~Major
 72 BeEmM  |         raons; ~mas també sé que la carn ha esperons ~e no us
 73 BeEmM  |        Si ver serà, prec Déu que la calor ~de tots los focs
 74 BeEmM  |           de tots los focs creme la vostra carn, ~si no teniu
 75 BeEmM  |          molt menys dels fets de la que am. ~No sé de qui haver
 76 NoEmPr |    tenint-lo cald en lo temps de la glaça ~e fresc d’estiu,
 77 NoEmPr |      glaça ~e fresc d’estiu, com la calor se met, ~preant molt
 78 NoEmPr |         se met, ~preant molt poc la valor del senyor ~e concebent
 79 AlsFats|          plau ~i aquell voler de la raó és vençut, ~e si el
 80 AlsFats|          com als vents és donada la nau ~mentre és debat als
 81 AlsFats|       mariners vengut, ~lladoncs la nau son camí ha tengut ~
 82 AlsFats|   soferré, si ab cor molt ardit ~la que jo am per mi passa lo
 83 AlsFats|     penit grat no val. ~Lladoncs la mort no em serà sens delit. ~
 84 OhVos  |    vostre cor ~com fon plagat ab la sageta d’or ~ab què amor
 85 OhVos  |    reports. ~Ab cor sancer crida la sua pau, ~per què cascú
 86 OhVos  |      romanc a mort, d’açò fiau. ~La sua pau és guerra per a
 87 OhVos  |         no puc ser guarit, ~puix la que am de sa plaga no es
 88 AixiCom|          CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,... ~  ~Així com cell
 89 AixiCom|          cell qui es veu prop de la mort, ~corrent mal temps,
 90 AixiCom|          mal temps, perillant en la mar, ~e veu lo lloc on se
 91 Cervo  |           CERVO FERIT NO DESITJA LA FONT... ~  ~Cervo ferit
 92 Cervo  |           Cervo ferit no desitja la font ~aitant com jo esser
 93 Cervo  |       cert que deu venir ~si per la mort camí no m’és tancat. ~
 94 Cervo  |       Déu ~de ço que en vós està la major part: ~que en mon
 95 Cervo  |        res fes ne em fos altiu. ~La voluntat vull que pas tota
 96 Cervo  |       derrer bé, de vós jo guard la fi, ~quan de present me
 97 LaGranD|                                  LA GRAN DOLOR, QUE LLENGUA
 98 LaGranD|       LLENGUA NO POT DIR,... ~  ~La gran dolor, que llengua
 99 LaGranD|        pregar. ~Si és així, anul·la’m l’esperit, ~sia tornat
100 LaGranD|          delit perdut, ~tanta és la por que em ve de son gran
101 PerLoC |          cames. ~En tal contrast la mia vida penja! ~Aquell
102 PerLoC |      aquells ploren, ~car una és la dolor delitable; ~l’altra
103 PerLoC |           tant que no sé raó que la desfaça. ~Amor de si gran
104 PerLoC |        No em trob res franc sinó la sola pensa. ~Oh folla amor,
105 LoVisc |          Mos ulls d’açò han feta la bugada ~e tots mos senys
106 LoVisc |        Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia ~en contemplar
107 PuixQue|          a tu no abasta, ~dóna’m la mà o pels cabells me lleva; ~
108 PuixQue|          me lleva; ~si no estenc la mia envers la tua, ~quasi
109 PuixQue|          no estenc la mia envers la tua, ~quasi forçat a tu
110 PuixQue|       terribles colpes. ~Ans que la mort lo procés a mi cloga, ~
111 PuixQue|          tant bé donant mort com la vida: ~tot és egual quant
112 PuixQue|        mal e de bé ignorança ~és la raó que els hòmens no et
113 PuixQue|  envellits los mals hàbits, ~que la virtut al gustar m’és amarga. ~
114 PuixQue|         natura, ~que mala és per la mia gran colpa; ~e si per
115 PuixQue|       amable ~e davant tu confés la colpa aquesta; ~torbada
116 PuixQue|       colpa aquesta; ~torbada és la mia esperança ~e dintre
117 PuixQue|       aquell blasfemant se rebel·la: ~no és en hom de tan gran
118 PuixQue|    camina? ~Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges ~ans que
119 PuixQue|      vida perversa, ~e tem dellà la mort per tostemps llonga. ~
120 PuixQue|      qual dubte; ~e tal dolor no la recull natura ~ne es pot
121 PuixQue|      judicis. ~Vulles dar llum a la vista de l’arma! ~Lo meu
122 PuixQue|        guardes. ~Jo m’enuig molt la vida com allongue, ~e dubte
123 PuixQue|    alterat és l’arbitre. ~Tu est la fi on totes fins termenen, ~
124 PuixQue|    contenta. ~Bona per si no fon la llei judaica: ~en paradís
125 PuixQue|         aquestes dues una. ~Així la fi de tot en tot humana ~
126 PuixQue|        atura. ~Sí com los rius a la mar tots acorren, ~així
127 PuixQue|        jo t’ame! ~Vença l’amor a la por que jo et porte! ~E
128 PuixQue|       vull no m’entra, ~creix-me la por, sí que, tement, no
129 PuixQue|        són estats perquè no t’am la causa. ~Muiren aquells qui
130 PuixQue|           Oh senyor Déu, fes que la vida em llargue, ~puix me
131 PuixQue|           delectació alta ~jo no la sent, per no dispost sentir-la; ~
132 PuixQue|            Qual serà el jorn que la mort jo no tema? ~E serà
133 PuixQue|        pot fer sens menyspreu de la vida ~e que per tu aquella
134 PuixQue|         menys tembrà lo fibló de la vespa. ~Prec-te, Senyor,
135 PuixQue|          tu pense ~e pusca haver la via que en tu es dreça; ~
136 PuixQue|         temps passat me carreguí la colpa. ~Tant te cost jo
137 PuixQue|     abominable. ~Catòlic só, mas la fe no m’escalfa ~que la
138 PuixQue|          la fe no m’escalfa ~que la fredor llenta dels senys
139 PuixQue|         esperit és prompta, ~mas la dels senys rossegant la
140 PuixQue|          la dels senys rossegant la m’acoste; ~doncs, tu, Senyor,
141 PuixQue|        de fe m’acorre, ~tant que la part que em porta fred abrase. ~
142 PuixQue|         fos tornat als braços de la vida, ~mas a la mort hagués
143 PuixQue|        braços de la vida, ~mas a la mort hagués retut lo deute ~
144 PuixQue|         no vacil·le ~e no tremol la mia esperança; ~no em fallirà
145 PuixQue|     caritat, elles fermes. ~E de la carn, si et suplic, no me
146 PuixQue| llàgremes dolces! ~Contricció és la font d’on emanen: ~aquesta