negrita = Texto principal
    Poesia                                    gris = Texto de comentario

  1 Somni  |         mans he de jaure, ~temps d’avenir en negun bé em pot
  2 Somni  |          que és no res e finit. ~D’aquest pensar me sojorn
  3 Somni  |  pensament  ~per enemic, fent-li d’enuigs report, ~e com lo
  4 Somni  |     enuigs report, ~e com lo vol d’algun plaer servir ~li’n
  5 Somni  |           doble és l’afany aprés d’un poc repòs, ~sí co el
  6 Somni  |          enyorament no el creix ~d’aquells amics que tenia
  7 Somni  |          fon ~per fortuit cas un d’ells se li apareix ~qui
  8 PrenMe |          e bell, ~creu fermament d’una àncora assats haja. ~
  9 PrenMe |       lladoncs veureu les flames d’amor créixer. ~Si mon voler
 10 PrenMe |         meréixer. ~Altre sens mi d’açò mereix la colpa: ~vullau-li
 11 PrenMe |         pres gran dessabor ~sinó d’aquell qui molta amor me
 12 AltEAm |                      ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,... ~  ~
 13 AltEAm |     ENGENDRA,... ~  ~Alt e amor, d’on gran desig s’engendra, ~
 14 AltEAm |     Socorreu me dins los térmens d’una hora ~car mos senyals
 15 Vianda |            mas elegesc per haver d’amor vida. ~Sí com la mar
 16 Vianda |          renard, ~qui llur poder d’amar és limitat, ~car no
 17 Vianda |          és aquell qui en contra d’ell reny? ~Que voluntat,
 18 Vianda |  Volenterós acte de bé és dit ~e d’aquest bé tu no saps lo
 19 Rei    |      guerrejar ~ab l’enemic, qui d’ell no es pot vantar ~mai
 20 Rei    |      vantar ~mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats, ~ans si
 21 Rei    |          ha vençut ab sol esforç d’un cos  ~ne l’ha calgut
 22 Rei    | llealment son ofici ~sí que algú d’ells no serà tan nici ~que
 23 Quins  |         vol donar heretaments ~e d’aquests dons vol que sia
 24 Colguen|          car no són companyades ~d’altre que mi en son contínuu 
 25 Colguen|      plau la pràtica dels vius: ~d’imaginar mon estat són esquius; ~
 26 Colguen|       estat són esquius; ~sí com d’hom mort, de mi prenen espant. ~
 27 Colguen|           Lo rei xipré, presoner d’un heretge, ~en mon esguard
 28 Colguen|        mai clou, ~pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, ~
 29 Colguen|      enterrompre ~sinó ab ço que d’haver se defensa. ~E si
 30 Colguen|       tal ofensa: ~fer mi absent d’una tan plasent vista, ~
 31 Colguen|       que em sia dellai dit ~que d’esta mort vos ha plagut
 32 Fantas |      sensible ~e l’esperit obres d’amor cobeja: ~d’aquell cec
 33 Fantas |    esperit obres d’amor cobeja: ~d’aquell cec foc qui els amadors
 34 Lleix  |         sa bellesa encega, ~past d’entenents és son enteniment. ~
 35 LoJorn |       volgra que tost passàs. ~E d’altra part faç pus que si
 36 LoJorn |          mil hòmens justs, menys d’alguna mercé, ~car tots
 37 LoJorn |      pensa ~com aptament lo llaç d’amor se meta. ~Sens aturar
 38 Sens   |       desig de cosa deshonesta, ~d’on ve dolor a tot enamorat, ~
 39 Sens   |         e em fa la carn malalta ~d’un tal dormir que perd lo
 40 Sens   |          arma infinida; ~la part d’amor que pot ésser perida, ~
 41 Sens   |        seria’ls fer ofensa, ~car d’altra part ma voluntat no
 42 QuiNoEs|           sens alguna art eixits d’hom fora seny. ~E la raó
 43 QuiNoEs|          ermita ~per mills poder d’amor les festes colre; ~
 44 QuiNoEs|          amor les festes colre; ~d’est viure estrany algú no
 45 QuiNoEs|          lo conforta ~més que si d’ell tot lo món se dolgués. ~
 46 QuiNoEs|         que és en lo sols voler ~d’aquell qui és amador verdader ~
 47 QuiNoEs|      enderrocat ~sens aquell seu d’infinida potença. ~
 48 VosQui |          son par, se vol jaquir ~d’obres d’amor ne beu aigua
 49 VosQui |           se vol jaquir ~d’obres d’amor ne beu aigua de flum, ~
 50 VosQui |     Amics, e què voleu? ~En dret d’amor, ha hi res que jo fer
 51 VosQui |       acunçament volreu ~en fets d’amor, emprau na Montbohí: ~
 52 Veles  |           mestre i ponent contra d’ells veig armar; ~xaloc,
 53 Veles  |       pusca fer: ~aprés ma mort, d’amar perdau poder ~e sia
 54 Veles  |          convertit. ~E jo forçat d’aquest món ser eixit, ~tot
 55 Veles  |         hi ha en amor, ~car prop d’aquell jo em trobara tot
 56 Veles  |         pus extrem amador ~aprés d’aquell a qui Déu vida tol: ~
 57 Veles  |       extrema dolor. ~A bé o mal d’amor jo só dispost, ~mas
 58 Veles  |        plau ma vida ser estorta ~d’un cas molt fer, qual prec
 59 BeEmM  |        fre bastant a retenir. ~E d’altra part, amor, per sa
 60 NoEmPr |       temps de la glaça ~e fresc d’estiu, com la calor se met, ~
 61 AlsFats|           Passà lo temps que fui d’amor content: ~si bé tostemps
 62 AlsFats|           creia rei ser veent-me d’ell sirvent. ~Jo fui content
 63 OhVos  |        sots terra jaeu ~del colp d’amor ab lo cos sangonent ~
 64 OhVos  |          fon plagat ab la sageta d’or ~ab què amor plaga els
 65 OhVos  |        els enamorats! ~Los colps d’amor són per tres qualitats ~
 66 OhVos  |      colp segons seran plagats. ~D’or e de plom aquestes fletxes
 67 OhVos  |         aquestes fletxes són, ~e d’un metall que s’anomena
 68 OhVos  |         s’anomena argent: ~cascú d’aquests dóna son sentiment ~
 69 OhVos  |        son sentiment ~segons que d’ells diferença ha en lo
 70 OhVos  |          aquell temps que primer d’aquest fon, ~les fletxes
 71 OhVos  |         aquest fon, ~les fletxes d’or amor totes llançà ~e,
 72 OhVos  |       fer guerra mortal: ~ab les d’argent sol basta a fer senyal, ~
 73 OhVos  |      anar en cabells; ~per fugir d’ell no cal muntar castells: ~
 74 OhVos  |            Mas jo romanc a mort, d’açò fiau. ~La sua pau és
 75 Cervo  |        és tancat. ~Esser no pusc d’esperança llançat, ~car
 76 Cervo  |  pensament llunyava un sol punt ~d’imaginar haver vostre voler, ~
 77 Cervo  |  devallant, devallarà lo meu, ~e d’alt caent, no darà poc crebant, ~
 78 Cervo  |          vullau complir aquell. ~D’amor haveu haver forçat
 79 Cervo  |        ser amor servit. ~Si punt d’enuig d’est praticar sentiu, ~
 80 Cervo  |         servit. ~Si punt d’enuig d’est praticar sentiu, ~sens
 81 Cervo  |          Ferm lloc no el té, qui d’aquest mal se dol: ~lo moviment
 82 LaGranD|          on est me farà canviar ~d’enteniment de ço que et
 83 LaGranD|         sé què dir que em fartàs d’haver dit; ~si crid o call,
 84 PerLoC |          pren a mi, que el delit d’amor lleixe ~ab tal dolor
 85 PerLoC |         ama ~i amar no em plau e d’amor són mes obres. ~Per
 86 PerLoC |            Qui no és amat i amor d’altre cobeja ~no sent gran
 87 PerLoC |        no mereix que jo l’ame ~e d’altra part veig obres en
 88 PerLoC |         mort un molt poc dubte. ~D’aquest gran bé jo no sé
 89 PerLoC |       tembre! ~Font són mos ulls d’aigua dolça i amarga, ~perquè
 90 PerLoC |     baste. ~Vinga el juí als qui d’amor més saben! ~Cascuna
 91 PerLoC |     colpa. ~Ja los meus fets raó d’home no els porta: ~als
 92 LoVisc |     metge del món si doncs no és d’Espanya, ~qui del seu mal
 93 LoVisc |        un gest e sentí una veu  ~d’un feble cos, e cuidara
 94 LoVisc |         no sap on se té el peu; ~d’anar avant, perquè no hi
 95 LoVisc |      fera tal jornada. ~Mos ulls d’açò han feta la bugada ~
 96 PuixQue|          paraules. ~Jo sent paor d’infern, al qual faç via; ~
 97 PuixQue|       quant surt de ta potença, ~d’on tinc per foll qui vers
 98 PuixQue|       les colpes nade? ~Com pens d’infern que temps no s’hi
 99 PuixQue|    estima. ~Fretura pas de por e d’esperança! ~Per bé que tu
100 PuixQue|       per tu semblar, major grau d’home el muntes; ~d’on és
101 PuixQue|          grau d’home el muntes; ~d’on és gran dret del qui
102 PuixQue|         al diable ~prenga lo nom d’aquell ab qui es conforma. ~
103 PuixQue|          mas tant com fon començ d’aquesta nostra, ~de què
104 PuixQue|       nostra, ~de què es pot dir d’aquestes dues una. ~Així
105 PuixQue|    viuria en dubte! ~Major dolor d’infern los hòmens senten ~
106 PuixQue|        jutgen; ~lo mal sentit és d’aquell altre exemple, ~e
107 PuixQue|      serà que regaré les galtes ~d’aigua de plor ab les llàgremes
108 PuixQue|            Contricció és la font d’on emanen: ~aquesta és clau
109 PuixQue|         el cel tancat nos obre. ~D’atricció parteixen les amargues, ~
110 PuixQue|    funden; ~mas, tals quals són, d’aquestes me abunda, ~puix