Poesia
1 TragCal| fins l’ungla, ~mirant-ho vós, sia partit en peces, ~e,
2 TragCal| vostres braços muira; ~en vós està que prengau de mi venja: ~
3 PerCald| mà casta, ~calfar l’heu vós, encara que fred sia; ~si
4 PerCald| perdia, ~pendrien-ne de vós, que en sou molt basta; ~
5 PerCald| terra es gasta, ~no perreu vós, vivint com salamandra, ~
6 PerCald| fon verd la gavarrera, ~e vós, sens foc, teniu calor que
7 PerCald| acosten ab tema ~de batre en vós com en la pedrenyera; ~per
8 PerCald| com en la pedrenyera; ~per vós se dix la dona baratera, ~
9 PerCald| espera, ~per a dir «no» feu vós serrar les dents, ~que no
10 PerCald| requirents ~en negun temps oís de vós «espera».~ ~
11 BalGars| ja no us plau ~que jo per vós haja morir. ~Si muir per
12 BalGars| haja morir. ~Si muir per vós, llavors creureu ~l’amor
13 BalGars| ja no us plau ~que jo per vós haja morir.» ~ ~ ~
14 Cobla | vostra manta ~muira, prop vós hauran fi mes dolors: ~seré
15 Enamor | cant de les serenes ~que vós, cruel, mon trist plorar
16 Enamor | tal com blasone ~e que per vós ma vida se deu perdre, ~
17 Descriu| que tot altre!» ~Estareu vós d’alabaust en figura ~treta
18 Descriu| degués perdre, ~sol per a vós jo la volguera rompre; ~
19 Descriu| vida trista, ~que sol per vós la poguí bé despendre. ~ ~~~
20 Demana | trobe cenyit d’hedra. ~A vós, senyor mossén Corella,
21 Demana | volentat enterca, ~puix tant en vós la Teulegia pausa. ~ ~Respon
22 Esparsa| ESPARSA ~ ~Des que perdí a vós, déu de ma vida, ~perquè
23 Esparsa| alguna em demana, ~que sola vós de mi sereu servida. ~ ~ ~ ~
24 OrVerge| nostre cor esquinça ~venim a vós, filla de Déu e mare; ~que
25 OrVerge| tots los àngels, ~mirant a vós planyent, aprenen dolre. ~
26 OrVerge| present jo muira ~e siga ab vós tancada en lo sepulcre. ~
27 OrVerge| lo meu verge ventre; ~ara vós, fill, rebeu-me dins la
28 OrVerge| jo converse, ~puix que, vós mort, és ja ma vida morta. ~
29 OrVerge| penseu jo m’estenga ~del que vós, fill, pendreu dins en la
|