CERVO FERIT NO DESITJA LA FONT...
 

Cervo ferit no desitja la font
aitant com jo esser a vós present:
al gran repòs de mon contentament
passar no pusc sinó per aquest pont.
Molt me ve tard lo jorn tan desitjat,
comprat molt car per dolorós sospir,
e tard o breu só cert que deu venir
si per la mort camí no m’és tancat.

Esser no pusc d’esperança llançat,
car jo us desig segons mon major bé.
A vós deman: contra mi res no us té,
mentre el voler vostre em sia donat.
Si el pensament llunyava un sol punt
d’imaginar haver vostre voler,
sens aquell tot no pusc delit haver:
si no és tot sa, tost porà ser defunt.

Davant me veig de grans dolors un munt,
puix ops he tant per a mon contentar
e mon voler porà molt menyscabar
si el vostre es mou e no mostra que munt.
E devallant, devallarà lo meu,
e d’alt caent, no darà poc crebant,
car tot extrem altre extrem és donant.
Al poc estat no par l’ofensa greu.

Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu
de ço que en vós està la major part:
que en mon voler hajau lo vostre esguard,
e prec amor vos llanç tot poder seu.
E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem,
si troba lloc on se prenga en vós:
en lloc dispost sa passió és en nós
e lo contrast tenim e no volem.

Noves de vós saber mortalment tem,
dubtant-me fort que no hi mostreu amor.
Per no saber visc en altra dolor.
No sé de qual costat guard que no em crem.
No és en vós complir lo meu delit,
per bé que vós vullau complir aquell.
D’amor haveu haver forçat consell:
en vós i en ell recau mon bé complit.

Res no temau ne prengau en despit
dels pensaments meus ab varietat,
car en servei seran de fermetat:
de tals servents vol ser amor servit.
Si punt d’enuig d’est praticar sentiu,
sens amor sou o no sabeu què vol.
Ferm lloc no el té, qui d’aquest mal se dol:
lo moviment per segurtat teniu.

Si tant de vós com voleu no confiu,
mon gran voler me porta en aquest zel.
De vostre cos no tem lo pus prim pèl
que en contra mi res fes ne em fos altiu.
La voluntat vull que pas tota en mi:
jo só celós si molt amau a Déu!
Dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu.
Quan vos dolgués, de mal vostre em dolguí.

Mon derrer bé, de vós jo guard la fi,
quan de present me trob esser content,
e si em veig trist per algun cas present,
res venidor trobar no es pot en mi.