negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Somni | pensament ve, ~ne pren a mi, que el temps passat me té ~l’imaginar,
2 Somni | e s’aconhorta ~e creure el fan que li serà estorta ~
3 Somni | fan que li serà estorta ~e el fan morir sens un punt de
4 Somni | ha tan poc seny que no el sap contradir. ~Fóra millor
5 Somni | aprés d’un poc repòs, ~sí co el malalt qui per un plasent
6 Somni | ermità qui enyorament no el creix ~d’aquells amics que
7 Somni | plaers li renovella, ~sí que el passat present li fa tornar, ~
8 PrenMe | val. ~Moltes veus és que el vent és fortunal, ~tant
9 Vianda | egualment los demanda, ~no el complirà fins part haja
10 Vianda | part haja elegida ~sí que el desig vers l’un fruit se
11 Vianda | vers u seguir dispensa. ~Jo el vos public: amar dretament
12 Vianda | desféu esta raó ~dient que el cos, ab sa complexió, ~ha
13 Vianda | Que voluntat, per qui el fet s’executa, ~l’atorg
14 Vianda | e qui sens mi esperança el reté ~és foll o pec e terrible
15 Vianda | pensament, ~qui de fins pasts no el jaqueix endurar. ~Plena
16 Rei | que en les hosts contra el rei fon vengut ~un soldader
17 Quins | dolorosa ~tal com la mort crida el benauirat, ~car si l’hom
18 Colguen| metge. ~Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge ~
19 Colguen| Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge ~e per tots
20 Colguen| Teixion qui el buitre el menja el fetge ~e per tots temps
21 Fantas | tal que la carn punt no el torbe. ~Ma carn no sent
22 Fantas | perdurable ~tant quant ha el món, gros plaer de mi llance, ~
23 Fantas | llance, ~creent de cert que el gran delit me torba ~aquell
24 Lleix | perquè no em torb, diré el que trob en vós. ~Tot mon
25 Lleix | no jutge per gentil; ~no el coneix tal com lo qui és
26 Lleix | grosser: vostra color i el tall pot bé saber, ~mas
27 Lleix | compliment, dona Teresa el tasta, ~havent en si tan
28 Lleix | coneiximent ~que res no el fall que tota no es conega: ~
29 Lleix | del cos bell sens colpa el moviment. ~Tan gran delit
30 LoJorn | trair me. ~E no cuideu que el jorn me n’excusàs, ~ans
31 SiCom | sobrat per son semblant qui el força, ~ne torna mai fins
32 Sens | com pot sorbir cosa que el sia dada, ~ne pren a mi,
33 VosQui | QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM!... ~ ~Vós, qui
34 VosQui | qui sabeu de la tortra el costum! ~E si no ho feu,
35 Veles | complesquen mon retorn. ~Bullirà el mar com la cassola en forn, ~
36 NoEmPr | cercant senyor qui festa el faça ~tenint-lo cald en
37 NoEmPr | què farà, puix altre bé no el resta, ~sinó plorar lo bé
38 NoEmPr | decebut, ~mai trobarà qui el faça millor festa. ~Jo son
39 NoEmPr | qui jamés fon vassall ~ne el venc esment de fer mai homenatge ~
40 AlsFats| la raó és vençut, ~e si el complac mon delit és perdut, ~
41 AlsFats| sens los béns, ~per bé que el mal sens bé no pot venir, ~
42 AlsFats| tinc davant mon ull. ~Jo el soferré, si ab cor molt
43 OhVos | l’enteniment, ~car sinó el ver l’enteniment no col. ~
44 Cervo | mi res no us té, ~mentre el voler vostre em sia donat. ~
45 Cervo | vostre em sia donat. ~Si el pensament llunyava un sol
46 Cervo | porà molt menyscabar ~si el vostre es mou e no mostra
47 Cervo | sabeu què vol. ~Ferm lloc no el té, qui d’aquest mal se
48 LaGranD| sap son Déu si per a si el volrà ~o si en l’infern
49 PerLoC | a perillosa riba, ~sí co el malvat que en paradís vol
50 PerLoC | lleixa, ~ne pren a mi, que el delit d’amor lleixe ~ab
51 PerLoC | sentir-ho baste. ~Vinga el juí als qui d’amor més saben! ~
52 LoVisc | jurar ~que un hom armat jo el fera congoixar: ~sens rompre’
53 LoVisc | pauruc, no sap on se té el peu; ~d’anar avant, perquè
54 LoVisc | tornar no sap, perquè altri el portà, ~que ell per si no
55 LoVisc | afrena ~e mon voler res no el pot enfrenar. ~L’hivern
56 PuixQue| m’enfortesques, ~sí que el voler ab ta voluntat lligue; ~
57 PuixQue| abandone; ~e lo delit que el bon hom de tu gusta, ~fes-me’
58 PuixQue| no em puc moure, ~perquè el meu cos és més que paralític! ~
59 PuixQue| com és, no m’espante; ~si el cel deman, no li dó basta
60 PuixQue| semblar, major grau d’home el muntes; ~d’on és gran dret
61 PuixQue| ame, ~car jo só cert que el major bé s’hi causa. ~Per
62 PuixQue| home grosser jutja ~que el major bé sus tots és delitable. ~
63 PuixQue| és delitable. ~Qual serà el jorn que la mort jo no tema? ~
64 PuixQue| dolor com me veig perdre el segle, ~car, mentre em dolc,
65 PuixQue| volguist dir de Judes ~que el fóra bo no fos nat al món
66 PuixQue| emanen: ~aquesta és clau que el cel tancat nos obre. ~D’
|