abeur-tingu | tinta-xic
Poesia
1 OrVerge| tan gran que nostres pits abeura ~e greu dolor que nostre
2 LosQuiA| amor una centil·la no s’acabàs, venint al darrer terme. ~
3 Enamor | ENAMORADA ~ ~És vostre cor d’acer, ab tan fort tempre ~que
4 OrVerge| tancada en lo sepulcre. ~Jo us acollí en lo meu verge ventre; ~
5 BalGars| ab dolça veu, per art ben acordada, ~cant e tenor, cantaven
6 OrVerge| de negra sarga, ~porten acords al plant de vostra llengua: ~«
7 PerCald| pendran gran llum, si s’acosten ab tema ~de batre en vós
8 Enamor | tempre ~que els diamants por acunçar e rompre, ~i els braus lleons
9 Descriu| vostres peus en marbre, ~agenollat, mostraré gest tan simple ~
10 Descriu| en l’altra mà, un ram de agnus castus, ~sobre lo qual planyerà
11 Descriu| tot altre!» ~Estareu vós d’alabaust en figura ~treta del viu,
12 Cobla | de presta mort; de tot l’aldre s’espanta. ~Mas, si voleu
13 Esparsa| ermitana, ~e prest responc, si alguna em demana, ~que sola vós
14 Enamor | Orient les tigres. ~I l’alta mar, moguda fins al centre, ~
15 LosQuiA| tembre ~de llurs amants altri n’hagués triümfo. ~Però
16 LosQuiA| algun altre no hi passe. ~Amà Narcís a si mateix en l’
17 Descriu| fènix ~en vera amor, més amant que tot altre!» ~Estareu
18 LosQuiA| calia gens tembre ~de llurs amants altri n’hagués triümfo. ~
19 MosUl | alegres ~sempre vixqué, per amar ab espera.» ~ ~ ~
20 OrVerge| mirra portam de nostra vida amarga, ~dolent-nos fort com havem
21 LosQuiA| gran repòs en mans del qui amava, fer-li present de festa
22 OrVerge| serafins, ensems ab tots los àngels, ~mirant a vós planyent,
23 TragCal| llengua ~a dir «Bon pos!» a l’ànima maleita, ~si Déu permet
24 TragCal| ne resta, ~sia menjar als animals salvatges: ~prenga’n cascú
25 TragCal| senyora, ~no es trobe en l’any lo jorn de ma naixença, ~
26 Demana | nostre cos, que els seus apetits cerca, ~aquells tots sols
27 OrVerge| mirant a vós planyent, aprenen dolre. ~Plany-se lo món,
28 Descriu| ofendre, ~no us vull negar com aprenguí de doldre: ~a Déu pregant
29 BalGars| ploreu ~la trista mort ~d’aquell que ara no voleu. ~Que el
30 Demana | els seus apetits cerca, ~aquells tots sols que el sensual
31 LosQuiA| esculpí en lo marbre; ~a aquests dos sols no els calia gens
32 LosQuiA| lo cap, que no perdau l’arbitre: ~Amor és tal que, si us
33 OrVerge| nostra carn dels ossos se arranca ~i l’esperit desitja l’ésser
34 BalGars| perla. ~I ab dolça veu, per art ben acordada, ~cant e tenor,
35 Enamor | plant més sorda que no l’aspis. ~E coneixent que sou tal
36 LosQuiA| record, tan gran dolor m’assombra ~que el meu cor trist en
37 PerCald| tothom, puix no el tancau ab baldes, ~pendre’n porà com d’una
38 OrVerge| sagrat, mas preneu aquest bàlsem; ~que sens temor nostra
39 MosUl | d’honestat, estarà en la bandera, ~sobre el meu vas, un mot
40 PerCald| per vós se dix la dona baratera, ~que portau foc davall
41 TragCal| venja: ~si us par que hi bast, per vostres mans espire, ~
42 PerCald| de vós, que en sou molt basta; ~si en algun temps, cremant,
43 PerCald| si s’acosten ab tema ~de batre en vós com en la pedrenyera; ~
44 Esparsa| set lo gasta, ~car jo sol bec aigua descolorida. ~Ni em
45 MosUl | en aigua reposada ~nunca beuré, en font ni en ribera. ~
46 BalGars| celles negres, ~pennatge blanc, he vista una garsa, ~sola,
47 Enamor | coneixent que sou tal com blasone ~e que per vós ma vida se
48 OrVerge| estrado ~on, xic infant, lo bolcàs ab rialles, ~i els vostres
49 TragCal| gire la llengua ~a dir «Bon pos!» a l’ànima maleita, ~
50 PerCald| salamandra, ~ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~perquè us
51 Esparsa| verd florida, ~mas vaig pel bosc passant vida ermitana, ~
52 Enamor | acunçar e rompre, ~i els braus lleons venç en lo ésser
53 TragCal| e lo meu cos, del prim cabell fins l’ungla, ~mirant-ho
54 OrVerge| crida lo sol, plorant ab cabells negres, ~e tots los cels,
55 PerCald| CALDESA ~ ~Si el ferro cald refreda la mà casta, ~calfar
56 PerCald| com d’una gran foguera. ~Calda cremant més que el foc en
57 PerCald| cald refreda la mà casta, ~calfar l’heu vós, encara que fred
58 LosQuiA| aquests dos sols no els calia gens tembre ~de llurs amants
59 PerCald| e vós, sens foc, teniu calor que us crema; ~pendran gran
60 OrVerge| catius, lo veureu dins la cambra ~més clarejant que el sol
61 LosQuiA| fort enemic trenca ~mostra camí per on se puga vençre. ~
62 Cobla | lo mal temps la serena bé canta, ~jo dec cantar, puix dolor
63 Cobla | serena bé canta, ~jo dec cantar, puix dolor me turmenta ~
64 BalGars| acordada, ~cant e tenor, cantaven tal balada: ~«Del mal que
65 LosQuiA| aquesta cendra ~sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: ~
66 Esparsa| que extrema set lo gasta, ~car jo sol bec aigua descolorida. ~
67 TragCal| no hi romanga. ~E si, per cas, del meu cos gens ne resta, ~
68 TragCal| animals salvatges: ~prenga’n cascú la part d’una centil·la, ~
69 OrVerge| jau tot estés en vostres castes faldes. ~Ab fonts de sang
70 Descriu| altra mà, un ram de agnus castus, ~sobre lo qual planyerà
71 OrVerge| fondo carçre ~los sants catius, lo veureu dins la cambra ~
72 TragCal| e tots ensems los cels cauran en trossos, ~tornarà fred
73 OrVerge| vassall rebel·le, ~nos ha causat, ensems ab nostra culpa. ~
74 Demana | mossén Corella ~ ~Tres causes són que, ab fredor de marbre, ~
75 OrVerge| llum d’aquest món, del cel lluent carboncle, ~mirra
76 TragCal| sepultura, ~ni reba el món tan celerada cendra, ~ni es puga fer
77 BalGars| los peus verds, los ulls e celles negres, ~pennatge blanc,
78 Demana | ab lo cor verd me trobe cenyit d’hedra. ~A vós, senyor
79 TragCal| Resposta de Caldesa ~ ~Clarament veig que, en la mundana
80 OrVerge| veureu dins la cambra ~més clarejant que el sol alt en lo cercle.~
81 OrVerge| dolre. ~Plany-se lo món, cobert d’aspre celici; ~crida lo
82 TragCal| mans espire, ~o, si voleu, coberta de celici ~iré pel món,
83 Cobla | COBLA ESPARSA ~ ~Si en lo mal
84 OrVerge| greu que, mort, encara us cobra.» ~Mare de Déu, humil tostemps
85 OrVerge| Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre, ~e, si no us par vos baste
86 OrVerge| dormir en los meus braços. ~Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre, ~
87 OrVerge| ab la sang un engüent e col·liri ~d’infinit preu, per
88 Enamor | perfeta figura, ~ab les colors sobre el fresc, e la empremta ~
89 LosQuiA| present de festa tan ben colta que no hi romàs d’amor
90 PerCald| crec lo món vos baste a compares, ~si gens pariu; segons
91 Descriu| però lo mal no es deu jamés concebre ~per esperar algun bé en
92 Enamor | sorda que no l’aspis. ~E coneixent que sou tal com blasone ~
93 OrVerge| temor nostra llengua el confessa ~redemptor Déu, a Déu plaent
94 Cobla | tant estrem que ma pensa és contenta ~de presta mort; de tot
95 OrVerge| nostre cor perfuma, ~que som contents se faça sacrefici ~de nostra
96 OrVerge| pot fer entre els vius jo converse, ~puix que, vós mort, és
97 Esparsa| vida, ~perquè vejau porte corona casta, ~està el meu cos
98 TragCal| TRAGÈDIA DE CALDESA ~ ~Mourà’s corrent la tremuntana ferma ~e tots
99 Descriu| tots diran, ab los ulls corrents aigua: ~«Cruel virtut, que
100 BalGars| resten alegres. ~I al seu costat estava una esmerla ~ab un
101 PerCald| serà orfe de pares: ~no crec lo món vos baste a compares, ~
102 PerCald| foc, teniu calor que us crema; ~pendran gran llum, si
103 OrVerge| LA FALDA ~DEVALLAT DE LA CREU~ ~Ab plor tan gran que
104 BalGars| Si muir per vós, llavors creureu ~l’amor que us port, ~e
105 OrVerge| cobert d’aspre celici; ~crida lo sol, plorant ab cabells
106 Demana | dur que pedra: ~lo primer crim de l’hom, comés en l’arbre ~
107 Enamor | imatge ~mostrar no es pot la crueldat cuberta, ~ans vostre gest,
108 OrVerge| que pot llavar les sues cruels nafres, ~fent ab la sang
109 Enamor | en lo ésser aspre, ~i, en crueltat, de l’Orient les tigres. ~
110 Enamor | mostrar no es pot la crueldat cuberta, ~ans vostre gest, que par
111 TragCal| Déu no ha fet persona tan culpable: ~jo us he comés abominable
112 Enamor | Letes l’aigua. ~És tot mon dan perquè en vostra imatge ~
113 LosQuiA| no s’acabàs, venint al darrer terme. ~E no us penseu que
114 Enamor | quan vull pintar, tinc davant per exemple. ~ ~~~
115 Cobla | la serena bé canta, ~jo dec cantar, puix dolor me turmenta ~
116 Descriu| Si per algú virtut se degués perdre, ~sol per a vós jo
117 PerCald| haca d’Irlanda ~perquè us deixeu de vostra gentil casta. ~
118 OrVerge| mort per nostres greus delictes, ~ver Déu e hom, lo fill
119 Demana | Corella, cerca ~mon esperit li demostreu la causa ~ni què fa fer
120 PerCald| no» feu vós serrar les dents, ~que no es pot dir algú
121 Esparsa| ESPARSA ~ ~Des que perdí a vós, déu de
122 Esparsa| gasta, ~car jo sol bec aigua descolorida. ~Ni em pose mai en rama
123 Descriu| DESCRIU LA SEPULTURA DE SA ENAMORADA ~ ~
124 MosUl | per on espire. ~Sol pel desert, fugint la primavera, ~en
125 OrVerge| se arranca ~i l’esperit desitja l’ésser perdre, ~pensant
126 Descriu| sol per vós la poguí bé despendre. ~ ~~~
127 OrVerge| FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA ~DEVALLAT DE LA CREU~ ~Ab plor tan
128 Enamor | tan fort tempre ~que els diamants por acunçar e rompre, ~i
129 MosUl | Corella és mort, qui en dies poc alegres ~sempre vixqué,
130 TragCal| veure. ~E, si és ver vos diguí mai senyora, ~no es trobe
131 Descriu| gest tan simple ~que tots diran, ab los ulls corrents aigua: ~«
132 Descriu| imatge de Helena, ~en lo dit quart tenint un esmaragde ~
133 PerCald| pedrenyera; ~per vós se dix la dona baratera, ~que portau
134 Demana | hàbits la pausa. ~Fenoll molt dolç, esculpir-vos han marbre ~
135 Descriu| aprés de plànyer!» ~E no em doldrà la mia vida trista, ~que
136 Descriu| vull negar com aprenguí de doldre: ~a Déu pregant guardàs
137 OrVerge| de nostra vida amarga, ~dolent-nos fort com havem fet ofensa ~
138 Cobla | prop vós hauran fi mes dolors: ~seré l’ocell que en llit
139 OrVerge| a vós planyent, aprenen dolre. ~Plany-se lo món, cobert
140 PerCald| pedrenyera; ~per vós se dix la dona baratera, ~que portau foc
141 PerCald| dubte estic que fósseu mai donzella; dot sens escreix demana
142 OrVerge| fossa, ~que no us és nou dormir en los meus braços. ~Cobrir-vos
143 LosQuiA| en lo marbre; ~a aquests dos sols no els calia gens tembre ~
144 PerCald| que fósseu mai donzella; dot sens escreix demana la llei
145 PerCald| segons vostra querella, ~en dubte estic que fósseu mai donzella;
146 Demana | marbre, ~en servir Déu pus dura ve que pedra; ~volent mirar
147 LosQuiA| volc bé una imatge ~que ell ab ses mans esculpí en lo
148 Enamor | colors sobre el fresc, e la empremta ~que ni la mort ni el temps
149 OrVerge| Déu e senyor benigne; ~encens tenim que nostre cor perfuma, ~
150 LosQuiA| part del mur que el fort enemic trenca ~mostra camí per
151 OrVerge| nafres, ~fent ab la sang un engüent e col·liri ~d’infinit preu,
152 LosQuiA| esmaragde ~ab tal virtut que ens fa trobar la senda, ~vedant
153 OrVerge| tomba, ~que no es pot fer entre els vius jo converse, ~puix
154 Descriu| vostre esperit, que al meu era conforme.» ~Mudarà el gest
155 Esparsa| vaig pel bosc passant vida ermitana, ~e prest responc, si alguna
156 TragCal| no trob pena conforme. ~És-me la mort més dolça que no
157 OrVerge| vostre cor, partit ab fort escarpre ~de gran dolor, vos mostrà
158 Enamor | moguda fins al centre, ~escolta més lo cant de les serenes ~
159 PerCald| mai donzella; dot sens escreix demana la llei vostra, ~
160 Descriu| tortra. ~E dirà el mot, escrit sobre verds lliris: ~«Si
161 LosQuiA| imatge ~que ell ab ses mans esculpí en lo marbre; ~a aquests
162 Demana | pausa. ~Fenoll molt dolç, esculpir-vos han marbre ~on sereu tret
163 Descriu| matant ma vida morta. ~E jo, esculpit als vostres peus en marbre, ~
164 TragCal| mostrarà la lluna ~e, tot escur, lo sol perdrà la forma, ~
165 LosQuiA| us obre la porta, ~tard s’esdevé que pels altres la tanque; ~
166 TragCal| tornarà fred lo foc alt en l’esfera, ~i, en lo més fons, del
167 TragCal| no sia; ~mas, si esperau esmena de mon viure, ~jo la faré,
168 TragCal| sia al món persona que l’esmente; ~ans, del tot ras de les
169 MosUl | fer s’estanque, ~un poc espai pendrà, per on espire. ~
170 Cobla | presta mort; de tot l’aldre s’espanta. ~Mas, si voleu que davall
171 Descriu| deu jamés concebre ~per esperar algun bé en puga nàixer. ~
172 TragCal| passat fet no sia; ~mas, si esperau esmena de mon viure, ~jo
173 OrVerge| greu dolor que nostre cor esquinça ~venim a vós, filla de Déu
174 LosQuiA| tan folls, los ferits d’esta fleixa, ~que tots pensam
175 MosUl | plor, puix no es pot fer s’estanque, ~un poc espai pendrà, per
176 MosUl | ribera. ~Flor d’honestat, estarà en la bandera, ~sobre el
177 Descriu| més amant que tot altre!» ~Estareu vós d’alabaust en figura ~
178 BalGars| alegres. ~I al seu costat estava una esmerla ~ab un tal gest,
179 OrVerge| no gosam les nostres mans estendre ~per a untar de vostre fill
180 OrVerge| major lloc no penseu jo m’estenga ~del que vós, fill, pendreu
181 OrVerge| de Déu e vostre ~jau tot estés en vostres castes faldes. ~
182 PerCald| vostra querella, ~en dubte estic que fósseu mai donzella;
183 OrVerge| rialles, ~i els vostres ulls estil·len tan gran aigua ~que
184 OrVerge| fonts de sang regà lo verge estrado ~on, xic infant, lo bolcàs
185 Cobla | dolor me turmenta ~en tant estrem que ma pensa és contenta ~
186 Descriu| sepulcre ~la mia mort per excel·lent triümfo, ~on clar veuran
187 Enamor | pintar, tinc davant per exemple. ~ ~~~
188 Esparsa| casta, ~està el meu cos que extrema set lo gasta, ~car jo sol
189 OrVerge| perfuma, ~que som contents se faça sacrefici ~de nostra carn,
190 OrVerge| SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA ~DEVALLAT DE LA CREU~ ~
191 TragCal| meu ésser, ~tinguen per fals lo que fon de mon viure, ~
192 Demana | de marbre, ~lo nostre cor fan molt pus dur que pedra: ~
193 TragCal| peregrinant romera. ~Déu no farà que el passat fet no sia; ~
194 TragCal| esmena de mon viure, ~jo la faré, seguint a Magdalena, ~los
195 PerCald| de vostre cos té mostra: ~fels e infels e los de la Llei
196 Descriu| humil d’aquest, qui fon un fènix ~en vera amor, més amant
197 Demana | dels mals hàbits la pausa. ~Fenoll molt dolç, esculpir-vos
198 Demana | DEMANA MOSSÉN FENOLLAR A MOSSÉN CORELLA ~ ~Ma
199 OrVerge| les sues cruels nafres, ~fent ab la sang un engüent e
200 LosQuiA| en mans del qui amava, fer-li present de festa tan ben
201 LosQuiA| vençre. ~E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, ~que tots
202 TragCal| s corrent la tremuntana ferma ~e tots ensems los cels
203 PerCald| PER CALDESA ~ ~Si el ferro cald refreda la mà casta, ~
204 LosQuiA| amava, fer-li present de festa tan ben colta que no hi
205 PerCald| espera, ~per a dir «no» feu vós serrar les dents, ~que
206 OrVerge| cor esquinça ~venim a vós, filla de Déu e mare; ~que nostra
207 TragCal| meu sepulcre ~que, el món finit, no es trobe la carn mia ~
208 PerCald| los de la Llei vella. ~En flames grans fon verd la gavarrera, ~
209 LosQuiA| folls, los ferits d’esta fleixa, ~que tots pensam tenir
210 MosUl | en font ni en ribera. ~Flor d’honestat, estarà en la
211 Esparsa| em pose mai en rama verd florida, ~mas vaig pel bosc passant
212 Demana | lo bell arbre ~que parla flors en rims pus verds que l’
213 PerCald| pendre’n porà com d’una gran foguera. ~Calda cremant més que
214 LosQuiA| puga vençre. ~E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, ~
215 TragCal| l’esfera, ~i, en lo més fons, del món veuran lo centre, ~
216 MosUl | reposada ~nunca beuré, en font ni en ribera. ~Flor d’honestat,
217 OrVerge| vostres castes faldes. ~Ab fonts de sang regà lo verge estrado ~
218 OrVerge| Giten a mi primera en la fossa, ~que no us és nou dormir
219 PerCald| querella, ~en dubte estic que fósseu mai donzella; dot sens
220 Demana | Ma volentat, no menys freda que marbre, ~en servir Déu
221 Demana | Tres causes són que, ab fredor de marbre, ~lo nostre cor
222 Enamor | ab les colors sobre el fresc, e la empremta ~que ni la
223 MosUl | espire. ~Sol pel desert, fugint la primavera, ~en ram florit
224 PerCald| flames grans fon verd la gavarrera, ~e vós, sens foc, teniu
225 PerCald| perquè us deixeu de vostra gentil casta. ~Casta serà, la vostra,
226 BalGars| no em pot jaquir ~si no girau ~los vostres ulls que em
227 TragCal| cendra, ~ni es puga fer algú gire la llengua ~a dir «Bon pos!»
228 OrVerge| pendreu dins en la pedra. ~Giten a mi primera en la fossa, ~
229 OrVerge| fill ho mana. ~ Fi ~E no gosam les nostres mans estendre ~
230 PerCald| la Llei vella. ~En flames grans fon verd la gavarrera, ~
231 OrVerge| pensant que, mort per nostres greus delictes, ~ver Déu e hom,
232 Descriu| de doldre: ~a Déu pregant guardàs del fondo carçre ~vostre
233 BalGars| Del mal que pas no puc guarir ~si no em mirau ~ab los
234 Demana | per ser en nós dels mals hàbits la pausa. ~Fenoll molt dolç,
235 PerCald| ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~perquè us deixeu
236 LosQuiA| de llurs amants altri n’hagués triümfo. ~Però jo viu mon
237 Demana | molt dolç, esculpir-vos han marbre ~on sereu tret del
238 Cobla | vostra manta ~muira, prop vós hauran fi mes dolors: ~seré l’ocell
239 OrVerge| amarga, ~dolent-nos fort com havem fet ofensa ~al vostre fill,
240 Descriu| treta del viu, imatge de Helena, ~en lo dit quart tenint
241 PerCald| refreda la mà casta, ~calfar l’heu vós, encara que fred sia; ~
242 OrVerge| carn, si el vostre fill ho mana. ~ Fi ~E no gosam les
243 Demana | que el sensual li causa, ~hoc i també la voluntat enterca, ~
244 TragCal| del tot ras de les penses humanes, ~sia passat com un vent
245 BalGars| que no és al món poeta tan il·lustre ~que pogués dir les
246 OrVerge| lo verge estrado ~on, xic infant, lo bolcàs ab rialles, ~
247 PerCald| vostre cos té mostra: ~fels e infels e los de la Llei vella. ~
248 TragCal| abominable culpa, ~tal que en l’infern no trob pena conforme. ~
249 OrVerge| un engüent e col·liri ~d’infinit preu, per llevar-nos les
250 OrVerge| per a untar de vostre fill insigne ~lo cos sagrat, mas preneu
251 TragCal| voleu, coberta de celici ~iré pel món, peregrinant romera. ~
252 PerCald| perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~perquè us deixeu de vostra
253 BalGars| el mal que pas no em pot jaquir ~si no girau ~los vostres
254 OrVerge| lo fill de Déu e vostre ~jau tot estés en vostres castes
255 OrVerge| MARIA, ~TENINT SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA ~DEVALLAT DE
256 OrVerge| hom, com a vassall rebel·le, ~nos ha causat, ensems
257 OrVerge| i els vostres ulls estil·len tan gran aigua ~que pot
258 Descriu| sepulcre ~la mia mort per excel·lent triümfo, ~on clar veuran
259 Enamor | raure no us pot, ni del riu Letes l’aigua. ~És tot mon dan
260 OrVerge| la sang un engüent e col·liri ~d’infinit preu, per llevar-nos
261 OrVerge| lo dur pal haveu oït lo lladre, ~puix no voleu que de present
262 Descriu| on clar veuran m’haveu llançat del segle ~ab honestat matant
263 BalGars| lustre ~que pogués dir les llaors de tal perla. ~I ab dolça
264 TragCal| Magdalena, ~los vostres peus llavant ab semblant aigua. ~ ~ ~
265 OrVerge| tan gran aigua ~que pot llavar les sues cruels nafres, ~
266 BalGars| morir. ~Si muir per vós, llavors creureu ~l’amor que us port, ~
267 Descriu| mia forma en pedra ~quan llegiran aquest mot en la tomba, ~
268 Enamor | acunçar e rompre, ~i els braus lleons venç en lo ésser aspre, ~
269 OrVerge| liri ~d’infinit preu, per llevar-nos les taques ~que el primer
270 Descriu| mot, escrit sobre verds lliris: ~«Si per algú virtut se
271 Cobla | dolors: ~seré l’ocell que en llit ple de odors ~mor, ja content
272 OrVerge| ma vida morta. ~En major lloc no penseu jo m’estenga ~
273 TragCal| centil·la, ~perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre ~que,
274 OrVerge| llum d’aquest món, del cel lluent carboncle, ~mirra portam
275 LosQuiA| triümfo. ~Però jo viu mon lluminós carboncle, ~ab gran repòs
276 TragCal| tinta de sang se mostrarà la lluna ~e, tot escur, lo sol perdrà
277 LosQuiA| els calia gens tembre ~de llurs amants altri n’hagués triümfo. ~
278 BalGars| tal gest, les plomes i lo llustre, ~que no és al món poeta
279 BalGars| no és al món poeta tan il·lustre ~que pogués dir les llaors
280 TragCal| jo la faré, seguint a Magdalena, ~los vostres peus llavant
281 OrVerge| és ja ma vida morta. ~En major lloc no penseu jo m’estenga ~
282 TragCal| dir «Bon pos!» a l’ànima maleita, ~si Déu permet mos ulls
283 Demana | enterca, ~per ser en nós dels mals hàbits la pausa. ~Fenoll
284 OrVerge| carn, si el vostre fill ho mana. ~ Fi ~E no gosam les nostres
285 Cobla | voleu que davall vostra manta ~muira, prop vós hauran
286 OrVerge| braços. ~Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre, ~e, si no
287 Enamor | Orient les tigres. ~I l’alta mar, moguda fins al centre, ~
288 OrVerge| A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, ~TENINT SON FILL DÉU JESÚS
289 Enamor | ja content per amor sia martre, ~puix que dins mi vos tinc
290 Descriu| llançat del segle ~ab honestat matant ma vida morta. ~E jo, esculpit
291 LosQuiA| passe. ~Amà Narcís a si mateix en l’aigua; ~Pigmaleon volc
292 TragCal| cos gens ne resta, ~sia menjar als animals salvatges: ~
293 Demana | CORELLA ~ ~Ma volentat, no menys freda que marbre, ~en servir
294 Cobla | muira, prop vós hauran fi mes dolors: ~seré l’ocell que
295 OrVerge| us és nou dormir en los meus braços. ~Cobrir-vos ha lo
296 OrVerge| ensems ab tots los àngels, ~mirant a vós planyent, aprenen
297 TragCal| prim cabell fins l’ungla, ~mirant-ho vós, sia partit en peces, ~
298 BalGars| no puc guarir ~si no em mirau ~ab los ulls tals que puga
299 MosUl | tancats perquè altra no mire, ~si els obre mai, la mort
300 OrVerge| del cel lluent carboncle, ~mirra portam de nostra vida amarga, ~
301 Enamor | les tigres. ~I l’alta mar, moguda fins al centre, ~escolta
302 Cobla | que en llit ple de odors ~mor, ja content de sa vida ser
303 OrVerge| no us par vos baste tal mortalla, ~la mia carn, que viu haveu
304 OrVerge| escarpre ~de gran dolor, vos mostrà tan gran plànyer ~que els
305 Enamor | perquè en vostra imatge ~mostrar no es pot la crueldat cuberta, ~
306 TragCal| centre, ~tinta de sang se mostrarà la lluna ~e, tot escur,
307 Descriu| peus en marbre, ~agenollat, mostraré gest tan simple ~que tots
308 TragCal| TRAGÈDIA DE CALDESA ~ ~Mourà’s corrent la tremuntana
309 Descriu| que al meu era conforme.» ~Mudarà el gest la mia forma en
310 BalGars| per vós haja morir. ~Si muir per vós, llavors creureu ~
311 TragCal| Clarament veig que, en la mundana orla, ~Déu no ha fet persona
312 LosQuiA| la tanque; ~la part del mur que el fort enemic trenca ~
313 OrVerge| pot llavar les sues cruels nafres, ~fent ab la sang un engüent
314 TragCal| trobe en l’any lo jorn de ma naixença, ~mas lo meu nom, a tots
315 Descriu| esperar algun bé en puga nàixer. ~Si no poguí restaurar-vos
316 LosQuiA| altre no hi passe. ~Amà Narcís a si mateix en l’aigua; ~
317 TragCal| per cas, del meu cos gens ne resta, ~sia menjar als animals
318 Descriu| honestat ofendre, ~no us vull negar com aprenguí de doldre: ~
319 OrVerge| tots los cels, vestits de negra sarga, ~porten acords al
320 PerCald| algú dels requirents ~en negun temps oís de vós «espera».~ ~
321 TragCal| ma naixença, ~mas lo meu nom, a tots abominable, ~no
322 OrVerge| com a vassall rebel·le, ~nos ha causat, ensems ab nostra
323 Demana | voluntat enterca, ~per ser en nós dels mals hàbits la pausa. ~
324 OrVerge| la fossa, ~que no us és nou dormir en los meus braços. ~
325 MosUl | cant, en aigua reposada ~nunca beuré, en font ni en ribera. ~
326 Cobla | hauran fi mes dolors: ~seré l’ocell que en llit ple de odors ~
327 Cobla | ocell que en llit ple de odors ~mor, ja content de sa vida
328 Descriu| sol per temor de honestat ofendre, ~no us vull negar com aprenguí
329 OrVerge| dolent-nos fort com havem fet ofensa ~al vostre fill, Déu e senyor
330 OrVerge| redemptor Déu, a Déu plaent oferta, ~qui, al terç jorn, traent
331 PerCald| requirents ~en negun temps oís de vós «espera».~ ~
332 OrVerge| que en lo dur pal haveu oït lo lladre, ~puix no voleu
333 OrVerge| llengua: ~«O fill tot meu, oïu a mi que us parle, ~que
334 LosQuiA| viu clar aquest tan gran oprobi, ~e, del record, tan gran
335 Descriu| ENAMORADA ~ ~En lletres d’or tendreu en lo sepulcre ~
336 OrVerge| ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE
337 PerCald| bella, ~sens que jamés serà orfe de pares: ~no crec lo món
338 Enamor | aspre, ~i, en crueltat, de l’Orient les tigres. ~I l’alta mar,
339 TragCal| veig que, en la mundana orla, ~Déu no ha fet persona
340 OrVerge| mare; ~que nostra carn dels ossos se arranca ~i l’esperit
341 OrVerge| us parle, ~que en lo dur pal haveu oït lo lladre, ~puix
342 PerCald| sens que jamés serà orfe de pares: ~no crec lo món vos baste
343 PerCald| baste a compares, ~si gens pariu; segons vostra querella, ~
344 Demana | Aquest és lo bell arbre ~que parla flors en rims pus verds
345 LosQuiA| meu cor trist en quatre parts vol rompre. ~ ~ ~ ~
346 Esparsa| florida, ~mas vaig pel bosc passant vida ermitana, ~e prest
347 LosQuiA| aprés algun altre no hi passe. ~Amà Narcís a si mateix
348 TragCal| mirant-ho vós, sia partit en peces, ~e, tornat pols, no prenga
349 PerCald| de batre en vós com en la pedrenyera; ~per vós se dix la dona
350 LosQuiA| porta, ~tard s’esdevé que pels altres la tanque; ~la part
351 TragCal| que en l’infern no trob pena conforme. ~És-me la mort
352 MosUl | estanque, ~un poc espai pendrà, per on espire. ~Sol pel
353 PerCald| teniu calor que us crema; ~pendran gran llum, si s’acosten
354 PerCald| no el tancau ab baldes, ~pendre’n porà com d’una gran foguera. ~
355 MosUl | primavera, ~en ram florit no pendré mai posada; ~ab plorós cant,
356 OrVerge| estenga ~del que vós, fill, pendreu dins en la pedra. ~Giten
357 PerCald| foc en lo món se perdia, ~pendrien-ne de vós, que en sou molt
358 BalGars| los ulls e celles negres, ~pennatge blanc, he vista una garsa, ~
359 Cobla | turmenta ~en tant estrem que ma pensa és contenta ~de presta mort;
360 LosQuiA| d’esta fleixa, ~que tots pensam tenir un esmaragde ~ab tal
361 TragCal| ans, del tot ras de les penses humanes, ~sia passat com
362 LosQuiA| cendra ~sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: ~Amor és tal
363 Esparsa| ESPARSA ~ ~Des que perdí a vós, déu de ma vida, ~
364 PerCald| tot lo foc en lo món se perdia, ~pendrien-ne de vós, que
365 TragCal| lluna ~e, tot escur, lo sol perdrà la forma, ~ans que jamés
366 PerCald| vivint com salamandra, ~ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~
367 TragCal| de celici ~iré pel món, peregrinant romera. ~Déu no farà que
368 Enamor | forma, ~treta del viu en perfeta figura, ~ab les colors sobre
369 OrVerge| encens tenim que nostre cor perfuma, ~que som contents se faça
370 BalGars| pogués dir les llaors de tal perla. ~I ab dolça veu, per art
371 TragCal| l’ànima maleita, ~si Déu permet mos ulls vos puguen veure. ~
372 PerCald| la terra es gasta, ~no perreu vós, vivint com salamandra, ~
373 LosQuiA| a si mateix en l’aigua; ~Pigmaleon volc bé una imatge ~que
374 Enamor | sia benigne, ~quan vull pintar, tinc davant per exemple. ~ ~~~
375 OrVerge| plor tan gran que nostres pits abeura ~e greu dolor que
376 OrVerge| confessa ~redemptor Déu, a Déu plaent oferta, ~qui, al terç jorn,
377 OrVerge| planyent, aprenen dolre. ~Plany-se lo món, cobert d’aspre celici; ~
378 OrVerge| los àngels, ~mirant a vós planyent, aprenen dolre. ~Plany-se
379 Descriu| agnus castus, ~sobre lo qual planyerà una tortra. ~E dirà el mot,
380 Cobla | seré l’ocell que en llit ple de odors ~mor, ja content
381 BalGars| esmerla ~ab un tal gest, les plomes i lo llustre, ~que no és
382 OrVerge| aspre celici; ~crida lo sol, plorant ab cabells negres, ~e tots
383 Enamor | que vós, cruel, mon trist plorar e plànyer, ~al meu gran
384 BalGars| e no es pot fer que no ploreu ~la trista mort ~d’aquell
385 MosUl | no pendré mai posada; ~ab plorós cant, en aigua reposada ~
386 BalGars| llustre, ~que no és al món poeta tan il·lustre ~que pogués
387 Descriu| Cruel virtut, que no la pogué vençre ~gest tan humil d’
388 BalGars| poeta tan il·lustre ~que pogués dir les llaors de tal perla. ~
389 TragCal| partit en peces, ~e, tornat pols, no prenga sepultura, ~ni
390 Enamor | tempre ~que els diamants por acunçar e rompre, ~i els
391 PerCald| tancau ab baldes, ~pendre’n porà com d’una gran foguera. ~
392 BalGars| llavors creureu ~l’amor que us port, ~e no es pot fer que no
393 LosQuiA| és tal que, si us obre la porta, ~tard s’esdevé que pels
394 OrVerge| lluent carboncle, ~mirra portam de nostra vida amarga, ~
395 PerCald| dix la dona baratera, ~que portau foc davall les vostres faldes ~
396 Esparsa| de ma vida, ~perquè vejau porte corona casta, ~està el meu
397 OrVerge| vestits de negra sarga, ~porten acords al plant de vostra
398 TragCal| gire la llengua ~a dir «Bon pos!» a l’ànima maleita, ~si
399 MosUl | ram florit no pendré mai posada; ~ab plorós cant, en aigua
400 Esparsa| aigua descolorida. ~Ni em pose mai en rama verd florida, ~
401 Descriu| aprenguí de doldre: ~a Déu pregant guardàs del fondo carçre ~
402 TragCal| muira; ~en vós està que prengau de mi venja: ~si us par
403 Esparsa| passant vida ermitana, ~e prest responc, si alguna em demana, ~
404 Cobla | ma pensa és contenta ~de presta mort; de tot l’aldre s’espanta. ~
405 OrVerge| engüent e col·liri ~d’infinit preu, per llevar-nos les taques ~
406 TragCal| servida; ~e lo meu cos, del prim cabell fins l’ungla, ~mirant-ho
407 MosUl | Sol pel desert, fugint la primavera, ~en ram florit no pendré
408 OrVerge| en la pedra. ~Giten a mi primera en la fossa, ~que no us
409 Cobla | davall vostra manta ~muira, prop vós hauran fi mes dolors: ~
410 BalGars| balada: ~«Del mal que pas no puc guarir ~si no em mirau ~
411 TragCal| Déu permet mos ulls vos puguen veure. ~E, si és ver vos
412 Descriu| imatge de Helena, ~en lo dit quart tenint un esmaragde ~i,
413 LosQuiA| que el meu cor trist en quatre parts vol rompre. ~ ~ ~ ~
414 Demana | li demostreu la causa ~ni què fa fer ma volentat enterca, ~
415 PerCald| gens pariu; segons vostra querella, ~en dubte estic que fósseu
416 Esparsa| descolorida. ~Ni em pose mai en rama verd florida, ~mas vaig
417 TragCal| l’esmente; ~ans, del tot ras de les penses humanes, ~
418 Enamor | temps ni l’altre segle ~raure no us pot, ni del riu Letes
419 TragCal| no prenga sepultura, ~ni reba el món tan celerada cendra, ~
420 OrVerge| primer hom, com a vassall rebel·le, ~nos ha causat, ensems
421 OrVerge| ventre; ~ara vós, fill, rebeu-me dins la tomba, ~que no es
422 LosQuiA| tan gran oprobi, ~e, del record, tan gran dolor m’assombra ~
423 OrVerge| nostra llengua el confessa ~redemptor Déu, a Déu plaent oferta, ~
424 PerCald| CALDESA ~ ~Si el ferro cald refreda la mà casta, ~calfar l’heu
425 OrVerge| faldes. ~Ab fonts de sang regà lo verge estrado ~on, xic
426 LosQuiA| lluminós carboncle, ~ab gran repòs en mans del qui amava,
427 MosUl | ab plorós cant, en aigua reposada ~nunca beuré, en font ni
428 PerCald| no es pot dir algú dels requirents ~en negun temps oís de vós «
429 TragCal| que fon de mon viure, ~e res de mi en lo món no hi romanga. ~
430 Demana | vós la Teulegia pausa. ~ ~Respon mossén Corella ~ ~Tres
431 Esparsa| vida ermitana, ~e prest responc, si alguna em demana, ~que
432 TragCal| que mai jo ressuscite. ~ ~Resposta de Caldesa ~ ~Clarament
433 TragCal| ni es puga fer que mai jo ressuscite. ~ ~Resposta de Caldesa ~ ~
434 TragCal| cas, del meu cos gens ne resta, ~sia menjar als animals
435 Descriu| puga nàixer. ~Si no poguí restaurar-vos lo viure ~sol per temor
436 BalGars| que, del mirar, mos ulls resten alegres. ~I al seu costat
437 OrVerge| xic infant, lo bolcàs ab rialles, ~i els vostres ulls estil·
438 MosUl | nunca beuré, en font ni en ribera. ~Flor d’honestat, estarà
439 Demana | arbre ~que parla flors en rims pus verds que l’hedra.» ~ ~ ~
440 Enamor | raure no us pot, ni del riu Letes l’aigua. ~És tot mon
441 TragCal| res de mi en lo món no hi romanga. ~E si, per cas, del meu
442 LosQuiA| tan ben colta que no hi romàs d’amor una centil·la no
443 TragCal| iré pel món, peregrinant romera. ~Déu no farà que el passat
444 OrVerge| ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, ~TENINT SON
445 OrVerge| que som contents se faça sacrefici ~de nostra carn, si el vostre
446 OrVerge| vostre fill insigne ~lo cos sagrat, mas preneu aquest bàlsem; ~
447 PerCald| no perreu vós, vivint com salamandra, ~ni perdreu l’ús de bona
448 TragCal| sia menjar als animals salvatges: ~prenga’n cascú la part
449 OrVerge| traent del fondo carçre ~los sants catius, lo veureu dins la
450 OrVerge| los cels, vestits de negra sarga, ~porten acords al plant
451 PerCald| compares, ~si gens pariu; segons vostra querella, ~en dubte
452 TragCal| mon viure, ~jo la faré, seguint a Magdalena, ~los vostres
453 MosUl | qui en dies poc alegres ~sempre vixqué, per amar ab espera.» ~ ~ ~
454 LosQuiA| virtut que ens fa trobar la senda, ~vedant aprés algun altre
455 Demana | aquells tots sols que el sensual li causa, ~hoc i també la
456 TragCal| si és ver vos diguí mai senyora, ~no es trobe en l’any lo
457 OrVerge| tan gran plànyer ~que els serafins, ensems ab tots los àngels, ~
458 Cobla | vós hauran fi mes dolors: ~seré l’ocell que en llit ple
459 Cobla | Si en lo mal temps la serena bé canta, ~jo dec cantar,
460 Enamor | escolta més lo cant de les serenes ~que vós, cruel, mon trist
461 PerCald| per a dir «no» feu vós serrar les dents, ~que no es pot
462 Demana | menys freda que marbre, ~en servir Déu pus dura ve que pedra; ~
463 LosQuiA| bé una imatge ~que ell ab ses mans esculpí en lo marbre; ~
464 Esparsa| està el meu cos que extrema set lo gasta, ~car jo sol bec
465 BalGars| ulls resten alegres. ~I al seu costat estava una esmerla ~
466 Demana | i el nostre cos, que els seus apetits cerca, ~aquells
467 TragCal| forma, ~ans que jamés de mi siau servida; ~e lo meu cos,
468 OrVerge| que de present jo muira ~e siga ab vós tancada en lo sepulcre. ~
469 Descriu| agenollat, mostraré gest tan simple ~que tots diran, ab los
470 Enamor | ma vida se deu perdre, ~só ja content per amor sia
471 LosQuiA| penseu que parle gens en somnis, ~que no és tan clar lo
472 OrVerge| SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, ~TENINT SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA ~
473 Demana | Corella ~ ~Tres causes són que, ab fredor de marbre, ~
474 Enamor | al meu gran plant més sorda que no l’aspis. ~E coneixent
475 TragCal| la mort més dolça que no sucre, ~si fer se pot en vostres
476 OrVerge| aigua ~que pot llavar les sues cruels nafres, ~fent ab
477 MosUl | si els obre mai, la mort suplic los tanque; ~l’aigua de
478 BalGars| no em mirau ~ab los ulls tals que puga dir ~que ja no
479 Demana | sensual li causa, ~hoc i també la voluntat enterca, ~per
480 OrVerge| jo muira ~e siga ab vós tancada en lo sepulcre. ~Jo us acollí
481 PerCald| qual tothom, puix no el tancau ab baldes, ~pendre’n porà
482 Cobla | ja content de sa vida ser tanta. ~ ~ ~
483 TragCal| una centil·la, ~perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre ~
484 OrVerge| preu, per llevar-nos les taques ~que el primer hom, com
485 LosQuiA| que, si us obre la porta, ~tard s’esdevé que pels altres
486 PerCald| tot lo món de vostre cos té mostra: ~fels e infels e
487 PerCald| gran llum, si s’acosten ab tema ~de batre en vós com en
488 LosQuiA| dos sols no els calia gens tembre ~de llurs amants altri n’
489 Enamor | cor d’acer, ab tan fort tempre ~que els diamants por acunçar
490 Descriu| ENAMORADA ~ ~En lletres d’or tendreu en lo sepulcre ~la mia mort
491 OrVerge| senyor benigne; ~encens tenim que nostre cor perfuma, ~
492 LosQuiA| fleixa, ~que tots pensam tenir un esmaragde ~ab tal virtut
493 PerCald| gavarrera, ~e vós, sens foc, teniu calor que us crema; ~pendran
494 BalGars| art ben acordada, ~cant e tenor, cantaven tal balada: ~«
495 OrVerge| plaent oferta, ~qui, al terç jorn, traent del fondo carçre ~
496 LosQuiA| acabàs, venint al darrer terme. ~E no us penseu que parle
497 PerCald| algun temps, cremant, la terra es gasta, ~no perreu vós,
498 Demana | enterca, ~puix tant en vós la Teulegia pausa. ~ ~Respon mossén
499 Enamor | crueltat, de l’Orient les tigres. ~I l’alta mar, moguda fins
500 TragCal| com un vent lo meu ésser, ~tinguen per fals lo que fon de mon
|