Poesia

1001 VosQui |          ho diran, ~e puix per nom propi vos cridaran, ~ja no us
1002 NoEmPr |           e pusc haver ab ells los propris jocs, ~vaig sobre neu, descalç,
1003 VosQui |              Quan oïreu: «Alcavota provada!», ~responeu tost, que per
1004 Veles  |          los meus dits ab los fets provaré. ~Amor, de vós, jo en sent
1005 Fantas |         ceptre, ~béns guardonant e punint los demèrits, ~entre els
1006 Fantas |         naturals no par que fer-se pusquen ~molts dels secrets que
1007 OhVos  |          colps d’amor són per tres qualitats ~e veure es pot en les fletxes
1008 BeEmM  |          per ell ~que periran tots quants en lo món són. ~A mon juí,
1009 AlsFats|         qui no et vol per senyor! ~Quin moviment venç aquesta dolor, ~
1010 VosQui |        desig no cast que en vós se raiga. ~E no cuideu, dona, que
1011 Vianda |           poms de fruit en un bell ram ~e son desig egualment los
1012 LaGranD|   passionat: ~dubtant estic fer-te raonament. ~Lo lloc on est me farà
1013 BeEmM  |         cas tan fort, e per moltes raons; ~mas també sé que la carn
1014 AixiCom|          iré pel món vostre ergull recitant. ~
1015 Veles  |        jorn. ~Grans e pocs peixs a recors correran ~e cercaran amagatalls
1016 PuixQue|          Tu m’has donat disposició recta ~e jo he fet del regle falç
1017 PuixQue|          dubte; ~e tal dolor no la recull natura ~ne es pot asmar,
1018 PuixQue|           oges. ~Oh, quan serà que regaré les galtes ~d’aigua de plor
1019 Lleix  |            pacific com vostre seny regeix ~subtilitats que l’entendre
1020 Lleix  |   enteniment. ~Venecians no han lo regiment ~tan pacific com vostre
1021 PuixQue|  disposició recta ~e jo he fet del regle falç molt corba. ~Dreçar-la
1022 PuixQue|       colpa; ~e si per mort jo puc rembre ma falta, ~esta serà ma
1023 Rei    |      endure de grat: ~si bé no puc remembrar lo passat, ~molt és plasent
1024 LoVisc |          mon castell era esclau de remença. ~Jo viu un gest e sentí
1025 Sens   |         presentats en ma pensa ~e, remoguts, seria’ls fer ofensa, ~car
1026 Vianda |          ha tal amor com un llop o renard, ~qui llur poder d’amar
1027 Rei    |          retria ~com a vassall, la renda despenent ~a voluntat del
1028 Somni  |          qui los passats plaers li renovella, ~sí que el passat present
1029 Vianda |         aquell qui en contra d’ell reny? ~Que voluntat, per qui
1030 BeEmM  |   planyiment de si amor ajusta, ~e rependran natura si ho consent. ~Oh
1031 VosQui |          car vostre cos és de verí replet, ~e mostren-ho vostres pèls
1032 Somni  |           enemic, fent-li d’enuigs report, ~e com lo vol d’algun plaer
1033 OhVos  |            l’arc: jo en faç al món reports. ~Ab cor sancer crida la
1034 PuixQue|         car en res àls lo voler no reposa; ~ço sent cascú, e no hi
1035 QuiNoEs|           me cuid per moltes gents représ, ~puix que tant llou viure
1036 Colguen|            contínuu  plant. ~Cascú requer e vol a son semblant, ~per
1037 Lleix  |       gentils, bons sabents, l’han request ~e, famejants, los cové
1038 AlsFats|        així fortment que no et puc resistir, ~ix fora mi, puix en plaer
1039 Colguen|  interrogant ànimes infernades, ~e respondran, car no són companyades ~
1040 VosQui |       oïreu: «Alcavota provada!», ~responeu tost, que per vós ho diran, ~
1041 Veles  |            me trobarà, faent humil respost. ~Jo desig ço que em porà
1042 NoEmPr |          farà, puix altre bé no el resta, ~sinó plorar lo bé del
1043 AixiCom|            e veu lo lloc on se pot restaurar ~e no hi ateny per sa malvada
1044 Vianda |           qui sens mi esperança el reté ~és foll o pec e terrible
1045 Lleix  |       bastà la bona pasta ~que Déu retenc per fer singulars dones: ~
1046 Vianda |           Si bé complit lo món pot retener, ~per mi és l’hom en tan
1047 BeEmM  |           no us veig fre bastant a retenir. ~E d’altra part, amor,
1048 Veles  |          tots cinc complesquen mon retorn. ~Bullirà el mar com la
1049 Rei    |           lo rei que bon compte en retria ~com a vassall, la renda
1050 Fantas |             Així primors amor a mi revela ~tals que els sabents no
1051 Fantas |           la deitat s’estoja, ~que revelats són estats a molts martres ~
1052 PuixQue|            amarga. ~Oh Déu, mercé! Revolta’m ma natura, ~que mala és
1053 PerLoC |             só avengut a perillosa riba, ~sí co el malvat que en
1054 NoEmPr |      herbes no es fan males en mon ribatge. ~Sia entés com dins en
1055 Quins  |      prenent aquell qui fuig de ma rigor.» ~Ab ulls plorant e cara
1056 Quins  |          Amic de plor e desamic de riure, ~com soferràs los mals
1057 PuixQue|            no s’atura. ~Sí com los rius a la mar tots acorren, ~
1058 Quins  |      esperança és fugida, ~ma arma roman en aquest món damnada. ~
1059 OhVos  |        baix que terra jau. ~Mas jo romanc a mort, d’açò fiau. ~La
1060 Veles  |            què la part pitjor me’n romandrà, ~e de vós sap lo qui sens
1061 Vianda |           tos delits són fastigs, ~romans-ne llas, tots jorns ne prens
1062 LoVisc |         vostres ulls han mon arnés romput. ~Mon pensament minvant
1063 PuixQue|        prompta, ~mas la dels senys rossegant la m’acoste; ~doncs, tu,
1064 PerLoC |          el juí als qui d’amor més saben! ~Cascuna part de si em
1065 Veles  |     trobara tot sol? ~Vostre voler sabera quant me vol, ~tement, fiant
1066 PrenMe |         grat. ~E fiu de vós que em sabreu bé conéixer ~e, conegut,
1067 OhVos  |          cor ~com fon plagat ab la sageta d’or ~ab què amor plaga
1068 Quins  |         dolorosa. ~Tots, maldient, sagramentejaran ~que mai amor los tendrà
1069 NoEmPr |         tot lleig fet hagué lo cor salvatge: ~solament diu que bon guardó
1070 PuixQue|           creïst me perquè l’ànima salve, ~e pot-se fer de mi saps
1071 OhVos  |            al món reports. ~Ab cor sancer crida la sua pau, ~per què
1072 OhVos  |          del colp d’amor ab lo cos sangonent ~e tots aquells qui ab cor
1073 PuixQue|             No et prec que em dóns sanitat de persona ~ne béns alguns
1074 Fantas |           jorn muntiplica. ~Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma ~
1075 Fantas |           feta nul·la. ~Sí com los sants sentints la llum divina ~
1076 LaGranD|        crid o call, no trob qui em satisfés; ~si vag o pens, he temps
1077 Lleix  |             fetes n’ha assats molt sàvies e bones; ~mas, compliment,
1078 LaGranD|            si en l’infern lo volrà sebollir, ~semblant dolor lo meu
1079 Quins  |       tristor que li és acostada, ~seca’s tot jorn l’humit qui em
1080 PrenMe |          tan humil servent ~vos té secret per son defalliment. ~Cest
1081 BeEmM  |         part, amor, per sa furor, ~secretament, sens compte, lo cos lliga ~
1082 PuixQue|        dolor com me veig perdre el segle, ~car, mentre em dolc, tant
1083 PerLoC |         fats és dat tot quant a mi seguesca. ~A res a fer a mi és tolt
1084 PrenMe |            e fan acord la qualitat seguint, ~tals actes fent que al
1085 Vianda |        pensa, ~mas lo voler vers u seguir dispensa. ~Jo el vos public:
1086 PuixQue|          nat al món home. ~Per mi, segur havent rebut baptisme, ~
1087 Cervo  |           se dol: ~lo moviment per segurtat teniu. ~Si tant de vós com
1088 PuixQue|       aquell, déu nomenes; ~per tu semblar, major grau d’home el muntes; ~
1089 Fantas |          carn no sent aquell desig sensible ~e l’esperit obres d’amor
1090 Vianda |      defensat. ~Ell és qui venç la sensualitat. ~Si bé no és en ell prim
1091 Fantas |          puix major part de glòria sentien, ~tot enaixí tinc en menyspreu
1092 Fantas |          nul·la. ~Sí com los sants sentints la llum divina ~la llum
1093 PerLoC |        mestre: ~tan solament a ben sentir-ho baste. ~Vinga el juí als
1094 PuixQue|            la sent, per no dispost sentir-la; ~mas, per saber, un home
1095 PuixQue|          paraís no jutgen; ~lo mal sentit és d’aquell altre exemple, ~
1096 Cervo  |        punt d’enuig d’est praticar sentiu, ~sens amor sou o no sabeu
1097 PerLoC |      raonable ~perquè no sé com lo sentré païble. ~Sí com aquell que
1098 AlsFats|            son camí ha tengut ~per senya tal qual ans del contrast
1099 PuixQue|            l’altra: ~sent Joan fon senyalant lo Messies. ~No té repòs
1100 LoVisc |    Alemanya ~paralitic, que no pot senyalar, ~si és malalt, remei no
1101 AltEAm |        térmens d’una hora ~car mos senyals demostren viure poc. ~Metge
1102 Colguen|       grans gestes, ~e vaja jo los sepulcres cercant, ~interrogant ànimes
1103 Veles  |              Jo tem la mort per no ser-vos absent, ~perquè amor per
1104 Veles  |     voluntats ~e que tots temps me sereu de present. ~Jo tem la mort
1105 Sens   |          en ma pensa ~e, remoguts, seria’ls fer ofensa, ~car d’altra
1106 PerLoC |              Si així no fos, ja no serien hòmens. ~E per què, doncs,
1107 Cervo  |          meus ab varietat, ~car en servei seran de fermetat: ~de tals
1108 PrenMe |        vullau-li mal com tan humil servent ~vos té secret per son defalliment. ~
1109 Cervo  |        seran de fermetat: ~de tals servents vol ser amor servit. ~Si
1110 PuixQue|            detardar no sé a què em servesca: ~no té repòs lo qui té
1111 PuixQue|        cost jo com molts qui no et serviren ~e tu els has fet no menys
1112 Colguen|           dolor d’aquesta em té lo setge, ~car és un verm qui romp
1113 Colguen|        carrers e delitables horts ~sien cercats ab recont de grans
1114 LaGranD|         tots egual. ~Oh tu, dolor, sies-me cominal, ~en contra oblit
1115 AlsFats|            lo temps, l’apetit vaig siguent. ~Passà lo temps que fui
1116 QuiNoEs|         arma fon companyada. ~Quan simplament amor en mi habita, ~tal
1117 Lleix  |             que Déu retenc per fer singulars dones: ~fetes n’ha assats
1118 AlsFats|       creia rei ser veent-me d’ell sirvent. ~Jo fui content de sos
1119 Vianda |             per mi és l’hom en tan sobiran bé ~e qui sens mi esperança
1120 SiCom  |           fuit pel desert ~quan és sobrat per son semblant qui el
1121 Quins  |     carrera, ~plorant sos ulls per sobres de gran goig. ~Melodiós
1122 PrenMe |           trobant-me anamorat ~per sobresalt qui em ve de vós, ma aimia: ~
1123 PuixQue|      esperit, que a tu sembla, ~e, sobretot, ma fe que no vacil·le ~
1124 PrenMe |         assats haja. ~E sent venir sobtós un temporal ~de tempestat
1125 AltEAm |           em surt a part de fora. ~Socorreu me dins los térmens d’una
1126 Quins  |      contra mi és ardida ~e en mon socors mà no s’hi troba armada. ~
1127 Quins  |           e desamic de riure, ~com soferràs los mals qui et són davant? ~
1128 AlsFats|        tinc davant mon ull. ~Jo el soferré, si ab cor molt ardit ~la
1129 LaGranD|          del que haureu jo en seré sofirent. ~Tu, esperit, qui has fet
1130 Quins  |        aitant és lluny ton delitós sojorns ~com vols fugir a la mort
1131 PerLoC |          em trob res franc sinó la sola pensa. ~Oh folla amor, les
1132 Rei    |       contra el rei fon vengut ~un soldader qui lo rei desconfia; ~lladoncs
1133 LoJorn |              car tots mos ginys jo solt per trair me. ~E no cuideu
1134 Lleix  |           no porà bé parlar. ~Tots som gossers en poder explicar ~
1135 Sens   |          mostra major fam ~com pot sorbir cosa que el sia dada, ~ne
1136 PuixQue|         per cert trobar ta aurella sorda. ~Tol-me dolor com me veig
1137 AixiCom|            hi ateny per sa malvada sort, ~ne pren a me, qui vaig
1138 Cervo  |       comprat molt car per dolorós sospir, ~e tard o breu só cert
1139 Quins  |           plaer, ~lo temps perdut, sospirant, maldiran. ~Null hom conec,
1140 BeEmM  |        tals fets, e gents n’han ja sospita. ~Per tal dolor no faré
1141 Quins  |            tot jorn l’humit qui em sosté vida, ~e la tristor contra
1142 Lleix  |      escalf trespassen veritat, ~e sostraent mon voler afectat ~perquè
1143 Fantas |             Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma ~del cos perquè ves
1144 Fantas |            no dignes. ~Si fos amor substança raonable ~e que es trobàs
1145 Lleix  |             que sap regir la molta subtilea. ~En fer tot bé s’adorm
1146 PuixQue|            sent cascú, e no hi cal subtilesa, ~que fora tu lo voler no
1147 Lleix  |            com vostre seny regeix ~subtilitats que l’entendre us nodreix ~
1148 Veles  |          xaloc, llevant, los deuen subvenir, ~ab llurs amics lo grec
1149 PrenMe |         fortunal, ~tant que no pot surtir sens lo contrari, ~e cella
1150 Sens   |            No cessarà lo meu egual talent, ~puix mou de part que no
1151 BeEmM  |           e per moltes raons; ~mas també sé que la carn ha esperons ~
1152 PuixQue|           a l’apetit o terme, ~mas tampoc l’hom sens ella no ha l’
1153 PrenMe |     contrari, ~e cella clau qui us tanca dins l’armari ~no pot obrir
1154 PuixQue|          ella molts altres. ~Ja lo tardar ta ira em denuncia; ~ta
1155 PerLoC |           vida penja! ~Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta ~
1156 VosQui |          escaiga ~que, puix hagués tastat la carn gentil, ~a mercader
1157 Fantas |         visc de ço que persones no tasten. ~Tant en amor l’esperit
1158 Colguen|           porà guarir metge. ~Cell Teixion qui el buitre el menja el
1159 Cervo  |            mon bé complit. ~Res no temau ne prengau en despit ~dels
1160 PuixQue|            les ungles, ~molt menys tembrà lo fibló de la vespa. ~Prec-te,
1161 PerLoC |          estat lo qual deu tot hom tembre! ~Font són mos ulls d’aigua
1162 PuixQue|       mostrat tot quant sentiments temen. ~L’arma, qui és contemplar
1163 PuixQue|           les amargues, ~perquè en temor més que en amor se funden; ~
1164 NoEmPr |          aquell qui en lo temps de tempesta, ~quan les més gents festegen
1165 PrenMe |       venir sobtós un temporal ~de tempestat e temps incomportable; ~
1166 PrenMe |             E sent venir sobtós un temporal ~de tempestat e temps incomportable; ~
1167 Fantas |       entre cards, lo meu voler se tempra ~en ço que null amador sap
1168 Fantas |          ço que null amador sap lo tempre. ~Ço fai amor, a qui plau
1169 Fantas |          cal, puix de assaig no em tempten: ~la causa llur en mi és
1170 LaGranD|         dan mortal és molt més que temut ~e tol-ne part esser a tots
1171 AltEAm |         mal, qui em fa magrir carn tendra, ~e port al cor sens fum
1172 Quins  |  sagramentejaran ~que mai amor los tendrà en son poder ~e, si els
1173 BeEmM  |        vida activa ~e de parlar no tendré llengua esquiva, ~e ver
1174 VosQui |            en ver, ~en vós amar se tengra a consciença, ~sabent molt
1175 AlsFats|        lladoncs la nau son camí ha tengut ~per senya tal qual ans
1176 Somni  |         creix ~d’aquells amics que tenia en lo món ~e essent llong
1177 Cervo  |           és en nós ~e lo contrast tenim e no volem. ~Noves de vós
1178 NoEmPr |          senyor qui festa el faça ~tenint-lo cald en lo temps de la glaça ~
1179 Lleix  |              mas, compliment, dona Teresa el tasta, ~havent en si
1180 PuixQue|             e no és fi si en tu no termena; ~tu est lo bé on tot altre
1181 PuixQue|            est la fi on totes fins termenen, ~e no és fi si en tu no
1182 PerLoC |            cell qui de Migjorn les terres ~va encercant per vent de
1183 PuixQue|      esforce: ~ço fa lo pes de mes terribles colpes. ~Ans que la mort
1184 Quins  |          Ab ulls plorant e cara de terror, ~cabells rompent ab grans
1185 NoEmPr |         sobre neu, descalç, ab nua testa, ~servint senyor qui jamés
1186 PuixQue|            ull de carn he fets los teus judicis. ~Vulles dar llum
1187 Rei    |            que amor me vença ~e em tinga pres ab sa invisible llença, ~
1188 AltEAm |            sa, puix que mostra bon toc. ~Lo pacient no porà dir
1189 PuixQue|            te farta, ~ab que no em tocs l’esperit, que a tu sembla, ~
1190 PuixQue|          trobar ta aurella sorda. ~Tol-me dolor com me veig perdre
1191 LaGranD|           és molt més que temut ~e tol-ne part esser a tots egual. ~
1192 PuixQue|           puix m’han mig mort e em tolen que no visca. ~Oh senyor
1193 VosQui |       vostra barba criada ~e la us toleu, puix ab los pèls dels braços ~
1194 PuixQue|            mèrits gracia: ~dónes e tols de grat lo do sens mèrits. ~
1195 PerLoC |     seguesca. ~A res a fer a mi és tolt l’arbitre. ~No em trob res
1196 Lleix  |        voler afectat ~perquè no em torb, diré el que trob en vós. ~
1197 Fantas |        creent aquells l’enteniment torbassen: ~jo, per muntar al delit
1198 Fantas |         tal que la carn punt no el torbe. ~Ma carn no sent aquell
1199 SiCom  |          mon esforç ha confús: ~no tornaré fins del tot haja fus ~la
1200 PuixQue|        Senyor, e si per temps me’n torne ~haja per cert trobar ta
1201 AlsFats|         vol esser anat, ~ans cau o tort va, contra son mester, ~
1202 VosQui |          hi res que jo fer pusca? ~Tracte semblant jamés me trobe
1203 LoJorn |        pensa ~perquè en lo jorn lo traïment cometa: ~por de morir ne
1204 LoJorn |         tots mos ginys jo solt per trair me. ~E no cuideu que el
1205 Veles  |           cera fets, ~la gran paor traurà al llum los secrets ~que
1206 PuixQue|           fe que no vacil·le ~e no tremol la mia esperança; ~no em
1207 PerLoC |           va encercant per vent de tremuntana. ~Gran és mon dan, segons
1208 Veles  |          fent humils precs al vent tremuntanal ~que en son bufar los sia
1209 PerLoC |          doncs, aquest ús en mi es trenca? ~
1210 OhVos  |            seu poder tan manc, ~ha trencat l’arc: jo en faç al món
1211 Fantas |            que jo senta ~sos grans tresors: sols a mi els manifesta. ~
1212 Lleix  |          trobadors ~qui per escalf trespassen veritat, ~e sostraent mon
1213 QuiNoEs|           Alguna part, e molta, és trobada ~de gran delit en la pensa
1214 PrenMe |           portal. ~Així m’ha pres, trobant-me anamorat ~per sobresalt
1215 PrenMe |           amor: ~lo cos molt gras, trobant-se dormidor, ~no pot dar pas
1216 VosQui |          pot saber l’endreç que hi trobareu! ~
1217 Fantas |       substança raonable ~e que es trobàs de senyoria ceptre, ~béns
1218 Fantas |              car mos desigs no són trobats en home ~sinó en tal que
1219 PuixQue|         aquells que indiferents se troben. ~Açò desig perquè sol en
1220 PuixQue|           al punt que millor en mi trobes; ~lo detardar no sé a què
1221 PuixQue|            estenc la mia envers la tua, ~quasi forçat a tu mateix
1222 LoJorn |          qui visc menys de par, en turment ~e sens mal fer, volgra
1223 Quins  |           cabells rompent ab grans udulaments, ~la vida em vol donar heretaments ~
1224 Rei    |     senyoria ~de les ciutats, sens ulla posseir, ~mas l’enemic dues
1225 PuixQue|           no tem del fort lleó les ungles, ~molt menys tembrà lo fibló
1226 LoVisc |           pot dar valença. ~Jo viu uns ulls haver tan gran potença ~
1227 PerLoC |           E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca? ~
1228 PuixQue|             sobretot, ma fe que no vacil·le ~e no tremol la mia esperança; ~
1229 LaGranD|          trob qui em satisfés; ~si vag o pens, he temps en va despés: ~
1230 Colguen|         recont de grans gestes, ~e vaja jo los sepulcres cercant, ~
1231 LoVisc |          sens vós ja no em pot dar valença. ~Jo viu uns ulls haver
1232 NoEmPr |           met, ~preant molt poc la valor del senyor ~e concebent
1233 Lleix  |            us hauran vista ~res no valrà, car fe no hi donaran, ~
1234 PuixQue|    follament te pregue, ~car tu no vals sinó al qui s’ajuda, ~e
1235 Vianda |          al cos, ab gran endeny: ~«Vanament vols e vans són tos desigs, ~
1236 Vianda |          endeny: ~«Vanament vols e vans són tos desigs, ~car dins
1237 Rei    |        enemic, qui d’ell no es pot vantar ~mai lo vencés menys d’ésser-ne
1238 Cervo  |            dels pensaments meus ab varietat, ~car en servei seran de
1239 Rei    |            sia plasent mos ~aquest vedat, ans n’endure de grat: ~
1240 AlsFats|           amargors, ~creia rei ser veent-me d’ell sirvent. ~Jo fui content
1241 QuiNoEs|          amador verdader ~e ama si veent-se en tal volença. ~Llir entre
1242 Lleix  |           fe no hi donaran, ~e los veents que dins vós no veuran, ~
1243 Veles  |         tot lo meu mal serà vós no veer. ~Oh Déu! per què terme
1244 Vianda |           tan ignocent fos ~que no veés vostre avantatge gran: ~
1245 Vianda |       apetit brutal, ~e si l’amant veeu dins la fornal, ~no serà
1246 LaGranD|         cos qual he jo tant amat, ~veges a mi qui só passionat: ~
1247 AlsFats|           sens cor faç quant de mi vejau. ~Sí com als vents és donada
1248 Somni  |            seny, quan amor és molt vella, ~absença és lo verme que
1249 BeEmM  |            terrible escarn ~que no vençau una tan gran error. ~Mas
1250 Rei    |           no es pot vantar ~mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats, ~
1251 Rei    |         ans si al matí l’enemic lo vencia ~ans del sol post pel rei
1252 Rei    |         càrrega a mon dors. ~Jamés vençó fon plaer del vençut ~sinó
1253 VosQui |               Cert no mereix draps vendre de Florença! ~E coneixent
1254 Lleix  |      entenents és son enteniment. ~Venecians no han lo regiment ~tan
1255 PuixQue|            és present i a mi causa venible. ~No et prec que em dóns
1256 Cervo  |            algun cas present, ~res venidor trobar no es pot en mi. ~
1257 OhVos  |           prec-vos no us oblideu! ~Veniu plorant, ab cabells escampats, ~
1258 PuixQue|            esforç que prenga de mi venja: ~jo em trob ofés contra
1259 BeEmM  |         error. ~Mas vostre cos per ventura es delita ~usar dels fruits
1260 BeEmM  |            usar dels fruits que na Venus conrea? ~Mas vostre seny
1261 VosQui |          aigua, ~ne es posa mai en verd arbre fullat. ~Mas contra
1262 QuiNoEs|             d’aquell qui és amador verdader ~e ama si veent-se en tal
1263 Lleix  |          bé s’adorm vostra perea. ~Verge no sou perquè Déu ne volc
1264 Colguen|            té lo setge, ~car és un verm qui romp la mia pensa, ~
1265 Fantas |   sostragué l’arma ~del cos perquè ves divinals misteris, ~car
1266 PuixQue|        menys tembrà lo fibló de la vespa. ~Prec-te, Senyor, que em
1267 LoVisc |            què us paria! ~Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia ~en
1268 Lleix  |         los veents que dins vós no veuran, ~en creure a mi llur arma
1269 PrenMe |         per vós sentida: ~lladoncs veureu les flames d’amor créixer. ~
1270 PuixQue|          no té repòs lo qui té fer viatge. ~Jo em dolc perquè tant
1271 VosQui |        mercader lliuràs vostre cos vil. ~E son dret nom en Joan
1272 PuixQue|           los mals hàbits, ~que la virtut al gustar m’és amarga. ~
1273 Lleix  |        Meriu-la vós, car la qui és visible ~no es deu posar lla on
1274 PuixQue|           en si mateixs, són esser vists discordes: ~senyal és cert
1275 PuixQue|          deute ~e de present jo no viuria en dubte! ~Major dolor d’
1276 Colguen|            em plau la pràtica dels vius: ~d’imaginar mon estat són
1277 Veles  |           del món delit, ~car, nós vivint, no creu se pusca fer: ~
1278 Fantas |        aquell plaer que en fastig, volant, passa. ~Als naturals no
1279 Cervo  |           e lo contrast tenim e no volem. ~Noves de vós saber mortalment
1280 QuiNoEs|           e ama si veent-se en tal volença. ~Llir entre cards, Déu
1281 PrenMe |            mi, amant, encolpa. ~Ma volentat ab la raó s’envolpa ~e fan
1282 Vianda |          que amor no n’és servit. ~Volenterós acte de bé és dit ~e d’aquest
1283 LoJorn |           turment ~e sens mal fer, volgra que tost passàs. ~E d’altra
1284 LoJorn |        llur dolor. ~Los malfactors volgren tot l’any duràs, ~perquè
1285 VosQui |          la vostra gran fallença, ~volgué’s muntar, en amar, cavaller, ~
1286 PuixQue|          càrcer! ~Jo crec a tu com volguist dir de Judes ~que el fóra
1287 LoVisc |            tots mos senys s’hi són volguts mesclar: ~jo pena en pas,
1288 LaGranD|            enteniment de ço que et volré dir: ~goig o tristor per
1289 VosQui |            los qui tost acunçament volreu ~en fets d’amor, emprau
1290 PuixQue|           sé per què no faç lo que volria, ~puix jo són cert haver
1291 Veles  |            de no minvar mes fermes voluntats ~e que tots temps me sereu
1292 Veles  |          Los pelegrins tots ensems votaran ~e prometran molts dons
1293 Veles  |           caureu de l’esment, ~ans votaré al Déu qui ens ha lligats ~
1294 PuixQue|           com vull jo no t’ame, ~e vull-ho fer, mas l’hàbit me contrasta; ~
1295 QuiNoEs|           viure estrany algú no es vulla dolre, ~car per sa cort
1296 Cervo  |         meu delit, ~per bé que vós vullau complir aquell. ~D’amor
1297 PrenMe |            d’açò mereix la colpa: ~vullau-li mal com tan humil servent ~
1298 Rei    |           de amar. ~Plena de seny, vullau-vos acordar ~com per amor vénen
1299 LaGranD|          cominal, ~en contra oblit vulles-me ser escut, ~fir-me lo cor
1300 Veles  |         contra d’ells veig armar; ~xaloc, llevant, los deuen subvenir, ~
1301 Colguen|          mi prenen espant. ~Lo rei xipré, presoner d’un heretge, ~
1302 Cervo  |           voler me porta en aquest zel. ~De vostre cos no tem lo