Poesia
1 Somni | record. ~Plagués a Déu que mon pensar fos mort ~e que passàs
2 Somni | plaer me cové eixir. ~Llas, mon delit dolor se converteix, ~
3 PrenMe | flames d’amor créixer. ~Si mon voler he dat mal a paréixer, ~
4 PrenMe | cald al mes de juny ~ard mon cor flac, sens algun grat
5 Vianda | vostre avantatge gran: ~mon cos no cast estava congoixant ~
6 Rei | és plasent la càrrega a mon dors. ~Jamés vençó fon plaer
7 Rei | mas paren bé sos colps en mon escut. ~De fet que fui a
8 Rei | per son conseller pres ~e mon voler per alguazir lo mes, ~
9 Quins | Null hom conec, o dona, a mon semblant, ~que, dolorit
10 Quins | hom complànyer, ~car de mon cor la sang se’n va llonyant. ~
11 Quins | contra mi és ardida ~e en mon socors mà no s’hi troba
12 Colguen| pràtica dels vius: ~d’imaginar mon estat són esquius; ~sí com
13 Colguen| presoner d’un heretge, ~en mon esguard no és malauirat, ~
14 Colguen| vull no serà mai finat: ~de mon desig no em porà guarir
15 Colguen| poder-se complir, ~e si em cové mon derrer jorn finir, ~seran
16 Colguen| veure a Ell, per complir mon delit ~serà mester que em
17 Fantas | als pus subtils amaga ~e mon jorn clar als hòmens és
18 Lleix | trespassen veritat, ~e sostraent mon voler afectat ~perquè no
19 Lleix | el que trob en vós. ~Tot mon parlar, als qui no us hauran
20 LoJorn | ofensa. ~Plena de seny, mon enteniment pensa ~com aptament
21 SiCom | de vós, ~car vostre gest mon esforç ha confús: ~no tornaré
22 Sens | casta: ~molt no deman, car mon desig no basta ~sinó en
23 Sens | ma voluntat no es peix. ~Mon pensament mostra que m’entristeix ~
24 Sens | fills en lo niu ~que dins mon cap és llong temps que nodreix. ~
25 Sens | cansable verme. ~Plena de seny, mon enteniment ferme ~en ço
26 QuiNoEs| entristadament. ~Traure no pusc de mon enteniment ~que sia cert
27 QuiNoEs| llanguiment. ~Alguna part de mon gran delit és ~aquella que
28 QuiNoEs| a tot extrem posat: ~ab mon poder amor m’ha enderrocat ~
29 Veles | que tots cinc complesquen mon retorn. ~Bullirà el mar
30 Veles | lats, ~mas jo no creu que mon voler sobrats ~pusca esser
31 Veles | vida tol: ~puix jo son viu, mon cor no mostra dol ~tant
32 Veles | jo só dispost, ~mas per mon fat fortuna cas no em porta: ~
33 BeEmM | quants en lo món són. ~A mon juí, ses lleis amor confon: ~
34 BeEmM | pus excusa en lo meu dir. ~Mon creure ferm no pot bé soferir ~
35 BeEmM | gita. ~Cells qui sabran mon ver complanyiment, ~tots
36 NoEmPr | herbes no es fan males en mon ribatge. ~Sia entés com
37 NoEmPr | Sia entés com dins en mon coratge ~los pensaments
38 AlsFats| só estolt de ma elecció: ~mon seny és mort, a qui Déu
39 AlsFats| vençut, ~e si el complac mon delit és perdut, ~perquè
40 AlsFats| jau, ~ne pren a mi, car mon enteniment ~ha gran debat
41 AlsFats| de present lo tinc davant mon ull. ~Jo el soferré, si
42 Cervo | present: ~al gran repòs de mon contentament ~passar no
43 Cervo | car jo us desig segons mon major bé. ~A vós deman:
44 Cervo | puix ops he tant per a mon contentar ~e mon voler porà
45 Cervo | tant per a mon contentar ~e mon voler porà molt menyscabar ~
46 Cervo | està la major part: ~que en mon voler hajau lo vostre esguard, ~
47 Cervo | en vós i en ell recau mon bé complit. ~Res no temau
48 Cervo | vós com voleu no confiu, ~mon gran voler me porta en aquest
49 Cervo | de mal vostre em dolguí. ~Mon derrer bé, de vós jo guard
50 LaGranD| si en infern, en foll és mon pregar. ~Si és així, anul·
51 LaGranD| penit. ~No planc lo dan de mon delit perdut, ~tanta és
52 PerLoC | de tremuntana. ~Gran és mon dan, segons ma complacença: ~
53 PerLoC | troba àls sinó perdre ~e de mon bé, si bé ho vull, no m’
54 LoVisc | sus mi tal poder ~que en mon castell era esclau de remença. ~
55 LoVisc | tals contrasts no basta mon poder. ~Sens ella al món
56 LoVisc | francés, ~e muira prest si mon parlar jo em feny! ~Vós
57 LoVisc | empeny, ~e vostres ulls han mon arnés romput. ~Mon pensament
58 LoVisc | ulls han mon arnés romput. ~Mon pensament minvant m’ha ja
59 LoVisc | tots mos actes afrena ~e mon voler res no el pot enfrenar. ~
60 PuixQue| vulles. ~Fes que ta sang mon cor dur amollesca: ~de semblant
61 PuixQue| mi flaca excusa, ~com de mon dan, tant com és, no m’espante; ~
62 PuixQue| fenesca. ~En dolor visc, car mon desig no es ferma, ~e ja
63 PuixQue| fer excusa ~quan hauré dar mon mal ordenat compte? ~Tu
|