ESPARSA
 

Des que perdí a vós, déu de ma vida,
perquè vejau porte corona casta,
està el meu cos que extrema set lo gasta,
car jo sol bec aigua descolorida.
Ni em pose mai en rama verd florida,
mas vaig pel bosc passant vida ermitana,
e prest responc, si alguna em demana,
que sola vós de mi sereu servida.