Part
1 Resp7 | qual vós la volríeu en mi abrigar ~(açò és manifest a qui
2 Resp8 | deja tastar ~ni del verd agràs menjar de l’agrura. ~Jo
3 Resp8 | del verd agràs menjar de l’agrura. ~Jo estic desmenjat: madures
4 Fenoll| e sé bé qui sou, ~puix l’aigua tan dolça de vostre bell
5 Resp8 | com un pinyol; ~si vull alegrar lo trist caragol, ~açò no
6 Resp9 | he vist que en les dones algunes atura, ~raó és major les
7 Rep7 | mesura. ~Menjau-les madures, almenys, les olives, ~que prest
8 Resp10| pensament tinc lluny de amar ~a dones que porten l’amor
9 Rep8 | deveu servar: ~les dones hui amen ab cor tan avar ~que fan
10 Rep5 | desventura, ~que el vostre apetit hagen a esperar; ~e, si
11 Rep2 | potència edat tan madura, ~aquesta raó no vull decretar; ~consell
12 Resp4 | RESPOSTA ~D’aquestes olives feta faixadura, ~
13 Resp4 | contra les olives, ~de l’arbre d’amor bell fruit sens pinyol, ~
14 Rep7 | Hipòcrit mai fui, mas vull-me arreglar ~segons la edat dispon i
15 Rep9 | gust del pinyol, ~tenint arregnat vostre caragol, ~i de la
16 Deman | De vós i de mi lo temps assegura ~a l’home celós de mal sospitar, ~
17 Rep7 | RÈPLICA ~Atorgue-us que sent dels vells la pressura, ~
18 Resp9 | que en les dones algunes atura, ~raó és major les verdes
19 Rep8 | dones hui amen ab cor tan avar ~que fan més al doble pagar
20 Rep4 | tal caragol, ~e, doncs, avorrir deveu tals genives. ~ ~
21 Rep3 | la carn de aquell, per a barrinar ~l’esmortit pinyol; pot
22 Resp3 | ressuscitar ~la vista i lo toc de bella figura. ~Tal proprietat
23 Resp6 | ma gran ventura ~que els béns de amor me hagen a dar: ~
24 Rep1 | lar, ~jo em dubte que el brot que us veu rebrotar ~retinga
25 Rep9 | son cas i lloc, lo riure i burlar, ~i gran cortesia voler-se’
26 Rep2 | lo corcat pinyol, ~i el calapatenc, mustiu caragol, ~si pot
27 Rep2 | tendres olives ~lo quant poc campeja lo corcat pinyol, ~i el
28 Resp2 | ni de la tenor de vostre cantar, ~que vós me vullau com
29 Rep3 | cap, mas no serà dura ~la carn de aquell, per a barrinar ~
30 Fenoll| vostre bell pou ~les velles carns mortes fa jóvens i vives. ~
31 Rep5 | pinyol: ~defall per poc ús cascun caragol, ~tan prest com
32 Deman | temps assegura ~a l’home celós de mal sospitar, ~car tot
33 Resp9 | experiment de sabor mudar, ~la cendra i la terra i el carbó menjar ~
34 Resp9 | caragol ~d’aquell vell qui sap cercar les genives. ~ ~
35 Rep9 | caragol, ~i de la virtut cerqueu les genives. ~ ~
36 Rep6 | tan prop de la sepultura? ~Cert, jo no desitge, com vós,
37 Resp4 | lo vell bé porà llimar la clausura. ~Vós feu mal juí contra
38 Deman | lo pinyol, ~ni com de la closca lo xic caragol, ~que fer
39 Resp6 | de les tals olives ~ni en cobdicieu molla ni pinyol, ~que en
40 Rep3 | esmortit pinyol; pot vida cobrar, ~mas força no pas d’obrir
41 Rep2 | lloat no es deu oblidar: ~Cognosce te ipsum, car és gran cordura;
42 Fenoll| lliguen així: ~que tant vos conec com si us hagués vista.~
43 Rep4 | que, tantost que l’hom se coneix passar ~lo punt i lo terme
44 Torn2 | Tornada ~Honest confessor: les vostres olives ~són
45 Resp3 | Segons nostra fe i per conjectura, ~resurrecció no es deu
46 Rep2 | aquesta raó no vull decretar; ~consell tan lloat no es deu oblidar: ~
47 Resp4 | clausura. ~Vós feu mal juí contra les olives, ~de l’arbre
48 Resp10| RESPOSTA ~Si us he fet contrast ab diligent cura, ~per un
49 Rep8 | les dones hui amen ab cor tan avar ~que fan més al
50 Rep2 | lo quant poc campeja lo corcat pinyol, ~i el calapatenc,
51 Rep2 | Cognosce te ipsum, car és gran cordura; i així jutjareu ab tendres
52 Rep9 | riure i burlar, ~i gran cortesia voler-se’n deixar, ~deixem
53 Rep8 | fan més al doble pagar la costura, ~majorment als vells; les
54 Resp2 | banya, lo viu caragol ~fa créixer saliva per boca i genives. ~ ~
55 Rep7 | caragol ~jamés romprà el cuiro de fermes genives. ~ ~
56 Resp10| fet contrast ab diligent cura, ~per un bell donaire ho
57 Resp6 | béns de amor me hagen a dar: ~jo no só com vós, que
58 Rep2 | madura, ~aquesta raó no vull decretar; ~consell tan lloat no es
59 Rep5 | florit, de ranciu pinyol: ~defall per poc ús cascun caragol, ~
60 Resp5 | praticar, ~a la velledat no deixa plegar ~virtut natural,
61 Rep9 | gran cortesia voler-se’n deixar, ~deixem lo deport, no ens
62 Torn1 | belles, no els manca pinyol. ~Deixau-les menjar a aquell caragol ~
63 Rep4 | terme del seixantenar, ~se deixe d’amors ni en prenga procura. ~
64 Rep9 | cortesia voler-se’n deixar, ~deixem lo deport, no ens porte
65 Resp8 | paladar ~la tendra perdiu no deja tastar ~ni del verd agràs
66 Rep5 | e, si en jovent volgués dejunar, ~en la velledat sentreu-ne
67 Rep7 | RÈPLICA ~Atorgue-us que sent dels vells la pressura, ~i dolc-me
68 Deman | DEMANA LO REVEREND MOSSÉN FENOLLAR ~
69 Resp3 | no es deu gens dubtar: ~demostren virtut de ressuscitar ~la
70 Rep9 | voler-se’n deixar, ~deixem lo deport, no ens porte fartura; ~
71 Deman | està en parlar, ~cercant lo descans d’enuig e tristura; ~per
72 Rep6 | sepultura? ~Cert, jo no desitge, com vós, les olives ~ni
73 Resp8 | menjar de l’agrura. ~Jo estic desmenjat: madures olives ~no em donen
74 Resp9 | Així com per tast, o per desmesura, ~o experiment de sabor
75 Resp5 | Aquell gran esplet que molts desnatura ~en la joventut, per molt
76 Rep5 | Tendran les olives prou gran desventura, ~que el vostre apetit hagen
77 Rep3 | caragol, ~tan fluix com dieu per rompre genives. ~ ~
78 Resp10| Si us he fet contrast ab diligent cura, ~per un bell donaire
79 Rep8 | tendres olives ~que en traen diners, lo suc i el pinyol ~als
80 Deman | MOSSÉN FENOLLAR ~A L’HONRAT I DISCRET JOAN MORENO~De vós i de
81 Rep7 | arreglar ~segons la edat dispon i mesura. ~Menjau-les madures,
82 Rep8 | RÈPLICA ~Del que us he jo dit, la judicatura ~remet a
83 Rep8 | tan avar ~que fan més al doble pagar la costura, ~majorment
84 Resp9 | pinyol: ~més val que carbó lo dolç caragol ~d’aquell vell qui
85 Rep7 | dels vells la pressura, ~i dolc-me de vós que no em façau par. ~
86 Fenoll| qui sou, ~puix l’aigua tan dolça de vostre bell pou ~les
87 Resp1 | natura ~e tinc gran desig de dolces olives, ~que ab gran sabor
88 Resp10| diligent cura, ~per un bell donaire ho podeu passar, ~car lo
89 Resp10| un caragol ~só prest de donar, ni vull ses genives. ~ ~
90 Rep6 | no podeu alçar caragol, ~donau peix seget a vostres genives. ~ ~
91 Resp8 | desmenjat: madures olives ~no em donen sabor tant com un pinyol; ~
92 Rep6 | sura, ~que vells som los dos, e no es pot negar; ~doncs,
93 Resp3 | resurrecció no es deu gens dubtar: ~demostren virtut de ressuscitar ~
94 Rep1 | voleu postil·lar, ~jo em dubte que el brot que us veu rebrotar ~
95 Resp4 | faixadura, ~gens vós no dubteu que fa revivar; ~que, ab
96 Rep8 | als jóvens rescaten ab dur caragol; ~pensau què faran
97 Resp4 | i entrar sens empatx de dures genives. ~ ~
98 Torn2 | ànima i cos i del caragol, ~eixint belles flors de vostres
99 Resp4 | fred caragol ~i entrar sens empatx de dures genives. ~ ~
100 Rep5 | tan prest com per massa emprar les genives. ~ ~
101 Rep9 | deixar, ~deixem lo deport, no ens porte fartura; ~ab pacte,
102 Fenoll| FENOLLAR A LA SENYORA OLIVES ~Ensems vos puc dir, senyora Olives, ~
103 Resp8 | RESPOSTA ~En l’enteniment teniu gran foscura, ~per
104 Deman | parlar, ~cercant lo descans d’enuig e tristura; ~per què vull
105 Resp6 | RESPOSTA ~Enveja mostrau de ma gran ventura ~
106 Rep6 | com la ventura vos puc envejar ~que us vinga tan prop de
107 Rep1 | la mia textura ~i ab seny equivoc voleu postil·lar, ~jo em
108 Resp4 | fruit sens pinyol, ~car fan escalfar lo fred caragol ~i entrar
109 Rep4 | llibre d’amor és llei i escriptura ~que, tantost que l’hom
110 Resp10| dones que porten l’amor tan escura. ~Açò he fengit per menjar
111 Rep5 | el vostre apetit hagen a esperar; ~e, si en jovent volgués
112 Resp5 | RESPOSTA ~Aquell gran esplet que molts desnatura ~en
113 Resp10| menjar olives ~ab vós en est plat, puix no han pinyol; ~
114 Deman | sospitar, ~car tot nostre fet està en parlar, ~cercant lo descans
115 Rep9 | ab pacte, però, que d’estes olives ~perdau lo record
116 Resp8 | menjar de l’agrura. ~Jo estic desmenjat: madures olives ~
117 Fenoll| de tal llista ~que grans excel·lències reporten ab si, ~
118 Resp5 | tals olives ~sembrant sens excés llavor de pinyol, ~miracle
119 Resp9 | tast, o per desmesura, ~o experiment de sabor mudar, ~la cendra
120 Rep7 | dolc-me de vós que no em façau par. ~Hipòcrit mai fui,
121 Resp4 | D’aquestes olives feta faixadura, ~gens vós no dubteu que
122 Rep8 | dur caragol; ~pensau què faran a vostres genives! ~ ~
123 Rep9 | lo deport, no ens porte fartura; ~ab pacte, però, que d’
124 Resp6 | portar ~vostra ànima cos feixuc de vellura. ~No us prenga
125 Resp10| amor tan escura. ~Açò he fengit per menjar olives ~ab vós
126 Torn1 | Tornada ~Ab molt ferma fe crec jo, tals olives ~
127 Resp4 | RESPOSTA ~D’aquestes olives feta faixadura, ~gens vós no
128 Fenoll| reporten ab si, ~lo nom i los fets se lliguen així: ~que tant
129 Resp3 | vista i lo toc de bella figura. ~Tal proprietat tenen les
130 Resp1 | RESPOSTA ~D’olives lo past és fina pastura: ~molt més que lo
131 Rep5 | No es poden salvar tan fines olives, ~ab suc ja florit,
132 Rep5 | fines olives, ~ab suc ja florit, de ranciu pinyol: ~defall
133 Torn2 | caragol, ~eixint belles flors de vostres genives. ~ ~
134 Rep3 | pinyol; pot vida cobrar, ~mas força no pas d’obrir tancadura. ~
135 Resp1 | temps de renunciar, ~car fort en mi sent rebrotar natura ~
136 Rep1 | ab tan flac rotló, de tan forts olives ~no crec que mai
137 Resp8 | l’enteniment teniu gran foscura, ~per què vos pensau que
138 Resp4 | pinyol, ~car fan escalfar lo fred caragol ~i entrar sens empatx
139 Resp1 | que tinc molt guardat per fregar genives. ~ ~
140 Rep1 | caragol, ~doncs, com poreu mai fregar-ne genives? ~ ~
141 Rep5 | en la velledat sentreu-ne fretura? ~No es poden salvar tan
142 Rep7 | façau par. ~Hipòcrit mai fui, mas vull-me arreglar ~segons
143 Rep1 | RÈPLICA ~Puix tan bé glosau la mia textura ~i ab seny
144 Fenoll| puix són de tal llista ~que grans excel·lències reporten ab
145 Resp3 | tenen les olives: ~que fan gros bocí d’esmortit pinyol ~
146 Torn1 | fe crec jo, tals olives ~grossals, i tan belles, no els manca
147 Rep3 | lo pinyol: ~reclam és de guatles vostre caragol, ~tan fluix
148 Fenoll| tant vos conec com si us hagués vista.~
149 Resp10| vós en est plat, puix no han pinyol; ~les amors que tinc,
150 Resp6 | ni pinyol, ~que en vós no hi viuria lo mort caragol, ~
151 Rep4 | escriptura ~que, tantost que l’hom se coneix passar ~lo punt
152 Deman | mi lo temps assegura ~a l’home celós de mal sospitar, ~
153 Torn2 | Tornada ~Honest confessor: les vostres olives ~
154 Deman | REVEREND MOSSÉN FENOLLAR ~A L’HONRAT I DISCRET JOAN MORENO~De
155 Rep8 | deveu servar: ~les dones hui amen ab cor tan avar ~que
156 Resp7 | menjar olives ~per por de infàmia i del seu pinyol; ~hipòcrit
157 Rep4 | amors ni en prenga procura. ~Inhàbil és fet per a tals olives ~
158 Resp7 | vol mirar; ~no us vull dir injúria, que em par oradura) ~i
159 Rep2 | deu oblidar: ~Cognosce te ipsum, car és gran cordura; i
160 Rep7 | verdes, que el flac caragol ~jamés romprà el cuiro de fermes
161 Deman | FENOLLAR ~A L’HONRAT I DISCRET JOAN MORENO~De vós i de mi lo
162 Rep5 | hagen a esperar; ~e, si en jovent volgués dejunar, ~en la
163 Resp5 | que molts desnatura ~en la joventut, per molt praticar, ~a la
164 Rep8 | Del que us he jo dit, la judicatura ~remet a raó si ho deveu
165 Resp4 | la clausura. ~Vós feu mal juí contra les olives, ~de l’
166 Resp2 | vós me vullau com a vós jutjar; ~segons vostre text vós
167 Rep2 | és gran cordura; i així jutjareu ab tendres olives ~lo quant
168 Rep1 | seny equivoc voleu postil·lar, ~jo em dubte que el brot
169 Resp2 | segons vostre text vós feu la lectura. ~Si vós no podeu menjar
170 Fenoll| llista ~que grans excel·lències reporten ab si, ~lo nom
171 Resp1 | olives, ~que ab gran sabor llançàs lo pinyol, ~menjant per
172 Torn2 | són morals virtuts que llancen pinyol ~de ànima i cos i
173 Resp5 | olives ~sembrant sens excés llavor de pinyol, ~miracle no és
174 Rep4 | RÈPLICA ~Del llibre d’amor és llei i escriptura ~que, tantost
175 Rep4 | RÈPLICA ~Del llibre d’amor és llei i escriptura ~
176 Fenoll| si, ~lo nom i los fets se lliguen així: ~que tant vos conec
177 Resp4 | singular, ~lo vell bé porà llimar la clausura. ~Vós feu mal
178 Fenoll| olives, puix són de tal llista ~que grans excel·lències
179 Rep2 | vull decretar; ~consell tan lloat no es deu oblidar: ~Cognosce
180 Resp10| car lo pensament tinc lluny de amar ~a dones que porten
181 Resp6 | RESPOSTA ~Enveja mostrau de ma gran ventura ~que els béns
182 Rep2 | Fengir de potència edat tan madura, ~aquesta raó no vull decretar; ~
183 Resp9 | dones algunes atura, ~raó és major les verdes olives ~desitjar
184 Rep8 | doble pagar la costura, ~majorment als vells; les tendres olives ~
185 Torn1 | grossals, i tan belles, no els manca pinyol. ~Deixau-les menjar
186 Resp7 | volríeu en mi abrigar ~(açò és manifest a qui ho vol mirar; ~no
187 Resp2 | RESPOSTA ~Jo no em maravell de vostra pintura ~ni de
188 Rep5 | caragol, ~tan prest com per massa emprar les genives. ~ ~
189 Resp4 | que fa revivar; ~que, ab medicina així singular, ~lo vell
190 Rep7 | la edat dispon i mesura. ~Menjau-les madures, almenys, les olives, ~
191 Rep1 | rebrotar ~retinga virtut, ni menys la verdura. ~I ab tan flac
192 Rep6 | RÈPLICA ~Si el meu cos se nega, lo vostre no
193 Rep1 | RÈPLICA ~Puix tan bé glosau la mia textura ~i ab seny equivoc
194 Resp5 | excés llavor de pinyol, ~miracle no és al vell caragol ~restar-li
195 Resp7 | és manifest a qui ho vol mirar; ~no us vull dir injúria,
196 Resp6 | olives ~ni en cobdicieu molla ni pinyol, ~que en vós no
197 Resp5 | Aquell gran esplet que molts desnatura ~en la joventut,
198 Torn2 | les vostres olives ~són morals virtuts que llancen pinyol ~
199 Deman | L’HONRAT I DISCRET JOAN MORENO~De vós i de mi lo temps
200 Resp6 | que en vós no hi viuria lo mort caragol, ~en cas que us
201 Fenoll| bell pou ~les velles carns mortes fa jóvens i vives. ~Doncs,
202 Resp6 | RESPOSTA ~Enveja mostrau de ma gran ventura ~que
203 Resp9 | o experiment de sabor mudar, ~la cendra i la terra i
204 Rep2 | pinyol, ~i el calapatenc, mustiu caragol, ~si pot fer bocí
205 Rep9 | i gran cortesia voler-se’n deixar, ~deixem lo deport,
206 Resp1 | fort en mi sent rebrotar natura ~e tinc gran desig de dolces
207 Resp5 | no deixa plegar ~virtut natural, mas fa que poc dura; ~doncs,
208 Rep6 | RÈPLICA ~Si el meu cos se nega, lo vostre no sura, ~que
209 Rep6 | som los dos, e no es pot negar; ~doncs, com la ventura
210 Fenoll| lències reporten ab si, ~lo nom i los fets se lliguen així: ~
211 Resp3 | RESPOSTA ~Segons nostra fe i per conjectura, ~resurrecció
212 Deman | de mal sospitar, ~car tot nostre fet està en parlar, ~cercant
213 Rep2 | consell tan lloat no es deu oblidar: ~Cognosce te ipsum, car
214 Rep3 | cobrar, ~mas força no pas d’obrir tancadura. ~Deixau, doncs,
215 Rep1 | olives ~no crec que mai oli tragau del pinyol; ~si banya
216 Resp3 | caragol, ~cercant aquell lloc on són les genives. ~ ~
217 Resp7 | dir injúria, que em par oradura) ~i voleu fengir no menjar
218 Rep9 | no ens porte fartura; ~ab pacte, però, que d’estes olives ~
219 Rep8 | avar ~que fan més al doble pagar la costura, ~majorment als
220 Resp8 | què vos pensau que el vell paladar ~la tendra perdiu no deja
221 Deman | car tot nostre fet està en parlar, ~cercant lo descans d’enuig
222 Rep3 | vida cobrar, ~mas força no pas d’obrir tancadura. ~Deixau,
223 Resp1 | D’olives lo past és fina pastura: ~molt més que lo sucre
224 Rep6 | podeu alçar caragol, ~donau peix seget a vostres genives. ~ ~
225 Resp10| ho podeu passar, ~car lo pensament tinc lluny de amar ~a dones
226 Rep9 | però, que d’estes olives ~perdau lo record i el gust del
227 Resp8 | vell paladar ~la tendra perdiu no deja tastar ~ni del verd
228 Rep9 | porte fartura; ~ab pacte, però, que d’estes olives ~perdau
229 Resp2 | no em maravell de vostra pintura ~ni de la tenor de vostre
230 Rep6 | olives ~ni puc en aquelles plantar lo pinyol; ~puix vós no
231 Resp10| menjar olives ~ab vós en est plat, puix no han pinyol; ~les
232 Resp5 | a la velledat no deixa plegar ~virtut natural, mas fa
233 Rep5 | sentreu-ne fretura? ~No es poden salvar tan fines olives, ~
234 Resp7 | fengir no menjar olives ~per por de infàmia i del seu pinyol; ~
235 Resp4 | així singular, ~lo vell bé porà llimar la clausura. ~Vós
236 Rep1 | vostre caragol, ~doncs, com poreu mai fregar-ne genives? ~ ~
237 Resp6 | no só com vós, que no pot portar ~vostra ànima cos feixuc
238 Rep9 | deixem lo deport, no ens porte fartura; ~ab pacte, però,
239 Resp10| lluny de amar ~a dones que porten l’amor tan escura. ~Açò
240 Rep1 | i ab seny equivoc voleu postil·lar, ~jo em dubte que el
241 Rep2 | RÈPLICA ~Fengir de potència edat tan madura, ~aquesta
242 Fenoll| tan dolça de vostre bell pou ~les velles carns mortes
243 Resp5 | en la joventut, per molt praticar, ~a la velledat no deixa
244 Rep7 | Atorgue-us que sent dels vells la pressura, ~i dolc-me de vós que no
245 Resp6 | caragol, ~en cas que us prestassen la boca i genives. ~ ~
246 Rep4 | deixe d’amors ni en prenga procura. ~Inhàbil és fet per a tals
247 Rep6 | envejar ~que us vinga tan prop de la sepultura? ~Cert,
248 Torn1 | a aquell caragol ~que és propi lo past de semblants genives. ~ ~
249 Resp3 | toc de bella figura. ~Tal proprietat tenen les olives: ~que fan
250 Rep5 | RÈPLICA ~Tendran les olives prou gran desventura, ~que el
251 Rep9 | RÈPLICA ~Puix és, doncs, prudència ab tempre i mesura, ~en
252 Rep4 | hom se coneix passar ~lo punt i lo terme del seixantenar, ~
253 Resp7 | vestit de tal vestidura ~qual vós la volríeu en mi abrigar ~(
254 Rep2 | jutjareu ab tendres olives ~lo quant poc campeja lo corcat pinyol, ~
255 Rep5 | olives, ~ab suc ja florit, de ranciu pinyol: ~defall per poc
256 Rep3 | vell, salvau lo pinyol: ~reclam és de guatles vostre caragol, ~
257 Rep9 | estes olives ~perdau lo record i el gust del pinyol, ~tenint
258 Rep8 | he jo dit, la judicatura ~remet a raó si ho deveu servar: ~
259 Resp1 | desitjar; ~jo no só en temps de renunciar, ~car fort en mi sent rebrotar
260 Fenoll| que grans excel·lències reporten ab si, ~lo nom i los fets
261 Rep8 | i el pinyol ~als jóvens rescaten ab dur caragol; ~pensau
262 Resp3 | dubtar: ~demostren virtut de ressuscitar ~la vista i lo toc de bella
263 Resp5 | miracle no és al vell caragol ~restar-li virtut d’entrar per genives. ~ ~
264 Resp3 | nostra fe i per conjectura, ~resurrecció no es deu gens dubtar: ~
265 Rep1 | brot que us veu rebrotar ~retinga virtut, ni menys la verdura. ~
266 Deman | DEMANA LO REVEREND MOSSÉN FENOLLAR ~A L’HONRAT
267 Resp4 | gens vós no dubteu que fa revivar; ~que, ab medicina així
268 Rep9 | en son cas i lloc, lo riure i burlar, ~i gran cortesia
269 Rep7 | que el flac caragol ~jamés romprà el cuiro de fermes genives. ~ ~
270 Rep3 | tan fluix com dieu per rompre genives. ~ ~
271 Rep1 | verdura. ~I ab tan flac rotló, de tan forts olives ~no
272 Deman | tristura; ~per què vull saber, menjant vós olives, ~lo
273 Resp2 | viu caragol ~fa créixer saliva per boca i genives. ~ ~
274 Rep5 | sentreu-ne fretura? ~No es poden salvar tan fines olives, ~ab suc
275 Rep3 | olives, ~i vós, com a vell, salvau lo pinyol: ~reclam és de
276 Resp9 | caragol ~d’aquell vell qui sap cercar les genives. ~ ~
277 Fenoll| que mai vos he vist e sé bé qui sou, ~puix l’aigua
278 Rep6 | alçar caragol, ~donau peix seget a vostres genives. ~ ~
279 Rep4 | lo punt i lo terme del seixantenar, ~se deixe d’amors ni en
280 Torn1 | que és propi lo past de semblants genives. ~ ~
281 Resp5 | guardat per a tals olives ~sembrant sens excés llavor de pinyol, ~
282 Rep5 | dejunar, ~en la velledat sentreu-ne fretura? ~No es poden salvar
283 Rep1 | glosau la mia textura ~i ab seny equivoc voleu postil·lar, ~
284 Rep7 | les olives, ~que prest separades seran del pinyol; ~deixau
285 Rep6 | us vinga tan prop de la sepultura? ~Cert, jo no desitge, com
286 Resp7 | caragol, ~jo gens no ho puc ser ab dents i genives. ~ ~
287 Rep3 | Alçar pot lo cap, mas no serà dura ~la carn de aquell,
288 Rep7 | olives, ~que prest separades seran del pinyol; ~deixau ja les
289 Rep8 | remet a raó si ho deveu servar: ~les dones hui amen ab
290 Resp10| prest de donar, ni vull ses genives. ~ ~
291 Resp7 | per por de infàmia i del seu pinyol; ~hipòcrit si sou
292 Resp4 | que, ab medicina així singular, ~lo vell bé porà llimar
293 Rep6 | vostre no sura, ~que vells som los dos, e no es pot negar; ~
294 Rep9 | ab tempre i mesura, ~en son cas i lloc, lo riure i burlar, ~
295 Deman | assegura ~a l’home celós de mal sospitar, ~car tot nostre fet està
296 Resp1 | pastura: ~molt més que lo sucre se pot desitjar; ~jo no
297 Rep6 | cos se nega, lo vostre no sura, ~que vells som los dos,
298 Rep3 | mas força no pas d’obrir tancadura. ~Deixau, doncs, als jóvens
299 Rep4 | llei i escriptura ~que, tantost que l’hom se coneix passar ~
300 Resp9 | RESPOSTA ~Així com per tast, o per desmesura, ~o experiment
301 Resp8 | la tendra perdiu no deja tastar ~ni del verd agràs menjar
302 Rep2 | es deu oblidar: ~Cognosce te ipsum, car és gran cordura;
303 Rep9 | és, doncs, prudència ab tempre i mesura, ~en son cas i
304 Resp8 | que el vell paladar ~la tendra perdiu no deja tastar ~ni
305 Rep5 | RÈPLICA ~Tendran les olives prou gran desventura, ~
306 Resp3 | figura. ~Tal proprietat tenen les olives: ~que fan gros
307 Rep9 | record i el gust del pinyol, ~tenint arregnat vostre caragol, ~
308 Resp8 | RESPOSTA ~En l’enteniment teniu gran foscura, ~per què vos
309 Resp2 | vostra pintura ~ni de la tenor de vostre cantar, ~que vós
310 Rep4 | coneix passar ~lo punt i lo terme del seixantenar, ~se deixe
311 Resp9 | sabor mudar, ~la cendra i la terra i el carbó menjar ~he vist
312 Resp2 | vós jutjar; ~segons vostre text vós feu la lectura. ~Si
313 Rep1 | Puix tan bé glosau la mia textura ~i ab seny equivoc voleu
314 Resp3 | ressuscitar ~la vista i lo toc de bella figura. ~Tal proprietat
315 Rep8 | les tendres olives ~que en traen diners, lo suc i el pinyol ~
316 Deman | olives, ~lo com de aquelles traeu lo pinyol, ~ni com de la
317 Rep1 | olives ~no crec que mai oli tragau del pinyol; ~si banya no
318 Rep1 | del pinyol; ~si banya no trau vostre caragol, ~doncs,
319 Resp2 | per traure el pinyol, ~i, treta la banya, lo viu caragol ~
320 Resp8 | pinyol; ~si vull alegrar lo trist caragol, ~açò no puc fer
321 Deman | cercant lo descans d’enuig e tristura; ~per què vull saber, menjant
322 Rep2 | caragol, ~si pot fer bocí que umpla genives. ~ ~
323 Rep5 | pinyol: ~defall per poc ús cascun caragol, ~tan prest
324 Resp9 | lo fruit o pinyol: ~més val que carbó lo dolç caragol ~
325 Rep4 | traure d’aquelles pinyol ~la vella virtut de tal caragol, ~
326 Fenoll| de vostre bell pou ~les velles carns mortes fa jóvens i
327 Resp6 | vostra ànima cos feixuc de vellura. ~No us prenga desig de
328 Resp8 | perdiu no deja tastar ~ni del verd agràs menjar de l’agrura. ~
329 Rep1 | retinga virtut, ni menys la verdura. ~I ab tan flac rotló, de
330 Resp7 | Vós tot sou vestit de tal vestidura ~qual vós la volríeu en
331 Resp7 | RESPOSTA ~Vós tot sou vestit de tal vestidura ~qual vós
332 Rep1 | dubte que el brot que us veu rebrotar ~retinga virtut,
333 Rep3 | l’esmortit pinyol; pot vida cobrar, ~mas força no pas
334 Rep6 | vos puc envejar ~que us vinga tan prop de la sepultura? ~
335 Torn2 | vostres olives ~són morals virtuts que llancen pinyol ~de ànima
336 Resp2 | i, treta la banya, lo viu caragol ~fa créixer saliva
337 Resp6 | pinyol, ~que en vós no hi viuria lo mort caragol, ~en cas
338 Fenoll| carns mortes fa jóvens i vives. ~Doncs, vostres olives,
339 Resp7 | açò és manifest a qui ho vol mirar; ~no us vull dir injúria,
340 Rep9 | burlar, ~i gran cortesia voler-se’n deixar, ~deixem lo deport,
341 Rep5 | esperar; ~e, si en jovent volgués dejunar, ~en la velledat
342 Resp7 | tal vestidura ~qual vós la volríeu en mi abrigar ~(açò és manifest
343 Rep7 | Hipòcrit mai fui, mas vull-me arreglar ~segons la edat
344 Resp2 | vostre cantar, ~que vós me vullau com a vós jutjar; ~segons
345 Deman | ni com de la closca lo xic caragol, ~que fer jo no
|