DEMANA MOSSÉN FENOLLAR A MOSSÉN CORELLA
 

Ma volentat, no menys freda que marbre,
en servir Déu pus dura ve que pedra;
volent mirar de la virtut en l’arbre,
ab lo cor verd me trobe cenyit d’hedra.
A vós, senyor mossén Corella, cerca
mon esperit li demostreu la causa
ni què fa fer ma volentat enterca,
puix tant en vós la Teulegia pausa.
 

Respon mossén Corella
 

Tres causes són que, ab fredor de marbre,
lo nostre cor fan molt pus dur que pedra:
lo primer crim de l’hom, comés en l’arbre
bell e florit, semblant a la verd hedra,
i el nostre cos, que els seus apetits cerca,
aquells tots sols que el sensual li causa,
hoc i també la voluntat enterca,
per ser en nós dels mals hàbits la pausa.

Fenoll molt dolç, esculpir-vos han marbre
on sereu tret del viu en bella pedra,
e dirà el mot: «Aquest és lo bell arbre
que parla flors en rims pus verds que l’hedra.»