aband-esser | estad-promp | propi-zel
Poesia
1 QuiNoEs| donar, ~a sa tristor me plau abandonar ~e per tostemps viure entristadament. ~
2 PuixQue| dóna’m esforç que del tot l’abandone; ~e lo delit que el bon
3 PuixQue| puix est entrat en pus abominable. ~Catòlic só, mas la fe
4 PuixQue| la part que em porta fred abrase. ~Tu creïst me perquè l’
5 PuixQue| Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges ~ans que petjors casos a
6 Somni | quan amor és molt vella, ~absença és lo verme que la gasta, ~
7 PuixQue| quals són, d’aquestes me abunda, ~puix són camí e via per
8 PuixQue| lo començ per on altra s’acaba, ~segons lo córs que entendre
9 Quins | poder ~e, si els recont l’acolorat plaer, ~lo temps perdut,
10 Veles | està. ~A joc de daus vos acompararé. ~
11 PrenMe | la raó s’envolpa ~e fan acord la qualitat seguint, ~tals
12 PerLoC | Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta ~no és en mi, mas
13 Rei | Plena de seny, vullau-vos acordar ~com per amor vénen grans
14 PuixQue| Senyor, al foc de fe m’acorre, ~tant que la part que em
15 PuixQue| com los rius a la mar tots acorren, ~així les fins totes en
16 PrenMe | dormir magresa al cos m’acosta; ~dobla’m l’enginy per contemplar
17 BeEmM | palesament serà ma vida activa ~e de parlar no tendré llengua
18 Quins | mals qui et són davant? ~Acuita’t, doncs, a la mort qui
19 VosQui | demanareu!» ~Tots los qui tost acunçament volreu ~en fets d’amor,
20 LaGranD| mi és: ~no sia jo de tant adolorit. ~No sé què dir que em fartàs
21 Lleix | subtilea. ~En fer tot bé s’adorm vostra perea. ~Verge no
22 PuixQue| està molt rebel·le, ~haja afalac, que del tot no em contraste. ~
23 AixiCom| ne pren a me, qui vaig afanys passant ~e veig a vós, bastant
24 AltEAm | no porà dir son mal, ~tot afeblit, ab llengua mal diserta: ~
25 Lleix | e sostraent mon voler afectat ~perquè no em torb, diré
26 Sens | dats molts fusts perquè els aflam ~e lladoncs creix e mostra
27 LoVisc | vostre gest tots mos actes afrena ~e mon voler res no el pot
28 Somni | habita. ~Sentint estar en aguait ma dolor, ~sabent de cert
29 PrenMe | sobresalt qui em ve de vós, ma aimia: ~del no amar, desalt ne
30 PuixQue| faré jo, que no meresc m’ajudes, ~car tant com puc conec
31 BeEmM | e planyiment de si amor ajusta, ~e rependran natura si
32 VosQui | o becada. ~Quan oïreu: «Alcavota provada!», ~responeu tost,
33 PerLoC | bé, si bé ho vull, no m’alegre. ~Lo perdre sent, perquè,
34 Rei | conseller pres ~e mon voler per alguazir lo mes, ~dant fe cascú que
35 VosQui | us hagués jaquida, ~vós alletant aquella ab vostra llet, ~
36 Colguen| si en lo cel Déu me vol allogar, ~part veure a Ell, per
37 PuixQue| m’enuig molt la vida com allongue, ~e dubte molt que aquella
38 Quins | espera. ~E per tos mals te allongues los jorns: ~aitant és lluny
39 PuixQue| no es ferma, ~e ja en mi alterat és l’arbitre. ~Tu est la
40 PerLoC | no sent los delits de l’Altisme ~e sent aquests que en esta
41 Cervo | contra mi res fes ne em fos altiu. ~La voluntat vull que pas
42 LoVisc | tornar no sap, perquè altri el portà, ~que ell per si
43 PuixQue| tem a tu més que no et só amable ~e davant tu confés la colpa
44 Fantas | secrets que als pus subtils amaga ~e mon jorn clar als hòmens
45 Veles | recors correran ~e cercaran amagatalls secrets: ~fugint al mar,
46 Colguen| mercé ~mor l’ignocent e per amar-vos martre, ~cell qui lo cos
47 PrenMe | vostre pa, qui em lleve l’amargor: ~de tot menjar m’ha pres
48 AlsFats| mescladament dolçors ab amargors, ~creia rei ser veent-me
49 PuixQue| D’atricció parteixen les amargues, ~perquè en temor més que
50 Cervo | mi: ~jo só celós si molt amau a Déu! ~Dant-vos delit sens
51 Sens | deshonest: ~tira’m a vós un amigable gest, ~ab sentir prim, qui
52 PuixQue| que ta sang mon cor dur amollesca: ~de semblant mal guarí
53 PuixQue| Per bé que tu irascible t’amostres, ~ço és defalt de nostra
54 AlsFats| bé no pot venir, ~mas jo amprenc per ell més que morir: ~
55 PrenMe | Així m’ha pres, trobant-me anamorat ~per sobresalt qui em ve
56 AlsFats| anar al lloc on vol esser anat, ~ans cau o tort va, contra
57 PrenMe | bell, ~creu fermament d’una àncora assats haja. ~E sent venir
58 PuixQue| Tu creïst me perquè l’ànima salve, ~e pot-se fer de
59 LoJorn | expandeix ses tenebres, ~pocs animals no cloen les palpebres ~
60 Colguen| sepulcres cercant, ~interrogant ànimes infernades, ~e respondran,
61 OhVos | són, ~e d’un metall que s’anomena argent: ~cascú d’aquests
62 LoJorn | malfactors volgren tot l’any duràs, ~perquè llurs mals
63 Vianda | qui desitja vianda ~per apagar sa perillosa fam ~e veu
64 PuixQue| fredor llenta dels senys apague, ~car jo lleix ço que mos
65 PuixQue| vida em llargue, ~puix me apar que envers tu jo m’acoste! ~
66 Somni | fortuit cas un d’ells se li apareix ~qui los passats plaers
67 Quins | car si l’hom és a mals aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~
68 Sens | car l’esperit tot lo finit aparta: ~no és en cos lo seu contentament. ~
69 PerLoC | e quan só prop de aquell apartar-me, ~com a vençut jo abandon
70 PuixQue| Muiren aquells qui de tu m’apartaren, ~puix m’han mig mort e
71 Fantas | par del tot fora del cos s’aparte, ~car mos desigs no són
72 Somni | fuig, ab grans crits mal apella. ~Plena de seny, quan amor
73 PuixQue| tots aquells qui a tu se apleguen ~no els pots fallir, e mostren-ho
74 QuiNoEs| aquella que tot home trist aporta, ~que planyent si, lo plànyer
75 LoJorn | mon enteniment pensa ~com aptament lo llaç d’amor se meta. ~
76 Fantas | subtils com los ignorants i aptes. ~Així primors amor a mi
77 VosQui | ne es posa mai en verd arbre fullat. ~Mas contra açò
78 OhVos | tan manc, ~ha trencat l’arc: jo en faç al món reports. ~
79 PrenMe | és cald al mes de juny ~ard mon cor flac, sens algun
80 OhVos | aquells qui ab cor molt ardent ~han bé amat, prec-vos no
81 Quins | la tristor contra mi és ardida ~e en mon socors mà no s’
82 AlsFats| soferré, si ab cor molt ardit ~la que jo am per mi passa
83 Fantas | trob que jo me’n pogués ardre. ~Un altre esguard lo meu
84 Quins | socors mà no s’hi troba armada. ~Llir entre cards, l’hora
85 Veles | ponent contra d’ells veig armar; ~xaloc, llevant, los deuen
86 PrenMe | clau qui us tanca dins l’armari ~no pot obrir aquell mateix
87 LoVisc | cuidara jurar ~que un hom armat jo el fera congoixar: ~sens
88 PerLoC | a vençut jo abandon mes armes. ~Dubtar no em cal si em
89 LoVisc | e vostres ulls han mon arnés romput. ~Mon pensament minvant
90 Fantas | així amor l’esperit meu arrapa ~e no hi acull la maculada
91 PuixQue| recull natura ~ne es pot asmar, e menys sentir pot l’home. ~
92 PrenMe | no pot dar pas en aquesta aspra costa. ~Plena de seny, donau-me
93 Rei | pendre torn ~foragitant son aspre pensament; ~tot m’ha vençut
94 Fantas | Castic no em cal, puix de assaig no em tempten: ~la causa
95 LoVisc | entendrà millor sa qualitat: ~atal son jo, en estrany lloc
96 Vianda | qui el fet s’executa, ~l’atorg senyor e, si ab ell disputa, ~
97 PuixQue| cel tancat nos obre. ~D’atricció parteixen les amargues, ~
98 Veles | tota res mal ~que sobre si atur un punt al jorn. ~Grans
99 PuixQue| que fora tu lo voler no s’atura. ~Sí com los rius a la mar
100 OhVos | e, desmembrat, una se n’aturà ~ab què em ferí, de què
101 PuixQue| haja per cert trobar ta aurella sorda. ~Tol-me dolor com
102 NoEmPr | pensaments no em devallen avall. ~
103 Vianda | fos ~que no veés vostre avantatge gran: ~mon cos no cast estava
104 VosQui | dels braços ~poran-se’n fer avantatjosos llaços ~prenints perdius
105 PerLoC | les falses ensenyes, ~só avengut a perillosa riba, ~sí co
106 OhVos | castells: ~lo seu poder pus baix que terra jau. ~Mas jo romanc
107 PuixQue| Per mi, segur havent rebut baptisme, ~no fos tornat als braços
108 PuixQue| dintre mi sent terrible baralla. ~Jo veig a tu just e misericorde; ~
109 VosQui | Vostre cos lleig per drap és baratat: ~vostre servir és bo sol
110 VosQui | car si us jaquiu vostra barba criada ~e la us toleu, puix
111 PuixQue| gran colpa, ~e si no hi bast, tu de ma carn te farta, ~
112 Lleix | volc casta. ~Sol per a vós bastà la bona pasta ~que Déu retenc
113 PuixQue| tant quant hom veu no hi bastaven ses obres. ~Ton espirit
114 PerLoC | solament a ben sentir-ho baste. ~Vinga el juí als qui d’
115 Fantas | tals que els sabents no basten a compendre, ~e quan ho
116 PerLoC | aquell que entrar vol en batalla ~e troba’s cor ans que l’
117 Vianda | com dos forts vents la baten egualment, ~u de llevant
118 VosQui | prenints perdius e tortra o becada. ~Quan oïreu: «Alcavota
119 LoVisc | me daran mala estrena. ~Bella ab bon seny, tot és poca
120 Lleix | conega: ~a l’hom devot sa bellesa encega, ~past d’entenents
121 Quins | tal com la mort crida el benauirat, ~car si l’hom és a mals
122 VosQui | jaquir ~d’obres d’amor ne beu aigua de flum, ~ans en los
123 PuixQue| eleta, ~en contra aquell blasfemant se rebel·la: ~no és en hom
124 Lleix | ha assats molt sàvies e bones; ~mas, compliment, dona
125 PrenMe | Menys que lo peix és en lo bosc trobat ~e los lleons dins
126 Cervo | dolorós sospir, ~e tard o breu só cert que deu venir ~si
127 Colguen| fetge ~e per tots temps brota la carn de nou ~e en son
128 Vianda | car no és pus que apetit brutal, ~e si l’amant veeu dins
129 Veles | tremuntanal ~que en son bufar los sia parcial ~e que tots
130 LoVisc | Mos ulls d’açò han feta la bugada ~e tots mos senys s’hi són
131 Colguen| metge. ~Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge ~e per
132 Veles | complesquen mon retorn. ~Bullirà el mar com la cassola en
133 Cervo | devallarà lo meu, ~e d’alt caent, no darà poc crebant, ~car
134 VosQui | dret nom en Joan me pens caiga, ~e si voleu que us ne don
135 Rei | esforç d’un cos ~ne l’ha calgut mostrar sa potent força; ~
136 LaGranD| d’haver dit; ~si crid o call, no trob qui em satisfés; ~
137 Veles | Lladoncs les gents no els calrà donar fe ~al que amor fora
138 PerLoC | fugir, portar no em poden cames. ~En tal contrast la mia
139 Veles | mos desigs complir ~faent camins dubtosos per la mar: ~mestre
140 Vianda | de vós, que descontent no camp: ~tots mos desigs sobre
141 Sens | està ~no met al cor lo no cansable verme. ~Plena de seny, mon
142 Quins | de gran goig. ~Melodiós cantar de sa veu oig, ~dient: «
143 Sens | en lo niu ~que dins mon cap és llong temps que nodreix. ~
144 Quins | rigor.» ~Ab ulls plorant e cara de terror, ~cabells rompent
145 PuixQue| val que tostemps l’escur càrcer! ~Jo crec a tu com volguist
146 Fantas | és lo cos de l’esperit lo carçre e tant com viu ab ell és
147 PuixQue| esperança; ~no em fallirà caritat, elles fermes. ~E de la
148 Rei | passat, ~molt és plasent la càrrega a mon dors. ~Jamés vençó
149 PuixQue| no peque ~com lo voler he carregat de colpa. ~Ajuda’m, Déu!
150 PuixQue| contrasta; ~en temps passat me carreguí la colpa. ~Tant te cost
151 Colguen| entremesclant deports; ~places, carrers e delitables horts ~sien
152 Quins | ergullosa ~la voluntat de cascun amador. ~No demanant a mi
153 PerLoC | als qui d’amor més saben! ~Cascuna part de si em dóna creença, ~
154 PuixQue| abreuges ~ans que petjors casos a mi enseguesquen; ~en dolor
155 Veles | Bullirà el mar com la cassola en forn, ~mudant color e
156 OhVos | fugir d’ell no cal muntar castells: ~lo seu poder pus baix
157 Fantas | ab los bons s’embolquen. ~Castic no em cal, puix de assaig
158 BeEmM | actes tals quals honestat castiga, ~e pot esser ameu de tal
159 PuixQue| entrat en pus abominable. ~Catòlic só, mas la fe no m’escalfa ~
160 Somni | avenir en negun bé em pot caure; ~aquell passat en mi és
161 Veles | seran, ~e en lo perill no em caureu de l’esment, ~ans votaré
162 VosQui | volgué’s muntar, en amar, cavaller, ~e sabent ell tot vostre
163 Cervo | que pas tota en mi: ~jo só celós si molt amau a Déu! ~Dant-vos
164 PuixQue| fes-me’n sentir una poca centilla, ~perquè ma carn, qui m’
165 Fantas | que es trobàs de senyoria ceptre, ~béns guardonant e punint
166 Veles | prometran molts dons de cera fets, ~la gran paor traurà
167 PrenMe | que si molt és durable, ~cercar los ports més que aturar
168 Veles | peixs a recors correran ~e cercaran amagatalls secrets: ~fugint
169 Colguen| e delitables horts ~sien cercats ab recont de grans gestes, ~
170 QuiNoEs| passionat ~per fer-se trist no cerque lloc escur: ~llija mos dits
171 PerLoC | contrari. ~De vida i mort he certana paraula! ~A tot mesquí un
172 Sens | que perd lo sentiment. ~No cessarà lo meu egual talent, ~puix
173 Colguen| altre lo cor, qui mai cessen de rompre, ~e llur treball
174 Veles | sia parcial ~e que tots cinc complesquen mon retorn. ~
175 QuiNoEs| sa cort amor me vol e em cita, ~e jo, qui l’am per si
176 Quins | hora sent acostada ~que civilment és ma vida finida. ~Puix
177 BeEmM | de qui haver pus honest clam: ~per no errar, maldic-vos
178 PuixQue| trob en mi que obre. ~Tan clarament en l’entendre no peque ~
179 PuixQue| teu voler tostemps guarda clemença, ~ton semblant mal és bé
180 LoJorn | tenebres, ~pocs animals no cloen les palpebres ~e los malalts
181 PuixQue| que la mort lo procés a mi cloga, ~plàcia’t, Déu, puix teu
182 VosQui | aigua de flum, ~ans en los clots ensutza primer l’aigua, ~
183 Colguen| menjar aquell ocell mai clou, ~pus fort dolor d’aquesta
184 SiCom | força, ~ne torna mai fins ha cobrada força ~per destruir aquell
185 LoJorn | perquè llurs mals haguessen cobriment; ~mas jo, qui visc menys
186 OhVos | sinó el ver l’enteniment no col. ~
187 PuixQue| car jo confés esser aquell colpable: ~ab ull de carn he fets
188 QuiNoEs| poder d’amor les festes colre; ~d’est viure estrany algú
189 PerLoC | fer los fets que amor me comana: ~si en vull fugir, portar
190 Vianda | poderós, ~dos grans desigs han combatut ma pensa, ~mas lo voler
191 LoJorn | perquè en lo jorn lo traïment cometa: ~por de morir ne de fer
192 LaGranD| Oh tu, dolor, sies-me cominal, ~en contra oblit vulles-me
193 PerLoC | aquell poc ne molt no es companya. ~Com ne per què, saber
194 QuiNoEs| de gran delit ma arma fon companyada. ~Quan simplament amor en
195 Colguen| e respondran, car no són companyades ~d’altre que mi en son contínuu
196 Rei | serà rebut ~en sa mercé lo companyó membrar, ~servint cascú
197 Fantas | els sabents no basten a compendre, ~e quan ho dic, de mos
198 AlsFats| raó és vençut, ~e si el complac mon delit és perdut, ~perquè
199 PerLoC | Gran és mon dan, segons ma complacença: ~segons lo ver, és poc
200 Quins | aquell de qui es deu hom complànyer, ~car de mon cor la sang
201 BeEmM | Cells qui sabran mon ver complanyiment, ~tots planyeran mi per
202 PuixQue| Déu, no sembla. ~Al qui et complau, tu, aquell, déu nomenes; ~
203 PerLoC | bastant, sí com dabans, complaure. ~Jo só en l’estat lo qual
204 Cervo | tot poder seu. ~E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem, ~
205 Veles | parcial ~e que tots cinc complesquen mon retorn. ~Bullirà el
206 Vianda | dient que el cos, ab sa complexió, ~ha tal amor com un llop
207 Lleix | molt sàvies e bones; ~mas, compliment, dona Teresa el tasta, ~
208 Vianda | egualment los demanda, ~no el complirà fins part haja elegida ~
209 Fantas | fàstic ~aquells desigs qui, complits, amor minva, ~prenint aquells
210 Cervo | tard lo jorn tan desitjat, ~comprat molt car per dolorós sospir, ~
211 LaGranD| costum que dels morts és comú: ~torna en lo món e mostra
212 NoEmPr | poc la valor del senyor ~e concebent desalt de sa manera, ~veent
213 Lleix | no el fall que tota no es conega: ~a l’hom devot sa bellesa
214 Fantas | divina ~la llum del món conegueren per ficta, ~e menyspreants
215 PrenMe | em sabreu bé conéixer ~e, conegut, no em serà mal graïda ~
216 PuixQue| raó que els hòmens no et coneixen. ~A tu deman que lo cor
217 PrenMe | de vós que em sabreu bé conéixer ~e, conegut, no em serà
218 Lleix | havent en si tan gran coneiximent ~que res no el fall que
219 Sens | de tots hauré nom, si em conferme. ~
220 Cervo | tant de vós com voleu no confiu, ~mon gran voler me porta
221 BeEmM | mon juí, ses lleis amor confon: ~experiment ja del tot
222 PuixQue| lo nom d’aquell ab qui es conforma. ~Alguna fi en aquest món
223 QuiNoEs| planyent si, lo plànyer lo conforta ~més que si d’ell tot lo
224 SiCom | vostre gest mon esforç ha confús: ~no tornaré fins del tot
225 PerLoC | per temps, que no donen congoixa. ~Si així no fos, ja no
226 Vianda | mon cos no cast estava congoixant ~de perdre lloc qui l’era
227 BeEmM | dels fruits que na Venus conrea? ~Mas vostre seny deuria
228 VosQui | en vós amar se tengra a consciença, ~sabent molt clar l’ensutzeada
229 Cervo | amor haveu haver forçat consell: ~en vós i en ell recau
230 Somni | creure poc, si l’envejós consella. ~
231 Rei | vengut, ~l’enteniment per son conseller pres ~e mon voler per alguazir
232 BeEmM | e rependran natura si ho consent. ~Oh folla amor, de vós
233 Fantas | Tant en amor l’esperit meu contempla ~que par del tot fora del
234 Cervo | puix ops he tant per a mon contentar ~e mon voler porà molt menyscabar ~
235 Somni | tan poc seny que no el sap contradir. ~Fóra millor ma dolor soferir ~
236 BeEmM | ama per son semblant; ~lo contrafer en per null temps no fon. ~
237 LoVisc | pena en pas, mas no hi puc contrastar, ~perquè algun tant ab delit
238 PuixQue| afalac, que del tot no em contraste. ~Ajuda’m, Déu, que sens
239 LoVisc | fortuna em desvia: ~a tals contrasts no basta mon poder. ~Sens
240 PuixQue| ab les llàgremes dolces! ~Contricció és la font d’on emanen: ~
241 Somni | Llas, mon delit dolor se converteix, ~doble és l’afany aprés
242 Veles | poder ~e sia tost en ira convertit. ~E jo forçat d’aquest món
243 NoEmPr | Sia entés com dins en mon coratge ~los pensaments no em devallen
244 PuixQue| fet del regle falç molt corba. ~Dreçar-la vull, mas he
245 Lleix | fa ~tant que pogués fer corona invisible. ~Meriu-la vós,
246 AixiCom| es veu prop de la mort, ~corrent mal temps, perillant en
247 Veles | Grans e pocs peixs a recors correran ~e cercaran amagatalls secrets: ~
248 PuixQue| altra s’acaba, ~segons lo córs que entendre pot un home. ~
249 QuiNoEs| vulla dolre, ~car per sa cort amor me vol e em cita, ~
250 Cervo | altra dolor. ~No sé de qual costat guard que no em crem. ~No
251 PerLoC | Oh folla amor, les dolors costumades ~vénen, per temps, que no
252 PuixQue| així, per què, doncs, me creaves, ~puix fon en tu lo saber
253 Cervo | d’alt caent, no darà poc crebant, ~car tot extrem altre extrem
254 PerLoC | Cascuna part de si em dóna creença, ~tant que no sé raó que
255 PrenMe | he dat mal a paréixer, ~creeu de cert que vera amor no
256 Colguen| arma vol departre ~si ferm cregués que us dolríeu de se. ~Llir
257 AlsFats| mescladament dolçors ab amargors, ~creia rei ser veent-me d’ell sirvent. ~
258 PuixQue| em porta fred abrase. ~Tu creïst me perquè l’ànima salve, ~
259 PuixQue| tanta com vull no m’entra, ~creix-me la por, sí que, tement,
260 LoJorn | palpebres ~e los malalts creixen de llur dolor. ~Los malfactors
261 PrenMe | veureu les flames d’amor créixer. ~Si mon voler he dat mal
262 Cervo | qual costat guard que no em crem. ~No és en vós complir lo
263 AltEAm | ignorant veu que lo malalt no crema ~e jutja’l sa, puix que
264 LoVisc | pot enfrenar. ~L’hivern cremant, l’estiu sens escalfar, ~
265 BeEmM | calor ~de tots los focs creme la vostra carn, ~si no teniu
266 PuixQue| visca. ~Ab tot que só mal crestià per obra, ~ira no et tinc
267 VosQui | si us jaquiu vostra barba criada ~e la us toleu, puix ab
268 LaGranD| fartàs d’haver dit; ~si crid o call, no trob qui em satisfés; ~
269 Quins | dons vol que sia senyor, ~cridant ab veu horrible i dolorosa ~
270 VosQui | e puix per nom propi vos cridaran, ~ja no us mostreu en l’
271 Somni | lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. ~Plena de seny,
272 PrenMe | Plena de seny, donau-me una crosta ~del vostre pa, qui em lleve
273 AltEAm | mostrau que us està molt cuberta ~cella per què amor és desegual. ~
274 LoVisc | veu ~d’un feble cos, e cuidara jurar ~que un hom armat
275 PerLoC | cabre ~e vers infern ab cuitat pas camina ~i així com cell
276 VosQui | semblant jamés me trobe cusca, ~presta seré a quant demanareu!» ~
277 PuixQue| de tot en tot humana ~no da repòs a l’apetit o terme, ~
278 PerLoC | ell m’és bastant, sí com dabans, complaure. ~Jo só en l’
279 Quins | arma roman en aquest món damnada. ~
280 Cervo | celós si molt amau a Déu! ~Dant-vos delit sens mi, lo mal creix
281 Cervo | meu, ~e d’alt caent, no darà poc crebant, ~car tot extrem
282 LoVisc | escalfar, ~aquests perills me daran mala estrena. ~Bella ab
283 Sens | sua flamada ~quan li són dats molts fusts perquè els aflam ~
284 Veles | sens vós està. ~A joc de daus vos acompararé. ~
285 PuixQue| tostemps llonga. ~Doncs, mal deçà e dellà mal sens terme! ~
286 Vianda | desig vers l’un fruit se decant, ~així m’ha pres, dues dones
287 NoEmPr | Veent molt clar per si ser decebut, ~mai trobarà qui el faça
288 PrenMe | servent ~vos té secret per son defalliment. ~Cest és amor, que mi,
289 PrenMe | actes fent que al cos és defallint ~en poc de temps una gran
290 PuixQue| irascible t’amostres, ~ço és defalt de nostra ignorança; ~lo
291 LaGranD| espirit, si res no te’n defén, ~romp lo costum que dels
292 LaGranD| farta’t en mi, car no em defens de tu, ~dóna’m tant mal
293 Vianda | serà plant e molt menys defensat. ~Ell és qui venç la sensualitat. ~
294 Quins | nat l’ha sentida, ~car jo defuig a tot home que em crida, ~
295 Cervo | és tot sa, tost porà ser defunt. ~Davant me veig de grans
296 PerLoC | com passa, ~no sia jo lo deïdor o mestre: ~tan solament
297 Fantas | molts dels secrets que la deitat s’estoja, ~que revelats
298 PuixQue| causa. ~Per consegüent, delectació alta ~jo no la sent, per
299 AixiCom| a vós, bastant mos mals delir: ~desesperat de mos desigs
300 Colguen| deports; ~places, carrers e delitables horts ~sien cercats ab recont
301 Colguen| serà mester que em sia dellai dit ~que d’esta mort vos
302 Somni | infant, ~que si verí li demana plorant ~ha tan poc seny
303 Quins | voluntat de cascun amador. ~No demanant a mi qui és amor, ~en mi
304 VosQui | cusca, ~presta seré a quant demanareu!» ~Tots los qui tost acunçament
305 Vianda | son desig egualment los demanda, ~no el complirà fins part
306 PuixQue| has fet no menys que jo et demane; ~per què et suplic que
307 Fantas | guardonant e punint los demèrits, ~entre els mellors sols
308 AltEAm | una hora ~car mos senyals demostren viure poc. ~Metge escient
309 QuiNoEs| per si tan solament, ~no denegant lo do que pot donar, ~a
310 PuixQue| Ja lo tardar ta ira em denuncia; ~ta pietat no trob en mi
311 Veles | sobrats ~pusca esser per tal departiment. ~Jo só gelós de vostre
312 Colguen| qui lo cos de l’arma vol departre ~si ferm cregués que us
313 AlsFats| puix al començ del tot me derrenclí. ~Ja no és temps tenir frens
314 PerLoC | gran raó m’ha donada, ~e si desam no em sia dada colpa. ~Ja
315 Quins | de viure? ~Amic de plor e desamic de riure, ~com soferràs
316 Veles | porta: ~tot esvetlat, ab desbarrada porta ~me trobarà, faent
317 NoEmPr | propris jocs, ~vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, ~servint
318 Rei | un soldader qui lo rei desconfia; ~lladoncs lo rei perdé
319 AltEAm | gests e color assats fan descuberta ~part de l’afany, que tant
320 Veles | los secrets ~que al confés descuberts no seran, ~e en lo perill
321 AltEAm | cuberta ~cella per què amor és desegual. ~
322 Fantas | fènix, ~car jo tot sols desempare la mescla ~de lleigs desigs
323 PuixQue| veus en tal pressa! ~Jo em desesper si los mèrits meus guardes. ~
324 AixiCom| bastant mos mals delir: ~desesperat de mos desigs complir, ~
325 PerLoC | tant que no sé raó que la desfaça. ~Amor de si gran raó m’
326 Vianda | no venc tard ~e planament desféu esta raó ~dient que el cos,
327 Sens | empeny ~e no lo cos ab voler deshonest: ~tira’m a vós un amigable
328 PerLoC | no trob raó per què viure desitge. ~En contra amor aitant
329 Sens | enamorat, ~visc dolorit desitjant ser amat, ~e par-ho bé que
330 Vianda | és dins vós lo que em fa desitjar. ~
331 Cervo | Molt me ve tard lo jorn tan desitjat, ~comprat molt car per dolorós
332 OhVos | or amor totes llançà ~e, desmembrat, una se n’aturà ~ab què
333 Fantas | quan ho dic, de mos dits me desmenten, ~dant a parer que folles
334 Rei | com a vassall, la renda despenent ~a voluntat del desposseïdor; ~
335 Sens | gest, ~ab sentir prim, qui desperta desdeny. ~Tant està pres
336 LaGranD| vag o pens, he temps en va despés: ~de tot quant faç, ans
337 Cervo | Res no temau ne prengau en despit ~dels pensaments meus ab
338 Rei | despenent ~a voluntat del desposseïdor; ~de l’altra vol que no
339 AlsFats| jaquir ben fer, de qui em despull? ~Aquest meu fet, bona fi
340 PrenMe | tot menjar m’ha pres gran dessabor ~sinó d’aquell qui molta
341 SiCom | fins ha cobrada força ~per destruir aquell qui l’ha desert, ~
342 LoVisc | Amor me vol e fortuna em desvia: ~a tals contrasts no basta
343 PuixQue| millor en mi trobes; ~lo detardar no sé a què em servesca: ~
344 AlsFats| debat ab lo voler del cos; ~determenar llur debat clar no gos: ~
345 Veles | armar; ~xaloc, llevant, los deuen subvenir, ~ab llurs amics
346 LoVisc | poca faena ~al meu afany deure vós lluny estar, ~car prop
347 BeEmM | conrea? ~Mas vostre seny deuria haver ferea ~de fer tals
348 LaGranD| sent ~no sabent què de vós Déus ha ordenat. ~Car vostre
349 PuixQue| la mort hagués retut lo deute ~e de present jo no viuria
350 Cervo | e no mostra que munt. ~E devallant, devallarà lo meu, ~e d’
351 Cervo | que munt. ~E devallant, devallarà lo meu, ~e d’alt caent,
352 NoEmPr | coratge ~los pensaments no em devallen avall. ~
353 Lleix | tota no es conega: ~a l’hom devot sa bellesa encega, ~past
354 PuixQue| gran dret del qui plau al diable ~prenga lo nom d’aquell
355 Fantas | a compendre, ~e quan ho dic, de mos dits me desmenten, ~
356 VosQui | vostre servir és bo sol per a dida. ~E no cuideu filla us hagués
357 OhVos | sentiment ~segons que d’ells diferença ha en lo món. ~En aquell
358 BeEmM | no pot mostrar lo món ~e digne molt que l’hom se’n maravell: ~
359 Fantas | passionats e contra amor no dignes. ~Si fos amor substança
360 PuixQue| torbada és la mia esperança ~e dintre mi sent terrible baralla. ~
361 AltEAm | dir val. ~Plena de seny, dir-vos que us am no cal, ~puix
362 VosQui | responeu tost, que per vós ho diran, ~e puix per nom propi vos
363 Lleix | afectat ~perquè no em torb, diré el que trob en vós. ~Tot
364 PerLoC | és en mi, mas dolor del discorde. ~Qui no és amat i amor
365 PuixQue| mateixs, són esser vists discordes: ~senyal és cert que en
366 AltEAm | afeblit, ab llengua mal diserta: ~gests e color assats fan
367 Vianda | mas lo voler vers u seguir dispensa. ~Jo el vos public: amar
368 PuixQue| girar-la vull e no hi disponc mos passos. ~Mas jo em record
369 PuixQue| compte? ~Tu m’has donat disposició recta ~e jo he fet del regle
370 Vianda | atorg senyor e, si ab ell disputa, ~a la perfí se guia per
371 Fantas | los sants sentints la llum divina ~la llum del món conegueren
372 Fantas | arma ~del cos perquè ves divinals misteris, ~car és lo cos
373 PuixQue| si el cel deman, no li dó basta estima. ~Fretura pas
374 PrenMe | magresa al cos m’acosta; ~dobla’m l’enginy per contemplar
375 Somni | delit dolor se converteix, ~doble és l’afany aprés d’un poc
376 PuixQue| de plor ab les llàgremes dolces! ~Contricció és la font
377 BeEmM | e ver parlar de si gran dolçor gita. ~Cells qui sabran
378 AlsFats| grans dolors, ~mescladament dolçors ab amargors, ~creia rei
379 Cervo | dolgués, de mal vostre em dolguí. ~Mon derrer bé, de vós
380 Cervo | desitjat, ~comprat molt car per dolorós sospir, ~e tard o breu só
381 Colguen| si ferm cregués que us dolríeu de se. ~Llir entre cards,
382 PerLoC | aitant jo no m’esforce ~que dón oblit en algun bé seu ficte ~
383 LoJorn | estreta ~no em tol esforç per donar-me ofensa. ~Plena de seny,
384 Quins | estrangera. ~En delit prenc donar-te ma favor, ~que per null
385 LaGranD| tu! ~Lo teu esguard no em donarà espavent. ~
386 Lleix | res no valrà, car fe no hi donaran, ~e los veents que dins
387 Rei | sent, ~mas jamés fon que em donàs un mal jorn ~que en poc
388 Colguen| derrer jorn finir, ~seran donats térmens a ben amar. ~E si
389 PrenMe | aspra costa. ~Plena de seny, donau-me una crosta ~del vostre pa,
390 PerLoC | vénen, per temps, que no donen congoixa. ~Si així no fos,
391 PuixQue| qui sens mèrits gracia: ~dónes e tols de grat lo do sens
392 PuixQue| venible. ~No et prec que em dóns sanitat de persona ~ne béns
393 PrenMe | cos molt gras, trobant-se dormidor, ~no pot dar pas en aquesta
394 LoVisc | ja de mi què us paria! ~Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia ~
395 Rei | plasent la càrrega a mon dors. ~Jamés vençó fon plaer
396 VosQui | pecat. ~Vostre cos lleig per drap és baratat: ~vostre servir
397 VosQui | mosca... ~Cert no mereix draps vendre de Florença! ~E coneixent
398 PuixQue| haver la via que en tu es dreça; ~fes-ho, Senyor, e si per
399 PuixQue| regle falç molt corba. ~Dreçar-la vull, mas he mester ta ajuda. ~
400 LoJorn | Sens aturar pas, tenint via dreta, ~vaig a la fi, si mercé
401 Vianda | Jo el vos public: amar dretament vós. ~E no cuideu que tan
402 LaGranD| a mi qui só passionat: ~dubtant estic fer-te raonament. ~
403 Cervo | vós saber mortalment tem, ~dubtant-me fort que no hi mostreu amor. ~
404 PerLoC | vençut jo abandon mes armes. ~Dubtar no em cal si em són fetes
405 Veles | desigs complir ~faent camins dubtosos per la mar: ~mestre i ponent
406 Colguen| defensa. ~E si la mort no em dugués tal ofensa: ~fer mi absent
407 PuixQue| Fes que ta sang mon cor dur amollesca: ~de semblant
408 Vianda | llevant e altre de ponent, ~e dura tant fins l’un vent ha jaquida ~
409 PrenMe | son jui: que si molt és durable, ~cercar los ports més que
410 Somni | que la gasta, ~si fermetat durament no contrasta, ~e creure
411 LoJorn | malfactors volgren tot l’any duràs, ~perquè llurs mals haguessen
412 Somni | e que passàs ma vida en durment! ~Malament viu qui té son
413 LoVisc | bé anar, segons sa poca edat, ~si en esculls per cas
414 Quins | falaguera. ~Braços uberts és eixida a carrera, ~plorant sos
415 Somni | del passat plaer me cové eixir. ~Llas, mon delit dolor
416 Veles | per gran remei en terra eixiran. ~Los pelegrins tots ensems
417 Veles | forçat d’aquest món ser eixit, ~tot lo meu mal serà vós
418 QuiNoEs| torbada, ~sens alguna art eixits d’hom fora seny. ~E la raó
419 AlsFats| mi, ~puix só estolt de ma elecció: ~mon seny és mort, a qui
420 Vianda | dues dones amant, mas elegesc per haver d’amor vida. ~
421 Vianda | complirà fins part haja elegida ~sí que el desig vers l’
422 PuixQue| arma, qui és contemplar Déu eleta, ~en contra aquell blasfemant
423 PuixQue| no em fallirà caritat, elles fermes. ~E de la carn, si
424 PuixQue| Contricció és la font d’on emanen: ~aquesta és clau que el
425 Fantas | desigs qui ab los bons s’embolquen. ~Castic no em cal, puix
426 PuixQue| no sé què aquest voler m’empatxa. ~Llevar mi vull e prou
427 VosQui | ja no us mostreu en l’oir empatxada, ~enterrogant: «Amics, e
428 VosQui | volreu ~en fets d’amor, emprau na Montbohí: ~ella us farà
429 Sens | deshonesta, ~d’on ve dolor a tot enamorat, ~visc dolorit desitjant
430 OhVos | or ~ab què amor plaga els enamorats! ~Los colps d’amor són per
431 Lleix | a l’hom devot sa bellesa encega, ~past d’entenents és son
432 PrenMe | és amor, que mi, amant, encolpa. ~Ma volentat ab la raó
433 PuixQue| no et tinc ne de res no t’encolpe; ~jo son tot cert que per
434 Vianda | més avant al cos, ab gran endeny: ~«Vanament vols e vans
435 QuiNoEs| ab mon poder amor m’ha enderrocat ~sens aquell seu d’infinida
436 VosQui | a mi. ~No es pot saber l’endreç que hi trobareu! ~
437 Rei | mos ~aquest vedat, ans n’endure de grat: ~si bé no puc remembrar
438 Quins | encercant, ~cor malastruc, enfastijat de viure? ~Amic de plor
439 PuixQue| A tu deman que lo cor m’enfortesques, ~sí que el voler ab ta
440 LoVisc | mon voler res no el pot enfrenar. ~L’hivern cremant, l’estiu
441 PrenMe | cos m’acosta; ~dobla’m l’enginy per contemplar amor: ~lo
442 Veles | ans votaré al Déu qui ens ha lligats ~de no minvar
443 PuixQue| ans que petjors casos a mi enseguesquen; ~en dolor visc faent vida
444 Veles | eixiran. ~Los pelegrins tots ensems votaran ~e prometran molts
445 Vianda | llas, tots jorns ne prens enseny. ~Ab tu mateix delit no
446 PerLoC | Quasi guiat per les falses ensenyes, ~só avengut a perillosa
447 VosQui | flum, ~ans en los clots ensutza primer l’aigua, ~ne es posa
448 VosQui | consciença, ~sabent molt clar l’ensutzeada vida ~prenent public les
449 LoVisc | haurà més coneixença ~i entendrà millor sa qualitat: ~atal
450 Lleix | Tan gran delit tot hom entenent ha ~e ocupat se troba en
451 Lleix | bellesa encega, ~past d’entenents és son enteniment. ~Venecians
452 VosQui | mostreu en l’oir empatxada, ~enterrogant: «Amics, e què voleu? ~En
453 Colguen| llur treball no es porà enterrompre ~sinó ab ço que d’haver
454 NoEmPr | males en mon ribatge. ~Sia entés com dins en mon coratge ~
455 PuixQue| amor tanta com vull no m’entra, ~creix-me la por, sí que,
456 PerLoC | païble. ~Sí com aquell que entrar vol en batalla ~e troba’
457 PuixQue| cor tu m’entres, ~puix est entrat en pus abominable. ~Catòlic
458 PuixQue| en paradís per ella no s’entrava, ~mas tant com fon començ
459 Colguen| alegria festes, ~lloant a Déu, entremesclant deports; ~places, carrers
460 PuixQue| les fins totes en tu se n’entren. ~Puix te conec, esforça’
461 PuixQue| suplic que dins lo cor tu m’entres, ~puix est entrat en pus
462 QuiNoEs| abandonar ~e per tostemps viure entristadament. ~Traure no pusc de mon
463 Sens | Mon pensament mostra que m’entristeix ~quan entre gents estic
464 Somni | per enemic, fent-li d’enuigs report, ~e com lo vol d’
465 Somni | contrasta, ~e creure poc, si l’envejós consella. ~
466 PuixQue| paralític! ~Tant són en mi envellits los mals hàbits, ~que la
467 PrenMe | Ma volentat ab la raó s’envolpa ~e fan acord la qualitat
468 Somni | nodreix. ~Com l’ermità qui enyorament no el creix ~d’aquells amics
469 Quins | Bé em maravell com és tan ergullosa ~la voluntat de cascun amador. ~
470 Somni | dolor se nodreix. ~Com l’ermità qui enyorament no el creix ~
471 BeEmM | experiment ja del tot és errant. ~Tot amador ama per son
472 BeEmM | pus honest clam: ~per no errar, maldic-vos egualment! ~
473 BeEmM | que no vençau una tan gran error. ~Mas vostre cos per ventura
474 VosQui | cuideu, dona, que bé us escaiga ~que, puix hagués tastat
475 Lleix | dels trobadors ~qui per escalf trespassen veritat, ~e sostraent
476 PuixQue| Catòlic só, mas la fe no m’escalfa ~que la fredor llenta dels
477 LoVisc | hivern cremant, l’estiu sens escalfar, ~aquests perills me daran
478 Fantas | cec foc qui els amadors s’escalfen, ~paor no em trob que jo
479 Vianda | mos desigs sobre vós los escamp; ~tot és dins vós lo que
480 OhVos | Veniu plorant, ab cabells escampats, ~uberts los pits per mostrar
481 BeEmM | no teniu en un terrible escarn ~que no vençau una tan gran
482 Veles | Jo só gelós de vostre escàs voler ~que, jo morint, no
483 AltEAm | demostren viure poc. ~Metge escient no té lo cas per joc ~com
484 LoVisc | segons sa poca edat, ~si en esculls per cas se veu posat ~està
485 BeEmM | son lloc en la pus alta esfera! ~Major senyal no pot mostrar
486 Sens | lo meu cor no s’hi troba esforçada. ~Sí com lo foc creix la
487 LoVisc | dolor e prometre plaer; ~jo, esmaginant, viu sus mi tal poder ~que
488 PuixQue| infern que temps no s’hi esmenta, ~lla és mostrat tot quant
489 Colguen| d’hom mort, de mi prenen espant. ~Lo rei xipré, presoner
490 PuixQue| mon dan, tant com és, no m’espante; ~si el cel deman, no li
491 LoVisc | del món si doncs no és d’Espanya, ~qui del seu mal haurà
492 PerLoC | gran paor fuig mostrant les espatles, ~ne pren a mi, que en contra
493 LaGranD| teu esguard no em donarà espavent. ~
494 Quins | doncs, a la mort qui t’espera. ~E per tos mals te allongues
495 BeEmM | també sé que la carn ha esperons ~e no us veig fre bastant
496 PuixQue| Ton espirit lla on li plau espira: ~com ne per què no sap
497 Colguen| d’imaginar mon estat són esquius; ~sí com d’hom mort, de
498 BeEmM | parlar no tendré llengua esquiva, ~e ver parlar de si gran
499 Somni | amics que tenia en lo món ~e essent llong temps que en lo poblat
500 Rei | vantar ~mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats, ~ans si al matí
|