A SA ENAMORADA
 

És vostre cor d’acer, ab tan fort tempre
que els diamants por acunçar e rompre,
i els braus lleons venç en lo ésser aspre,
i, en crueltat, de l’Orient les tigres.
I l’alta mar, moguda fins al centre,
escolta més lo cant de les serenes
que vós, cruel, mon trist plorar e plànyer,
al meu gran plant més sorda que no l’aspis.

E coneixent que sou tal com blasone
e que per vós ma vida se deu perdre,
só ja content per amor sia martre,
puix que dins mi vos tinc en bella forma,
treta del viu en perfeta figura,
ab les colors sobre el fresc, e la empremta
que ni la mort ni el temps ni l’altre segle
raure no us pot, ni del riu Letes l’aigua.

És tot mon dan perquè en vostra imatge
mostrar no es pot la crueldat cuberta,
ans vostre gest, que par sia benigne,
quan vull pintar, tinc davant per exemple.