negrita = Texto principal
    Poesia                                    gris = Texto de comentario

  1 Somni  |       que el temps passat me té ~l’imaginar, que altre bé no
  2 Somni  |         se converteix, ~doble és l’afany aprés d’un poc repòs, ~
  3 Somni  |        en dolor se nodreix. ~Com l’ermità qui enyorament no
  4 Somni  |     tornar, ~mas, com se’n part, l’és forçat congoixar: ~lo
  5 Somni  |     contrasta, ~e creure poc, si l’envejós consella. ~
  6 PrenMe |     cella clau qui us tanca dins l’armari ~no pot obrir aquell
  7 PrenMe |        trobat ~e los lleons dins l’aigua han llur sojorn, ~
  8 PrenMe |        al cos m’acosta; ~dobla’m l’enginy per contemplar amor: ~
  9 PrenMe |          vostre pa, qui em lleve l’amargor: ~de tot menjar
 10 AltEAm |         no surt a part extrema. ~L’ignorant veu que lo malalt
 11 AltEAm |         malalt no crema ~e jutja’l sa, puix que mostra bon
 12 AltEAm |          fan descuberta ~part de l’afany, que tant com lo dir
 13 Vianda |    elegida ~sí que el desig vers l’un fruit se decant, ~així
 14 Vianda |        ponent, ~e dura tant fins l’un vent ha jaquida ~sa força
 15 Vianda |   congoixant ~de perdre lloc qui l’era delitós. ~Una raó fon
 16 Vianda |           cascú pot esser fart. ~L’enteniment a parlar no venc
 17 Vianda |         que apetit brutal, ~e si l’amant veeu dins la fornal, ~
 18 Vianda |       per qui el fet s’executa, ~l’atorg senyor e, si ab ell
 19 Vianda |          pot retener, ~per mi és l’hom en tan sobiran bé ~e
 20 Vianda |         grosser.» ~Aitant com és l’enteniment pus clar ~és
 21 Rei    |      ciutats, ~qui tot son temps l’ha plagut guerrejar ~ab
 22 Rei    |          ha plagut guerrejar ~ab l’enemic, qui d’ell no es
 23 Rei    |         sobrats, ~ans si al matí l’enemic lo vencia ~ans del
 24 Rei    |          sens ulla posseir, ~mas l’enemic dues li’n volc jaquir ~
 25 Rei    |   voluntat del desposseïdor; ~de l’altra vol que no en sia
 26 Rei    |         sol esforç d’un cos  ~ne l’ha calgut mostrar sa potent
 27 Rei    |           los tres poders que en l’arma són me força, ~dos
 28 Rei    |     força, ~dos me’n jaqueix, de l’altre usar no gos. ~E no
 29 Rei    |          fui a sa mercé vengut, ~l’enteniment per son conseller
 30 Quins  |          per null temps home nat l’ha sentida, ~car jo defuig
 31 Quins  |      crida el benauirat, ~car si l’hom és a mals aparellat ~
 32 Quins  |          poder ~e, si els recont l’acolorat plaer, ~lo temps
 33 Quins  |       acostada, ~seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida, ~
 34 Quins  |       armada. ~Llir entre cards, l’hora sent acostada ~que
 35 Colguen|          com per poca mercé ~mor l’ignocent e per amar-vos
 36 Colguen|      martre, ~cell qui lo cos de l’arma vol departre ~si ferm
 37 Fantas |         no tasten. ~Tant en amor l’esperit meu contempla ~que
 38 Fantas |         aquell desig sensible ~e l’esperit obres d’amor cobeja: ~
 39 Fantas |           prenint aquells que de l’esperit mouen, ~qui no és
 40 Fantas |        sant Pau Déu li sostragué l’arma ~del cos perquè ves
 41 Fantas |      misteris, ~car és lo cos de l’esperit lo carçre  e tant
 42 Fantas |          en tenebres, ~així amor l’esperit meu arrapa ~e no
 43 Fantas |        profunda, ~creent aquells l’enteniment torbassen: ~jo,
 44 Lleix  |                  LLEIXANT A PART L’ESTIL DELS TROBADORS... ~  ~
 45 Lleix  | TROBADORS... ~  ~Lleixant a part l’estil dels trobadors ~qui
 46 Lleix  |          llur arma serà trista. ~L’ull de l’hom pec no ha tan
 47 Lleix  |      arma serà trista. ~L’ull de l’hom pec no ha tan fosca
 48 Lleix  |          menys de participar ~ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
 49 Lleix  |    jóvens gentils, bons sabents, l’han request ~e, famejants,
 50 Lleix  |        que tota no es conega: ~a l’hom devot sa bellesa encega, ~
 51 Lleix  |          regeix ~subtilitats que l’entendre us nodreix ~e del
 52 LoJorn |       Los malfactors volgren tot l’any duràs, ~perquè llurs
 53 SiCom  |          per destruir aquell qui l’ha desert, ~tot enaixí em
 54 Sens   |          ço que honestat ateny. ~L’enteniment a vós amar m’
 55 Sens   |          cansa ni es farta, ~car l’esperit tot lo finit aparta: ~
 56 Sens   |       guanyada, ~cella qui és en l’arma infinida; ~la part
 57 QuiNoEs|        vol e em cita, ~e jo, qui l’am per si tan solament, ~
 58 QuiNoEs|       mas jo, qui he sa glòria a l’ull vista, ~desig sos mals,
 59 QuiNoEs|        No es pot saber, menys de l’experiença, ~lo gran delit
 60 VosQui |         los clots ensutza primer l’aigua, ~ne es posa mai en
 61 VosQui |    consciença, ~sabent molt clar l’ensutzeada vida ~prenent
 62 VosQui |   cridaran, ~ja no us mostreu en l’oir empatxada, ~enterrogant: «
 63 VosQui |       féu a mi. ~No es pot saber l’endreç que hi trobareu! ~
 64 Veles  |         en forn, ~mudant color e l’estat natural, ~e mostrarà
 65 Veles  |        lo perill no em caureu de l’esment, ~ans votaré al Déu
 66 Veles  |       vol, ~tement, fiant de tot l’avenidor! ~Jo son aquell
 67 BeEmM  |               BÉ EM MARAVELL COM L’AIRE NO S’ALTERA... ~  ~
 68 BeEmM  |               Bé em maravell com l’aire no s’altera ~e com
 69 BeEmM  |         lo món ~e digne molt que l’hom se’n maravell: ~ab un
 70 BeEmM  |           porà’s bé fer que ameu l’home pec? ~Per acte lleig
 71 AlsFats|       quant pusca fer. ~Sí com a l’hom no li basta poder,  ~
 72 AlsFats|          gos: ~penjant lo temps, l’apetit vaig siguent. ~Passà
 73 AlsFats|       Aquest meu fet, bona fi no l’acull ~e lo present és ple
 74 AlsFats|      poder, ~si al voler governa l’apetit. ~
 75 OhVos  |      poder tan manc, ~ha trencat l’arc: jo en faç al món reports. ~
 76 OhVos  |            per ço repòs no té en l’enteniment, ~car sinó el
 77 OhVos  |     enteniment, ~car sinó el ver l’enteniment no col. ~
 78 Cervo  |     donant. ~Al poc estat no par l’ofensa greu. ~Mil veus lo
 79 LaGranD|       per a si el volrà ~o si en l’infern lo volrà sebollir, ~
 80 LaGranD|            Si és així, anul·la’m l’esperit, ~sia tornat món
 81 LaGranD|      perpetual, ~e tem aquest no l’haja merescut. ~Lo dan mortal
 82 PerLoC |          certa fiança. ~Així com l’hom, per molta fe que haja, ~
 83 PerLoC |     perquè no sent los delits de l’Altisme ~e sent aquests
 84 PerLoC |   batalla ~e troba’s cor ans que l’experimente, ~e quan se
 85 PerLoC |        quan se veu esser prop de l’encontre ~per gran paor
 86 PerLoC |   esforce ~fins a venir a fer-ne l’estret compte, ~e quan só
 87 PerLoC |       Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta ~no és en
 88 PerLoC |        am a qui no mereix que jo l’ame ~e d’altra part veig
 89 PerLoC |     dabans, complaure. ~Jo só en l’estat lo qual deu tot hom
 90 PerLoC |          és la dolor delitable; ~l’altra ab aquell poc ne molt
 91 PerLoC |         A res a fer a mi és tolt l’arbitre. ~No em trob res
 92 LoVisc |        só retut per seu. ~Sí com l’infant que sap per carrer
 93 LoVisc |         res no el pot enfrenar. ~L’hivern cremant, l’estiu
 94 LoVisc |     enfrenar. ~L’hivern cremant, l’estiu sens escalfar, ~aquests
 95 PuixQue|         Jo vull anar envers tu a l’encontre; ~no sé per què
 96 PuixQue|          obre. ~Tan clarament en l’entendre no peque ~com lo
 97 PuixQue|        dóna’m esforç que del tot l’abandone; ~e lo delit que
 98 PuixQue|        Si Job lo just por de Déu l’opremia, ~què faré jo que
 99 PuixQue|         quant sentiments temen. ~L’arma, qui és contemplar
100 PuixQue|         vull no em puc dolre ~de l’infinit damnatge, lo qual
101 PuixQue|        asmar, e menys sentir pot l’home. ~E doncs, açò sembla
102 PuixQue|    Vulles dar llum a la vista de l’arma! ~Lo meu voler al teu
103 PuixQue|            e ja en mi alterat és l’arbitre. ~Tu est la fi on
104 PuixQue|          vera fi, puix que no fa l’hom fèlix: ~és lo començ
105 PuixQue|        funda; ~per consegüent, a l’home no contenta. ~Bona
106 PuixQue|        tot humana ~no da repòs a l’apetit o terme, ~mas tampoc
107 PuixQue|      apetit o terme, ~mas tampoc l’hom sens ella no ha l’altra: ~
108 PuixQue|     tampoc l’hom sens ella no ha l’altra: ~sent Joan fon senyalant
109 PuixQue|   esforça’m que jo t’ame! ~Vença l’amor a la por que jo et
110 PuixQue|         ame, ~e vull-ho fer, mas l’hàbit me contrasta; ~en
111 PuixQue|          jutge. ~Aquella part de l’esperit és prompta, ~mas
112 PuixQue|     abrase. ~Tu creïst me perquè l’ànima salve, ~e pot-se fer
113 PuixQue|          més me val que tostemps l’escur càrcer! ~Jo crec a
114 PuixQue|        farta, ~ab que no em tocs l’esperit, que a tu sembla, ~