Poesia
1 LosQuiA| no els calia gens tembre ~de llurs amants altri n’hagués
2 LosQuiA| qui amava, fer-li present de festa tan ben colta que
3 TragCal| De la TRAGÈDIA DE CALDESA ~ ~
4 TragCal| De la TRAGÈDIA DE CALDESA ~ ~Mourà’s corrent
5 TragCal| veuran lo centre, ~tinta de sang se mostrarà la lluna ~
6 TragCal| la forma, ~ans que jamés de mi siau servida; ~e lo meu
7 TragCal| es trobe en l’any lo jorn de ma naixença, ~mas lo meu
8 TragCal| esmente; ~ans, del tot ras de les penses humanes, ~sia
9 TragCal| tinguen per fals lo que fon de mon viure, ~e res de mi
10 TragCal| fon de mon viure, ~e res de mi en lo món no hi romanga. ~
11 TragCal| ressuscite. ~ ~Resposta de Caldesa ~ ~Clarament veig
12 TragCal| en vós està que prengau de mi venja: ~si us par que
13 TragCal| espire, ~o, si voleu, coberta de celici ~iré pel món, peregrinant
14 TragCal| mas, si esperau esmena de mon viure, ~jo la faré,
15 PerCald| se perdia, ~pendrien-ne de vós, que en sou molt basta; ~
16 PerCald| salamandra, ~ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~perquè
17 PerCald| Irlanda ~perquè us deixeu de vostra gentil casta. ~Casta
18 PerCald| sens que jamés serà orfe de pares: ~no crec lo món vos
19 PerCald| llei vostra, ~e tot lo món de vostre cos té mostra: ~fels
20 PerCald| mostra: ~fels e infels e los de la Llei vella. ~En flames
21 PerCald| llum, si s’acosten ab tema ~de batre en vós com en la pedrenyera; ~
22 PerCald| requirents ~en negun temps oís de vós «espera».~ ~
23 BalGars| LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA] ~ ~
24 BalGars| garsa, ~sola, sens par, de les altres esparsa, ~que,
25 BalGars| que pogués dir les llaors de tal perla. ~I ab dolça veu,
26 MosUl | suplic los tanque; ~l’aigua de plor, puix no es pot fer
27 MosUl | sobre el meu vas, un mot de lletres negres: ~«Corella
28 Cobla | que ma pensa és contenta ~de presta mort; de tot l’aldre
29 Cobla | contenta ~de presta mort; de tot l’aldre s’espanta. ~
30 Cobla | l’ocell que en llit ple de odors ~mor, ja content de
31 Cobla | de odors ~mor, ja content de sa vida ser tanta. ~ ~ ~
32 Enamor | aspre, ~i, en crueltat, de l’Orient les tigres. ~I
33 Enamor | centre, ~escolta més lo cant de les serenes ~que vós, cruel,
34 Descriu| DESCRIU LA SEPULTURA DE SA ENAMORADA ~ ~En lletres
35 Descriu| figura ~treta del viu, imatge de Helena, ~en lo dit quart
36 Descriu| i, en l’altra mà, un ram de agnus castus, ~sobre lo
37 Descriu| lo viure ~sol per temor de honestat ofendre, ~no us
38 Descriu| vull negar com aprenguí de doldre: ~a Déu pregant guardàs
39 Descriu| pensant: «Per mi haveu aprés de plànyer!» ~E no em doldrà
40 Demana | que pedra; ~volent mirar de la virtut en l’arbre, ~ab
41 Demana | causes són que, ab fredor de marbre, ~lo nostre cor fan
42 Demana | que pedra: ~lo primer crim de l’hom, comés en l’arbre ~
43 Esparsa| Des que perdí a vós, déu de ma vida, ~perquè vejau porte
44 Esparsa| em demana, ~que sola vós de mi sereu servida. ~ ~ ~ ~
45 OrVerge| JESÚS EN LA FALDA ~DEVALLAT DE LA CREU~ ~Ab plor tan gran
46 OrVerge| esquinça ~venim a vós, filla de Déu e mare; ~que nostra
47 OrVerge| ver Déu e hom, lo fill de Déu e vostre ~jau tot estés
48 OrVerge| castes faldes. ~Ab fonts de sang regà lo verge estrado ~
49 OrVerge| partit ab fort escarpre ~de gran dolor, vos mostrà tan
50 OrVerge| e tots los cels, vestits de negra sarga, ~porten acords
51 OrVerge| porten acords al plant de vostra llengua: ~«O fill
52 OrVerge| lladre, ~puix no voleu que de present jo muira ~e siga
53 OrVerge| encara us cobra.» ~Mare de Déu, humil tostemps e verge, ~
54 OrVerge| carboncle, ~mirra portam de nostra vida amarga, ~dolent-nos
55 OrVerge| contents se faça sacrefici ~de nostra carn, si el vostre
56 OrVerge| mans estendre ~per a untar de vostre fill insigne ~lo
|