MOS ULLS, TANCATS...
 

Mos ulls, tancats perquè altra no mire,
si els obre mai, la mort suplic los tanque;
l’aigua de plor, puix no es pot fer s’estanque,
un poc espai pendrà, per on espire.
Sol pel desert, fugint la primavera,
en ram florit no pendré mai posada;
ab plorós cant, en aigua reposada
nunca beuré, en font ni en ribera.

Flor d’honestat, estarà en la bandera,
sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
«Corella és mort, qui en dies poc alegres
sempre vixqué, per amar ab espera.»