Poesia

501 TragCal|        del món veuran lo centre, ~tinta de sang se mostrarà la lluna ~
502 TragCal|          cels cauran en trossos, ~tornarà fred lo foc alt en l’esfera, ~
503 TragCal|          sia partit en peces, ~e, tornat pols, no prenga sepultura, ~
504 Descriu|        sobre lo qual planyerà una tortra. ~E dirà el mot, escrit
505 OrVerge|       cobra.» ~Mare de Déu, humil tostemps e verge, ~llum d’aquest
506 PerCald|          vostres faldes ~del qual tothom, puix no el tancau ab baldes, ~
507 OrVerge|       oferta, ~qui, al terç jorn, traent del fondo carçre ~los sants
508 TragCal|                             De la TRAGÈDIA DE CALDESA ~  ~Mourà’s corrent
509 TragCal|    CALDESA ~  ~Mourà’s corrent la tremuntana ferma ~e tots ensems los
510 LosQuiA|        del mur que el fort enemic trenca ~mostra camí per on se puga
511 Demana |         Respon mossén Corella ~  ~Tres causes són que, ab fredor
512 Demana | esculpir-vos han marbre ~on sereu tret del viu en bella pedra, ~
513 TragCal|            tal que en l’infern no trob pena conforme. ~És-me la
514 LosQuiA|          ab tal virtut que ens fa trobar la senda, ~vedant aprés
515 TragCal|         ensems los cels cauran en trossos, ~tornarà fred lo foc alt
516 Cobla  |         dec cantar, puix dolor me turmenta ~en tant estrem que ma pensa
517 TragCal|            del prim cabell fins l’ungla, ~mirant-ho vós, sia partit
518 OrVerge|      nostres mans estendre ~per a untar de vostre fill insigne ~
519 PerCald|         salamandra, ~ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda ~
520 Esparsa|           rama verd florida, ~mas vaig pel bosc passant vida ermitana, ~
521 MosUl  |         la bandera, ~sobre el meu vas, un mot de lletres negres: ~«
522 OrVerge|          que el primer hom, com a vassall rebel·le, ~nos ha causat,
523 Demana |            en servir Déu pus dura ve que pedra; ~volent mirar
524 LosQuiA|          ens fa trobar la senda, ~vedant aprés algun altre no hi
525 TragCal|          de Caldesa ~  ~Clarament veig que, en la mundana orla, ~
526 Esparsa|           déu de ma vida, ~perquè vejau porte corona casta, ~està
527 PerCald|           infels e los de la Llei vella. ~En flames grans fon verd
528 Enamor |       rompre, ~i els braus lleons venç en lo ésser aspre, ~i, en
529 OrVerge|          que nostre cor esquinça ~venim a vós, filla de Déu e mare; ~
530 LosQuiA|           centil·la  no s’acabàs, venint al darrer terme. ~E no us
531 TragCal|        vós està que prengau de mi venja: ~si us par que hi bast,
532 TragCal|       humanes, ~sia passat com un vent lo meu ésser, ~tinguen per
533 OrVerge|         us acollí en lo meu verge ventre; ~ara vós, fill, rebeu-me
534 Descriu|      aquest, qui fon un fènix ~en vera amor, més amant que tot
535 OrVerge|           mia carn, que viu haveu vestida, ~no us sia greu que, mort,
536 OrVerge|         negres, ~e tots los cels, vestits de negra sarga, ~porten
537 BalGars|         de tal perla. ~I ab dolça veu, per art ben acordada, ~
538 TragCal|        permet mos ulls vos puguen veure. ~E, si és ver vos diguí
539 OrVerge|      carçre ~los sants catius, lo veureu dins la cambra ~més clarejant
540 BalGars|       negres, ~pennatge blanc, he vista una garsa, ~sola, sens par,
541 OrVerge|           no es pot fer entre els vius jo converse, ~puix que,
542 PerCald|         es gasta, ~no perreu vós, vivint com salamandra, ~ni perdreu
543 MosUl  |          dies poc alegres ~sempre vixqué, per amar ab espera.» ~  ~ ~
544 LosQuiA|         cor trist en quatre parts vol rompre. ~  ~  ~  ~
545 LosQuiA|     mateix en l’aigua; ~Pigmaleon volc bé una imatge ~que ell ab
546 Demana |           pus dura ve que pedra; ~volent mirar de la virtut en l’
547 Descriu|      perdre, ~sol per a vós jo la volguera rompre; ~però lo mal no
548 Demana |         li causa, ~hoc i també la voluntat enterca, ~per ser en nós
549 BalGars|           los vostres ulls que em vullen dir ~que ja no us plau ~
550 OrVerge|        regà lo verge estrado ~on, xic infant, lo bolcàs ab rialles, ~