OH VÓS, MESQUINS QUI SOTS TERRA JAEU...
 

Oh vós, mesquins qui sots terra jaeu
del colp d’amor ab lo cos sangonent
e tots aquells qui ab cor molt ardent
han bé amat, prec-vos no us oblideu!
Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d’or
ab què amor plaga els enamorats!

Los colps d’amor són per tres qualitats
e veure es pot en les fletxes que fir,
perquè els ferits són forçats de sentir
dolor del colp segons seran plagats.
D’or e de plom aquestes fletxes són,
e d’un metall que s’anomena argent:
cascú d’aquests dóna son sentiment
segons que d’ells diferença ha en lo món.

En aquell temps que primer d’aquest fon,
les fletxes d’or amor totes llançà
e, desmembrat, una se n’aturà
ab què em ferí, de què viure abandon.
De fletxes tals molts passats foren morts;
ja no té pus què fer guerra mortal:
ab les d’argent sol basta a fer senyal,
mas los plagats de morir són estorts.

Ab les de plom són hui tots sos deports
e son poder no basta a traure sang.
Amor, veent lo seu poder tan manc,
ha trencat l’arc: jo en faç al món reports.
Ab cor sancer crida la sua pau,
per què cascú pot anar en cabells;
per fugir d’ell no cal muntar castells:
lo seu poder pus baix que terra jau.

Mas jo romanc a mort, d’açò fiau.
La sua pau és guerra per a mi:
si en guerra fos cella per qui em ferí,
jo fóra en pau, vençut e son esclau.
Pau ha lo món e guerra jo tot sol,
perquè amor guerrejar ha finit.
Jo son plagat e no puc ser guarit,
puix la que am de sa plaga no es dol.

Oh folla amor, qui vostre delit vol
sobre lloc fals ha son contentament;
per ço repòs no té en l’enteniment,
car sinó el ver l’enteniment no col.