VÓS, QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM!...
 

Vós, qui sabeu de la tortra el costum!
E si no ho feu, plàcia’l-vos oir:
quan mort li tol son par, se vol jaquir
d’obres d’amor ne beu aigua de flum,
ans en los clots ensutza primer l’aigua,
ne es posa mai en verd arbre fullat.
Mas contra açò és vostra qualitat,
per gran desig no cast que en vós se raiga.

E no cuideu, dona, que bé us escaiga
que, puix hagués tastat la carn gentil,
a mercader lliuràs vostre cos vil.
E son dret nom en Joan me pens caiga,
e si voleu que us ne don coneixença,
sa faç és gran, ab la vista molt llosca,
sos fonaments són de llagost o mosca...
Cert no mereix draps vendre de Florença!

E coneixent la vostra gran fallença,
volgué’s muntar, en amar, cavaller,
e sabent ell tot vostre fet en ver,
en vós amar se tengra a consciença,
sabent molt clar l’ensutzeada vida
prenent public les pagues del pecat.
Vostre cos lleig per drap és baratat:
vostre servir és bo sol per a dida.

E no cuideu filla us hagués jaquida,
vós alletant aquella ab vostra llet,
car vostre cos és de verí replet,
e mostren-ho vostres pèls fora mida,
car si us jaquiu vostra barba criada
e la us toleu, puix ab los pèls dels braços
poran-se’n fer avantatjosos llaços
prenints perdius e tortra o becada.

Quan oïreu: «Alcavota provada!»,
responeu tost, que per vós ho diran,
e puix per nom propi vos cridaran,
ja no us mostreu en l’oir empatxada,
enterrogant: «Amics, e què voleu?
En dret d’amor, ha hi res que jo fer pusca?
Tracte semblant jamés me trobe cusca,
presta seré a quant demanareu!»

Tots los qui tost acunçament volreu
en fets d’amor, emprau na Montbohí:
ella us farà tot lo que féu a mi.
No es pot saber l’endreç que hi trobareu!