aband-esser | estad-promp | propi-zel
Poesia
501 QuiNoEs| amor ho sap, qui n’és causa estada. ~Alguna part, e molta,
502 Vianda | avantatge gran: ~mon cos no cast estava congoixant ~de perdre lloc
503 LaGranD| com tu pots lo teu poder m’estén! ~Tu, espirit, si res no
504 PuixQue| cabells me lleva; ~si no estenc la mia envers la tua, ~quasi
505 Lleix | desig del cos no es pot estendre ~a lleig voler, ans com
506 AlsFats| tu, amor, qui ton poder m’estens ~així fortment que no et
507 Fantas | secrets que la deitat s’estoja, ~que revelats són estats
508 AlsFats| quant serà de mi, ~puix só estolt de ma elecció: ~mon seny
509 OhVos | los plagats de morir són estorts. ~Ab les de plom són hui
510 Quins | dient: «Amic, ix de casa estrangera. ~En delit prenc donar-te
511 LoVisc | aquests perills me daran mala estrena. ~Bella ab bon seny, tot
512 PerLoC | fins a venir a fer-ne l’estret compte, ~e quan só prop
513 LoJorn | de morir ne de fer vida estreta ~no em tol esforç per donar-me
514 Veles | fortuna cas no em porta: ~tot esvetlat, ab desbarrada porta ~me
515 LoJorn | cuideu que el jorn me n’excusàs, ~ans en la nit treball
516 Vianda | voluntat, per qui el fet s’executa, ~l’atorg senyor e, si ab
517 PuixQue| sentit és d’aquell altre exemple, ~e paradís sens lo sentir
518 LoJorn | claror: ~quan ve la nit que expandeix ses tenebres, ~pocs animals
519 QuiNoEs| es pot saber, menys de l’experiença, ~lo gran delit que és en
520 BeEmM | ses lleis amor confon: ~experiment ja del tot és errant. ~Tot
521 PerLoC | e troba’s cor ans que l’experimente, ~e quan se veu esser prop
522 Lleix | Tots som gossers en poder explicar ~ço que mereix un bell cos
523 LaGranD| al cel, no es pot lo bé expremir, ~si en infern, en foll
524 PuixQue| Prec-te, Senyor, que em faces insensible ~e que en null
525 LoVisc | ab bon seny, tot és poca faena ~al meu afany deure vós
526 Fantas | amador sap lo tempre. ~Ço fai amor, a qui plau que jo
527 Quins | com vols fugir a la mort falaguera. ~Braços uberts és eixida
528 PuixQue| recta ~e jo he fet del regle falç molt corba. ~Dreçar-la vull,
529 VosQui | coneixent la vostra gran fallença, ~volgué’s muntar, en amar,
530 Sens | mai amador lo fermà, ~e si fallesc, vera amor fallirà. ~Mellor
531 PuixQue| se apleguen ~no els pots fallir, e mostren-ho tos braços. ~
532 OhVos | vostre delit vol ~sobre lloc fals ha son contentament; ~per
533 PuixQue| per mort jo puc rembre ma falta, ~esta serà ma dolça penitença. ~
534 Lleix | sabents, l’han request ~e, famejants, los cové endurar. ~Lo vostre
535 LoVisc | Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia ~en contemplar qui am, qui
536 Colguen| que só en tal dolor, ~no fareu molt que hi doneu plena
537 Vianda | content, cascú pot esser fart. ~L’enteniment a parlar
538 LaGranD| adolorit. ~No sé què dir que em fartàs d’haver dit; ~si crid o
539 PuixQue| per tostemps bé obres ~e fas tant bé donant mort com
540 Fantas | enaixí tinc en menyspreu e fàstic ~aquells desigs qui, complits,
541 Fantas | torba ~aquell plaer que en fastig, volant, passa. ~Als naturals
542 Vianda | dins un punt tos delits són fastigs, ~romans-ne llas, tots jorns
543 Veles | só dispost, ~mas per mon fat fortuna cas no em porta: ~
544 Quins | delit prenc donar-te ma favor, ~que per null temps home
545 LoVisc | gest e sentí una veu ~d’un feble cos, e cuidara jurar ~que
546 BeEmM | altera ~e com lo foc per feixuc pes no cau e com no es
547 BeEmM | e com no es mou la que feixuga jau, ~fermant son lloc en
548 PuixQue| fi, puix que no fa l’hom fèlix: ~és lo començ per on altra
549 PuixQue| e dubte molt que aquella fenesca. ~En dolor visc, car mon
550 Fantas | mellors sols me trobara fènix, ~car jo tot sols desempare
551 Somni | pensament ~per enemic, fent-li d’enuigs report, ~e com
552 AlsFats| moviment venç aquesta dolor, ~fent-me jaquir ben fer, de qui em
553 LoVisc | prest si mon parlar jo em feny! ~Vós no voler, lo meu voler
554 PerLoC | esforce ~fins a venir a fer-ne l’estret compte, ~e quan
555 LaGranD| passionat: ~dubtant estic fer-te raonament. ~Lo lloc on est
556 BeEmM | vostre seny deuria haver ferea ~de fer tals fets, e gents
557 OhVos | fletxes que fir, ~perquè els ferits són forçats de sentir ~dolor
558 PuixQue| visc, car mon desig no es ferma, ~e ja en mi alterat és
559 Sens | en ço que mai amador lo fermà, ~e si fallesc, vera amor
560 PrenMe | molt clar e bell, ~creu fermament d’una àncora assats haja. ~
561 BeEmM | mou la que feixuga jau, ~fermant son lloc en la pus alta
562 PuixQue| via que en tu es dreça; ~fes-ho, Senyor, e si per temps
563 PuixQue| el bon hom de tu gusta, ~fes-me’n sentir una poca centilla, ~
564 NoEmPr | tempesta, ~quan les més gents festegen prop los focs ~e pusc haver
565 Colguen| qui el buitre el menja el fetge ~e per tots temps brota
566 VosQui | tortra el costum! ~E si no ho feu, plàcia’l-vos oir: ~quan
567 VosQui | ella us farà tot lo que féu a mi. ~No es pot saber l’
568 PerLoC | vinent no em trob certa fiança. ~Així com l’hom, per molta
569 Veles | sabera quant me vol, ~tement, fiant de tot l’avenidor! ~Jo son
570 OhVos | jo romanc a mort, d’açò fiau. ~La sua pau és guerra per
571 PuixQue| ungles, ~molt menys tembrà lo fibló de la vespa. ~Prec-te, Senyor,
572 Fantas | llum del món conegueren per ficta, ~e menyspreants la glòria
573 PerLoC | dón oblit en algun bé seu ficte ~ne ell m’és bastant, sí
574 VosQui | per a dida. ~E no cuideu filla us hagués jaquida, ~vós
575 Sens | lladoncs amor peix sos fills en lo niu ~que dins mon
576 Fantas | Pren-me enaixí com a aquell filosofe ~qui, per muntar al bé qui
577 PuixQue| entendre pot un home. ~Los filosofs qui aquella posaren ~en
578 Colguen| ço que vull no serà mai finat: ~de mon desig no em porà
579 Quins | que civilment és ma vida finida. ~Puix que del tot ma esperança
580 Colguen| em cové mon derrer jorn finir, ~seran donats térmens a
581 OhVos | es pot en les fletxes que fir, ~perquè els ferits són
582 LaGranD| oblit vulles-me ser escut, ~fir-me lo cor e tots los senys
583 PrenMe | de mi us doneu grat. ~E fiu de vós que em sabreu bé
584 PrenMe | mes de juny ~ard mon cor flac, sens algun grat meréixer. ~
585 Sens | com lo foc creix la sua flamada ~quan li són dats molts
586 PrenMe | sentida: ~lladoncs veureu les flames d’amor créixer. ~Si mon
587 VosQui | no mereix draps vendre de Florença! ~E coneixent la vostra
588 VosQui | obres d’amor ne beu aigua de flum, ~ans en los clots ensutza
589 Fantas | desmenten, ~dant a parer que folles coses parle. ~Llir entre
590 VosQui | vista molt llosca, ~sos fonaments són de llagost o mosca... ~
591 Rei | instant no li fes pendre torn ~foragitant son aspre pensament; ~tot
592 OhVos | perquè els ferits són forçats de sentir ~dolor del colp
593 OhVos | fletxes tals molts passats foren morts; ~ja no té pus què
594 Veles | el mar com la cassola en forn, ~mudant color e l’estat
595 Vianda | si l’amant veeu dins la fornal, ~no serà plant e molt menys
596 AlsFats| ton poder m’estens ~així fortment que no et puc resistir, ~
597 Vianda | greument e crida ~com dos forts vents la baten egualment, ~
598 Somni | en lo poblat no fon ~per fortuit cas un d’ells se li apareix ~
599 PrenMe | Moltes veus és que el vent és fortunal, ~tant que no pot surtir
600 PerLoC | arbitre. ~No em trob res franc sinó la sola pensa. ~Oh
601 PuixQue| són cert haver voluntat franca ~e no sé què aquest voler
602 LoVisc | esser rei del poble tot francés, ~e muira prest si mon parlar
603 BeEmM | ha esperons ~e no us veig fre bastant a retenir. ~E d’
604 PuixQue| que la part que em porta fred abrase. ~Tu creïst me perquè
605 PuixQue| fe no m’escalfa ~que la fredor llenta dels senys apague, ~
606 NoEmPr | lo temps de la glaça ~e fresc d’estiu, com la calor se
607 PuixQue| no li dó basta estima. ~Fretura pas de por e d’esperança! ~
608 BeEmM | ventura es delita ~usar dels fruits que na Venus conrea? ~Mas
609 Quins | del tot ma esperança és fugida, ~ma arma roman en aquest
610 Veles | cercaran amagatalls secrets: ~fugint al mar, on són nudrits e
611 VosQui | es posa mai en verd arbre fullat. ~Mas contra açò és vostra
612 AltEAm | tendra, ~e port al cor sens fum contínuu foc ~e la calor
613 PuixQue| cert que en veritat no es funda; ~per consegüent, a l’home
614 PuixQue| temor més que en amor se funden; ~mas, tals quals són, d’
615 BeEmM | altra part, amor, per sa furor, ~secretament, sens compte,
616 SiCom | tornaré fins del tot haja fus ~la gran paor qui em tol
617 Sens | quan li són dats molts fusts perquè els aflam ~e lladoncs
618 PuixQue| quan serà que regaré les galtes ~d’aigua de plor ab les
619 Somni | absença és lo verme que la gasta, ~si fermetat durament no
620 Veles | tal departiment. ~Jo só gelós de vostre escàs voler ~que,
621 Lleix | bell cos e honest: ~jóvens gentils, bons sabents, l’han request ~
622 Colguen| cercats ab recont de grans gestes, ~e vaja jo los sepulcres
623 AltEAm | ab llengua mal diserta: ~gests e color assats fan descuberta ~
624 LoJorn | alguna mercé, ~car tots mos ginys jo solt per trair me. ~E
625 AlsFats| fora mi, puix en plaer no gir ~ma voluntat a fer tos manaments! ~
626 PuixQue| infern, al qual faç via; ~girar-la vull e no hi disponc mos
627 BeEmM | parlar de si gran dolçor gita. ~Cells qui sabran mon ver
628 Somni | entre aquells mals qui em giten de saber ~com del passat
629 NoEmPr | tenint-lo cald en lo temps de la glaça ~e fresc d’estiu, com la
630 Lleix | porà bé parlar. ~Tots som gossers en poder explicar ~ço que
631 AlsFats| on és poder, ~si al voler governa l’apetit. ~
632 PuixQue| ton voler qui sens mèrits gracia: ~dónes e tols de grat lo
633 Colguen| tan plasent vista, ~no li graesc que de terra no vista ~lo
634 PrenMe | conegut, no em serà mal graïda ~tota dolor havent per vós
635 AltEAm | vinent per tots aquests graons, ~me són delits, mas dóna’
636 PrenMe | contemplar amor: ~lo cos molt gras, trobant-se dormidor, ~no
637 PuixQue| per tu semblar, major grau d’home el muntes; ~d’on
638 Veles | subvenir, ~ab llurs amics lo grec e lo migjorn, ~fent humils
639 Cervo | poc estat no par l’ofensa greu. ~Mil veus lo jorn és per
640 Vianda | Sí com la mar se plany greument e crida ~com dos forts vents
641 Fantas | perdurable ~tant quant ha el món, gros plaer de mi llance, ~creent
642 Sens | De vós deman la voluntat guanyada, ~cella qui és en l’arma
643 PuixQue| desesper si los mèrits meus guardes. ~Jo m’enuig molt la vida
644 NoEmPr | salvatge: ~solament diu que bon guardó no em fall. ~Plena de seny,
645 Fantas | de senyoria ceptre, ~béns guardonant e punint los demèrits, ~
646 PuixQue| amollesca: ~de semblant mal guarí ella molts altres. ~Ja lo
647 Colguen| de mon desig no em porà guarir metge. ~Cell Teixion qui
648 OhVos | son plagat e no puc ser guarit, ~puix la que am de sa plaga
649 Vianda | disputa, ~a la perfí se guia per son seny. ~Diu més avant
650 Vianda | tot lo jutjament: ~cert guiador és de la voluntat. ~Qui
651 PerLoC | falses monjoies. ~Quasi guiat per les falses ensenyes, ~
652 PuixQue| delit que el bon hom de tu gusta, ~fes-me’n sentir una poca
653 PuixQue| hàbits, ~que la virtut al gustar m’és amarga. ~Oh Déu, mercé!
654 NoEmPr | homenatge ~e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: ~solament
655 LoJorn | duràs, ~perquè llurs mals haguessen cobriment; ~mas jo, qui
656 Cervo | part: ~que en mon voler hajau lo vostre esguard, ~e prec
657 LoVisc | Espanya, ~qui del seu mal haurà més coneixença ~i entendrà
658 Lleix | mon parlar, als qui no us hauran vista ~res no valrà, car
659 NoEmPr | lleigs desigs de mi tall: ~herbes no es fan males en mon ribatge. ~
660 Quins | udulaments, ~la vida em vol donar heretaments ~e d’aquests dons vol que
661 Colguen| rei xipré, presoner d’un heretge, ~en mon esguard no és malauirat, ~
662 LoVisc | puc haver. ~Doncs, dir m’heu vós ja de mi què us paria! ~
663 LoVisc | res no el pot enfrenar. ~L’hivern cremant, l’estiu sens escalfar, ~
664 NoEmPr | el venc esment de fer mai homenatge ~e en tot lleig fet hagué
665 Quins | senyor, ~cridant ab veu horrible i dolorosa ~tal com la mort
666 Colguen| places, carrers e delitables horts ~sien cercats ab recont
667 Rei | vençut, ~fins que en les hosts contra el rei fon vengut ~
668 OhVos | estorts. ~Ab les de plom són hui tots sos deports ~e son
669 PuixQue| Així la fi de tot en tot humana ~no da repòs a l’apetit
670 Veles | grec e lo migjorn, ~fent humils precs al vent tremuntanal ~
671 Quins | acostada, ~seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida, ~e la
672 Rei | e per amor pot ser hom ignocents, ~e mostre-ho jo, qui n’
673 AltEAm | surt a part extrema. ~L’ignorant veu que lo malalt no crema ~
674 Fantas | no tan subtils com los ignorants i aptes. ~Així primors amor
675 PrenMe | temporal ~de tempestat e temps incomportable; ~lleva son jui: que si
676 PuixQue| contra, ~mas tots aquells que indiferents se troben. ~Açò desig perquè
677 PuixQue| ton semblant mal és bé inestimable. ~Perdona’m, Déu, si t’he
678 PuixQue| puix fon en tu lo saber infal·lible? ~Torna a no res,
679 Colguen| cercant, ~interrogant ànimes infernades, ~e respondran, car no són
680 PuixQue| vull no em puc dolre ~de l’infinit damnatge, lo qual dubte; ~
681 PuixQue| serà quan de ta amor jo m’inflame. ~E no es pot fer sens menyspreu
682 PuixQue| Prec-te, Senyor, que em faces insensible ~e que en null temps alguns
683 Rei | un mal jorn ~que en poc instant no li fes pendre torn ~foragitant
684 Colguen| los sepulcres cercant, ~interrogant ànimes infernades, ~e respondran,
685 LaGranD| es veu mort e no sap on irà: ~no sap son Déu si per
686 PuixQue| esperança! ~Per bé que tu irascible t’amostres, ~ço és defalt
687 AixiCom| de mos desigs complir, ~iré pel món vostre ergull recitant. ~
688 PuixQue| foll qui vers tu es vol iréixer. ~Amor de mal e de bé ignorança ~
689 VosQui | pèls fora mida, ~car si us jaquiu vostra barba criada ~e la
690 Somni | cert que en ses mans he de jaure, ~temps d’avenir en negun
691 PuixQue| més jo, que no tema? ~Si Job lo just por de Déu l’opremia, ~
692 NoEmPr | haver ab ells los propris jocs, ~vaig sobre neu, descalç,
693 LoVisc | que ell per si no fera tal jornada. ~Mos ulls d’açò han feta
694 Lleix | mereix un bell cos e honest: ~jóvens gentils, bons sabents, l’
695 PuixQue| Bona per si no fon la llei judaica: ~en paradís per ella no
696 PuixQue| a tu com volguist dir de Judes ~que el fóra bo no fos nat
697 PuixQue| de carn he fets los teus judicis. ~Vulles dar llum a la vista
698 PrenMe | incomportable; ~lleva son jui: que si molt és durable, ~
699 PrenMe | lo sol és cald al mes de juny ~ard mon cor flac, sens
700 LoVisc | un feble cos, e cuidara jurar ~que un hom armat jo el
701 PuixQue| menyspree. Lladoncs seran jus mi totes les coses ~que
702 BeEmM | planyeran mi per ma causa justa, ~e planyiment de si amor
703 LoJorn | que si matàs ~mil hòmens justs, menys d’alguna mercé, ~
704 PuixQue| los delits de paraís no jutgen; ~lo mal sentit és d’aquell
705 Vianda | en ell està de tot lo jutjament: ~cert guiador és de la
706 Somni | dolor ~sí com aquell qui és jutjat a mort ~e de llong temps
707 VosQui | E si no ho feu, plàcia’l-vos oir: ~quan mort li tol son
708 Veles | perquè amor per mort és anul·lats, ~mas jo no creu que mon
709 PuixQue| fon en tu lo saber infal·lible? ~Torna a no res, jo et
710 Vianda | qui llur poder d’amar és limitat, ~car no és pus que apetit
711 LoJorn | enteniment pensa ~com aptament lo llaç d’amor se meta. ~Sens aturar
712 VosQui | poran-se’n fer avantatjosos llaços ~prenints perdius e tortra
713 PuixQue| em record que meritist lo lladre ~tant quant hom veu no hi
714 VosQui | llosca, ~sos fonaments són de llagost o mosca... ~Cert no mereix
715 PuixQue| d’aigua de plor ab les llàgremes dolces! ~Contricció és la
716 Cervo | esguard, ~e prec amor vos llanç tot poder seu. ~E si ho
717 Cervo | Esser no pusc d’esperança llançat, ~car jo us desig segons
718 Fantas | el món, gros plaer de mi llance, ~creent de cert que el
719 QuiNoEs| puix hi recau delitós llanguiment. ~Alguna part de mon gran
720 PuixQue| Déu, fes que la vida em llargue, ~puix me apar que envers
721 Fantas | esperit mouen, ~qui no és llassat, ans tot jorn muntiplica. ~
722 LoVisc | val, ~e quant més trob, llavors me va pus mal, pel pensament
723 Rei | membrar, ~servint cascú llealment son ofici ~sí que algú d’
724 PuixQue| Bona per si no fon la llei judaica: ~en paradís per
725 BeEmM | món són. ~A mon juí, ses lleis amor confon: ~experiment
726 PuixQue| dels senys apague, ~car jo lleix ço que mos sentiments senten ~
727 PerLoC | mi, que el delit d’amor lleixe ~ab tal dolor que no sé
728 Rei | tinga pres ab sa invisible llença, ~mas paren bé sos colps
729 PuixQue| m’escalfa ~que la fredor llenta dels senys apague, ~car
730 PuixQue| lo qui no tem del fort lleó les ungles, ~molt menys
731 PrenMe | en lo bosc trobat ~e los lleons dins l’aigua han llur sojorn, ~
732 VosQui | alletant aquella ab vostra llet, ~car vostre cos és de verí
733 PuixQue| aquest voler m’empatxa. ~Llevar mi vull e prou no m’hi esforce: ~
734 AlsFats| paralitic, quan és en peus llevat, ~a anar al lloc on vol
735 PrenMe | crosta ~del vostre pa, qui em lleve l’amargor: ~de tot menjar
736 Veles | votaré al Déu qui ens ha lligats ~de no minvar mes fermes
737 PuixQue| el voler ab ta voluntat lligue; ~e puix que sé que lo món
738 QuiNoEs| trist no cerque lloc escur: ~llija mos dits mostrants pensa
739 Lleix | color, mas no sap de la llista. ~Quant és del cos menys
740 VosQui | carn gentil, ~a mercader lliuràs vostre cos vil. ~E son dret
741 Colguen| gents ab alegria festes, ~lloant a Déu, entremesclant deports; ~
742 PuixQue| dellà la mort per tostemps llonga. ~Doncs, mal deçà e dellà
743 Quins | mon cor la sang se’n va llonyant. ~Per gran tristor que li
744 Vianda | complexió, ~ha tal amor com un llop o renard, ~qui llur poder
745 VosQui | és gran, ab la vista molt llosca, ~sos fonaments són de llagost
746 QuiNoEs| gents représ, ~puix que tant llou viure en la vida trista; ~
747 SiCom | desert, ~tot enaixí em cové llunyar de vós, ~car vostre gest
748 Cervo | donat. ~Si el pensament llunyava un sol punt ~d’imaginar
749 Sens | pensa ~e, remoguts, seria’ls fer ofensa, ~car d’altra
750 Fantas | arrapa ~e no hi acull la maculada pensa ~e per ço sent lo
751 PrenMe | de polpa: ~lo poc dormir magresa al cos m’acosta; ~dobla’
752 AltEAm | la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, ~e port al
753 LaGranD| món ésser en no res, ~e majorment si en lloc tal per mi és: ~
754 LoJorn | cloen les palpebres ~e los malalts creixen de llur dolor. ~
755 Quins | consells vas encercant, ~cor malastruc, enfastijat de viure? ~Amic
756 Colguen| heretge, ~en mon esguard no és malauirat, ~car ço que vull no serà
757 BeEmM | honest clam: ~per no errar, maldic-vos egualment! ~
758 Quins | sa força dolorosa. ~Tots, maldient, sagramentejaran ~que mai
759 Quins | temps perdut, sospirant, maldiran. ~Null hom conec, o dona,
760 NoEmPr | tall: ~herbes no es fan males en mon ribatge. ~Sia entés
761 LoJorn | creixen de llur dolor. ~Los malfactors volgren tot l’any duràs, ~
762 AixiCom| restaurar ~e no hi ateny per sa malvada sort, ~ne pren a me, qui
763 PerLoC | perillosa riba, ~sí co el malvat que en paradís vol cabre ~
764 AlsFats| gir ~ma voluntat a fer tos manaments! ~Vulles haver en contra
765 OhVos | veent lo seu poder tan manc, ~ha trencat l’arc: jo en
766 NoEmPr | e concebent desalt de sa manera, ~veent molt clar que té
767 Fantas | grans tresors: sols a mi els manifesta. ~
768 AlsFats| nau ~mentre és debat als mariners vengut, ~lladoncs la nau
769 Colguen| ignocent e per amar-vos martre, ~cell qui lo cos de l’arma
770 Fantas | revelats són estats a molts martres ~no tan subtils com los
771 LoJorn | altra part faç pus que si matàs ~mil hòmens justs, menys
772 PuixQue| qui aquella posaren ~en si mateixs, són esser vists discordes: ~
773 Rei | ésser-ne sobrats, ~ans si al matí l’enemic lo vencia ~ans
774 Sens | fallesc, vera amor fallirà. ~Mellor de tots hauré nom, si em
775 Fantas | los demèrits, ~entre els mellors sols me trobara fènix, ~
776 Quins | per sobres de gran goig. ~Melodiós cantar de sa veu oig, ~dient: «
777 Quins | aparellat ~la veu de mort li és melodiosa. ~Bé em maravell com és
778 Rei | en sa mercé lo companyó membrar, ~servint cascú llealment
779 Colguen| Teixion qui el buitre el menja el fetge ~e per tots temps
780 Cervo | contentar ~e mon voler porà molt menyscabar ~si el vostre es mou e no
781 Fantas | conegueren per ficta, ~e menyspreants la glòria mundana ~puix
782 PuixQue| e que per tu aquella jo menyspree. Lladoncs seran jus mi
783 VosQui | tastat la carn gentil, ~a mercader lliuràs vostre cos vil. ~
784 PrenMe | cor flac, sens algun grat meréixer. ~Altre sens mi d’açò mereix
785 PuixQue| braços. ~Què faré jo, que no meresc m’ajudes, ~car tant com
786 LaGranD| e tem aquest no l’haja merescut. ~Lo dan mortal és molt
787 PuixQue| passos. ~Mas jo em record que meritist lo lladre ~tant quant hom
788 Lleix | pogués fer corona invisible. ~Meriu-la vós, car la qui és visible ~
789 Fantas | jo tot sols desempare la mescla ~de lleigs desigs qui ab
790 LoVisc | perquè algun tant ab delit és mesclada. ~Amor me vol e fortuna
791 PerLoC | certana paraula! ~A tot mesquí un gran bé no li minva, ~
792 PerLoC | lleixa ab dolor esta vida mesquina, ~perquè no sent los delits
793 PuixQue| sent Joan fon senyalant lo Messies. ~No té repòs qui nulla
794 PuixQue| est lo bé on tot altre es mesura, ~e no és bo qui a tu, Déu,
795 OhVos | aquestes fletxes són, ~e d’un metall que s’anomena argent: ~cascú
796 PerLoC | no em cal si em són fetes metzines: ~ab alguna art són preses
797 VosQui | mostren-ho vostres pèls fora mida, ~car si us jaquiu vostra
798 PuixQue| m’apartaren, ~puix m’han mig mort e em tolen que no visca. ~
799 QuiNoEs| que faré vida ermita ~per mills poder d’amor les festes
800 LoVisc | arnés romput. ~Mon pensament minvant m’ha ja vençut: só presoner
801 Veles | qui ens ha lligats ~de no minvar mes fermes voluntats ~e
802 Lleix | no es deu posar lla on miracle està. ~
803 PuixQue| baralla. ~Jo veig a tu just e misericorde; ~veig ton voler qui sens
804 Fantas | cos perquè ves divinals misteris, ~car és lo cos de l’esperit
805 PerLoC | he trobat moltes falses monjoies. ~Quasi guiat per les falses
806 VosQui | en fets d’amor, emprau na Montbohí: ~ella us farà tot lo que
807 Colguen| vós com per poca mercé ~mor l’ignocent e per amar-vos
808 Veles | vostre escàs voler ~que, jo morint, no meta mi en oblit. ~Sol
809 Cervo | volem. ~Noves de vós saber mortalment tem, ~dubtant-me fort que
810 VosQui | fonaments són de llagost o mosca... ~Cert no mereix draps
811 PerLoC | encontre ~per gran paor fuig mostrant les espatles, ~ne pren a
812 QuiNoEs| lloc escur: ~llija mos dits mostrants pensa torbada, ~sens alguna
813 PuixQue| no s’hi esmenta, ~lla és mostrat tot quant sentiments temen. ~
814 AltEAm | teniu per certa, ~si bé mostrau que us està molt cuberta ~
815 Rei | pot ser hom ignocents, ~e mostre-ho jo, qui n’he perdut parlar. ~
816 Fantas | han cells qui amadors se mostren ~passionats e contra amor
817 Fantas | aquells que de l’esperit mouen, ~qui no és llassat, ans
818 PuixQue| Déu, que sens tu no em puc moure, ~perquè el meu cos és més
819 Veles | com la cassola en forn, ~mudant color e l’estat natural, ~
820 LoVisc | del poble tot francés, ~e muira prest si mon parlar jo em
821 PuixQue| perquè no t’am la causa. ~Muiren aquells qui de tu m’apartaren, ~
822 Fantas | e menyspreants la glòria mundana ~puix major part de glòria
823 PuixQue| semblar, major grau d’home el muntes; ~d’on és gran dret del
824 Fantas | és llassat, ans tot jorn muntiplica. ~Sí com sant Pau Déu li
825 PuixQue| present me veig sobre los muscles: ~lo qui no tem del fort
826 Sens | quan entre gents estic mut e pensiu; ~lladoncs amor
827 PuixQue| faré jo que dins les colpes nade? ~Com pens d’infern que
828 Veles | mudant color e l’estat natural, ~e mostrarà voler tota
829 Fantas | fastig, volant, passa. ~Als naturals no par que fer-se pusquen ~
830 NoEmPr | propris jocs, ~vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, ~
831 Sens | de part que no es cansa ni es farta, ~car l’esperit
832 Rei | algú d’ells no serà tan nici ~que en res contrast que
833 Sens | amor peix sos fills en lo niu ~que dins mon cap és llong
834 PuixQue| complau, tu, aquell, déu nomenes; ~per tu semblar, major
835 PuixQue| és clau que el cel tancat nos obre. ~D’atricció parteixen
836 Colguen| tots temps brota la carn de nou ~e en son menjar aquell
837 Cervo | contrast tenim e no volem. ~Noves de vós saber mortalment
838 NoEmPr | vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, ~servint senyor qui
839 Veles | fugint al mar, on són nudrits e fets, ~per gran remei
840 Fantas | causa llur en mi és feta nul·la. ~Sí com los sants sentints
841 PuixQue| Messies. ~No té repòs qui nulla altra fi guarda, ~car en
842 Colguen| terra no vista ~lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa ~
843 OhVos | bé amat, prec-vos no us oblideu! ~Veniu plorant, ab cabells
844 PuixQue| tot que só mal crestià per obra, ~ira no et tinc ne de res
845 Veles | fe ~al que amor fora mi obrarà: ~lo seu poder en acte es
846 PrenMe | tanca dins l’armari ~no pot obrir aquell mateix portal. ~Així
847 Colguen| e en son menjar aquell ocell mai clou, ~pus fort dolor
848 Lleix | delit tot hom entenent ha ~e ocupat se troba en vós entendre ~
849 PuixQue| de mi venja: ~jo em trob ofés contra tu ab gran colpa, ~
850 Rei | servint cascú llealment son ofici ~sí que algú d’ells no serà
851 PuixQue| carn, si et suplic, no me n’oges. ~Oh, quan serà que regaré
852 Quins | Melodiós cantar de sa veu oig, ~dient: «Amic, ix de casa
853 VosQui | e tortra o becada. ~Quan oïreu: «Alcavota provada!», ~responeu
854 PuixQue| Job lo just por de Déu l’opremia, ~què faré jo que dins les
855 Cervo | grans dolors un munt, ~puix ops he tant per a mon contentar ~
856 PrenMe | donau-me una crosta ~del vostre pa, qui em lleve l’amargor: ~
857 AltEAm | que mostra bon toc. ~Lo pacient no porà dir son mal, ~tot
858 Lleix | no han lo regiment ~tan pacific com vostre seny regeix ~
859 VosQui | vida ~prenent public les pagues del pecat. ~Vostre cos lleig
860 PerLoC | perquè no sé com lo sentré païble. ~Sí com aquell que entrar
861 BeEmM | dolor no faré vida ermita: ~palesament serà ma vida activa ~e de
862 LoJorn | pocs animals no cloen les palpebres ~e los malalts creixen de
863 Sens | dolorit desitjant ser amat, ~e par-ho bé que no us vull deshonesta. ~
864 PuixQue| senten ~que los delits de paraís no jutgen; ~lo mal sentit
865 PuixQue| perquè el meu cos és més que paralític! ~Tant són en mi envellits
866 PerLoC | De vida i mort he certana paraula! ~A tot mesquí un gran bé
867 PuixQue| De passió parteixen mes paraules. ~Jo sent paor d’infern,
868 Veles | que en son bufar los sia parcial ~e que tots cinc complesquen
869 PrenMe | Si mon voler he dat mal a paréixer, ~creeu de cert que vera
870 Rei | sa invisible llença, ~mas paren bé sos colps en mon escut. ~
871 Fantas | dits me desmenten, ~dant a parer que folles coses parle. ~
872 LoVisc | heu vós ja de mi què us paria! ~Dormint, vetlant, jo tinc
873 Lleix | Quant és del cos menys de participar ~ab l’esperit, coneix bé
874 LaGranD| Tu, esperit, qui has fet partiment ~ab aquell cos qual he jo
875 Sens | per ço amor de mi no es partirà: ~aquella amor que en nostra
876 QuiNoEs| sia cert e molt pus bell partit sa tristor gran que tot
877 AlsFats| l’apetit vaig siguent. ~Passà lo temps que fui d’amor
878 AixiCom| pren a me, qui vaig afanys passant ~e veig a vós, bastant mos
879 Cervo | repòs de mon contentament ~passar no pusc sinó per aquest
880 Fantas | qui amadors se mostren ~passionats e contra amor no dignes. ~
881 AltEAm | me són delits, mas dóna’m passions ~la por del mal, qui em
882 PuixQue| vull e no hi disponc mos passos. ~Mas jo em record que meritist
883 Lleix | devot sa bellesa encega, ~past d’entenents és son enteniment. ~
884 Lleix | per a vós bastà la bona pasta ~que Déu retenc per fer
885 Vianda | pensament, ~qui de fins pasts no el jaqueix endurar. ~
886 PuixQue| tement, no peque, ~car no pecant jo perdré aquells hàbits ~
887 VosQui | prenent public les pagues del pecat. ~Vostre cos lleig per drap
888 Veles | punt al jorn. ~Grans e pocs peixs a recors correran ~e cercaran
889 Veles | remei en terra eixiran. ~Los pelegrins tots ensems votaran ~e prometran
890 PuixQue| abasta, ~dóna’m la mà o pels cabells me lleva; ~si no
891 PrenMe | mia amor per null temps pendrà torn, ~sol coneixent que
892 Rei | en poc instant no li fes pendre torn ~foragitant son aspre
893 Cervo | si ho compleix, lladoncs pendreu extrem, ~si troba lloc on
894 Colguen| mort vos ha plagut plorar, ~penedint vós com per poca mercé ~
895 AlsFats| per mi passa lo mal ~sens penedir: qui es penit grat no val. ~
896 PuixQue| falta, ~esta serà ma dolça penitença. ~Jo tem a tu més que no
897 PerLoC | tal contrast la mia vida penja! ~Aquell dolç tast que ab
898 AlsFats| llur debat clar no gos: ~penjant lo temps, l’apetit vaig
899 PuixQue| contrari, ~e em só enemic pensant-me amic ésser. ~Ajuda’m, Déu,
900 PuixQue| Açò desig perquè sol en tu pense ~e pusca haver la via que
901 Sens | entre gents estic mut e pensiu; ~lladoncs amor peix sos
902 Veles | aprés ma mort, d’amar perdau poder ~e sia tost en ira
903 Rei | desconfia; ~lladoncs lo rei perdé la senyoria ~de les ciutats,
904 Fantas | qui no es pot perdre, ~los perdedors llançà en mar profunda, ~
905 VosQui | avantatjosos llaços ~prenints perdius e tortra o becada. ~Quan
906 AlsFats| seny és mort, a qui Déu no perdó, ~puix al començ del tot
907 PuixQue| peque, ~car no pecant jo perdré aquells hàbits ~que són
908 Fantas | jo, per muntar al delit perdurable ~tant quant ha el món, gros
909 Lleix | fer tot bé s’adorm vostra perea. ~Verge no sou perquè Déu
910 Vianda | si ab ell disputa, ~a la perfí se guia per son seny. ~Diu
911 Sens | part d’amor que pot ésser perida, ~en lo meu cor no s’hi
912 Veles | descuberts no seran, ~e en lo perill no em caureu de l’esment, ~
913 AixiCom| mort, ~corrent mal temps, perillant en la mar, ~e veu lo lloc
914 LoVisc | sens escalfar, ~aquests perills me daran mala estrena. ~
915 BeEmM | hauré creure per ell ~que periran tots quants en lo món són. ~
916 LaGranD| tot mal és poc si no és perpetual, ~e tem aquest no l’haja
917 PuixQue| prec que em dóns sanitat de persona ~ne béns alguns de natura
918 Fantas | fosca ~e visc de ço que persones no tasten. ~Tant en amor
919 PuixQue| en dolor visc faent vida perversa, ~e tem dellà la mort per
920 LoVisc | avant, perquè no hi veu petjada, ~no vol, ne pot usar de
921 PuixQue| vida m’abreuges ~ans que petjors casos a mi enseguesquen; ~
922 LoVisc | pauruc, no sap on se té el peu; ~d’anar avant, perquè no
923 AlsFats| paralitic, quan és en peus llevat, ~a anar al lloc
924 PuixQue| ta ira em denuncia; ~ta pietat no trob en mi que obre. ~
925 Vianda | que per ell se pren ~e son pillard és subtil pensament, ~qui
926 Veles | no en sé, ~de què la part pitjor me’n romandrà, ~e de vós
927 OhVos | cabells escampats, ~uberts los pits per mostrar vostre cor ~
928 LoVisc | vol, ne pot usar de camí pla; ~tornar no sap, perquè
929 PerLoC | dolor lliga ~e, tal com fon, plac molt a ma natura: ~en mi
930 Colguen| entremesclant deports; ~places, carrers e delitables horts ~
931 Somni | apareix ~qui los passats plaers li renovella, ~sí que el
932 Somni | sens un punt de record. ~Plagués a Déu que mon pensar fos
933 Vianda | a parlar no venc tard ~e planament desféu esta raó ~dient que
934 LaGranD| ans de fer me penit. ~No planc lo dan de mon delit perdut, ~
935 LaGranD| dóna’m tant mal que me’n planga cascú, ~tant com tu pots
936 Vianda | vida. ~Sí com la mar se plany greument e crida ~com dos
937 QuiNoEs| home trist aporta, ~que planyent si, lo plànyer lo conforta ~
938 BeEmM | ver complanyiment, ~tots planyeran mi per ma causa justa, ~
939 BeEmM | mi per ma causa justa, ~e planyiment de si amor ajusta, ~e rependran
940 AlsFats| l’acull ~e lo present és ple de gran tristor: ~aquesta
941 LaGranD| a Déu les mans no em cal plegar, ~car fet és tot quant li
942 PerLoC | dolor i ab delit aquells ploren, ~car una és la dolor delitable; ~
943 Somni | essent llong temps que en lo poblat no fon ~per fortuit cas
944 LoVisc | més que esser rei del poble tot francés, ~e muira prest
945 PerLoC | vull fugir, portar no em poden cames. ~En tal contrast
946 Colguen| imaginar ~los meus desigs no poder-se complir, ~e si em cové mon
947 Vianda | sa força gran per lo més poderós, ~dos grans desigs han combatut
948 Rei | potent força; ~los tres poders que en l’arma són me força, ~
949 PrenMe | de temps una gran part de polpa: ~lo poc dormir magresa
950 Vianda | perillosa fam ~e veu dos poms de fruit en un bell ram ~
951 Cervo | no pusc sinó per aquest pont. ~Molt me ve tard lo jorn
952 VosQui | ab los pèls dels braços ~poran-se’n fer avantatjosos llaços ~
953 AlsFats| delit ~mentre no pens lo que poríeu fer: ~tot acte és prop de
954 AltEAm | fa magrir carn tendra, ~e port al cor sens fum contínuu
955 LoVisc | no sap, perquè altri el portà, ~que ell per si no fera
956 PrenMe | pot obrir aquell mateix portal. ~Així m’ha pres, trobant-me
957 PerLoC | comana: ~si en vull fugir, portar no em poden cames. ~En tal
958 AlsFats| vaig en lloc on no vull ser portat: ~só descontent de tot quant
959 PuixQue| amor a la por que jo et porte! ~E si amor tanta com vull
960 PerLoC | cabells a mi sembla que em porten ~a fer los fets que amor
961 PrenMe | és durable, ~cercar los ports més que aturar li val. ~
962 VosQui | ensutza primer l’aigua, ~ne es posa mai en verd arbre fullat. ~
963 Lleix | qui és visible ~no es deu posar lla on miracle està. ~
964 PuixQue| Los filosofs qui aquella posaren ~en si mateixs, són esser
965 NoEmPr | tenint perdut lo bé que posseïa? ~Clar e molt bé ho veu,
966 Rei | de les ciutats, sens ulla posseir, ~mas l’enemic dues li’n
967 Rei | enemic lo vencia ~ans del sol post pel rei era vençut, ~fins
968 PuixQue| perquè l’ànima salve, ~e pot-se fer de mi saps lo contrari. ~
969 PerLoC | alguna art són preses mes potences. ~Per son voler tot home
970 Rei | ne l’ha calgut mostrar sa potent força; ~los tres poders
971 Fantas | altre esguard lo meu voler pratica, ~quan en amar vós, dona,
972 Colguen| semblant, ~per ço no em plau la pràtica dels vius: ~d’imaginar mon
973 Cervo | Si punt d’enuig d’est praticar sentiu, ~sens amor sou o
974 NoEmPr | estiu, com la calor se met, ~preant molt poc la valor del senyor ~
975 OhVos | molt ardent ~han bé amat, prec-vos no us oblideu! ~Veniu plorant,
976 Veles | lo migjorn, ~fent humils precs al vent tremuntanal ~que
977 PuixQue| Desig saber què de mi predestines: ~a tu és present i a mi
978 LaGranD| quant Déu me volrà dar. ~Pregant a Déu les mans no em cal
979 LaGranD| en infern, en foll és mon pregar. ~Si és així, anul·la’m
980 Cervo | Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu ~de ço que en vós està
981 QuiNoEs| com sos fets vull veure de pregon ~mescladament ab dolor me
982 PuixQue| m, Déu! Mas follament te pregue, ~car tu no vals sinó al
983 Quins | casa estrangera. ~En delit prenc donar-te ma favor, ~que
984 Colguen| sí com d’hom mort, de mi prenen espant. ~Lo rei xipré, presoner
985 Cervo | complit. ~Res no temau ne prengau en despit ~dels pensaments
986 Fantas | complits, amor minva, ~prenint aquells que de l’esperit
987 VosQui | fer avantatjosos llaços ~prenints perdius e tortra o becada. ~
988 Vianda | romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. ~Ab tu mateix delit
989 Sens | voluntat creix ~per los desigs presentats en ma pensa ~e, remoguts,
990 PerLoC | metzines: ~ab alguna art són preses mes potences. ~Per son voler
991 PuixQue| Déu, puix me veus en tal pressa! ~Jo em desesper si los
992 VosQui | semblant jamés me trobe cusca, ~presta seré a quant demanareu!» ~
993 Fantas | ignorants i aptes. ~Així primors amor a mi revela ~tals que
994 PuixQue| colpes. ~Ans que la mort lo procés a mi cloga, ~plàcia’t, Déu,
995 PuixQue| que sé que lo món no em profita, ~dóna’m esforç que del
996 Fantas | perdedors llançà en mar profunda, ~creent aquells l’enteniment
997 QuiNoEs| sos mals, puix delit hi és promés. ~No es pot saber, menys
998 Veles | pelegrins tots ensems votaran ~e prometran molts dons de cera fets, ~
999 LoVisc | potença ~de dar dolor e prometre plaer; ~jo, esmaginant,
1000 PuixQue| Aquella part de l’esperit és prompta, ~mas la dels senys rossegant
|