QUARTA BALADA
 

Sí com l’hom flac qui en brega no és estat
es feny ardit, creent que sia tal,
mas quan s’hi veu, en un punt és torbat
tal que fugir no el sembla cosa mal,
ne pren a mi, que ans que tal dona amàs
me fon semblant que lo hi gosàs ben dir,
mes quan he lloc que la puc requerir
li parle d’àls e call-me de mon cas.

E no és raó l’extrem de voluntat,
ans en tot hom vos dic que és tal senyal,
car molt hom veig d’amor aperduat
per dir los fets a tots en general.
E perd-me jo perquè el contrari faç,
car mon voler vull en secret tenir,
tant que, com faç que ella em vulla oir,
li parle d’àls e call-me de mon cas.

Mas com aquell qui molt ha febrejat
e per gorir fa experiment mortal:
sabent que ab àls mai haurà sanitat
fa tal assaig que el mata si no el val,
faré jo, doncs, dient-lo-hi faç a faç.
Vinga a menys ço qui bé me’n pot venir,
car ja conec que, perquè no m’aïr,
li parle d’àls e call-me de mon cas.