DESCRIU LA SEPULTURA DE SA ENAMORADA
 

En lletres d’or tendreu en lo sepulcre
la mia mort per excel·lent triümfo,
on clar veuran m’haveu llançat del segle
ab honestat matant ma vida morta.
E jo, esculpit als vostres peus en marbre,
agenollat, mostraré gest tan simple
que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
«Cruel virtut, que no la pogué vençre
gest tan humil d’aquest, qui fon un fènix
en vera amor, més amant que tot altre!»

Estareu vós d’alabaust en figura
treta del viu, imatge de Helena,
en lo dit quart tenint un esmaragde
i, en l’altra mà, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyerà una tortra.
E dirà el mot, escrit sobre verds lliris:
«Si per algú virtut se degués perdre,
sol per a vós jo la volguera rompre;
però lo mal no es deu jamés concebre
per esperar algun bé en puga nàixer.

Si no poguí restaurar-vos lo viure
sol per temor de honestat ofendre,
no us vull negar com aprenguí de doldre:
a Déu pregant guardàs del fondo carçre
vostre esperit, que al meu era conforme.»
Mudarà el gest la mia forma en pedra
quan llegiran aquest mot en la tomba,
pensant: «Per mi haveu aprés de plànyer!»
E no em doldrà la mia vida trista,
que sol per vós la poguí bé despendre.