Poesia
1 LosQuiA| preneu aquesta cendra ~sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: ~
2 LosQuiA| ell ab ses mans esculpí en lo marbre; ~a aquests dos sols
3 LosQuiA| somnis, ~que no és tan clar lo sol alt en lo cercle ~com
4 LosQuiA| és tan clar lo sol alt en lo cercle ~com jo viu clar
5 TragCal| en trossos, ~tornarà fred lo foc alt en l’esfera, ~i,
6 TragCal| alt en l’esfera, ~i, en lo més fons, del món veuran
7 TragCal| més fons, del món veuran lo centre, ~tinta de sang se
8 TragCal| la lluna ~e, tot escur, lo sol perdrà la forma, ~ans
9 TragCal| jamés de mi siau servida; ~e lo meu cos, del prim cabell
10 TragCal| senyora, ~no es trobe en l’any lo jorn de ma naixença, ~mas
11 TragCal| jorn de ma naixença, ~mas lo meu nom, a tots abominable, ~
12 TragCal| sia passat com un vent lo meu ésser, ~tinguen per
13 TragCal| ésser, ~tinguen per fals lo que fon de mon viure, ~e
14 TragCal| mon viure, ~e res de mi en lo món no hi romanga. ~E si,
15 TragCal| perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre ~que, el món
16 PerCald| encara que fred sia; ~si tot lo foc en lo món se perdia, ~
17 PerCald| fred sia; ~si tot lo foc en lo món se perdia, ~pendrien-ne
18 PerCald| orfe de pares: ~no crec lo món vos baste a compares, ~
19 PerCald| demana la llei vostra, ~e tot lo món de vostre cos té mostra: ~
20 BalGars| un tal gest, les plomes i lo llustre, ~que no és al món
21 Cobla | COBLA ESPARSA ~ ~Si en lo mal temps la serena bé canta, ~
22 Enamor | els braus lleons venç en lo ésser aspre, ~i, en crueltat,
23 Enamor | al centre, ~escolta més lo cant de les serenes ~que
24 Descriu| lletres d’or tendreu en lo sepulcre ~la mia mort per
25 Descriu| viu, imatge de Helena, ~en lo dit quart tenint un esmaragde ~
26 Descriu| de agnus castus, ~sobre lo qual planyerà una tortra. ~
27 Descriu| la volguera rompre; ~però lo mal no es deu jamés concebre ~
28 Descriu| Si no poguí restaurar-vos lo viure ~sol per temor de
29 Demana | la virtut en l’arbre, ~ab lo cor verd me trobe cenyit
30 Demana | que, ab fredor de marbre, ~lo nostre cor fan molt pus
31 Demana | molt pus dur que pedra: ~lo primer crim de l’hom, comés
32 Demana | dirà el mot: «Aquest és lo bell arbre ~que parla flors
33 Esparsa| meu cos que extrema set lo gasta, ~car jo sol bec aigua
34 OrVerge| delictes, ~ver Déu e hom, lo fill de Déu e vostre ~jau
35 OrVerge| Ab fonts de sang regà lo verge estrado ~on, xic infant,
36 OrVerge| estrado ~on, xic infant, lo bolcàs ab rialles, ~i els
37 OrVerge| ensems ab nostra culpa. ~Lo vostre cor, partit ab fort
38 OrVerge| aprenen dolre. ~Plany-se lo món, cobert d’aspre celici; ~
39 OrVerge| cobert d’aspre celici; ~crida lo sol, plorant ab cabells
40 OrVerge| mi que us parle, ~que en lo dur pal haveu oït lo lladre, ~
41 OrVerge| en lo dur pal haveu oït lo lladre, ~puix no voleu que
42 OrVerge| e siga ab vós tancada en lo sepulcre. ~Jo us acollí
43 OrVerge| sepulcre. ~Jo us acollí en lo meu verge ventre; ~ara vós,
44 OrVerge| meus braços. ~Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre, ~
45 OrVerge| de vostre fill insigne ~lo cos sagrat, mas preneu aquest
46 OrVerge| carçre ~los sants catius, lo veureu dins la cambra ~més
47 OrVerge| clarejant que el sol alt en lo cercle.~
|