BÉ EM MARAVELL COM L’AIRE NO S’ALTERA...
 

Bé em maravell com l’aire no s’altera
e com lo foc per feixuc pes no cau
e com no es mou la que feixuga jau,
fermant son lloc en la pus alta esfera!
Major senyal no pot mostrar lo món
e digne molt que l’hom se’n maravell:
ab un poc més, hauré creure per ell
que periran tots quants en lo món són.

A mon juí, ses lleis amor confon:
experiment ja del tot és errant.
Tot amador ama per son semblant;
lo contrafer en per null temps no fon.
Vós, qui bastant sou per un món regir,
porà’s bé fer que ameu l’home pec?
Per acte lleig sentiment haureu cec?
No haveu pus excusa en lo meu dir.

Mon creure ferm no pot bé soferir
un cas tan fort, e per moltes raons;
mas també sé que la carn ha esperons
e no us veig fre bastant a retenir.
E d’altra part, amor, per sa furor,
secretament, sens compte, lo cos lliga
en actes tals quals honestat castiga,
e pot esser ameu de tal amor.

Si ver serà, prec Déu que la calor
de tots los focs creme la vostra carn,
si no teniu en un terrible escarn
que no vençau una tan gran error.
Mas vostre cos per ventura es delita
usar dels fruits que na Venus conrea?
Mas vostre seny deuria haver ferea
de fer tals fets, e gents n’han ja sospita.

Per tal dolor no faré vida ermita:
palesament serà ma vida activa
e de parlar no tendré llengua esquiva,
e ver parlar de si gran dolçor gita.
Cells qui sabran mon ver complanyiment,
tots planyeran mi per ma causa justa,
e planyiment de si amor ajusta,
e rependran natura si ho consent.

Oh folla amor, de vós no son content,
e ja molt menys dels fets de la que am.
No sé de qui haver pus honest clam:
per no errar, maldic-vos egualment!