Poesia

 1 LosQuiA|         per on se puga vençre. ~E som tan folls, los ferits
 2 LosQuiA|        venint al darrer terme. ~E no us penseu que parle gens
 3 LosQuiA|        aquest tan gran oprobi, ~e, del record, tan gran dolor
 4 TragCal|    corrent la tremuntana ferma ~e tots ensems los cels cauran
 5 TragCal|      sang se mostrarà la lluna ~e, tot escur, lo sol perdrà
 6 TragCal|      jamés de mi siau servida; ~e lo meu cos, del prim cabell
 7 TragCal|      vós, sia partit en peces, ~e, tornat pols, no prenga
 8 TragCal|         ulls vos puguen veure. ~E, si és ver vos diguí mai
 9 TragCal|       lo que fon de mon viure, ~e res de mi en lo món no hi
10 TragCal|       en lo món no hi romanga. ~E si, per cas, del meu cos
11 PerCald|         demana la llei vostra, ~e tot lo món de vostre cos
12 PerCald|     vostre cos té mostra: ~fels e infels e los de la Llei
13 PerCald|       té mostra: ~fels e infels e los de la Llei vella. ~En
14 PerCald|         fon verd la gavarrera, ~e vós, sens foc, teniu calor
15 BalGars|        los peus verds, los ulls e celles negres, ~pennatge
16 BalGars|         art ben acordada, ~cant e tenor, cantaven tal balada: ~«
17 BalGars|   creureu ~l’amor que us port, ~e no es pot fer que no ploreu ~
18 Enamor |        els diamants por acunçar e rompre, ~i els braus lleons
19 Enamor |         cruel, mon trist plorar e plànyer, ~al meu gran plant
20 Enamor |      més sorda que no l’aspis. ~E coneixent que sou tal com
21 Enamor |        que sou tal com blasone ~e que per vós ma vida se deu
22 Enamor |      les colors sobre el fresc, e la empremta ~que ni la mort
23 Descriu| honestat matant ma vida morta. ~E jo, esculpit als vostres
24 Descriu|      qual planyerà una tortra. ~E dirà el mot, escrit sobre
25 Descriu|       haveu aprés de plànyer!» ~E no em doldrà la mia vida
26 Demana |          comés en l’arbre ~bell e florit, semblant a la verd
27 Demana |        del viu en bella pedra, ~e dirà el mot: «Aquest és
28 Esparsa|         passant vida ermitana, ~e prest responc, si alguna
29 OrVerge|        que nostres pits abeura ~e greu dolor que nostre cor
30 OrVerge|       venim a vós, filla de Déu e mare; ~que nostra carn dels
31 OrVerge|        greus delictes, ~ver Déu e hom, lo fill de Déu e vostre ~
32 OrVerge|       Déu e hom, lo fill de Déu e vostre ~jau tot estés en
33 OrVerge|      fent ab la sang un engüent e col·liri ~d’infinit preu,
34 OrVerge|     plorant ab cabells negres, ~e tots los cels, vestits de
35 OrVerge|        que de present jo muira ~e siga ab vós tancada en lo
36 OrVerge|        mantell que a mi cobre, ~e, si no us par vos baste
37 OrVerge|     Mare de Déu, humil tostemps e verge, ~llum d’aquest món,
38 OrVerge|     ofensa ~al vostre fill, Déu e senyor benigne; ~encens
39 OrVerge|      vostre fill ho mana. ~ Fi ~E no gosam les nostres mans