SEGONA BALADA
 

Sobres d’amor m’ha tret de llibertat
dant-me senyor qui no s’ho té per dit,
car tot esforç en mi és disminuït
per fer mostrar ma bona voluntat;
que en àls no pens de dia ne de nit
mas que sabés com só d’amor forçat,
que aprés d’açò tot l’àls no em serà greu;
mas qui pot dir que mon voler no creu?

Sobres d’amor m’ha ja del tot sobrat,
pus tots sos mals jo prenc en grans delits,
e mos desigs en una tots units
rompen en mi natura i qualitat;
que mi mateix la llengua m’ha fallit
e tots mos gests, com bé no han mostrat
los mals que pas per dona qui em descreu;
mas qui pot dir que mon voler no creu?

Sobres d’amor en açò m’ha portat,
que tot quant és mire com adormit,
car jo tostemps ab ulls de l’esperit
veig ço que pens que és mon bé desijat;
mas tot lo freds que amor mai ha sentits
en creure a mi cascú serà torbat;
mas jo faré que ells me creuran en breu;
mas qui pot dir que mon voler no creu?