Poesia

 1 LosQuiA|    aquesta cendra ~sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: ~Amor
 2 LosQuiA|          l’arbitre: ~Amor és tal que, si us obre la porta, ~tard
 3 LosQuiA|         la porta, ~tard s’esdevé que pels altres la tanque; ~
 4 LosQuiA|         tanque; ~la part del mur que el fort enemic trenca ~mostra
 5 LosQuiA|       los ferits d’esta fleixa, ~que tots pensam tenir un esmaragde ~
 6 LosQuiA|         esmaragde ~ab tal virtut que ens fa trobar la senda, ~
 7 LosQuiA|    Pigmaleon volc bé una imatge ~que ell ab ses mans esculpí
 8 LosQuiA|          de festa tan ben colta  que no hi romàs d’amor una centil·
 9 LosQuiA|    darrer terme. ~E no us penseu que parle gens en somnis, ~que
10 LosQuiA|       que parle gens en somnis, ~que no és tan clar lo sol alt
11 LosQuiA|       tan gran dolor m’assombra ~que el meu cor trist en quatre
12 TragCal|        sol perdrà la forma, ~ans que jamés de mi siau servida; ~
13 TragCal|            no sia al món persona que l’esmente; ~ans, del tot
14 TragCal|      ésser, ~tinguen per fals lo que fon de mon viure, ~e res
15 TragCal|       llocs sia lo meu sepulcre ~que, el món finit, no es trobe
16 TragCal|         carn mia ~ni es puga fer que mai jo ressuscite. ~  ~Resposta
17 TragCal|       Caldesa ~  ~Clarament veig que, en la mundana orla, ~Déu
18 TragCal|     comés abominable culpa, ~tal que en l’infern no trob pena
19 TragCal|          És-me la mort més dolça que no sucre, ~si fer se pot
20 TragCal|       braços muira; ~en vós està que prengau de mi venja: ~si
21 TragCal|          de mi venja: ~si us par que hi bast, per vostres mans
22 TragCal| peregrinant romera. ~Déu no farà que el passat fet no sia; ~mas,
23 PerCald|         calfar l’heu vós, encara que fred sia; ~si tot lo foc
24 PerCald|     perdia, ~pendrien-ne de vós, que en sou molt basta; ~si en
25 PerCald|      vostra, no poc bella, ~sens que jamés serà orfe de pares: ~
26 PerCald|        querella, ~en dubte estic que fósseu mai donzella;  dot
27 PerCald|       vós, sens foc, teniu calor que us crema; ~pendran gran
28 PerCald|        se dix la dona baratera, ~que portau foc davall les vostres
29 PerCald|      foguera. ~Calda cremant més que el foc en l’espera, ~per
30 PerCald|       feu vós serrar les dents, ~que no es pot dir algú dels
31 BalGars|          de les altres esparsa, ~que, del mirar, mos ulls resten
32 BalGars|        les plomes i lo llustre, ~que no és al món poeta tan il·
33 BalGars|         món poeta tan il·lustre ~que pogués dir les llaors de
34 BalGars|   cantaven tal balada: ~«Del mal que pas no puc guarir ~si no
35 BalGars|          mirau ~ab los ulls tals que puga dir ~que ja no us plau ~
36 BalGars|          ulls tals que puga dir ~que ja no us plau ~que jo per
37 BalGars|          dir ~que ja no us plau ~que jo per vós haja morir. ~
38 BalGars|          llavors creureu ~l’amor que us port, ~e no es pot fer
39 BalGars|        us port, ~e no es pot fer que no ploreu ~la trista mort ~
40 BalGars|         la trista mort ~d’aquell que ara no voleu. ~Que el mal
41 BalGars|        aquell que ara no voleu. ~Que el mal que pas no em pot
42 BalGars|        ara no voleu. ~Que el mal que pas no em pot jaquir ~si
43 BalGars|          girau ~los vostres ulls que em vullen dir ~que ja no
44 BalGars|          ulls que em vullen dir ~que ja no us plau ~que jo per
45 BalGars|          dir ~que ja no us plau ~que jo per vós haja morir.» ~  ~ ~
46 Cobla  |         turmenta ~en tant estrem que ma pensa és contenta ~de
47 Cobla  |          espanta. ~Mas, si voleu que davall vostra manta ~muira,
48 Cobla  |        mes dolors: ~seré l’ocell que en llit ple de odors ~mor,
49 Enamor |        acer, ab tan fort tempre ~que els diamants por acunçar
50 Enamor |          lo cant de les serenes ~que vós, cruel, mon trist plorar
51 Enamor |         meu gran plant més sorda que no l’aspis. ~E coneixent
52 Enamor |         no l’aspis. ~E coneixent que sou tal com blasone ~e que
53 Enamor |       que sou tal com blasone ~e que per vós ma vida se deu perdre, ~
54 Enamor |       per amor sia martre, ~puix que dins mi vos tinc en bella
55 Enamor |         el fresc, e la empremta ~que ni la mort ni el temps ni
56 Enamor |       cuberta, ~ans vostre gest, que par sia benigne, ~quan vull
57 Descriu|        mostraré gest tan simple ~que tots diran, ab los ulls
58 Descriu|  corrents aigua: ~«Cruel virtut, que no la pogué vençre ~gest
59 Descriu|          en vera amor, més amant que tot altre!» ~Estareu vós
60 Descriu|          carçre ~vostre esperit, que al meu era conforme.» ~Mudarà
61 Descriu|      doldrà la mia vida trista, ~que sol per vós la poguí bé
62 Demana |         volentat, no menys freda que marbre, ~en servir Déu pus
63 Demana |        en servir Déu pus dura ve que pedra; ~volent mirar de
64 Demana |      Corella ~  ~Tres causes són que, ab fredor de marbre, ~lo
65 Demana |      nostre cor fan molt pus dur que pedra: ~lo primer crim de
66 Demana |         hedra, ~i el nostre cos, que els seus apetits cerca, ~
67 Demana |        cerca, ~aquells tots sols que el sensual li causa, ~hoc
68 Demana |         Aquest és lo bell arbre ~que parla flors en rims pus
69 Demana |          flors en rims pus verds que l’hedra.» ~  ~ ~
70 Esparsa|                  ESPARSA ~  ~Des que perdí a vós, déu de ma vida, ~
71 Esparsa|          casta, ~està el meu cos que extrema set lo gasta, ~car
72 Esparsa|   responc, si alguna em demana, ~que sola vós de mi sereu servida. ~  ~  ~  ~
73 OrVerge|         CREU~  ~Ab plor tan gran que nostres pits abeura ~e greu
74 OrVerge|        pits abeura ~e greu dolor que nostre cor esquinça ~venim
75 OrVerge|       vós, filla de Déu e mare; ~que nostra carn dels ossos se
76 OrVerge|         l’ésser perdre, ~pensant que, mort per nostres greus
77 OrVerge|        estil·len tan gran aigua ~que pot llavar les sues cruels
78 OrVerge|       per llevar-nos les taques ~que el primer hom, com a vassall
79 OrVerge|         mostrà tan gran plànyer ~que els serafins, ensems ab
80 OrVerge|         O fill tot meu, oïu a mi que us parle,  ~que en lo dur
81 OrVerge|         oïu a mi que us parle,  ~que en lo dur pal haveu oït
82 OrVerge|        lo lladre, ~puix no voleu que de present jo muira ~e siga
83 OrVerge|         rebeu-me dins la tomba, ~que no es pot fer entre els
84 OrVerge|          vius jo converse, ~puix que, vós mort, és ja ma vida
85 OrVerge|         penseu jo m’estenga ~del que vós, fill, pendreu dins
86 OrVerge|         mi primera en la fossa, ~que no us és nou dormir en los
87 OrVerge|         Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre, ~e, si no us
88 OrVerge|          mortalla, ~la mia carn, que viu haveu vestida, ~no us
89 OrVerge|         vestida, ~no us sia greu que, mort, encara us cobra.» ~
90 OrVerge|    senyor benigne; ~encens tenim que nostre cor perfuma, ~que
91 OrVerge|         que nostre cor perfuma, ~que som contents se faça sacrefici ~
92 OrVerge|       mas preneu aquest bàlsem; ~que sens temor nostra llengua
93 OrVerge|         la cambra ~més clarejant que el sol alt en lo cercle.~