negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Somni | foll pensament ve, ~ne pren a mi, que el temps passat
2 Somni | com aquell qui és jutjat a mort ~e de llong temps la
3 Somni | punt de record. ~Plagués a Déu que mon pensar fos mort ~
4 PrenMe | Si mon voler he dat mal a paréixer, ~creeu de cert
5 AltEAm | foc ~e la calor no em surt a part de fora. ~Socorreu
6 AltEAm | joc ~com la calor no surt a part extrema. ~L’ignorant
7 Vianda | esser fart. ~L’enteniment a parlar no venc tard ~e planament
8 Vianda | senyor e, si ab ell disputa, ~a la perfí se guia per son
9 Vianda | Plena de seny, no pot Déu a mi dar, ~fora de vós, que
10 Rei | bon compte en retria ~com a vassall, la renda despenent ~
11 Rei | vassall, la renda despenent ~a voluntat del desposseïdor; ~
12 Rei | en esment: ~llong temps a amor per enemic lo sent, ~
13 Rei | molt és plasent la càrrega a mon dors. ~Jamés vençó fon
14 Rei | mon escut. ~De fet que fui a sa mercé vengut, ~l’enteniment
15 Quins | davant? ~Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. ~E
16 Quins | sojorns ~com vols fugir a la mort falaguera. ~Braços
17 Quins | Braços uberts és eixida a carrera, ~plorant sos ulls
18 Quins | sentida, ~car jo defuig a tot home que em crida, ~
19 Quins | benauirat, ~car si l’hom és a mals aparellat ~la veu de
20 Quins | cascun amador. ~No demanant a mi qui és amor, ~en mi sabran
21 Quins | Null hom conec, o dona, a mon semblant, ~que, dolorit
22 Colguen| alegria festes, ~lloant a Déu, entremesclant deports; ~
23 Colguen| plant. ~Cascú requer e vol a son semblant, ~per ço no
24 Colguen| finir, ~seran donats térmens a ben amar. ~E si en lo cel
25 Colguen| vol allogar, ~part veure a Ell, per complir mon delit ~
26 Fantas | FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE... ~ ~Fantasiant,
27 Fantas | Fantasiant, amor a mi descobre ~los grans secrets
28 Fantas | torba. ~Pren-me enaixí com a aquell filosofe ~qui, per
29 Fantas | que revelats són estats a molts martres ~no tan subtils
30 Fantas | aptes. ~Així primors amor a mi revela ~tals que els
31 Fantas | que els sabents no basten a compendre, ~e quan ho dic,
32 Fantas | dits me desmenten, ~dant a parer que folles coses parle. ~
33 Fantas | lo tempre. ~Ço fai amor, a qui plau que jo senta ~sos
34 Fantas | sos grans tresors: sols a mi els manifesta. ~
35 Lleix | LLEIXANT A PART L’ESTIL DELS TROBADORS... ~ ~
36 Lleix | TROBADORS... ~ ~Lleixant a part l’estil dels trobadors ~
37 Lleix | vós no veuran, ~en creure a mi llur arma serà trista. ~
38 Lleix | ne volc casta. ~Sol per a vós bastà la bona pasta ~
39 Lleix | que tota no es conega: ~a l’hom devot sa bellesa encega, ~
40 Lleix | cos no es pot estendre ~a lleig voler, ans com a mort
41 Lleix | a lleig voler, ans com a mort està. ~Llir entre cards,
42 LoJorn | tenint via dreta, ~vaig a la fi, si mercé no em defensa. ~
43 Sens | deshonesta, ~d’on ve dolor a tot enamorat, ~visc dolorit
44 Sens | honestat ateny. ~L’enteniment a vós amar m’empeny ~e no
45 Sens | voler deshonest: ~tira’m a vós un amigable gest, ~ab
46 Sens | que el sia dada, ~ne pren a mi, car ma voluntat creix ~
47 QuiNoEs| denegant lo do que pot donar, ~a sa tristor me plau abandonar ~
48 QuiNoEs| mas jo, qui he sa glòria a l’ull vista, ~desig sos
49 QuiNoEs| coneixença ~com só per vós a tot extrem posat: ~ab mon
50 VosQui | tastat la carn gentil, ~a mercader lliuràs vostre
51 VosQui | en vós amar se tengra a consciença, ~sabent molt
52 VosQui | vostre servir és bo sol per a dida. ~E no cuideu filla
53 VosQui | trobe cusca, ~presta seré a quant demanareu!» ~Tots
54 VosQui | ella us farà tot lo que féu a mi. ~No es pot saber l’endreç
55 Veles | jorn. ~Grans e pocs peixs a recors correran ~e cercaran
56 Veles | extrem amador ~aprés d’aquell a qui Déu vida tol: ~puix
57 Veles | per sa extrema dolor. ~A bé o mal d’amor jo só dispost, ~
58 Veles | molts mals m’aconhorta; ~a mi no plau ma vida ser estorta ~
59 Veles | sap lo qui sens vós està. ~A joc de daus vos acompararé. ~
60 BeEmM | tots quants en lo món són. ~A mon juí, ses lleis amor
61 BeEmM | e no us veig fre bastant a retenir. ~E d’altra part,
62 AlsFats| elecció: ~mon seny és mort, a qui Déu no perdó, ~puix
63 AlsFats| quant pusca fer. ~Sí com a l’hom no li basta poder, ~
64 AlsFats| quan és en peus llevat, ~a anar al lloc on vol esser
65 AlsFats| contra son mester, ~ne pren a mi, que faç lo que no em
66 AlsFats| del contrast jau, ~ne pren a mi, car mon enteniment ~
67 AlsFats| plaer no gir ~ma voluntat a fer tos manaments! ~Vulles
68 OhVos | ab les d’argent sol basta a fer senyal, ~mas los plagats
69 OhVos | deports ~e son poder no basta a traure sang. ~Amor, veent
70 OhVos | terra jau. ~Mas jo romanc a mort, d’açò fiau. ~La sua
71 OhVos | La sua pau és guerra per a mi: ~si en guerra fos cella
72 AixiCom| sa malvada sort, ~ne pren a me, qui vaig afanys passant ~
73 AixiCom| vaig afanys passant ~e veig a vós, bastant mos mals delir: ~
74 Cervo | font ~aitant com jo esser a vós present: ~al gran repòs
75 Cervo | desig segons mon major bé. ~A vós deman: contra mi res
76 Cervo | munt, ~puix ops he tant per a mon contentar ~e mon voler
77 Cervo | jo só celós si molt amau a Déu! ~Dant-vos delit sens
78 LaGranD| no sap son Déu si per a si el volrà ~o si en l’infern
79 LaGranD| ordenat. ~Car vostre bé o mal a mi és dat, ~del que haureu
80 LaGranD| he jo tant amat, ~veges a mi qui só passionat: ~dubtant
81 LaGranD| Déu me volrà dar. ~Pregant a Déu les mans no em cal plegar, ~
82 LaGranD| temut ~e tol-ne part esser a tots egual. ~Oh tu, dolor,
83 PerLoC | falses ensenyes, ~só avengut a perillosa riba, ~sí co el
84 PerLoC | tal com fon, plac molt a ma natura: ~en mi no pusc
85 PerLoC | esta vida lleixa, ~ne pren a mi, que el delit d’amor
86 PerLoC | mostrant les espatles, ~ne pren a mi, que en contra amor m’
87 PerLoC | contra amor m’esforce ~fins a venir a fer-ne l’estret
88 PerLoC | m’esforce ~fins a venir a fer-ne l’estret compte, ~
89 PerLoC | aquell apartar-me, ~com a vençut jo abandon mes armes. ~
90 PerLoC | obres. ~Per los cabells a mi sembla que em porten ~
91 PerLoC | mi sembla que em porten ~a fer los fets que amor me
92 PerLoC | món no em ferme: ~jo am a qui no mereix que jo l’ame ~
93 PerLoC | mort he certana paraula! ~A tot mesquí un gran bé no
94 PerLoC | o mestre: ~tan solament a ben sentir-ho baste. ~Vinga
95 PerLoC | als fats és dat tot quant a mi seguesca. ~A res a fer
96 PerLoC | tot quant a mi seguesca. ~A res a fer a mi és tolt l’
97 PerLoC | quant a mi seguesca. ~A res a fer a mi és tolt l’arbitre. ~
98 PerLoC | mi seguesca. ~A res a fer a mi és tolt l’arbitre. ~No
99 LoVisc | vol e fortuna em desvia: ~a tals contrasts no basta
100 PuixQue| PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,... ~ ~Puix
101 PuixQue| Puix que sens tu algú a tu no abasta, ~dóna’m la
102 PuixQue| envers la tua, ~quasi forçat a tu mateix me tira. ~Jo vull
103 PuixQue| Jo vull anar envers tu a l’encontre; ~no sé per què
104 PuixQue| Ans que la mort lo procés a mi cloga, ~plàcia’t, Déu,
105 PuixQue| ajuda, ~e tots aquells qui a tu se apleguen ~no els pots
106 PuixQue| hòmens no et coneixen. ~A tu deman que lo cor m’enfortesques, ~
107 PuixQue| dolça penitença. ~Jo tem a tu més que no et só amable ~
108 PuixQue| terrible baralla. ~Jo veig a tu just e misericorde; ~
109 PuixQue| abreuges ~ans que petjors casos a mi enseguesquen; ~en dolor
110 PuixQue| trobes; ~lo detardar no sé a què em servesca: ~no té
111 PuixQue| home. ~E doncs, açò sembla a mi flaca excusa, ~com de
112 PuixQue| judicis. ~Vulles dar llum a la vista de l’arma! ~Lo
113 PuixQue| mesura, ~e no és bo qui a tu, Déu, no sembla. ~Al
114 PuixQue| funda; ~per consegüent, a l’home no contenta. ~Bona
115 PuixQue| tot humana ~no da repòs a l’apetit o terme, ~mas tampoc
116 PuixQue| atura. ~Sí com los rius a la mar tots acorren, ~així
117 PuixQue| jo t’ame! ~Vença l’amor a la por que jo et porte! ~
118 PuixQue| què de mi predestines: ~a tu és present i a mi causa
119 PuixQue| predestines: ~a tu és present i a mi causa venible. ~No et
120 PuixQue| fortuna, ~mas solament que a tu, Déu, sols ame, ~car
121 PuixQue| saber infal·lible? ~Torna a no res, jo et suplic, lo
122 PuixQue| l’escur càrcer! ~Jo crec a tu com volguist dir de Judes ~
123 PuixQue| braços de la vida, ~mas a la mort hagués retut lo
124 PuixQue| no em tocs l’esperit, que a tu sembla, ~e, sobretot,
|