PER CALDESA
 

Si el ferro cald refreda la mà casta,
calfar l’heu vós, encara que fred sia;
si tot lo foc en lo món se perdia,
pendrien-ne de vós, que en sou molt basta;
si en algun temps, cremant, la terra es gasta,
no perreu vós, vivint com salamandra,
ni perdreu l’ús de bona haca d’Irlanda
perquè us deixeu de vostra gentil casta.

Casta serà, la vostra, no poc bella,
sens que jamés serà orfe de pares:
no crec lo món vos baste a compares,
si gens pariu; segons vostra querella,
en dubte estic que fósseu mai donzella;
dot sens escreix demana la llei vostra,
e tot lo món de vostre cos té mostra:
fels e infels e los de la Llei vella.

En flames grans fon verd la gavarrera,
e vós, sens foc, teniu calor que us crema;
pendran gran llum, si s’acosten ab tema
de batre en vós com en la pedrenyera;
per vós se dix la dona baratera,
que portau foc davall les vostres faldes
del qual tothom, puix no el tancau ab baldes,
pendre’n porà com d’una gran foguera.

Calda cremant més que el foc en l’espera,
per a dir «no» feu vós serrar les dents,
que no es pot dir algú dels requirents
en negun temps oís de vós «espera».